Els asteroides "més perillosos" que ens podem trobar en els propers anys

El web de la IAWN (xarxa internacional de detecció d'asteroides) té un apartat on es hi ha els més perillosos que s'esperen pels propers anys.

Aquesta taula mostra els futurs PHA de prop d’objectes amb òrbites ben determinades observades per a diverses oposicions. Això difereix de la taula de CA que enumera només nous descobriments de prop.

Per a entendre aquesta taula cal tenir en compte 3 punts:

1-La data de quan s'esperen la seva aproximació al nostre planeta

2-LD o Lunar Distance. 1.0 seria la distància entre la Terra i la Lluna. Per tant, com més petit és aquest valor, més proper s'estima que passarà

3-Diàmetre estimat



Un cop coneguts aquests paràmetre bàsics podem marcar quins serien els més perillosos



Només n'hem marcat els inferiors a 0,30 de la distància amb la Terra i els de més de 300 metres de diàmetre.

Aquesta és la "llista d'asteroides coneguts" avui mateix. Podrien aparèixer asteroides que fossin més petits, per tant menys visibles.

Com per exemple aquest 2018 CB , un que es va descobrir 5 dies abans que passés i que era potenciament perillós.


Per ara, no es coneix cap asteroides que representi un risc d'impacte a la Terra en els propers 100 anys
Fins ara, l'asteroide més perillós fou el 2009FD, que tenia menys de 0,2% de probabilitats de xocar amb la Terra en el año 2185.

IMPORTANT
En aquest enllaç de la Wikipedia (ENG) hi trobareu tota la informació dels NEOs

Rosetta: 12 anys de viatge

Seqüència del viatge de la sonda Rosetta pel sistema solar
per arribar al cometa 67P

http://www.esa.int/spaceinvideos/Videos/2013/10/Rosetta_s_twelve-year_journey_in_space

Rosetta: Philae entra en hivernació després de fer algunes proves científiques

Més novetats,
Philae ha aconseguit fer algunes proves científiques i n'ha enviat el resultats.
Ha entrat en hivernació a l'espera d'activar-se més endavant quan s'acosti al sol.

En aquest bloc trobareu informació molt detallada del que li ha passat a la Philae
des que va aterrar al cometa.

LAVANGUARDIA
Leer más: http://www.lavanguardia.com/ciencia/20141115/54419332292/sonda-philae-comunicarse-esa-modo-reposo.html#ixzz3JAAji5eT 
"Se cree que los cometas son restos puros de la formación de nuestro sistema solar hace unos 4.600 millones de años. Contienen rocas y hielo que han preservado moléculas orgánicas antiguas como una cápsula de tiempo y podrían brindar luces sobre la evolución de los planetas y la vida. El taladro de Philae descendió más de 25 centímetros el viernes, penetrando la superficie del cometa.

ELPAIS
La sonda Philae ha agotado sus baterias pero ha enviado los datos científicos

"Con las baterías primarias agotadas, la sonda tiene órdenes de ponerse en hibernación, con todos los instrumentos científicos apagados y la mayoría de sus sistemas de a bordo desconectados. Por eso no se descarta que se despierte si se empiezan a cargar las baterías al haber aumentado la exposición solar de los paneles. “Al haber podido hacer la rotación esta noche, la sonda tiene grandes posibilidades de funcionar de nuevo dentro de unos meses, cuando nos acerquemos al Sol”, explica O´Rourke. Mientras tanto, la nave Rosetta, en perfecto funcionamiento, además de estar pendiente de la sonda en la superficie de 67P/Chyriamov-Gerasimenko, continúa su misión científica de observar el cometa a medida que se acerca al Sol. Está previsto que siga operativa al menos hasta finales de 2016 y, muy posiblemente, un año más.
“Ha sido un sueño… todo el equipo, ingenieros y científicos , están celebrándolo. La misión de Rosetta continua, por supuesto, y hay posibilidad de que Philae se despierte en el futuro. Una misión fabulosa”, escribía O´Rourke la pasada madrugada."

Llista de coses del "Departament No podem fer":

-Aterrar una nau en un cometa en moviment (Fet!)
-Fer un seguiment dels nostres avions
-Alimentar els famolencs
-Explorar l'oceà
-Predir el temps atmosfèric
-Acabar amb les guerres
-Eliminar la pobresa

Entrevista a Álvaro Giménez, director científico de la ESA
http://elpais.com/elpais/2014/11/13/ciencia/1415905692_480767.html

P. Hay quien se plantea si merece la pena tanta inversión, como los 1.400 millones de Rosetta.

R. Lo que hacemos con estas misiones es desarrollar tecnologías nuevas que luego pasan a las misiones de aplicación, como las de telecomunicaciones o las de observación de la Tierra. Por ejemplo, los paneles solares de la Rosetta son de nueva tecnología. Por supuesto, hacemos ciencia por curiosidad, por conocimiento, porque es una necesidad del ser humano conocer su entorno. Pero también nos permite solucionar problemas sociales y económicos concretos. En las misiones científicas asumimos más riesgos, no hacemos cosas rutinarias, y eso tiene más coste que repetir lo que ya sabes hacer, pero precisamente de lo nuevo salen luego las aplicaciones más interesantes.

Rosetta: 70% de probabilitats d'èxit

Si tot va bé, dimecres a la tarda,
Philae aterrarà en aquesta part del cometa.
S'han de complir una sèrie de requisits: la superfície no pot superar una inclinació de 30 graus,
els anclatges han de funcionar, en cas contrari i degut a la poca o nul·la gravetat del cometa,
Philae rebotaria cap a l'espai

Més info a http://rosetta.esa.int/

Daniel Marin també ho explica molt bé, en castellà, en aquest enllaç http://danielmarin.naukas.com/2014/11/11/como-aterrizara-philae-en-el-cometa-churyumov-gerasimenko-bitacora-de-rosetta-7/