La setmana passada vaig llegir un article a LaVanguardia que parlava d'un suposat cas de reclutadors de mossos per a vigilar polítics. (Se'm feia difícil creure-m'ho. Ahir vaig descobrir que era MENTIDA)
En el següent article la SILVIA BARROSO n'explica la veritat
El suposat reclutament d'espies del
Cesicat –Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya– ni era reclutament, ni era d'espies, ni el feien membres del Cesicat. Contràriament al que s'ha publicat en alguns mitjans els últims dies, el cas que s'ha presentat com un intent del suposat servei secret d'informació de la Generalitat per muntar un equip d'agents que espiés polítics no va ser res més que una gamberrada de dos postadolescents.
La tardor del 2014, dos estudiants de 18 anys van fer-se passar per membres del Cesicat davant un agent dels Mossos d'Esquadra –que només tenia un parell d'anys més que ells– perquè un dels dos impostors volia tenir-hi un afer sentimental. Fins a l'últim detall del cas consta en un ampli atestat de la policia catalana que recull la investigació d'un mes i mig que va haver de fer la unitat d'informació per desemmascarar-los. Els dos joves van ser detinguts el 19 de novembre del 2014, van passar una nit al calabós i després van passar a disposició del jutjat d'instrucció número 14 de Barcelona. Quan el cas va estar a punt per anar a judici, els dos implicats van reconèixer els fets i van pactar una condemna de conformitat –per tant, més lleu– amb la fiscalia. Finalment, la sentència es va oficialitzar davant del titular del jutjat penal número 16: una pena de multa de 18 mesos, amb una quantitat diària que es va fixar posteriorment tenint en compte el nivell d'ingressos dels condemnats, que era baix.
Fer-se passar per una noia: la falsa Laia
El que s'acabava així de manera clara havia començat de manera molt confusa. El primer moviment va ser a mitjans de setembre del 2014. L'agent dels Mossos que acabaria sent assetjat pels dos falsos reclutadors del Cesicat va rebre una sol·licitud d'amistat al Facebook. Qui li demanava amistat era un tal Xavier Térmens. Ell no el coneixia i va rebutjar la petició. Térmens també va intentar acostar-s'hi a través de la xarxa
Badoo, una web de contactes. El resultat va tornar a ser nul. I al cap d'uns dies el mosso va començar a xatejar amb una tal Laia a Badoo.
La relació virtual es va anar estrenyent, fins que el mosso i la noia amb qui creia que parlava es van intercanviar els números de telèfon per comunicar-se per WhatsApp. Començava a perfilar-se una cita a la discoteca Bikini. Però la trobada, naturalment, no es va produir mai. I el 27 de setembre –dia en què Térmens complia els 18 anys– va deixar de banda la seva identitat falsa, va confessar que es deia Xavier i li va començar a parlar del Cesicat. "Coneixes el Cesicat? Doncs ara s'han de crear estructures d'estat, una de les quals ha de ser un servei d'informació", li va etzibar.
Trobada enregistrada amb una gravadora
Possiblement, el mosso hauria engegat el seu interlocutor si no l'haguessin preocupat les mostres que li va donar de conèixer dades personals seves, entre les quals hi havia la seva destinació professional i el nom del seu germà. "Tinc davant el teu informe i sé que alguna vegada t'han semblat massa durs els Mossos", li va dir en un altre missatge que els investigadors van poder veure quan l'agent va denunciar el cas. Tot i els recels que li provocava tot plegat, l'agent va decidir acudir a una trobada que el tal Xavier –després se sabria que era Xavier Térmens, estudiant de la UPF– li va proposar per al 30 de setembre, en un bar de Sarrià.
I hi va anar preparat amb una gravadora, de manera que la conversa va quedar enregistrada i uns dies després acabaria en mans dels investigadors. En aquella cita, Térmens li va explicar que muntaven una organització anomenada Agència Central de Seguretat Catalana, que havia de tenir 250 agents. I el va començar a pressionar assegurant-li que un superior seu l'havia recomanat, que se li pagarien 700 euros al mes i que si no col·laborava li podia passar com a altres mossos, als quals havien obligat a deixar el cos.
L'angoixa del mosso fins que decideix denunciar els fets
A partir d'aquest moment, el mosso entra en un període d'angoixa durant el qual arriba a creure's que potser membres del cos i el Cesicat estan realment implicats en l'afer. Per això encara acudeix a una segona reunió, l'1 d'octubre, en què Térmens li parla d'un "pis franc" i el porta fins a la porta d'un edifici del carrer Numància: els investigadors sabran més endavant que és l'adreça on Térmens viu amb la seva família. El 10 d'octubre, el mosso ja no pot més i denuncia els fets als seus superiors, que posen el cas en coneixement de la unitat d'informació.
Amb autorització judicial, s'intervindran telèfons –el de Térmens i l'altre suposat reclutador, que ja ha aparegut en escena, Daniel. El mosso encara va a una altra reunió, el 12 d'octubre. El to puja i Térmens li parla dels esforços que haurà de fer quan treballi per al Cesicat. "No tothom està preparat", l'avisa. I li parla de tortures que a vegades són necessàries per obtenir informació, com simular que s'intenta ofegar algú amb una tovallola mullada. "El Cesicat és legal però fa coses que no ho són, com punxar telèfons". Al final d'aquella trobada el porten al suposat 'pis franc', que té tot l'aspecte de ser una residència familiar.
Després d'aquesta ocasió, el mosso fa saber als investigadors que no vol saber res més dels dos joves, que no els tornarà a veure, que hauran de continuar la investigació per les altres vies que ja tenen obertes, amb l'autorització del jutjat d'instrucció número 14.
"No continuïs preguntant per mi"
La seva desaparició és mal rebuda pels dos joves. Li envien a través de Facebook un suposat contracte de confidencialitat i altres documents als quals donen aparença oficial amb els logotips del Cesicat, el departament d'Interior i el
CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació) i diversos missatges de WhatsApp per reclamar-li que trenqui el silenci. L'avisen que el 9-N –la primera consulta independentista– li "tocarà treballar", però al cap d'uns dies li comuniquen que el "donaran de baixa" per la seva actitud. L'últim missatge serà per WhatsApp, en resposta a la seva petició per tallar tota relació, l'11 de novembre: "Tot solucionat, no més seguiments ni pressions per part de l'organització. Ara bé, t'adverteixo que no continuïs preguntant qui soc i no comentis res sobre mi a ningú. Val més tenir-me de bones".
Les tres hipòtesis dels investigadors
Arribats a aquest punt, els investigadors treballaven amb tres hipòtesis: que es tractés d'un grup d'espontanis que volgués realment crear un servei d'espionatge extraoficial, que fos un grup que volia parar una trampa a un mosso per desprestigiar el cos –amb el rerefons del 9-N– o bé que es tractés d'una revenja personal.
La sorpresa va ser que quan van ser detinguts Térmens i el seu amic Daniel. El segon va confessar de seguida: tot havia sigut un intent de Térmens –i ell n'havia sigut còmplice– d'acostar-se al mosso amb un interès sexual. I la informació personal sobre ell li havien anat arrencant –sense que ella se n'adonés– a una exnòvia del mosso amiga de Térmens. La fabulació, però, se'ls havia escapat de les mans.
Per què la història s'ha conegut ara?
Una còpia ja en desús de part de l'atestat del cas va aparèixer en la furgoneta carregada de paperassa per cremar que el 26 d'octubre els Mossos van enviar a la incineradora de Sant Adrià,
interceptada per la Policia Nacional. El cos català ha mantingut sempre que eren còpies en paper d'informació que es conserva als seus registres informàtics. Però la Policia Nacional ha elaborat amb els documents requisats un atestat que ha enviat a la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que investiga l'excap del cos, Josep Lluís Trapero, per sedició per l'1-O.
Les últimes setmanes s'han filtrat parts d'aquest atestat i les conclusions de la Policia Nacional, que acusa els Mossos de fer seguiments a polítics, desmentits per fonts de la policia de la Generalitat. I la història del suposat reclutament dels suposats membres del Cesicat encaixava en el relat. Tanmateix, la informació era incompleta i els mitjans que s'hi han referit no han explicat que els mateixos Mossos van aclarir els fets i els implicats van ser condemnats.
