Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ramir De Porrata-D.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ramir De Porrata-D.. Mostrar tots els missatges

diumenge, 25 d’agost del 2019

L'estratègia a seguir (Segons Ramir de Porrata)

És d'un tuit del 31 d'agost de Ramir de Porrata però totalment vigent




En els darrers mesos, el focus de l’escenari polític s’ha traslladat de Catalunya a Espanya, i del carrer a les presons.

I això és un greu error.

Hem de reposicionar el focus estratègic a Catalunya i a l’empoderament de la gent.

Cada cop parlem menys de la independència de Catalunya
i parlem més de les eleccions espanyoles, la investidura al Congreso, el Pedro Sánchez, etc

Cada cop parlem més dels presos, del judici i les sentències, i menys de com fer un nou 3 d’octubre.

Cada cop parlem més del nostre adversari i les seves fortaleses, en lloc de parlar de nosaltres i la immensa i imparable força de la gent.

Cada cop parlem més de com ens maltracten en lloc de parlar de com ens alliberem.

Aquesta miopia estratègica es deu, principalment, a la manca d’una estratègia política a Catalunya, a casa nostra, per avançar cap a l’objectiu de la República Catalana independent.

Refocalitzem el nostre missatge i el nostre pensament estratègic.

Substituïm queixa per acció.
Substituïm indignació per determinació.
Substituïm crítiques als partits per l’exigència d’una estratègia consensuada.

I fem que els carrers tornin a ser nostres.

dimecres, 3 d’octubre del 2018

Què és la Causa Justa?

Darrerament se'n comença a parlar. Però qui darrerament ho explica més bé és Ramir De Porrata, en aquest fil (emprenedor català i tuitaire amb 57.000 seguidors)



1) El passat 4 de setembre, el President Torra va donar una conferència titulada "El nostre moment".

En aquesta conferència, el President Torra va citar 6 cops "la causa justa".

I aquesta apel·lació a "la causa justa" és especialment important.
Per què?

2) El dret a la independència, segons els experts internacionals, es justifica de tres maneres diferents:

3)
- Nació: ser una nació dóna dret a tenir un Estat
- Democràcia: tenir una majoria a favor d'esdevenir un Estat, legitima esdevenir-ho
- Causa justa: patir determinades injustícies justifica esdevenir un Estat

4) La primera justificació per a esdevenir un Estat, el fet de ser una nació, ha estat un clam permanent de Catalunya, a través del Parlament.

I l'Estat sempre ho ha rebutjat perquè sap que això donaria automàticament dret a la secessió.

5) Recordem que el preàmbul de l'Estatut de Catalunya especifica que el Parlament de Catalunya reconeix a Catalunya com a nació. 

Però el TC va deixar clar en la seva sentència que el terme "nació" recollit a l'Estatut no tenia eficàcia jurídica.

6) És per aquest motiu que el Ministre Borrell, que va declarar recentment que Catalunya és una nació a una entrevista amb la BBC, va haver de desmentir-ho a corre-cuita argumentant que es referia a "nació cultural".
7) El motiu: reconèixer Catalunya com a nació, dóna a Catalunya el dret a tenir el seu propi Estat.

Els poders de l'Estat van tocar el crostó al senyor Borrell, i aquest va haver de desmentir les seves pròpies paraules.

8) La segona justificació és tenir una majoria a favor d'esdevenir un Estat.

Si Catalunya demostra que la majoria dels votants estan a favor de la independència, això justifica assolir-la.

9) És per aquest motiu que l'Estat va utilitzar la força l'1-O. 

No podien permetre que es constatés que hi ha aquesta majoria, perquè això donaria automàticament dret a fer efectiva la República Catalana.


10) Aconseguir aquesta majoria en un referèndum pactat i vinculant és el camí idoni per fer efectiva la República, perquè és un camí pactat i sense repressió, presons ni exili.


11) Aquest camí, el d'un nou referèndum, és el pla "A" de JxC i d'ERC. 

És per això que el reclamen constantment al govern del PSOE.

Però no és l'únic camí. 
N'hi ha un altre.

12) La tercera justificació per ser un Estat independent és la de "la causa justa".

Davant d'una situació d'injustícia, davant d'una vulneració de drets fonamentals, un poble té legitimitat per esdevenir un Estat.

13) Segons Allen Buchanan, la causa justa es pot produir quan hi ha:

- Vulneracions dels drets humans
- Annexió injusta
- Redistribució injusta
- Vulneració d'acords intraestatals


14) I és evident que en el cas català s'estan produint tres d'aquestes condicions:
- Vulneracions dels drets humans: presos polítics, prevaricació judicial, ...
- Redistribució injusta: dèficit fiscal de CAT
- Vulneració d'acords intraestatals: Estatut i invasió de competències

15) Però també s'està produint una vulneració de drets fonamentals quan s'impedeix al poble català votar el seu futur polític.

Impedint el referèndum de l'1-O amb la força, l'Estat va ampliar la capacitat de Catalunya per apel·lar a la causa justa.

16) Apel·lar a la causa justa és precisament el camí UNILATERAL cap a la República Catalana.
És a dir, el pla "B".

I aquest aspecte és fonamental, i no ha tingut la transcendència que es mereix després de la conferència del President Torra.

17) Textualment, el President va dir:

"Vivim sotmesos en un règim de discriminació i vulneració de drets que no ens deixa cap més sortida."

"Des del mes d’octubre passat no han fet res més sinó reforçar la legitimitat de la causa de la independència i de la República."

18) Fixem-nos també en la carta del Vicepresident Junqueras que ha estat publicada avui:
(16 de setembre del 2018)

"Si el govern espanyol manté el rebuig frontal no ja a pactar un referèndum,
sinó a parlar sobre aquesta opció, emprèn un camí que no té sortida".



19) "La negativa de l'Estat només podria acabar generant les condicions per a un nou 1 d'octubre".


20) És a dir, tant el President Torra com el Vicepresident Junqueras estan enviant aquest missatge a l'Estat espanyol:
"O us obriu a parlar d'un referèndum, el referèndum inevitable, o ampliareu la causa justa de CAT i tindrem la legitimitat internacional per tirar pel dret".

21) Com va explicar molt bé en @josepcosta:

"Si es boicoteja l'exercici del dret a decidir, es constitueix la causa justa per invocar el dret d'autodeterminació a nivell internacional".

22) Només cal que llegim la resolució 2625 de l'Assemblea General de les Nacions Unides:

23) "Todo Estado tiene el deber de abstenerse de recurrir a cualquier medida de fuerza que prive a los pueblos antes aludidos en la formulación de presente principio de su derecho a la libre determinación y a la libertad y a la independencia."

24) "En los actos que realicen y en la resistencia que opongan contra esas medidas de fuerza con el fin de ejercer su derecho a la libre determinación, tales pueblos podrán pedir y recibir apoyo de conformidad con los propósitos y principios de la Carta de las Naciones Unidas."

25) En definitiva, si l'Estat segueix bloquejant un referèndum sobre la independència de Catalunya, estarà tirant-se pedres sobre la seva teulada: només farà créixer la causa justa i la legitimitat internacional de Catalunya per fer efectiva la República Catalana.

26) Crec que aquesta estratègia és encertada: intentar la via pactada, i si l'Estat no s'hi avé i la Comunitat Internacional no força a l'Estat a fer un referèndum, seguir la via unilateral de forma pacífica i democràtica.

És a dir, un nou 1 d'octubre.


27) El passat Octubre els nostres dirigents van decidir no culminar la República.

La diferència és que ara, si arriba un nou "Octubre", ja tindrem prou "causa justa", prou legitimitat internacional i prou mentalitat col·lectiva com per culminar la República.

Preparem-nos.

ARTICLES RELACIONATS

Entrevista a Allen Buchanan (Vilaweb 3 d'octubre del 2018) Molt recomanable

L'Unilateral: Hi ha una causa justa per a la independència (4 octubre 2018)
e-notícies: Torra dice que hay una causa justa para la independencia (28 jul 2018)

Article a ElPuntAvui (2016) de Josep Costa

diumenge, 2 de setembre del 2018

Ramir D-Porrata Dòria: 3 escenaris possibles



https://twitter.com/ramirp/status/1035956467701096454


Esmentos les parts principals d'aquest fil


1) A nivell polític ens trobem en un moment turbulent i d'alta incertesa.

En aquestes condicions, no té sentit fixar un full de ruta rígid, però sí que té sentit dibuixar escenaris polítics i definir estratègies que ens facin avançar cap a la República.


34) Possibles guspires d'aquesta onada popular poden ser: 
- Sentència als presos polítics
- Aplicació de nou del 155
- Nou govern del PP i/o Ciudadanos
- Noves mesures repressives
- Nova crisi econòmica que empobreixi els ciutadans


35) Per arribar a aquest escenari serà necessari fer accions semblants a l'escenari B: 
- Pressionar els nostres polítics per mantenir el pols democràtic amb l'Estat
- Difondre les crisis de l'Estat
- Internacionalitzar
- Votar NO a tot al Congreso


40) I la nostra estratègia ha de ser, de forma molt resumida: 
- Evitar l'escenari A
- Intentar que es produeixi l'escenari B i que es voti sobre la independència
- Preparar-nos mentalment per si anem a l'escenari C

dilluns, 23 de juliol del 2018

Ramir De Porrata-D.: un fil de twitter que diu moltes coses


A vegades trobes fils interessants a dins de l'olla de Twitter.



https://twitter.com/ramirp/status/1020051640114712576



N'adjunto tot el contingut:

1) Amb la sentència del tribunal de Shleswig-Holstein, crec que convé fer una anàlisi en retrospectiva de l'evident implicació d'Alemanya en el conflicte Catalunya-Espanya.

2) És evident que l'actuació de l'Estat i de la policia l'1 d'octubre va fer saltar totes les alarmes a Alemanya, i en concret a la cancellera Merkel.

3) Ara ja se sap que la cancellera va trucar en Rajoy aquella mateixa tarda per aturar la violència.

I és lògic: aquella actuació policial va tacar per sempre la imatge de l'Europa dels valors democràtics i la llibertat.
https://www.elnacional.cat/ca/politica/ribo-revela-trucada-merkel-rajoy-1-o-brutalitat_278724_102.html

4) Pocs dies després, el dissabte 7 d'octubre, la cancellera Merkel va tornar a parlar amb en Rajoy per telèfon.
I també va parlar amb en Juncker.
http://www.ccma.cat/324/merkel-va-parlar-amb-rajoy-per-traslladar-li-el-seu-suport-a-la-unitat-despanya/noticia/2813848/

5) Per quin motiu va tornar a parlar amb en Rajoy només 6 dies després de l'1 d'octubre?

Molt probablement estava deixant-li clar al Rajoy que no acceptaria cap mena de violència policial si es proclamava la DUI.
https://www.ara.cat/politica/Merkel-Juncker-Catalunya-conversa-telefonica_0_1883211903.html

6) Durant el sopar de líders europeus del 20 d'octubre, la senyora Merkel va proposar parlar de Catalunya, i el senyor Rajoy s'hi va negar.

Això era, de fet, una forma de posar en qüestió l'actuació d'en Rajoy davant tota la resta de líders europeus.
https://www.elnacional.cat/ca/politica/merkel-demana-rajoy-catalunya-nega_204060_102.html

7) A més, segons diverses fonts, sí que se'n va parlar de Catalunya en el sopar, i durant bona part del sopar.
De fet, va ser un dels temes principals.

8) El que va sortir a la premsa és que els líders europeus van donar suport en públic a en Rajoy.
https://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2017/10/19/tusk-catalunya-hi-marge-per/439750.html

8) Però en realitat, van imposar al Rajoy un 155 "light" i unes eleccions immediates.

Unes condicions humiliants per un Rajoy que volia esclafar la Generalitat i TV3

I és força evident que aquestes condicions les va imposar la cancellera Merkel.

9) S'inicia el 155 i la repressió desfermada de l'Estat contra polítics, mecànics, batlles, pallassos, bombers, Mossos, professors, ciutadans membres de CDR, ...

I és evident que això no agrada a Europa.

10) Es produeix l'empresonament i l'exili de polítics catalans i la persecució judicial del jutge Llarena.

11) Però el 21D l'independentisme guanya les eleccions de forma demolidora, demostrant que res pot doblegar la voluntat de milions de catalans.

Potser algun dia ens adonarem de la trascendental importància d'aquesta victòria Ho va canviar tot.

12) Va demostrar que l'Estat no pot guanyar-nos.
Només pot colpejar-nos fort tot esperant que renunciem a la República.
Només pot esperar que renunciem a guanyar.
I no ho farem.
I el dia 21D ho vam demostrar

13) Empresaris alemanys van demanar aleshores a en Rajoy que respectés els resultats i que hi hagués diàleg.
https://www.ara.cat/politica/Empresaris-Rajoy-investidura-Puigdemont-distancia_0_1943805810.html

14) I és evident que aquest missatge tenia el vist-i-plau d'altes esferes alemanyes.

Els empresaris alemanys no demanen a un President de Govern quelcom, sense abans saber que compten amb el vist-i-plau del Ministeri Alemany d'afers exteriors.

15) Però en Rajoy no fa cas i no accepta el resultat.
Impedeix amb la via judicial que el President Puigdemont pugui ser investit, i això irrita a la senyora Merkel.

16) Encara més. La repressió segueix, i l'assetjament judicial als polítics exiliats afecta Bèlgica, Suïssa i Escòcia.

17) Fins aquell moment, la cancellera Merkel encara no havia aconseguit formar Govern a Alemanya.

Però això ho aconsegueix el 7 de febrer.
https://www.elnacional.cat/ca/societat/merkel-schulz-acord-govern-alemanya_236628_102.html

18) Poques setmanes més tard, el 25 de març, el President Puigdemont viatja a Finlàndia.

El jutge Llarena emet l'ordre d'extradició.

19) Finlàndia ajuda al President Puigdemont a marxar del país, indicant-li com sortir sense ser detingut.
Suècia i Dinamarca deixen passar el cotxe del President.
Però pocs quilòmetres després de passar la frontera amb Alemanya, és detingut.
https://www.naciodigital.cat/noticia/151272/puigdemont/detingut/alemanya/quan/entrava/al/pais/des/dinamarca

20) És evident que la detenció va comptar amb el vist-i-plau de la cancelleria alemanya.

És una qüestió massa rellevant com per no ser consultada.

21) La cancellera Merkel, ara ja sí amb govern, va voler intervenir.
Va voler aturar els peus a l'Estat espanyol i la seva repressió.
Ja n'estava tipa.

22) I no només això.
Va esperar que s'aprovessin els pressupostos de l'Estat, i després va orquestrar la defenestració del Rajoy amb la moció de censura.

23) En Rajoy s'havia convertit en una amenaça per l'estabilitat d'Europa.
No va resoldre el conflicte català. Tot el contrari.
Cada dia s'estava complicant més.
I Alemanya va actuar

24) Fixem-nos que, en un temps rècord, la cancellera es reuneix amb el Pedro Sánchez.
https://www.naciodigital.cat/noticia/158037/sanchez/merkel/es/reuneixen/avui/amb/proc/catala/sobre/taula

25) I és evident que parlen de Catalunya.

La meva impressió és que la Merkel dóna un vot de confiança al Pedro Sánchez per a que resolgui el conflicte amb Catalunya.

I li deixa clar que els catalans ho han de votar.

26) No li imposa una solució.
Deixa via lliure al Pedro Sánchez per a que la formuli.

Però li reclama que sigui votada pels catalans.

Per què?
Perquè la Merkel sap que si els catalans no la voten, mai l'acceptaran, i el conflicte augmentarà.


27) Per aquest motiu, el Pedro Sánchez proposa ràpidament votar un nou Estatut.

Perquè sap que té un problema colossal sobre la taula:
què pot oferir als catalans, que aquests puguin acceptar votant, sense que se li tirin al damunt els barons del PSOE, i tot el PP i C's?

28) Fixem-nos també en la queixa del Ministre Borrell, queixant-se de que els Republicans no estan responent als "gestos" de l'Estat.

Estan molt preocupats per trobar un desllorigador acceptable per tothom.

🔊🔊29) Què hem de fer nosaltres?
Seguir endavant i tensionar, tensionar i tensionar.

Demostrar a la senyora Merkel que no hi ha més acord possible que la República Catalana.

30) Reclamar contínuament el dret a l'autodeterminació, reconegut internacionalment, també per Alemanya, com l'única solució possible al conflicte.

Aquesta serà la principal feina del Consell de la República i del President Puigdemont.

31) Quan Alemanya i tota Europa vegin que l'única solució és o bé un referèndum d'autodeterminació o el reconeixement directe de la República catalana,
acabaran intervenint i forçant.

Igual com van intervenir i forçar a Grècia i Itàlia.

32) Només cal que ens mantinguem ferms i units, i seguim tensionant.
No hem d'acceptar cap quincalla, cap Estatutet, cap contrapartida menor.

O referèndum o reconeixement de la República.
Res més.

Anem bé. Molt bé.