Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris extinció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris extinció. Mostrar tots els missatges

dissabte, 1 de març del 2025

Recordem qui és en Chris Martenson i el seu Crash Course





Qui és Chris Martenson?

Chris Martenson és un analista econòmic, bioquímic i futurista conegut pels seus estudis sobre economia, energia i medi ambient. Va obtenir un doctorat en neurotoxicolgia i un MBA en finances, i amb el temps va deixar el món corporatiu per dedicar-se a analitzar els grans desafiaments econòmics i energètics del futur.

Què és The Crash Course?

The Crash Course és un conjunt de vídeos i un llibre on Martenson explica com les economies modernes són insostenibles a causa de tres grans factors interconnectats:

  1. Economia 

    • La societat està basada en un sistema de deute creixent que depèn d’un creixement econòmic infinit.
    • La impressió de diners (money printing) i la creació de crèdit artificial per part dels bancs centrals estan generant bombolles financeres.
  2. Energia 

    • L’economia global es basa en el petroli barat, però l’extracció està arribant als seus límits (peakoil o pic del petroli).
    • La transició a fonts d’energia alternatives no serà suficient per mantenir el mateix nivell de creixement i consum.
  3. Medi ambient 

    • L’esgotament dels recursos naturals (aigua, terres cultivables, boscos) i el canvi climàtic posen en risc l’estabilitat de la civilització moderna.

Conclusió de The Crash Course

Martenson argumenta que la societat moderna està en una trajectòria insostenible i que ens dirigim cap a un punt de col·lapse o transformació. La seva proposta és preparar-se per a una societat més resilient i autosuficient, promovent:
0
✔ Menys dependència del sistema financer tradicional
✔ Inversions en recursos físics (com terra i or)
✔ Comunitats més autosuficients
✔ Una mentalitat d’adaptació als canvis

Per què és important?

Molts consideren The Crash Course una guia essencial per entendre els riscos sistèmics del món modern. Tot i això, també ha estat criticat per tenir un to massa catastròfic o apocalíptic.

Si t’interessen aquests temes, pots trobar la sèrie de vídeos gratuïta al seu web Peak Prosperity i el seu llibre The Crash Course: The Unsustainable Future of Our Economy, Energy, and Environment

dimecres, 3 d’abril del 2024

Què va passar a la Xina amb els pardals?

 

Un canal que recomanem és aquest de Raquel de la Morena amb 835.000 subscriptors i més de 160 vídeos des del 2020 aproximadament.
Hi explica coses curioses d'una manera molt didàctica i planera en vídeos que no solen superar els 30 minuts tot i que en té alguns de més de 90.

En aquest cas s'analitzen darrers 100 anys a la Xina i com una "decisió equivocada" pot tenir conseqüències devastadores












"Els experts estimen que entre el 1958 i el 1961 les forces de l'Estat i la població general van acabar amb mil cinc-cents milions de rates, cent mil tones de mosques, onze mil tones de mosquits i... mil milions de pardals. Mil milions...

El pardal a la Xina va quedar al límit de l'extinció. Encara avui, com mostra aquest mapa de l'hàbitat del pardal al món, es pot apreciar la seva presència nul·la a la Xina, on, malgrat ser ara una espècie protegida per llei davant dels caçadors, el seu escàs nombre es continua reduint.



Quina va ser la conseqüència directa d'aquella reeixida campanya de les Quatre Plagues?
D'una banda, és cert que es va reduir la transmissió de malalties per rates, mosques i mosquits, però l'extermini massiu de pardals va trastocar l'equilibri ecològic.



Les autoritats xineses no van tenir en compte que, si bé els pardals menjaven gra, la seva principal font d'aliment eren els insectes. Amb la població de pardals gairebé aniquilada, les poblacions de llagostes van augmentar sense control i eixams gegantins d'aquests insectes van devastar els camps de cereals, fet que, sumat a tots els factors de què ja us hem parlat, va provocar la coneguda com a Gran Fam Xinesa, que entre 1959 i 1961 va acabar amb la vida d'entre 15 i 55 milions de persones."



Vídeo sencer 19 minuts


dissabte, 21 d’octubre del 2023

Col·lapse: qui és Nate Hagens difusor de la Gran Simplificació?




Encentem una sèrie d'entrades del bloc dedicades a personalitats que fa temps que ens avisen d'un possible col·lapse.
El primer és Nate Hagens, que segons al revista 15-15-15 és:

"Exvicepresident de Salomon Brothers i Lehman Brothers i exeditor principal del web The Oil Drumun dels llocs web més populars i respectats per a l'anàlisi i discussió del subministrament energètic global i les implicacions futures de la propera transició energètica. Professor a la Universitat de Minnesota i membre del Post Carbon Institute, Bottleneck Foundation, IIER i Institute for the Study of Energy and the Future.

Actiu conferenciant sobre la relació entre els mercats financers i els recursos naturals, especialment l'energia."

Té un canal de Youtube amb 40 mil subscriptors i 216 vídeos en el moment de fer aquest article.
En ells hi ha entrevistat a Antonio Turiel i Pedro Prieto entre d'altres.

 En última instància, les converses de Nate intenten proporcionar un marc per a les persones que vulguin participar en la configuració del futur.

Nate ha aparegut a PBS, BBC, ABC i NPR i ha donat conferències a tot el món. Té un màster en finances amb honors per la Universitat de Chicago i un doctorat en recursos naturals per la Universitat de Vermont. 

Té un vídeo de 30 minuts amb boniques il·lustracions que explica que és la Gran Simplificació. (160 k visualitzacions)



dilluns, 23 de gener del 2023

Notícies sobre l'electricitat al món (gener 2023)

Comentem tres notícies d'arreu del món d'avui relacionades amb l'electricitat

1-SUD-ÀFRICA
Calendari de les apagades des del 2019, setmana a setmana.
La freqüència i intensitat s'ha incrementat significativament des del 2020




2-REGNE UNIT
National Grid (la distribuïdora d'electricitat) pagarà als clients perquè tallin l'electricitat a mesura que el clima glacial colpegi el Regne Unit

L'operador de la xarxa elèctrica del Regne Unit fa que les centrals de carbó d'emergència s'escalfen amb les expectatives d'una oferta i demanda ajustades

FONT

L'operador del sistema elèctric britànic pagarà a les llars perquè facin servir menys energia a primera hora de dilluns al vespre i també ha posat tres centrals d'emergència de carbó en espera, ja que gran part del país es veu afectada pel clima glacial.
[...]

Si s'activa, seria la primera vegada que el nou servei s'utilitza en una situació "en viu", tot i que National Grid l'ha provat diverses vegades amb proveïdors participants, com Octopus Energy, Centrica i Eon. Les llars amb comptadors intel·ligents s'han pogut donar d'alta al servei si el seu proveïdor hi participa.

[...]

L'operador del sistema elèctric també ha demanat que dues unitats de carbó a la central gegant Drax a Yorkshire, més una tercera a la planta de West Burton a Nottinghamshire, s'escalfin en cas que també siguin necessàries per ajudar a cobrir la demanda dilluns, quan el vent també es preveu que les velocitats siguin baixes.

Les tres unitats de carbó s'havien de tancar de manera permanent el setembre de l'any passat, però han negociat contractes amb National Grid per romandre en espera per a l'ús d'emergència aquest hivern a petició del govern del Regne Unit.

Tant les extensions de la central de carbó com el servei de flexibilitat de la demanda formen part dels plans de contingència del govern per a possibles escassetats d'energia, que es van elaborar després que la invasió a gran escala d'Ucraïna per part de Rússia desencadenés pors de possibles apagues a Europa.

[...]

Recentment, els comerciants s'havien mostrat més optimistes que Europa podria sobreviure a l'hivern sense apagues després d'un clima inusualment càlid durant la temporada festiva i a principis de l'any nou va permetre als països de la UE reomplir les seves instal·lacions d'emmagatzematge de gas en lloc de retirar-s'hi. Això també és rellevant per a Gran Bretanya, ja que tradicionalment depèn de les importacions d'electricitat i gas del continent durant els períodes especialment freds.




3-PAKISTAN
Desenes de milions sense electricitat al Pakistan quan falla la xarxa nacional
El ministre d'Energia diu que l'interrupció va ser causada per una pujada de tensió al sud de la xarxa

FONT

La xarxa nacional del Pakistan va patir una gran avaria, deixant milions de persones sense electricitat per segona vegada en tres mesos i posant de manifest la debilitat infraestructural de la nació molt endeutada.

El ministre d'Energia, Khurram Dastgir, va dir que l'interrupció de dilluns va ser causada per una gran pujada de tensió al sud de la xarxa, que va afectar tota la xarxa.

Els subministraments s'estaven restaurant parcialment de nord a sud, va afegir, gairebé sis hores després que les fàbriques, els hospitals i les escoles van informar d'interrupcions. La xarxa hauria de funcionar completament a les 22.00 (17.00 GMT), va dir Dastgir, i va afegir: "Estem fent tot el possible per aconseguir la restauració abans d'això".

Va trigar hores a restablir l'electricitat després de l'última gran interrupció, a l'octubre. Un alt funcionari del ministeri va culpar d'aquesta interrupció i dels apagats freqüents que pateixen els 220 milions de persones del Pakistan a la seva xarxa d'envelliment.


"Hi ha una debilitat subjacent al sistema", va dir el funcionari, que va declinar ser nomenat perquè no estaven autoritzats a parlar amb els mitjans. "Els generadors estan massa lluny dels centres de càrrega i les línies de transmissió són massa llargues i insuficients".

Com gran part de la infraestructura nacional, la xarxa del Pakistan necessita una actualització que el govern diu que no es pot permetre.

El Pakistan té prou capacitat d'energia instal·lada per satisfer la demanda, però no té recursos per fer funcionar les seves plantes d'energia de petroli i gas, i el sector està tan endeutat que no es pot permetre el luxe d'invertir en infraestructures i línies elèctriques.

"Hem anat afegint capacitat, però ho hem anat fent sense millorar la infraestructura de transmissió", va dir Fahad Rauf, cap d'investigació de la corredoria Ismail Iqbal Industries de Karachi.

La Xina ha invertit molt en el sector elèctric del Pakistan com a part d'un pla d'infraestructures de 60.000 milions de dòlars que s'alimenta de la iniciativa de "cinturó i carretera" de Pequín per desenvolupar rutes comercials terrestres i marítimes a Àsia i més enllà.

L'interrupció va afectar zones del país. A Peshawar, una ciutat de més de 2,3 milions d'habitants, alguns residents van dir que no tenien aigua potable perquè les seves bombes funcionaven amb electricitat. Les companyies de telecomunicacions i diversos hospitals van dir que s'havien canviat a generadors de seguretat, però les interrupcions continuaven.

"M'enfronto a molts problemes a causa del tall de llum", va dir Mohammad Khurram, un resident de Karachi que acompanyava la seva sogra malalta a un hospital de la ciutat. "He de seguir fent-la entrar i sortir de l'edifici perquè les màquines de raigs X i altres unitats de prova estan afectades".

diumenge, 15 de gener del 2023

Pel·lícules i col·lapses (gener 2023)

 Filmin té un apartat que en el moment d'escriure aquesta entrada té 56 pel·lícules


Si d'aquestes en treiem les més fantasioses, d'aliens i de zombies, en queden força menys.
Em centraré amb les que he vist i les ordenaré de més creïble a menys probable. També hi afegiré pel·lícules d'altres plataformes que em semblen molt interessants.




1-L'effondrement "El Colapso"
Minisèrie de TV (2019). 8 episodis. 20 minuts cadascun, filmats tots ells en pla seqüència. Un succés -del qual desconeixem les causes i l'origen- ha provocat el col·lapse de la societat -la francesa i se sobreentén que la mundial-, i és l'espoleta que provoca una sèrie d'històries independents a diferents localitzacions, que comparteixen la desesperació i la fugida de les persones que intenten sobreviure.

Episodis:

1- El supermercat (dia 2)

2- La benzinera (dia 5)

3- L'aeròdrom (dia 6)

4- El llogaret (dia 25)

5- La central (dia 45)

6- La residència (dia 50)

7- L'illa (dia 170)

8- L'emissió (dia -5).

En aquesta entrada vam explicar el capítol 8

FilmAffinity li posa un 7,3
També la consideren la 3a millor sèrie francesa de sempre
i és al número 81 de les sèries de ficción dels darrers 5 anys
També ocupa la posició 83 de les millores minisèries de TV



2-Hijos de los Hombres (Amazon Prime)
Si només poguéssiu triar una pel·lícula us recomanaria aquesta.

Any 2027: l'ésser humà és a punt de l'extinció: els homes han perdut la capacitat de procrear i s'ignora per què totes les dones del planeta s'han tornat estèrils. Alhora, el món s'estremeix quan mor un noi de 18 anys, la persona més jove de la Terra. Es viu, doncs, una situació de caos galopant. En aquestes circumstàncies, Theo (Clive Owen), un desil·lusionat exactivista radical de Londres convertit en buròcrata, és contractat per Julian (Julianne Moore) perquè protegeixi una dona que pot tenir el secret de la salvació de la humanitat, la persona més valuosa de la Terra...

FilmAffinity li posa un 7,1




3-Mi vida ahora (només per a adolescents)
FilmAffinity li posa un 5,4




4-La carretera
Excel·lent adaptació de la novel·la de Cormac McArthy
Ha passat un succés que no queda clar, si ha esclatat una bomba nuclear o un meteorit ha impactat a la terra. Tot és humit, fred i els pocs habitants que queden malviuen passant gana i vagant per un món trist i esclafat. No apte per a cors sensibles. Esteu avisats. Conec diverses persones que van haver de marxar del cinema. Final ple d'esperança.
Filmaffinity li posa un 6,6




5-Mad Max (Amazon Prime / HBO)
Considerada una de les millores pel·lícules del que portem de segle
Segurament la pel·lícula més improbable i fantasiosa d'aquesta llista.
No hi surt cap arma increïble tipus làsers ni cap dels protagonista té cap poder inhuma.
Hi surten vehicles diversos i vigarrats que, tot i l'escassedat de benzina, corren com una esperitat i disparen una infinitat de bales com si es tractés d'un videojoc.
A part d'això, la narrativa i ambientació podria existir en un món desèrtic.
Filmaffinity li posa un 7,1



Com preparar-se davant d'un possible col·lapse? (gener 2023)

Un dels temes que més ens interessa en aquest blog és la possibilitat que s'esdevingui un col·lapse (manca d'electricitat o subministraments alimentaris, guerra, atac nuclear, etc). Hi ha comunitats, sobretot nord-americans, que s'autoanomenen "preppers" o "preparacionistes" que fa temps que s'hi preparen. Alguns són sectaris, d'altres d'origen militar o fins i tot més normals com aquests que apareixen en aquest documental de DW a Suècia altament recomenable.

El govern suec va editar i va fer arribar a la publació un tríptic o fullet on s'explicaven els conceptes més bàsics. Països "neutrals" com Suïssa o Suècia, que encara no havia demanat l'ingrés a la OTAN, tenen plans de contingència per a afrontar aquests casos, com per exemple departaments, búnkers per a la població amb aliments disponibles.












PAÏSOS COL·LAPSATS EN L'ACTUALITATS
Independentment d'aquests països que ja n'estan preparats o disposen de plans d'emergència, hi ha estats o països que per a diferents motius (guerra, boicot, bloqueig, pobresa,...) ja es troben en un escenari de col·lapse i no tenen cap govern funcionant com Somàlia des de fa anys, Sri Lanka durant el 2022 per a motius energètics

CONSCIENCIACIÓ
El primer pas seria conscienciar a la població. Això implica fer tasques d'informació





REVISTA 15 / 15 / 15

Des de l'any 2015 existeix una revista en diferents idiomes (català, gallec, basc i castellà) que explora la possibilitat que s'hagi esdevingut un col·lapse real al 2030. Amb el subtítol "Revista para una nueva civilización" conté articles de científics, pensadors, escriptors, etc que escriuen com viurien o han viscut aquesta suposada experiència.

Temes a desenvolupar en propers articles:


-INVENTARI EN UN MÓN COL·LAPSAT

-HABILITATS IMPRESCINDIBLES EN UN MÓN COL·LAPSAT

-L'EXPERIÈNCIA DELS PROPIETARIS DE CARAVANES EN UN MÓN SENSE RECURSOS I  DE KM0

-EL DEBAT, L'ÀGORA, EL PUNT DE TROBADA EN UN MÓN COL·LAPSAT

-L'OCI EN UN MÓN COL·LAPSAT (música, batucada, cant, corals)

-L'ESPERIÈNCIA DE LES ENTITATS PER A UN MÓN COL·LAPSAT

dimecres, 12 d’octubre del 2022

La sonda DART va aconseguir desviar un asteroide per primera vegada a la història (ElPaís)


 FONT: ElPaís 11 octubre 2022


Resum:

El primer intent de la humanitat de desviar un asteroide ha tingut èxit. La petita sonda robòtica que va impactar contra Dimorfo a uns 11 milions de quilòmetres de la Terra ha aconseguit canviar considerablement el seu rumb

"L´equip ha confirmat que l´òrbita de Dimorfo s´ha escurçat en 32 minuts", ha explicat Bill Nelson, administrador de la NASA. "Aquest és un moment decisiu per a la defensa planetària i un moment decisiu per a la humanitat", ha afegit. Giorgio Saccoccia, president de l'Agència Espacial Italiana, que va contribuir amb el satèl·lit LICIACube que va gravar l'abans i el després de la col·lisió, ha explicat: “Això és una cosa de què estar orgullosos com a projecte internacional”. Després d'aquest èxit “podem dir que estem una mica més fora de perill dels asteroides perillosos”, ha afegit.

El 27 de setembre, la sonda DART —de la mida d'una nevera i amb una massa d'uns 600 quilos— va impactar contra Dimorf, un asteroide unes 10 milions de vegades més gran.

Era el primer assaig general amb què l'Oficina de Protecció Planetària de la NASA vol aprendre a desviar futurs asteroides de més de 140 metres de diàmetre, que podrien destruir tota una ciutat si arriben a impactar contra el nostre planeta.

La missió ha tingut un èxit rotund, ja que ha aconseguit frenar considerablement Dimorfo. Aquest cos de 160 metres de diàmetre va ser elegit perquè orbita com una lluna al voltant de Dídimo, un altre asteroide amb un diàmetre de 780 metres.

En condicions normals, Dimorfo completava una òrbita al voltant del seu company cada 11 hores i 55 minuts. Després d'impactar de cara i uns 22.000 quilòmetres per hora contra el seu objectiu, DART va reduir en 32 minuts aquest període. Això suposa que Dimorfo també s'ha acostat al seu germà uns 35 metres. L'any passat, l'equip científic va determinar que si DART reduïa l'òrbita de Dimorfo 73 segons o més, la missió ja seria un èxit, encara que l'esperança era minvar-la uns 10 minuts.

ASTEROIDES PERILLOSOS
Actualment s'han descobert el 95% de tots els asteroides de més d'un quilòmetre de diàmetre; capaços de causar una catàstrofe planetària semblant a la que va provocar l'extinció dels dinosaures fa 66 milions d'anys.

Els cossos de més de 140 metres com Dimorfo són molt més preocupants, perquè només se n'han localitzat el 40%. L'any 2017, la NASA va decidir dedicar uns 325 milions d'euros a fer realitat la missió DART. Amb ella volien perfeccionar els actuals models informàtics perquè en el futur la humanitat pugui fer front a roques perilloses impactant contra elles una sonda fabricada a mida.

MISSIONS FUTURES
El 2026, la sonda Hera de l'Agència Espacial Europea arribarà al sistema Dimorfo-Dídimo per mesurar amb precisió la massa, la composició i l'estructura interna d'aquests dos asteroides i dur a terme una detallada reconstrucció tridimensional del cràter deixat per DART. El següent pas seria tenir ja un model fiable capaç de determinar quin tipus de sonda podria desviar un futur asteroide amenaçador en funció de la mida i la massa i el temps disponible abans que xoc contra la Terra. El 2026 els EUA tenen previst llançar a l'espai el telescopi NEO, que elaborarà un catàleg d'asteroides i estels de més de 140 metres de diàmetre. Aquest instrument tindrà visió infraroja, cosa que permetrà detectar els cossos que s'acosten des de la direcció del Sol, difícils de localitzar per a telescopis convencionals.

dilluns, 5 d’octubre del 2020

Què és la prospectiva? Via lliure- RAC 1 (dissabte 3 d'octubre del 2020)

Atles de Futurs (Programa Via Lliure de RAC1
amb Xavi Bundó i José Luís de Vicente (Sonar +D)
De 12.00 a 13.00h

"El futur és nebulós"
"Si això passa, què podem fer"
A partir de la guerra freda i l'amenaça nuclear pot canviar-ho en qüestió de minuts
fa que ens hàgim d'avançar en 

Ed Young- Contengo multitudes

Al juliol del 2018 va publicar un article que deia que la propera plaga està a punt d'arribar.
La qüestió era quan?

Fòrum de Davos
Global 

15 de gener del 2020
Hi ha 2 llistes
Els 10 riscos més probables i menys

110 pàgines i a la 76 hi ha un paràgraf que indica què va passar.

Hi ha una cita de Donald Rumsfeld que diu que existeix
-Allò que sabem que sabem
-Allò que sabem que no sabem




Elisabet Roselló
TW (4,200 seguidors)
Articles de ElNuvol.com
Xerrada TED (12 minuts)




Jim Dator

"El futur no es pot predir perquè no existeix"

-Allò que no sabem que no sabem

Una "predicció" no és una projecció o escenari de futur




dijous, 17 de setembre del 2020

Per què s'ha de veure la mini sèrie "El Colapso" de Filmin?

La majoria de referències que trobem a internet en parlem molt bé.




ABC
Qué es «El colapso», la serie de Filmin llamada a convertirse en historia de la televisión

La mini serie francesa está compuesta por ocho episodios en los que se cuestiona qué ocurriría en la Tierra si el sistema colapsara

Rosa Belmonte en ABC, «Apocalipsis francés», en la que habla de la prestigiosa serie gala:

La mini serie francesa es una maravilla de ocho episodios filmados en plano-secuencia en los que se especula sobre qué ocurriría con la humanidad si el sistema colapsara definitivamente, una temática que, tras la situación  de confinamiento y pandemia vivida en los últimos meses, ha atraído sin duda al público a esta historia 

Estos de Les Parasites (el colectivo responsable de la serie)  y todos sus palmeros creen que no se nos ha pasado por la cabeza que todo se puede ir al garete.

El colapso» lo que consigue no es que vea la fragilidad del sistema y oh, ah, oh, tenemos que cambiar esta vida tan superficial y dependiente de cosas prescindibles. Lo que consigue es que incluso con el puñetazo que ha supuesto nuestra pandemia y las rarezas que vivimos, me parezca que estamos fenomenal.


MONDOSONORO

La escasez de productos en un supermercado como primer indicio del colapso de la civilización.
A partir de aquí cada capítulo se ubica en distintos espacios para mostrarnos este proceso de derrumbamiento del sistema desde distintos puntos de vista, creando una cronología perfectamente coherente a través de ocho historias que se entrelazan entre ellas de forma sutil pero eficaz. Cada una tiene su propia narrativa, y algunas funcionan mejor que otras, especialmente aquellas donde no hay demasiados personajes que presentar y podemos entender mejor las motivaciones de los protagonistas (por egoístas que sean), como en el caso de “El Aeródromo” o “La isla”.

Con la cámara siguiendo de cerca cada movimiento sin cortar ni un instante, uno vive la sensación de angustia constante con los protagonistas. Se acentúa además la sensación de urgencia, dando más ritmo a la acción, de modo que el espectador no tiene ni un momento de tregua, como tampoco lo tienen los actores, que realizan un excelente trabajo de mantener una carga emocional altísima durante los veinte minutos que dura el plano.

Sin embargo, y aquí ya entra mi optimismo quizás un poco ingenuo, al horror que vemos en cada uno de las historias de “El Colapso” parece faltarle un toque de esperanza. Estudios demuestran (e incluso la pandemia mundial que hemos vivido) que ante una situación de desastre global crece el sentimiento de comunidad y la generosidad intrínseca del ser humano. Y si bien es verdad que la serie muestra este lado más positivo, como en el emocionante episodio de “La Residencia”, la imagen general que se da del ser humano es la del egoísmo que busca su supervivencia sin importar la de los demás. 

Trabajemos para no tener que comprobar nunca quién tiene razón.

EL SALTO DIARIO

LaVanguardia




ElConfidencial

"Anticipense a lo que va a pasar, porque la catástrofe es inminente y las consecuencias serán desastrosas. Intenten organizarse. Intenten crear equipos, redes de ayuda en las ciudades, en los pueblos, en los barrios. Necesitamos ganar en autonomía urgentemente. Tenemos que salir sí o sí del sistema que conocemos. Y tiene que ser hoy, no mañana. Podemos evitar las hambrunas, podemos evitar la sequía, podemos evitar millones de muertes, podemos evitar los éxodos. Todo depende de nosotros. No vamos a evitar el colapso, pero podemos sobrevivir", advierte Jacques en una ruptura de la cuarta pared en la que apela al espectador en un juego de pantalla dentro de la pantalla. Porque no sólo es el personaje quien avisa, sino los creadores a través de su serie.

MARTA MEDINA

16/07/2020 05:00

Ha tenido que llegar de Francia, un país de tradición revolucionaria y de movimientos sociales fuertes e incómodos, y de mano de un colectivo de cineastas que firman como Les Parasites, salidos de la escuela de cine y que utilizan YouTube como plataforma de exhibición gratuita de sus contenidos. La mezcla entre la tradición cultural y la juventud subversiva, el único caldo de cultivo posible para una de las series del año, 'El colapso' (L'Effondrement'), que acaba de aterrizar en Filmin y que toma un sentido mucho más abrumador después de los acontecimientos mundiales de los últimos meses. Como el mito de Casandra, parece como si Guillaume Desjardins, Jérémy Bernard, Bastien Ughetto –Les Parasites– estuviesen alertando al mundo desde el único altavoz disponible, el del audiovisual, de un colapso inminente del orden mundial.


Y como ocurre a Jacques (Yannik Choirat), el científico que alerta en un debate televisivo de una crisis global que supondría el final de la sociedad, el ruido, la frivolidad, la ideología soterran el mensaje que cae a plomo: si no cambiamos nuestra relación con el medioambiente, si perpetuamos un sistema de causas que oprime a los débiles y mantiene la hegemonía de las clases altas, si no detenemos un crecimiento insostenible, un abuso de los recursos naturales en un planeta finito, todo nuestro modus vivendi se vendrá abajo.


Tráiler de 'El Colapso'

Antes de que España fuese testigo del acaparamiento y desabastecimiento de papel higiénico en las primeras semanas del confinamiento–el primer capítulo se estrenó en Francia en noviembre de 2019–, Les Parasites ya habían imaginado el primer paso de una hecatombe mundial en la que un sistema económico basado principalmente en el consumo se detuviese en seco. En ocho capítulos de alrededor de veinte minutos de duración, cada uno de ellos rodado como un plano secuencia magistral, 'El Colapso' imagina –y de manera muy realista y cercana en el tiempo–, cuál sería la reacción del ser humano ante la desaparición de todo aquello que conoce.

Resulta escalofriante la clarividencia con la que los creadores de la serie han elegido los espacios y las situaciones

Y resulta escalofriante la clarividencia con la que los creadores de la serie han elegido los espacios y las situaciones. Un supermercado al que hace días que no llegan los suministros, una gasolinera en la que queda poco combustible, un éxodo masivo de la ciudad al campo, una residencia de ancianos que no pueden valerse por sí mismo, lel peligro de que vuelva a ocurrir una accidente nuclear en una central sin refrigeración, una clase dirigente que siempre tendrá más medios –y, sobre todo, más información–, para afrontar la carrera por la supervivencia y, sobre todo, como el ser humano, si ha de elegir entre sí mismo y los demás, tiene pocos amigos.

Yannick Choirat es Jacques, el científico que advierte de 'El colapso'. (Filmin)

"Anticipense a lo que va a pasar, porque la catástrofe es inminente y las consecuencias serán desastrosas. Intenten organizarse. Intenten crear equipos, redes de ayuda en las ciudades, en los pueblos, en los barrios. Necesitamos ganar en autonomía urgentemente. Tenemos que salir sí o sí del sistema que conocemos. Y tiene que ser hoy, no mañana. Podemos evitar las hambrunas, podemos evitar la sequía, podemos evitar millones de muertes, podemos evitar los éxodos. Todo depende de nosotros. No vamos a evitar el colapso, pero podemos sobrevivir", advierte Jacques en una ruptura de la cuarta pared en la que apela al espectador en un juego de pantalla dentro de la pantalla. Porque no sólo es el personaje quien avisa, sino los creadores a través de su serie.


'El colapso' parte en el segundo día tras el derrumbe, y lo hace desde el espacio físico del sistema de consumo: una tienda, un supermercado. En un momento en el que desaparecen las telecomunicaciones –sin teléfono, sin internet, sin posibilidad de sacar dinero, sin posibilidad de pagar salvo en efectivo– el consumidor alienado sigue sintiéndose inmune. ¿Por qué no hay tampones? ¿Por qué no hay hamburguesas? La única preocupación del cliente es la de satisfacer sus deseos, con el autoritarismo del que siempre le han dado la razón, sin saber que si cesa la oferta repentinamente y sube la demanda, lo primero que pierde valor es su dinero, a no ser que aumente sus propiedades nutritivas. Porque el día que caiga la pantomima, un billete tendrá menos valor que el papel de váter, que al menos es absorbente.

Otro momento de 'El Colapso'. (Filmin)

Los combustibles fósiles a los que hemos encomendado nuestra movilidad irán agotándose y con ellos nuestros medios de transporte. Como también ha ocurrido durante la pandemia, se descubrirá que los trabajos imprescindible no son los que la sociedad había asumido y perpetuado como tales. Un comercial de productos de impresoras o un crítico de cine tendrían la misma utilidad que una ameba si cambiase el paradigma. Al romper –de tanto usar– la ley de la oferta y la demanda el equilibrio entre poseer y desear se compensaría, porque el poder de quien poseyese lo que todos desean desaparecería en cuanto una masa, superior numéricamente, se atreviese a tomar lo que desea, sin atender a la propiedad privada. Porque la subsistencia prevalece sobre la propiedad privada.

De las clases dirigentes y pudientes sería lo esperado, pero, mire a su alrededor, seguro que sabe ya quien en su entorno echaría lastre a la menor contrariedad. Como en 'Fuerza mayor', vaticinar que tal o cual persona les pasaría por encima con tal de salvar su culo, perdón por la expresión, ¿cómo afecta a su relación? ¿Cuándo quedaría justificado el mal ajeno para garantizar la supervivencia, cuando todo el mundo a la vez lucha por sobrevivir? Que los creadores hayan dedicado un capítulo a una residencia de ancianos demuestra que, antes del Covid, la sociedad ya daba muestras de la falta de compasión con quienes ya no son productivos ni pueden valerse por sí mismos.


Imagen del primer capítulo, 'El supermercado'. (Filmin)

Producido por Canal + Décalée, la serie supone una experiencia inmersiva gracias a los planos secuencia, que consiguen eludir los artificios expresivos para centrarse en la tensión y la emoción de los personajes. La cámara baila de unos a otros, permitiendo conocer sus puntos de vista y consiguiendo la identificación con sus deseos y necesidades. Todo es excepcional y al mismo tiempo tan familiar y natural –pareciera que casi no hay esfuerzo– en la serie: la dirección de arte, la fotografía, los actores, y la elección de tiempo y lugar de las píldoras con las que 'El colapso' imagina un futuro no muy lejano, que a diferencia de 'Black Mirror' no cuenta con chips prodigiosos ni mundos hipertecnologizados. El tiempo del colapso podría ser mañana mismo. Incluso hoy. Incluso haber comenzado hace rato mientras nosotros seguimos aquí, hablando de series.

PUNTUACIÓ

IMdb li posa un 7,9. FilmAffinitty un 7,4




RESUM

8 episodios de unos 20 minutos cada uno, filmados todos ellos en plano secuencia. 

Un suceso -del que desconocemos las causas y el origen- ha provocado el colapso de la sociedad -la francesa y se sobrentiende que la mundial-, y es la espoleta que provoca una serie de historias independientes en  diferentes localizaciones, que comparten la desesperación y la huida de las personas que intentan sobrevivir.

























Episodios:

1- El supermercado (día 2)

2- La gasolinera (día 5)

3- El aeródromo (día 6)

4- La aldea (día 25)

5- La central (día 45)

6- La residencia (día 50)

7- La isla (día 170)

8- La emisión (día -5)


diumenge, 30 d’agost del 2020

Chris Martenson i el Crash Course o com preparar-se per possible col·lapse?



En Chris Martenson és un científic i analista econòmic nordamericà que ha treballat per empreses molt importants.
L'any 2008 va idear el Crash Course, un tutorial de 22 temes on s'expliquen alguns conceptes bàsics de d'economia, energia, peak oil. (traduït al castellà, francès i alemany).

Al seu twiter es presenta com a:

"Pare, autor, observador financer obsessiu, científic format, amb experiència en negocis
Vaig fer canvis profunds en el meu estil de vida a causa del que veig venir."



Existeix una versió més actualitzada del 2014 de 26 episodis però sense traduccions
Els trobareu aquí
(En total són 4 hores 39 minuts)

També existeix una versió accelerada d'una hora de durada

dijous, 20 d’agost del 2020

Asteroide 2020 QG: ahir en va passar un de molt a prop (3.000) km

Sol haver-hi una xarxa d'observació d'asteroides i altres cossos que vigilen els més perillosos, però a vegades passen coses imprevistes com el que va passar ahir.

Es va detectar un asteroide 6 hores abans que passés perquè venia del sol.

Dades de l'asteroide

Nom:
2020 QG
Mida: com un cotxe (4-5m)
Velocitat: 44.000 km/h
Composició: desconeguda

Un dels primers a comunicar-ho a TW és Joan Anton Català







Un altre tuitaire, Jordi Gil n'ampliava la informació




En la següent imatge veiem la proporció de l'esdeveniment tenint de referència diferents punts:
1-l'Everest (8 km),
2-la capa d'ozó (50 km)
3-l'òrbita de l'Estació Espacial Internacional ISS (400 km) 
4-i finalment l'asteroide 2020QG a 3.000 km







3000 km és la distància en línia recta entre Barcelona i Moscou.




En aquesta altra entrada d'aquest blog, hi trobareu més informació sobre els impactes de meteorits més destacats.

Els asteroides de menys de 50 metres solen desintegrar-se a l'atmosfera.

dissabte, 4 de juliol del 2020

Els asteroides "més perillosos" que ens podem trobar en els propers anys





El web de la IAWN (xarxa internacional de detecció d'asteroides) té un apartat on es hi ha els més perillosos que s'esperen pels propers anys.

Aquesta taula mostra els futurs PHA de prop d’objectes amb òrbites ben determinades observades per a diverses oposicions. Això difereix de la taula de CA que enumera només nous descobriments de prop.

Per a entendre aquesta taula cal tenir en compte 3 punts:

1-La data de quan s'esperen la seva aproximació al nostre planeta

2-LD o Lunar Distance. 1.0 seria la distància entre la Terra i la Lluna. Per tant, com més petit és aquest valor, més proper s'estima que passarà

3-Diàmetre estimat



Un cop coneguts aquests paràmetre bàsics podem marcar quins serien els més perillosos



Només n'hem marcat els inferiors a 0,30 de la distància amb la Terra i els de més de 300 metres de diàmetre.

Aquesta és la "llista d'asteroides coneguts" avui mateix. Podrien aparèixer asteroides que fossin més petits, per tant menys visibles.

Com per exemple aquest 2018 CB , un que es va descobrir 5 dies abans que passés i que era potenciament perillós.


Per ara, no es coneix cap asteroides que representi un risc d'impacte a la Terra en els propers 100 anys
Fins ara, l'asteroide més perillós fou el 2009FD, que tenia menys de 0,2% de probabilitats de xocar amb la Terra en el año 2185.

IMPORTANT
En aquest enllaç de la Wikipedia (ENG) hi trobareu tota la informació dels NEOs