El dijous 2 d'abril vaig llegir aquest article a Vilaweb de Josep Sala i Cullell
Estic començant a conèixer els racons de l'Empordà gràcies a les caminades que faig connectant punts i precisament aquest tram el tinc pendent i el faré aviat.
El primer que comenta l'autor és que no és un flâneur (terme que desconeixia i que m'hi sento una mica identificat)
"El mot flâneur (/n/ flɑnœʀ) prové del francès, i significa 'passejant', 'rodaire'.
La paraula flânerie 'vagareig' es refereix a l'activitat pròpia del flâneur: vagar pels carrers, errar sense rumb, sense objectiu, obert a totes les impressions que se li ofereixin.
És un terme conegut sobretot per la seva associació amb la figura de Charles Baudelaire, que la fa servir per a caracteritzar l'artista amb esperit independent, apassionat, imparcial.
Es relaciona amb la figura del dandy, el final de segle i l'esteticisme anglès."
"El terme flâneur data dels segles XVI-XVII, i fa referència a l'acte de passejar, a l'esbargiment, sovint amb el matís pejoratiu de "perdre el temps". No obstant, durant el segle xix el personatge va cobrar identitat pròpia en adquirir tota una sèrie de noves qualitats i atributs."
Al web oficial de l'Ajuntament en parlen d'aquesta menera:
El passeig oficiós de la vilaLa mota, situada als afores del poble, és un mur de contenció, construït en el segle XVII, per a evitar que les sobtades avingudes del Ter inundessin el nucli habitat i, alhora, preservar les collites dels horts i els camps de conreu que hi ha entre el riu i la població.
Fins a la construcció dels embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral, les inundacions eren força habituals. La gran riuada de 1932 trenca la mota al terme de Verges, fet que motiva l’aixecament d’un nou tram. Altres avingudes memorables que causen danys en camins i camps de conreu són les dels anys 1940, 1982 i 2020.
Per la seva extraordinària bellesa i biodiversitat, l’indret ha esdevingut oficiosament el passeig de Verges, que joves i grans recorren diàriament, a peu o en bicicleta, i on comparteixen tertúlies tot gaudint de la privilegiada vista que els ofereix l’elevació del sòl.
A més, forma part del recorregut de la Ruta del Ter, que ens mostra el ric patrimoni natural dels paratges per on transcorre aquest riu.
A la riba del Ter, hi trobem el parc del Riu, un antic espai de lleure i de menjades familiars i d’amics, amb zona de pícnic i accés a l’aigua, recuperat des del 2007."
El circuit és breu, però el paisatge és extraordinari. A la banda de mar, s’hi pot veure tot el perfil del Montgrí, i això explica per què, quan era petit, sempre dibuixava un castell al capdamunt de les muntanyes. Mirant cap a ponent, hi trobem el poble de Jafre, perquè el meu país és tan petit, etcètera. I just al darrere hi ha la figura del Canigó, imponent a l’hivern quan és nevat. Les muntanyes no canvien, però els conreus sí; si abans hi havia vist pomeres, ara s’hi alternen el blat de moro i els gira-sols depenent dels preus i de la disponibilitat d’aigua. Alguns arbres resisteixen el pas dels anys: un xiprer solitari enmig dels camps, una tanca de llorers, uns quants roures, un trèmol. Tot vibra si bufa la tramuntana, però les onades de calor recents ens deixen uns vespres d’estiu somorts."
Bataille du ter gagnée par l’Armée du roy commandée par le Mar. duc de Noailles le 27 mai 1694…/ F. Ertinger scul. A Paris: chez l’auteur (ICC)
(817 píxels d'amplada)
Verges a mitjans 1851 segons el mapa del Diccionario de Pascual Madoz
480 píxels d'amplada
Verges, 1873. Depósito de guerra, Cataluña, 1873 (ICC)
687 píxels d'amplada
Verges, 1936-1939. Mapa de España 1: 50.00 Hoja 296 Verges, 1936-1939 (ICC)
822 píxels d'amplada
2631 píxels d'amplada
Més referències:
Ruta del Ter
Llocs de Catalunya - Joan Dalmau i Juscafressa
Ajuntament de Verges: mapes
