RayoNegro o Quark: "Anàlisi sobre la futura caiguda de la producció de petroli"

Sempre cal llegir els posts d'en Quark o RayoNegro (ara que és a Substack).
Hi ha aspectes que es van repetint, complementant o ampliant. És una veu important a seguir.

Avui ens centrarem en la darrera entrada. No la comentaré, només en traduiré les conclusions i en mostrarem algunes entrades.

Entrada del dimarts 25 d'agost del 2026


Noruega

Conclusions

Si el shale oil USA té els anys comptats, els descobriments han baixat a mínims, no es reposen les reserves i a més estem sobreproduint els megacamps per mantenir la producció (mitjançant les ampliacions esmentades), assistim a una crònica d'una mort anunciada a la dècada de 2030-2040.

I això és una qüestió geològica, que no té res a veure amb el preu, sinó amb la desaparició de totes les reserves.

Gràfics com aquest de la IEA no seran projeccions sinó realitat a la propera dècada.

Si la demanda esperada continua al voltant dels 100 milions de b/d per a tots els líquids i l'oferta es queda en 50 milions b/d, és clar que el consum no podrà sobrepassar l'escassa oferta de 50 milions de b/d el 2050 (i aclareixo que em sembla força optimista).

Segons IEA al seu últim WEO 2025, la demanda esperada el 2050 varia atenent els diferents escenaris, però no s'espera un descens per sota (o al voltant) dels 100 milions de b/d de tots els líquids.

A partir d'aquí, que cadascú pensi cap a on ens dirigim i trobin l'explicació a l'afany de Trump a aconseguir recursos (Veneçuela, Iran, Groenlàndia), al cost que sigui.

Parlar d'excés de petroli puntual (encara que durés uns anys), és una broma de mal gust amb aquestes perspectives a llarg termini…

PD. Només per complementar i unificar informació.

Rússia

Segons Rystad, la producció de petroli continuarà declinant.

Canadà

Primer, la producció de petroli de 2026 està superant la de 2025 en poc més de 100.000 b/d (de moment).

Canadà és un dels pocs països la producció dels quals (al voltant de 6 milions de b/d, amb suau declivi des del 2045) té capacitat per mantenir-se fins al 2050.

Brasil

En canvi, Brasil apunta a una ràpida caiguda de la seva producció, encara que podem imaginar la posada en marxa de projectes de recuperació secundària i terciària per intentar evitar un declivi tan abrupte. En absència de nous importants descobriments, les reserves no permeten fer-se il·lusions a llarg termini.

Descripció del míssil balístic d'abast mitjà Oreshnik

Volem saber més coses d'aquest míssil balístic hipersònic d'abast mitjà que ahir es va llençar per segona vegada i ens fixem en aquest vídeo explicatiu d'APT de 5 minuts
(podeu saltar-ne els 90 primers segons)
La descripció és en castellà.

Disposa de 6 caps (Warheads) al seu interior que quan impacten són com llamps

La seva velocitat de 13.000 km / hora li permet arribar en pocs minuts a Kuwait, Bahrain o Qatar

En 12 minuts a Alaska i 25 a Pearl Harbor i en 22 a l'illa de Guam

La seva velocitat fa que sigui quasi impossible d'interceptar

Es poden llançar des de plataformes mòbils

Amb aquest segon llançament d'un Oreshnik s'inicia una nova escalada militar a nivell mundial

Explicació d'un expert en armament, professor del MIT i assessor del pentàgon.

El míssil balístic d'abast mitjà Oreshnik (comparativa)

Oreshnik vol dir "avellaner" en rus.

Curiosament, ni l'article del diari Ara ni el de LaVanguardia es poden consultar en obert sense ser subscriptor dels diaris.

LaVanguardia:

"Els míssils Oreshnik van ser desplegats a Bielorússia el 30 de desembre passat, i segons declaracions de Putin, són impossibles d'interceptar a causa de velocitats suposadament superiors a 10 vegades la velocitat del so, a més de ser comparables al d'una arma nuclear, fins i tot quan porten una ogiva convencional. Tot i que diversos experts han expressat el seu escepticisme sobre les capacitats de l'Oreshnik, el seu ús suposa una escalada en el conflicte i busca enviar un missatge tant a Kiyv com als seus aliats, ja que augmenta la capacitat de Moscou per atacar objectius a tot Europa en cas de guerra."

"Esta es la segunda vez que Rusia utiliza un misíl hipersónico Oreshnik contra Ucrania. Su precedente fue en el 2024, cuando Moscú disparó el mismo proyectil a una fábrica aeroespacial en la ciudad de Dnipro. Sin embargo, causó daños mínimos, ya que portaba ojivas simuladas."


ElPaís també en parla però en tancat: 

"L'Oréshnik, que Putin va anunciar que entraria en servei a finals de 2025, va ser emprat per primera vegada el desembre de 2024 contra una fàbrica militar a la regió ucraïna de Dnipropetrovsk. Aquest míssil, d'abast mitjà i que pot portar ogives nuclears, podria teòricament colpejar objectius situats a fins i tot milers de quilòmetres de distància amb un marge d'error de poques desenes de metres. Putin, que subratlla que la prioritat de la doctrina nuclear russa és mantenir la paritat estratègica amb els EUA, assegura que l'armament hipersònic rus no té comparació al món. Ucraïna negocia en aquests moments garanties de seguretat amb Occident, cosa que inclouria el desplegament de tropes europees, amb vista a un futur acord de pau amb Rússia."

CLASSIFICACIÓ PER VELOCITATS
Li demano a ChatGPT que em faci una llista dels míssils més potents
(Caldria validar-ho amb altres fonts)

Aquí tens una llista dels míssils actuals més potents i destacats del món, amb informació de nom, velocitat aproximada, característiques principals i país creador.

Aquesta selecció combina míssils intercontinentals (ICBMs), hipersònics, i míssils de creuer avançats que actualment són considerats entre els més perillosos o tecnològicament avançats:

---

🛡️ 1. Avangard (Rússia)

• Tipus: Vehicle de planificació hipersònic/MIRV estratègic

• Velocitat: Fins a Mach 20–27 (~24 000 – 32 000 km/h) (adda247)

• Característiques:

  • Llançat per ICBM (com RS-28 Sarmat)

  • Pot portar míssils de reentrada múltiples (MIRV)

  • Vol hipersònic i maniobrable, difícil d’interceptar

• País creador: Rússia (adda247)

---

🚀 2. DF-41 (Dongfeng-41, Xina)

• Tipus: ICBM (ballístic intercontinental)

• Velocitat: Fins a Mach ~25 (~30 600 km/h) (adda247)

• Característiques:

  • Abast de 12 000–15 000 km

  • Pot portar fins a 10 caps múltiples (MIRV)

  • Mobil i difícil de localitzar abans del llançament

• País creador: Xina (adda247)

---

⚓ 3. Trident II D5 (EE.UU. / Regne Unit)

• Tipus: SLBM (ballístic llançat des de submarí)

• Velocitat: Fins a Mach ~24 (~29 000 km/h) (Target Defence Academy)

• Característiques:

  • Llançat des de submarins nuclears d’Ohio / Vanguard

  • Capable de múltiples MIRV

  • Part clau de la tríada nuclear occidental

• País creador: Estats Units / Regne Unit (Target Defence Academy)

---

🛰️ 4. RS-28 Sarmat (“Satan II”, Rússia)

• Tipus: ICBM pesant

• Velocitat: >Mach 20 (estimada) (adda247)

• Característiques:

  • Podria portar grans càrregues o combinacions de capçals/MIRVs

  • Dissenyat per penetrar defenses modernes

  • Substitueix missiles SS-18 antics

• País creador: Rússia (adda247)

---

🔥 5. 3M22 Zircon (Rússia)

• Tipus: Míssil hipersònic de creuer anti-vaixell i atac terrestre

• Velocitat: Fins a Mach ~9 (~9 800 km/h) (Viquipèdia)

• Característiques:

  • Propulsor scramjet hipersònic

  • Abast >1 000 km

  • Dissenyat per ser molt difícil de interceptar

• País creador: Rússia (Viquipèdia)

---

✈️ 6. Kh-47M2 Kinzhal (Rússia)

• Tipus: Míssil aerotransportat hipersònic aérobàl·listic

• Velocitat: Mach 10–12 (~12 000–14 700 km/h) (Jagranjosh.com)

• Característiques:

  • Llançat des de caça o bombarders

  • Pot portar càrrega convencional o nuclear

  • Combina velocitat elevada amb maniobrabilitat

• País creador: Rússia (Jagranjosh.com)

---

🛰️ 7. Oreshnik (Rússia)

• Tipus: Míssil balístic de rang intermedi (IRBM) / hipersònic

• Velocitat: >Mach 10 (8 000-13 000+ kph reportats) (Viquipèdia)

• Característiques:

  • Pot portar múltiples caps dirigibles (MIRV)

  • Dissenyat per ser difícil d’interceptar

  • Usat en el conflicte d’Ucraïna recentment (Reuters)

• País creador: Rússia (Viquipèdia)

---

🚢 8. YJ-21 (Xina)

• Tipus: Míssil hipersònic antivaixell

• Velocitat: Mach 6-10 (reclamats) (Viquipèdia)

• Característiques:

  • Llançat des de mar o aire

  • Dissenyat per atacar grups navals moderns

• País creador: Xina (Viquipèdia)

---

🧠 Notes Ràpides

• ICBMs (com DF-41, Sarmat) són els míssils estratègics més “potents” en termes de poder destructiu i abast global. (Jagranjosh.com)

• Hipersònics (Avangard, Zircon, Kinzhal) són extremadament difícils d’atrapar i representen tecnologia d’avantguarda. (adda247)

• Les velocitats Mach fan referència a múltiples de la velocitat del so
  (~1 235 km/h a nivell del mar).

---

Alguns d'aquests míssils es troben en fase de proves. Per tant, li demano que m'indiqui són estan operatius i quins no.

Operació cabal o com els russos han entrat a Kursk mitjançant un gasoducte

En l'era de la informació ens pensem que ho sabem tot però hi ha censura.
L'11 de març un canal de Youtube, Ekai Center, va informar d'una operació anomenada Operació Cabal (caudal en castellà o Operation Flow en anglès) que va consistir en introduir 800 soldats en un gasoducte i recórrer 15 km fins al centre de Kursk, zona operada pels ucraïnesos. Objectivament es tracta d'una fita militar increïble. Els mitjans europeus no se'n van fer ressó. A l'estat espanyol només en va parlar l'ABC, el Mundo, Eldiarios.es i el Confidencial

Clarín (3 minuts)
https://www.youtube.com/watch?v=FrnQza4c8U8

ElPaís de Costa Rica també se'n va fer ressó: 

Els mapes de la guerra entre Rússia i Ucraïna

El Colectivo Burbuja és un grup molt actiu a les xarxes socials i sovint organitzen debats d'una hora entre diferents membres i experts. Fa dos dies van parlar del futur d'Ucraïna. 

Al final del vídeo un dels convidats va mostrar mapes de l'evolució de la guerra i els moviments de tropes a partir d'un calendari, és a dir, que podies seguir-la dia a dia i fins i tot recular fins al febrer del 2022.


DeepState: https://deepstatemap.live

També n'hi ha un altre de molt conegut (també pro ucraïnès) és el de l'ISW: https://storymaps.arcgis.com/stories/

S'hi indiquen les zones i els minerals disponibles

Per què cal mirar la minisèrie Chernobil?

Ras i curt:

-perquè l'ambientació dels 80 a la URSS és excel·lent.
-per la interpretació dels actors.
-perquè van al gra i ho enllesteixen en només 5 capítols i deixen a part les "floritures".
-perquè és molt didàctica tot i la complexitat de les causes i esdeveniments.

 La minisèrie té 5 episodis i acaba amb aquestes paraules i imatges

"Quin és el preu de la mentida?

Alguns científics van negar la versió oficial i foran empresonats

Boris Shcherbina va morir el 22 d'agost del 1990, 4 anys i 4 mesos després de ser enviat a Txernòbil

Els 3 culpables oficials: Briujànov, Diàtlov i Fomín van ser condemnats a 10 anys de treballs forçats. Quan va sortir en Formin va tornar a treballar en una central nuclear, a Kalinin, Rússia.

Diàtlov va morir al 1995 a causa de la radiació, als 64 anys.

La roba dels bombers encara és al soterrani de l’hospital de Pripyat.

Dels 400 miners que van treballar dia i nit per evitar una explosió nuclear, 100 van morir abans de fer els 40 anys."