Col·lapse, ciència ficció (ColapsoTV 01x60) i Asimov

Ja hem dit diverses vegades que cal seguir a en Félix Moreno per diversos motius.
Primer perquè al 2019 ja va anticipar fets que han passat com el peak memory, peak phones, etc.
Segon perquè dedica gran part del seu temps a difondre el col·lapsisme
i tercer perquè fa uns directes al seu canal de YouTube (ColapsoTV) tractant l'actualitat més candent pel que fa a tecnologia, geopolítica, etc.

Aquesta setmana va dedicar 3 hores a parlar sobre ciència ficció amb els seus seguidors.





I parlant de ciència ficció no us podeu perdre aquest excel·lent documental d'un dels escriptors més importants en aquesta matèria. Premiat al Festival d'Hamburg i pel Lumières Award al millor documental


 

FILMIN
Des de fa uns dies que a la plataforma Filmin (FilmAffinity li posa un 6,8)

Isaac Asimov, un mensaje para el futuro

Comentaris sobre la sèrie Black Mirror i el capítol San Junipero

Black Mirror és una sèrie de televisió britànica creada per Charlie Brooker que explora la relació entre la tecnologia i la societat, i com les innovacions tecnològiques poden afectar el nostre benestar i les nostres relacions. Cada episodi és independent i presenta una història diferent, però tots tenen en comú una mirada crítica cap a la tecnologia i el seu impacte en la nostra vida quotidiana.

Éss una sèrie molt interessant i provocadora, ja que ens fa reflexionar sobre les conseqüències inesperades de les noves tecnologies i com poden afectar la nostra privacitat, la nostra llibertat i la nostra identitat. També m'agrada com la sèrie utilitza la ciència-ficció com a mitjà per explorar temes socials i polítics actuals.
Tal i com el seu nom indica, la majoria de capítols són "foscos" i pessimistes. Penso que el capítol "San Junípero" és el més lluminós i optimista.

He demanat a ChatGPT3 que ens ordeni de més "foscos" a més "optimistes" i afegint-hi la puntuació de FilmAffinity quedant la llista així:

"White Bear" - 7,5

"Shut Up and Dance" - 7,4

"The National Anthem" - 7,3

"Men Against Fire" - 7,3

"Hated in the Nation" - 7,3

"Be Right Back" - 7,2

"The Entire History of You" - 7,2

"Crocodile" - 7,1

"Nosedive" - 7,1

"Metalhead" - 7,1

"Arkangel" - 7,0

"Black Museum" - 7,0

"Fifteen Million Merits" - 6,9

"Playtest" - 6,8

"Rachel, Jack and Ashley Too" - 6,4

"USS Callister" - 7,0

"San Junipero" - 6,8

"Hang the DJ" - 6,7

Resum del capítol San Junipero 

"San Junipero" és un capítol de la sèrie Black Mirror que explora un futur en el qual la gent pot connectar-se a un món virtual anomenat "San Junipero" després de la mort. El capítol segueix la història de Yorkie i Kelly, dues dones que es coneixen a "San Junipero" i es fan amigues.

Yorkie és una dona jove que està confinada a una cadira de rodes i que està paralitzada des de fa anys. Kelly és una dona més gran que està de vacances a "San Junipero". Les dues dones comencen a passar temps juntes a "San Junipero" i es fan molt properes. Amb el temps, Yorkie li confessa a Kelly que ella vol passar el seu temps a "San Junipero" per sempre, mentre que Kelly no està segura que vulgui comprometre's amb això.

La trama es desenvolupa en una sèrie de salts en el temps, que cobreixen diversos períodes des dels anys 80 fins al futur. Les dues dones s'aproximen i es distancien, i el capítol posa a prova les seves relacions i la seva capacitat d'estimar.

El final del capítol és un dels més inesperats de tota la sèrie i té un gir sorprenent que capgira tot el que l'espectador havia vist fins al moment.

En resum, "San Junipero" és un capítol emotiu i romàntic de Black Mirror que presenta una visió més positiva del futur que la majoria dels altres capítols. Amb una estètica retro i una banda sonora excel·lent, aquest capítol és un dels preferits dels fans de la sèrie.

També li he demanat a ChatGPT3 que em llisti la banda sonora ordenat tal i com apareix al capítol juntament amb el nom de l'autor, l'estil i el link a Spotify

1. "Heaven Is a Place on Earth" de Belinda Carlisle (1987) - Pop Spotify link: https://open.spotify.com/track/6LzFfPmaoM7jSOJ1MUwUGl

2. "Girlfriend in a Coma" dels The Smiths (1987) - Indie rock Spotify link: https://open.spotify.com/track/4caC1sYs8sJ4TbAvzGXVpD

3. "Just Can't Get Enough" de Depeche Mode (1981) - Synth-pop Spotify link: https://open.spotify.com/track/7kNUyOoHjR0RBCgHn0Z4d4

4. "Tainted Love" de Soft Cell (1981) - Synth-pop Spotify link: https://open.spotify.com/track/1hH0PhC7gkKQ2uaW7LmB5r

5. "Only You" de Yazoo (1982) - Synth-pop Spotify link: https://open.spotify.com/track/3NYpJ1nYX9J6dZBoRQrL6m

6. "Fake" de Alexander O'Neal (1987) - R&B/Soul Spotify link: https://open.spotify.com/track/6z1j6rRRDk5dwI60ULI5oY

7. "Everybody Wants to Rule the World" de Tears for Fears (1985) - New Wave Spotify link: https://open.spotify.com/track/7gphiFrtqv8IjV1pWpIYGF

8. "Hold Me Now" de Thompson Twins (1983) - Synth-pop Spotify link: https://open.spotify.com/track/6yH5l5pWVsOnX4vMiqOaRj

9. "Wishing Well" de Terence Trent D'Arby (1987) - R&B/Soul Spotify link: https://open.spotify.com/track/3KP1xUkiaXCJNVEVb8TeF9

10. "Need You Tonight" d'INXS (1987) - Rock Spotify link: https://open.spotify.com/track/2aoo2jlRnM3A0NyLQqMN2f

11. "How Soon Is Now?" dels The Smiths (1984) - Indie rock Spotify link: https://open.spotify.com/track/1DlzSzRySnFJjn6TgOra7g

12. "At Last" d'Etta James (1960) - Jazz/Blues Spotify link: https://open.spotify.com/track/4z4PLZLw8fzpxN04m5A5J5

Què és la Distopia o l'antiutopia ?

WIKIPEDIA

Una distopia,^[1] contrautopia o antiutopia és una utopia negativa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal, és a dir, vers una societat opressiva, totalitària o indesitjable. El terme va ser encunyat com a antònim d'utopia i s'usa principalment per a fer referència a una societat fictícia (freqüentment emplaçada en el futur) on les tendències socials es duen a extrems apocalíptics.

 

Segons l'Oxford English Dictionary, el terme va ser encunyat a finals del segle XIX per John Stuart Mill a un discurs pronunciat al debat parlamentari del 1868,^[2] qui també emprava el sinònim creat per Bentham el 1818, cacotopia.^[3] Ambdues paraules es van basar en el terme "utopia", encunyat per Thomas More com οὐ τόποςo "lloc que no existeix", per descriure una societat perfecta o ideal en la seva obra homònima. "Distopia" s'entén aleshores com una "utopia negativa" on la realitat transcorre en termes antitètics als d'una societat ideal.

 

El terme cacotopia l'utilitzaren els polítics que estaven contra el socialisme i el comunisme durant les dècades del 1880 i 1890 per a denigrar-lo.^[3]

Els texts distòpics sorgeixen com obres d'advertiment, o com a sàtires, que mostren les tendències actuals extrapolades en finals apocalíptics.^[4][5] Per exemple, algunes distòpies de la primera meitat del segle XX advertien dels perills del feixisme, del comunisme, del control social o de les societats totalitàries en general (Nosaltres, 1984, Un món feliç, Viure!, Fahrenheit 451). Altres més recents són obres de ciència-ficció ambientades en un futur pròxim i etiquetades com a ciberpunk, que utilitzen una ambientació distòpica en la que el món s'ha anat corrompent pel consumisme i es troba dominat per les grans multinacionals tecnològiques i els governs es tornen cada vegada més irrellevants. Hi ha un subgènere anomenat literatura apocalíptica, on la distopia té a veure amb la fi del món conegut.

A Itàlia un grup d'arquitectes de Florència anomenat Superstudio va escriure The 12 Cautionary Tales. Premonitions of the Mystical Rebirth of Urbanism en el qual es pretenia fer reflexionar sobre la relació entre producció, consum i sostenibilitat provocada pel capitalisme, avançant-se als debats que es van realitzar durant la dècada del 1970 per la crisi que patiren durant aquella mateixa dècada.^[5]

Durant la dècada del 2010 hi hagué una explosió de la ficció distòpica al cinema. Aquestes obres es caracteritzen per no oferir res més que desconsol.^[4]

  

Distopies en el cinema[modifica]

• Metropolis, de Fritz Lang (1927)
• The Planet of the Apes, de Frankin J. Shaffner (1968)
• THX 1138, de George Lucas (1971)
• Mad Max, de George Miller (1979)
• Blade Runner, de Ridley Scott (1982)
• 1984, de Michael Radford (1984)
• Brazil, de Terry Gilliam (1985)
• Gattaca, d'Andrew Nicol (1997)
• Dark City, d'Alex Proyas (1998)
• Matrix, de germans Wachowski (1999)
• Equilibrium, de Kurt Wimmer (2002)
• Code 46, de Michael Winterbottom (2003)
• FAQ: frequently asked questions, de Carlos Atanes (2004)
• V de Vendetta, de James McTeigue (2005)
• The Island, de Michael Bay (2005)
• Children of Men, d'Alfonso Cuarón (2006)
• The Road, de John Hillcoat (2009)
• Maximum Shame, de Carlos Atanes (2010)
• Never let me go, de Mark Romanek (2010)
• In Time, d'Andrew Niccol (2011)

Distopies en la literatura[modifica]

• Homes artificials, de Frederic Pujulà (1912)
• Nosaltres, de Ievgueni Zamiatin (1920)
• Un món feliç, d'Aldous Huxley (1932)
• 1984, de George Orwell (1949)
• Earth Abides, de George R. Stewart, (1949)
• Fahrenheit 451, de Ray Bradbury (1953)
• El senyor de les mosques, de William Golding, (1954)
• A Canticle for Leibowitz, de Walter M. Miller, Jr, (1960)
• La taronja mecànica, d'Anthony Burgess, (1962)
• Eumeswil, de Ernst Jünger (1977)
• Riddley Walker, de Russell Hoban, (1981)
• Neuromàntic, de William Gibson (1984)
• El conte de la serventa, de Margaret Atwood (1985)^[6]
• Scythe de Neal Shusterman^[7]
• Watchmen, novel·la gràfica d'Alan Moore i Dave Gibbons (1986)
• Les torres de l'oblit de George Turner
• V de Vendetta, novel·la gràfica d'Alan Moore i David Lloyd (1981-1988)
• Ígur Neblí, de Miquel de Palol i Muntanyola (1994)
• Oryx i Crake, de Margaret Atwood (2003)
• Globàlia, de Jean-Christophe Rufin (2004)
• No em deixis mai, de Kazuo Ishiguro (2005)^[8]
• Uglies, de Scott Westerfeld (2005)
• La carretera, de Cormac McCarthy (2006)
• Bar Code Rebellion, de Suzanne Weyn (2006)
• The Book of Dave, de Will Self (2006)^[9]
• Wizard of the Crow, de Ngugi wa Thiong'o (2006)
• Sunshine Assassins, de John F. Miglio (2006)
• Metro 2033, de Dmitri Glukhovski (2006)
• Chez Max, de Jakob Arjouni (2006)^[10]
• Gènesi, de Bernard Beckett (2006)^[11]
• Veracity (2007), de Mark Lavorato
• Blind Faith (2007), de Ben Elton
• De repente los lugares desaparecieron (1992), de Patricio Manns^[12]
• Aiguafang, de Joan-Lluís Lluís (2008)^[10]
• The Declaration (2008), de Gemma Malley
• Truancy (2008), de Isamu Fukui
• Els jocs de la fam (2008), de Suzanne Collins^[13]
• The Windup Girl (2009), de Paolo Bacigalupi
• The Forest of Hands and Teeth (2009), de Carrie Ryan^[14]
• Proyecto #194 (2009), de Alberto López González^[15]
• Fahrenheit 56K (2009), de Fernando de Querol Alcaraz^[16]
• Far North (2009), de Marcel Theroux
• Catching Fire (2009), de Suzanne Collins
• The Maze Runner (2009), de James Dashner^[17]
• Shades of Grey (2009), de Jasper Fforde
• The Unit (2009), de Ninni Holmqvist^[18]
• Ship Breaker (2010), de Paolo Bacigalupi
• The Safe and Happy Chronicles (2010), de Sean Lewis^[19]
• Delirium, de Lauren Oliver (2011)^[20]
• Divergente, de Veronica Roth (2011)
• The Host, de Stephenie Meyer (2008)
• La selección, de Kiera Cass (2012)