Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ursula K. Le Guin. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ursula K. Le Guin. Mostrar tots els missatges

diumenge, 2 de març del 2025

Literatura i col·lapse: diversos

 





La continuació: La paràbola dels talents (1998) – Octavia Butler

→ És la seqüela directa de La parábola del sembrador i segueix la història de Lauren Olamina mentre intenta expandir la seva comunitat i fer créixer Earthseed, però s'enfronta a noves amenaces, incloent-hi un govern fanàtic i autoritari.


El conte de la serventa (The Handmaid’s Tale, 1985) – Margaret Atwood

→ Una distopia on les dones han perdut tots els drets i són classificades segons la seva capacitat reproductiva. Atwood explora temes de poder, gènere i opressió.


Oryx i Crake (Oryx and Crake, 2003) – Margaret Atwood

→ Una història que barreja ciència-ficció i crítica social en un món devastat per la biotecnologia descontrolada. És el primer llibre de la trilogia MaddAddam.






Els desposseïts (The Dispossessed, 1974) – Ursula K. Le Guin

→ Una novel·la de ciència-ficció filosòfica que presenta dues societats oposades: una capitalista i una anarquista, i explora què significa realment la llibertat.


La carretera (The Road, 2006) – Cormac McCarthy

→ Un relat cru i devastador sobre un pare i el seu fill intentant sobreviure en un món postapocalíptic on gairebé tot ha desaparegut.

El ministeri del futur (The Ministry for the Future, 2020) – Kim Stanley Robinson

→ Una novel·la molt realista sobre el canvi climàtic i les mesures extremes que la humanitat hauria de prendre per evitar l'extinció.


La noia mecànica (The Windup Girl, 2009) – Paolo Bacigalupi

→ Una distopia ambientada en un futur on els recursos naturals escassegen i les megacorporacions controlen l’agricultura i la genètica.