La continuació: La paràbola dels talents (1998) – Octavia Butler
→ És la seqüela directa de La parábola del sembrador i segueix la història de Lauren Olamina mentre intenta expandir la seva comunitat i fer créixer Earthseed, però s'enfronta a noves amenaces, incloent-hi un govern fanàtic i autoritari.
El conte de la serventa (The Handmaid’s Tale, 1985) – Margaret Atwood
→ Una distopia on les dones han perdut tots els drets i són classificades segons la seva capacitat reproductiva. Atwood explora temes de poder, gènere i opressió.
Oryx i Crake (Oryx and Crake, 2003) – Margaret Atwood
→ Una història que barreja ciència-ficció i crítica social en un món devastat per la biotecnologia descontrolada. És el primer llibre de la trilogia MaddAddam.
Els desposseïts (The Dispossessed, 1974) – Ursula K. Le Guin
→ Una novel·la de ciència-ficció filosòfica que presenta dues societats oposades: una capitalista i una anarquista, i explora què significa realment la llibertat.
La carretera (The Road, 2006) – Cormac McCarthy
→ Un relat cru i devastador sobre un pare i el seu fill intentant sobreviure en un món postapocalíptic on gairebé tot ha desaparegut.
El ministeri del futur (The Ministry for the Future, 2020) – Kim Stanley Robinson
→ Una novel·la molt realista sobre el canvi climàtic i les mesures extremes que la humanitat hauria de prendre per evitar l'extinció.
La noia mecànica (The Windup Girl, 2009) – Paolo Bacigalupi
→ Una distopia ambientada en un futur on els recursos naturals escassegen i les megacorporacions controlen l’agricultura i la genètica.
