Quin va ser el pitjor any de la història? el 536?

 Mirant youtube em va sortir aquest vídeo

Si li pregunto al chatGPT em diu el següent:

L'any 536 és considerat un dels anys més catastròfics i desastrosos de la història. Es tracta d'un període que va viure un esdeveniment climàtic global extremament sever que va tenir conseqüències devastadores en diferents regions del món.

Durant aquest any i els següents, les cròniques històriques fan referència a un "fosc i fred" any, ja que hi va haver una significativa reducció de la llum solar i una caiguda abrupta de les temperatures. Aquest refredament va afectar la major part del planeta i va provocar seriosos problemes en l'agricultura, generant pèrdua de collites i escassetat d'aliments.

Es creu que les possibles causes d'aquest esdeveniment climàtic van ser grans erupcions volcàniques ocorregudes en diferents punts del planeta, que van emetre grans quantitats de cendres i aerosols a l'atmosfera. Aquestes partícules van bloquejar la llum solar, provocant un efecte semblant a l'hivern volcànic.

A més de les dificultats climàtiques, les cròniques de l'època també parlen de fenòmens com ara esclats de malalties i fams, que s'agreujaren a causa de les condicions climàtiques adverses. L'impacte global d'aquesta catàstrofe climàtica va ser tan gran que se'n van sentir les repercussions durant diversos anys posteriors.

L'any 536 és considerat un dels principals candidats a ser l'inici d'un període conegut com a "Anell de fum" (536 a 550), caracteritzat per diverses dècades de fred i malalties, que van contribuir a trastornar societats i cultures d'aquella època. Aquesta època va tenir un impacte històric significatiu i va ser àmpliament documentada pels historiadors i escriptors contemporanis.

Trobareu més informació sobre l'any 536 en aquest altre vídeo de l'arqueòleg David Keys

ALTRES ANYS

ALTRES ANYS

Hi ha diversos esdeveniments històrics que han tingut un impacte significatiu i desafortunat en la humanitat, com ara guerres mundials, pandèmies, catàstrofes naturals i altres esdeveniments tràgics. Algunes de les dates que han sigut considerades com a períodes molt difícils inclouen:

L'any 1347, quan va començar la Pesta Negra a Europa, una pandèmia que es va estendre ràpidament i va provocar milions de morts.

L'any 1918, durant la pandèmia de grip espanyola, que es va estendre per tot el món i va causar un nombre estimat de 50 milions de morts.

L'any 1945, amb la fi de la Segona Guerra Mundial, que va deixar milions de persones mortes i un món devastat.

L'any 2020, amb l'aparició de la pandèmia de COVID-19, que fins a la meva data de tall ha causat milions de morts i un impacte generalitzat a escala mundial.

Això són només alguns exemples, i hi ha molts altres esdeveniments tràgics que s'han produït al llarg de la història humana. Cal recordar que la història del món és complexa i rica, i cada època té els seus propis desafiaments i moments difícils.

Podeu consultar aquest altre enllaç que parla de "virus i mortalitat"

Les representacions gràfiques de Visual Capitalist (la mortaldad dels virus)

 FONT: Visual Capitalist

Som animals visuals. Ens poden parlar de molts conceptes però fins que no en veiem una representació gràfica no ens fem a la idea de la seva magnitud. Diuen que Pascal va "inventar" el full de càlcul.
A partir d'aquí se'n poden fer representacions diverses: gràfics de barres, pastissets, etc.

Hi ha un compte a Twitter, Visual Capitalist que n'elabora de molt interessants. Avui ens fixem en els morts per virus a llarg de la història.

El primer de tots és la pesta negra o bubònica amb 200 milions de morts, seguida de la verola (smallpox). A continuació, la grip espanyola i la plaga de Justinià.
En cinquena posició la SIDA amb 25-35 milions, en setena posició la COVID-19 (7 milions)

Coronavirus: prediccions (Àlex Arenas)

La majoria de la gent va conèixer l'Àlex Arenas, físic i professor de ciències de la computació i matemàtiques de la URV arran de la seva intervenció al programa FAQSTV3 del dissabte, 14 de març.

Segons aquesta entrevista de Vilaweb s'havien contemplat 3 escenaris: no fer res, restricció de mobilitat però es permet anar a la feina (l'ACTUAL) i restricció total.

En el segon escenari, els 5.000 llits de la UCI se saturaran el 25 de març, d'aquí una setmana.
Si no s'hagués fet res, el mateix dia hi hauria 4 vegades més de casos: 20.000



En el tercer escenari (restricció de mobilitat total), s'arribaria a la meitat 2.500 (50% dels recursos)

El temps ho dirà

Coronavirus, més gràfics (casos per 100k habitants per regions)

Cliqueu aquí per a veure les dades de cada regió

De color vermell són els nombre de casos per 100.000 habitants

Coronavirus, dades d'avui dimecres 18 de març

Font: elNacional

Avui dimecres 18 de març som el 23è dia amb coronavirus a Catalunya, comptant des del 25 de febrer.

Hem afegit algunes fletxes amb dades més importants d'aquell dia.



JOE BREW (Vilaweb)
Una vegada més, seguim en Joe Brew, les seves dades són una mina







L’estat espanyol és el segon amb més casos actius de la Covid-19, segons dades WorldoMeters. Ara mateix a Espanya hi ha 12.206 persones infectades pel coronavirus 2019 i només Itàlia té més contagiats, 26.062. Per darrere, se situen l’Iran (10.837), Alemanya (10.020), la Xina (8.043), els EUA (7.079) i l’estat francès (6.953).

Coronavirus, el virus que bloqueja el món (ElPaís)

Font: ElPaís 2020-03-08



Cómo en menos de tres meses el patógeno SARS-Cov-2 ha ralentizado la economía global, ha agudizado las tendencias al repliegue, ha modificado las costumbres cotidianas, ha reavivado miedos ancestrales y ha puesto en cuestión a los líderes del planeta

[..]

Todo comienza en diciembre en China, en un mercado —hasta donde se ha podido saber— y el origen del virus se encuentra probablemente en un murciélago desde el que se contagió, acaso por medio de otro animal, al ser humano. He aquí, de entrada, dos elementos determinantes.
Uno, bien visible, rotundo, colosal: China.
Otro, invisible, microscópico: los virus llamados zoonóticos, es decir, trasmisibles de animales a humanos, que causan algunas de las enfermedades más destructivas de las décadas recientes.

China representa el 17% de la economía mundial; el 11% del comercio, el 9% del turismo, el 40% de la demanda de algunas materias primas. Es el país más poblado: 1.400 millones. Es la fábrica del planeta, un experimento de turbocapitalismo gobernado por un régimen autoritario, la potencia que ya no es solo económica y disputa a EE UU la hegemonía mundial, el gran triunfador de la última etapa de globalización de los bienes y servicios iniciada hace una treintena de años.

“Hay muchos virus viviendo en animales, plantas y bacterias en los ecosistemas. Probablemente millones. Algunos pueden infectar a los humanos, además de las criaturas en las que estén. ¿Por qué algunos virus se desbordan e infectan a los humanos?”, dice Quammen en una conversación telefónica desde Montana.

“Es porque estamos entrando en contacto con estos animales, plantas y criaturas. Perturbamos ecosistemas diversos. Destruimos la selva tropical. Construimos pueblos y minas en estos lugares. Talamos árboles. Nos comemos los animales que viven en estos bosques. Capturamos animales salvajes y los enviamos a mercados en China. Con estas acciones nos exponemos a estos virus”.

Es un enigma cuándo el SARS-Cov-2 empezó a circular y cuándo supieron de los primeros casos.
La única fecha segura, por ahora, es la del 31 de diciembre. Ese día, el Gobierno chino confirmó los primeros casos de una neumonía de origen desconocido.
Todo fue rápido desde entonces.
El 7 de enero, investigadores chinos identificaron el nuevo virus.
Cuatro días más tarde, se declaró el primer muerto: un hombre de 61 años, cliente del mercado de Wuhan, ciudad de 11 millones de habitantes en el centro de China.
Y 10 más tarde se declararon los primeros casos en Japón, Corea del Sur y Tailandia y las autoridades chinas impusieron el aislamiento de Wuhan.
La crisis ya no era china: se transformó en asiática. El 30 de enero, la Organización Mundial de la Salud decretó la “emergencia sanitaria global”.


[..]

El 2 de febrero se registró el primer muerto fuera de China, en Filipinas, y dos semanas después, el primero fuera de Asia, un turista chino de 80 años en París. Hoy son más de 400 los muertos fuera de China, con dos focos críticos,
Irán e Italia, y una onda expansiva que pone patas arriba lo que hace cuatro días parecía sólido.

Se anulan competiciones deportivas y congresos internacionales —suena fuera de lugar hoy el escepticismo con el que muchos reaccionaron ante la decisión de suspender el Mobile World Congress en Barcelona— y se cierran escuelas hasta dejar a 290 millones de alumnos en casa.

En Francia, el Gobierno recomienda dejar de saludarse con un apretón de manos y, peor, renunciar a la bise —los dos besos preceptivos cada vez que se saludan—, un rasgo cultural que, si desaparece, supondrá un cambio considerable para el art de vivre francés.

En Miami, un hombre va a un centro médico para hacerse la prueba del coronavirus y, como publicó el diario Miami Herald, sale con una factura de 3.270 dólares: el SARS-Cov-2 revela los riesgos de un sistema sanitario predominantemente privado.

Arabia Saudí cierra la entrada a los peregrinos que van a La Meca y el santuario de Lourdes cierra los baños con agua de la gruta milagrosa. Marcas estadounidenses como McDonald’s y Starbucks clausuran comercios en China, las líneas aéreas suspenden temporalmente los vuelos a este país y el tráfico de contenedores en el puerto de Los Ángeles —punto de entrada principal de los productos chinos a EE UU y nodo de la globalización— cae en un 25%.
La caída de entre un 15% y un 40% de la producción en algunos sectores industriales clave de este país ha reducido en un cuarto las emisiones de gases de efecto invernadero, según datos del Centro de Investigación sobre la Energía y el Aire Limpio, una organización finlandesa.

El dilema es que, cuanto más drásticas sean las medidas y cuanto mayor el miedo, peor será el impacto tanto en la oferta —las fábricas y oficinas paran, las tiendas se vacían— como en la demanda. En el escenario más optimista, la OCDE contempla una rebaja del crecimiento mundial en 2020 del 2,9% al 2,4%. Sería el nivel más bajo desde la crisis financiera de 2008. En el peor escenario, la economía global crecería un 1,5%.
[..]

Impulsado por la globalización, que abre fronteras a la circulación de mercancías, personas y también virus, el SARS-Cov-2 amenaza con matarla, como si 2020 fuese a cerrar definitivamente el ciclo abierto en 1989 al caer el Muro de Berlín.

“La epidemia interviene en un momento en el que ya poníamos en causa la mundialización”, resume el veterano politólogo Moïsi. “Y acelera y confirma potencialmente la idea según la cual la mundialización feliz era una ilusión temporal que iba a durar unos pocos años, mientras que afrontamos la mundialización infeliz”.