Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pluja. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pluja. Mostrar tots els missatges

dimecres, 21 de gener del 2026

Harry: episodi de pluja del dimarts 20 de gener del 2026


La Creueta (vista primer pis)


 Ahir va ploure bastant. Compararem la jornada d'ahir amb la del Glòria, exactament fa 6 anys, un 20 de gener del 2020.


datanivellcabal m3 / segon (Onyar)Hora
2020-01-20 (Glòria)439150
2025-03-25 (Jana)23033
2025-12-26 sense nom30364
2026-01-20 (Harry)4141267:50

Gràfic propi però extret del següent link
https://aplicacions.aca.gencat.cat/aetr/vishid/#ara




La Creueta (vista des de peu de carrer)


Captures de pantalles del riu Onyar pel seu pas per Riudellots, la riera Gotarra (Campllong) i Onyar (Girona)

Onyar (Riudellots)

Gotarra (Campllong)


Onyar (Girona)


La Creueta (a la dreta de l'ICRA - Parc Científic) vista esquerra

Vista dreta de la foto anterior







Riudellots de la Selva (freixeda que hi ha entre el polígon i la Fundació Mona)






La mateixa foto mirant a l'esquerra

divendres, 26 de desembre del 2025

Nivell màxim assolit durant l'episodi de pluja del 26 de desembre del 2025 a Riudellots de la Selva i Campllong (Riu Onyar i Gotarra)

Cliqueu per veure'n els nivells

Confluència del Gotarra i l'Onyar i estacions de mesura de l'ACA.
Zona nord de la C-25
(cliqueu per ampliar)


Afluents de l'Onyar (blau clar) i del Gotarra (blau fosc)
Zona Sud de la C-25


Aquesta és una entrada complementària de la que vam publicar ahir al matí (divendres 26 de desembre del 2025)



ONYAR AL SEU PAS PER LA C-25 (Fundació Mona)

Al matí hi va haver un "petit pic" de 205 cm però a la tarda es va superar 

Altura del riu Onyar a les 18h 25m (cliqueu per ampliar) 303 cm





Cabal del riu Onyar a les 18h 25min 64 m3 / segon





GOTARRA AL SEU PAS PER LA C-25

Altura del riu Gotarra a les 19h 50m (cliqueu per ampliar) 287 cm


Cabal del riu Gotarra 57m3 / segon (19h 50min)



Acabem amb un gràfic dels màxims assolits des de la tempesta Glòria fins avui

Cliqueu per veure'n els nivells

Resum de l'episodi d'aquests 3 dies



Dades de l'episodi de pluja del 25 i 26 de desembre del 2025 a Riudellots de la Selva

 
Avui divendres 26 d'abril del 2025 hi ha un avís Alt a la comarca de La Selva
i un avís "Molt alt" al litoral de la Costa Brava





La pluja caiguda a l'aeroport de Vilobí d'Onyar ha estat la següent, destacant  els 8 litres de 5.00 a 6.00h del matí de Sant Esteve.
 
La repercussió al nivell i cabal del riu Onyar pel seu pas per Riudellots (monitoratge prop de la Fundació Mona) ha estat de 205 cm i 22 m3 per segon a les 7:30 del matí







El darrer episodi de pluges del diumenge 21, el nivell va arribar a un màxim de 178 cm, un pam menys que avui




Fotos de les 9 del matí del dia de Sant Esteve
Riera Riudevilla després del seu pas per l'escorxador Costa Brava


Riu Onyar, 200 metres més enllà de la foto anterior i a tocar la Fundació Mona


Lloc exacte on l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) hi té el sensor de cabal i nivell del riu Onyar. Els escalons indiquen un metre. El primer que sobresurt és el de 2 metres.

Riu Onyar passant sota les vies del tren prop de l'estació

Riera Riudevilla just després de la via del tren

La mateixa riera des més aprop

Riu Onyar des del pont del camí que va de Riudellots a Sant Andreu i Caldes de Malavella

Vista de l'església de Riudellots, 100 metres després de l'anterior foto



Vista inversa de la foto anterior


diumenge, 9 de març del 2025

Dades de la tempesta Jana al seu pas per Riudellots de la Selva (9 de març 2025)

 Aquesta nit ha passat la tempesta Jana per Catalunya. El nivell del riu Onyar a Riudellots de la Selva (per ara) ha arribat 2 metres 30 (res comparat amb la tempesta Glòria del 2020 que va arribar a 4 metres 39 centímetres)

NIVELL
Punt màxim 2m 30 cm (cap a les 9h 55 minuts del diumenge)




CABAL (m3 / segon)
Ha arribat a 33 m3 / segon (al voltant de les 9h 30 minuts)


Fotos del riu Onyar entre 7 i 9 del matí

Al pont on hi ha ubicat el mesurador de l'ACA








Pont de la via del tren. L'aigua arribava al graffiti de color blanc.


Riudevilla sota la via del tren a 200 metres de l'estació de tren





Pont de fusta prop de la fàbrica ACEBSA





Pont de l'Onyar. Camí de Sant Andreu Salou


Riera Cric a tocar l'església


dijous, 5 d’octubre del 2023

Què és el disseny hidrològic "keyline" o aprofitament de l'aigua?


 

En el context de la permacultura, el terme "sistema Keyline" es refereix a un mètode de disseny i gestió de la terra que es basa en els principis de la permacultura i va ser desenvolupat per l'australià P.A. Yeomans a mitjans del segle XX.
Aquest sistema es coneix com el "Sistema Keyline" perquè utilitza les línies clau (keylines en anglès) de la topografia del terreny per dissenyar sistemes agrícoles i de paisatge més eficients i sostenibles.

Algunes característiques principals del Sistema Keyline inclouen:


Ús de línies clau:
Les línies clau són línies imaginàries que segueixen les corbes de nivell d'un terreny.
El sistema utilitza aquestes línies per a la planificació de la terra i la gestió de l'aigua.

Control de l'aigua:
Se centra en la captació i l'emmagatzematge d'aigua de pluja a través de petits embassaments i canals per irrigar les zones de cultiu i augmentar la fertilitat del sòl.

Disseny holístic:
Com la permacultura en general, el Sistema Keyline promou un enfocament holístic per al disseny i la gestió de la terra, tenint en compte tots els components del sistema, com ara la vegetació, el sòl, l'aigua i la fauna.

Millora del sòl:
Mitjançant pràctiques com la construcció de terrasses i la distribució controlada d'aigua, el sistema busca millorar la fertilitat del sòl i la productivitat de les terres agrícoles.

Sostenibilitat i resiliència:
L'objectiu principal és crear sistemes agrícoles i de paisatge que siguin sostenibles a llarg termini i resilients davant canvis ambientals.


El Sistema Keyline ha estat utilitzat amb èxit en moltes parts del món per a la planificació de finques agrícoles i paisatges per a millorar la producció d'aliments, la gestió de l'aigua i la salut del sòl, tot això amb un enfocament sostenible i respectuós amb l'entorn.

Excel·lent exemple de Tamera, Portugal 



APLICACIONS

L'aplicació d'un sistema Keyline pot variar segons les condicions climàtiques i topogràfiques de la zona on es vulgui implementar. No hi ha una pluviometria anual específica que determini si un sistema Keyline és adequat o no, sinó que es tracta d'una combinació de factors que cal tenir en compte. Aquests factors inclouen la precipitació, la topografia del terreny i la capacitat d'emmagatzematge d'aigua.

A continuació, es proporcionen algunes consideracions generals:

Precipitació anual:

 Un sistema Keyline sol ser més eficaç en regions amb una precipitació anual moderada a alta. No obstant això, es poden adaptar tècniques del sistema Keyline a regions amb precipitacions més baixes mitjançant la captació i l'emmagatzematge eficients de l'aigua de pluja.

Topografia:

La topografia del terreny és crucial per a l'èxit del sistema Keyline, ja que es basa en l'ús de les línies clau que segueixen les corbes de nivell. Terrenys amb pendent moderada o suau són més adequats per a aquest sistema.

Capacitat d'emmagatzematge d'aigua:

Independentment de la precipitació, és important disposar d'una capacitat d'emmagatzematge d'aigua per aprofitar al màxim els períodes de pluges i mantenir l'aigua disponible durant èpoques més seques. Això pot implicar la construcció de petits embassaments o altres sistemes d'emmagatzematge d'aigua.

Adaptació local:

És essencial adaptar les tècniques del sistema Keyline a les condicions i les necessitats locals. Cada ubicació té les seves particularitats, i les tècniques es poden ajustar per aconseguir els millors resultats.


En resum, no hi ha una pluviometria anual específica que determini si es pot implementar un sistema Keyline o no, sinó que es tracta d'avaluar múltiples factors, inclosa la precipitació, la topografia i la capacitat d'emmagatzematge, per determinar la seva viabilitat i com s'ha de dissenyar i adaptar a cada situació concreta.

A LA PENÍNSULA IBÈRICA

Un exemple de l'aplicació del sistema Keyline a la Península Ibèrica podria ser en una finca agrícola o una explotació ramadera amb terreny moderadament pendent i una precipitació anual moderada. Aquest és un escenari típic en moltes parts de la Península Ibèrica, especialment a les zones muntanyoses o de muntanya mitjana. A continuació, es descriurà com es podria aplicar el sistema Keyline en aquesta situació hipotètica:


Estudi topogràfic:
Primer, es realitzaria un estudi topogràfic detallat del terreny per identificar les línies clau o les corbes de nivell. Aquestes línies són bàsicament línies horitzontals que segueixen la forma del terreny.


Planificació de la infraestructura d'aigua:
Un dels principals objectius del sistema Keyline és la gestió de l'aigua. Es construirien petits embassaments o estanys a les línies clau per captar l'aigua de pluja durant les pluges. Aquesta aigua es podria utilitzar per irrigar les zones de cultiu i pasturatge durant els períodes secs.


Disseny de les terrasses:
Es construirien terrasses o bancals a les línies clau per crear superfícies planes on es podrien cultivar cultius o pasturar animals. Aquestes terrasses ajudarien a prevenir l'erosió i a aprofitar millor l'aigua de pluja.


Fertilització del sòl:
S'utilitzaria la gestió de l'aigua i altres pràctiques de Keyline per millorar la fertilitat del sòl. Aquesta millora podria implicar la incorporació de matèria orgànica i altres nutrients als bancals de cultiu.


Selecció de cultius i ramaderia:
Es triarien cultius i espècies ramaderes que siguin adequats per a la zona i que es puguin beneficiar del sistema Keyline. Aquests cultius i animals es disposarien en les terrasses i les zones de pasturatge segons les necessitats i el cicle de vida.


Seguiment i adaptació:
Es realitzaria un seguiment constant de les condicions i el rendiment de la finca i es farien ajustos segons sigui necessari. Això podria incloure canvis en la gestió de l'aigua, la rotació de cultius i altres pràctiques agrícoles.


En resum, l'aplicació del sistema Keyline a la Península Ibèrica es centraria en la gestió sostenible de l'aigua, la prevenció de l'erosió del sòl i la millora de la fertilitat per augmentar la productivitat agrícola i ramadera en terrenys moderadament pendents amb una precipitació anual moderada.



dissabte, 20 d’agost del 2022

Què és un "derecho" meteorològicament parlant?

 




Segons explica a TW l'usuari Àlex @alexsnclmnt referent a l'episodi que hi va haver el dijous 18 d'agost del 2022, un "derecho" és això: 

Ahir el sud d’Europa va viure diverses tempestes violentes, però el més destacable és la formació d’un probable “derecho”, que va viatjar més de 800 km i ha deixat prop d’una vintena de morts confirmats.


Un “derecho” és una agrupació de tempestes de fins a 500 km d'amplada que pot recórrer llargues distàncies sense afeblir-se. Provoca devastacions similars a les d'un huracà de categoria 2/3 🇪🇸 El nom, provinent del castellà, significa que va directe Les condicions de formació del fenòmen son complexes i també ho son les condicions per considerar el que va passar ahir com a “derecho”: ✅ Vents de >125 km/h en tres punts diferents (separats entre ells) ✅ Un recorregut superior als 600 km


Als EUA és un més habitual que al continent europeu, tot i que ja veieu al mapa que com a molt succeeix *una vegada cada any*!


El “derecho” es va iniciar entre Catalunya i les Illes Balears i va viatjar fins a Àustria i Eslovènia, deixant gairebé 200.000 descàrregues elèctriques:

Un dels llocs més afectats pel fenòmen va ser l’illa de Còrsega, que va batre molts rècords absoluts de vent, assolint els 225 km/h a Marignana (equivalent a un huracà d’escala 4 a l’escala Saffir-Simpson)

La imatge de radar de la seva arribada a Itàlia ja ens permet veure que (1) tenia associades intensitats de precipitació molt elevades, amb calamarsa i pedra, i (2) estava molt ben organitzat i abraçava bona part del nord del país

Les imatge de la seva arribada a molts indrets son força espectaculars, com per exemple a Venècia: Han passat molt poques hores i per tant encara cal determinar què ha provocat exactament un fenòmen tan poc habitual a Europa, però sembla probable que l’elevada temperatura de l’aigua del mar hagi contribuït a fer que les tempestes fossin més intenses


Aquí també ho expliquen

"Derechos y líneas de turbonadas"