Aquesta nit ha passat la tempesta Jana per Catalunya. El nivell del riu Onyar a Riudellots de la Selva (per ara) ha arribat 2 metres 30 (res comparat amb la tempesta Glòria del 2020 que va arribar a més de 4 metres)
NIVELL Punt màxim 2m 30 cm (cap a les 9h 55 minuts del diumenge)
CABAL (m3 / segon) Ha arribat a 33 m3 / segon (al voltant de les 9h 30 minuts)
Fotos del riu Onyar entre 7 i 9 del matí
Al pont on hi ha ubicat el mesurador de l'ACA
Pont de la via del tren. L'aigua arribava al graffiti de color blanc.
Riudevilla sota la via del tren a 200 metres de l'estació de tren
En el context de la permacultura, el terme "sistema Keyline" es refereix a un mètode de disseny i gestió de la terra que es basa en els principis de la permacultura i va ser desenvolupat per l'australià P.A. Yeomans a mitjans del segle XX. Aquest sistema es coneix com el "Sistema Keyline" perquè utilitza les línies clau (keylines en anglès) de la topografia del terreny per dissenyar sistemes agrícoles i de paisatge més eficients i sostenibles.
Algunes característiques principals del Sistema Keyline inclouen:
Ús de línies clau: Les línies clau són línies imaginàries que segueixen les corbes de nivell d'un terreny. El sistema utilitza aquestes línies per a la planificació de la terra i la gestió de l'aigua.
Control de l'aigua: Se centra en la captació i l'emmagatzematge d'aigua de pluja a través de petits embassaments i canals per irrigar les zones de cultiu i augmentar la fertilitat del sòl.
Disseny holístic: Com la permacultura en general, el Sistema Keyline promou un enfocament holístic per al disseny i la gestió de la terra, tenint en compte tots els components del sistema, com ara la vegetació, el sòl, l'aigua i la fauna.
Millora del sòl: Mitjançant pràctiques com la construcció de terrasses i la distribució controlada d'aigua, el sistema busca millorar la fertilitat del sòl i la productivitat de les terres agrícoles.
Sostenibilitat i resiliència: L'objectiu principal és crear sistemes agrícoles i de paisatge que siguin sostenibles a llarg termini i resilients davant canvis ambientals.
El Sistema Keyline ha estat utilitzat amb èxit en moltes parts del món per a la planificació de finques agrícoles i paisatges per a millorar la producció d'aliments, la gestió de l'aigua i la salut del sòl, tot això amb un enfocament sostenible i respectuós amb l'entorn.
Excel·lent exemple de Tamera, Portugal
APLICACIONS
L'aplicació d'un sistema Keyline pot variar segons les condicions climàtiques i topogràfiques de la zona on es vulgui implementar. No hi ha una pluviometria anual específica que determini si un sistema Keyline és adequat o no, sinó que es tracta d'una combinació de factors que cal tenir en compte. Aquests factors inclouen la precipitació, la topografia del terreny i la capacitat d'emmagatzematge d'aigua.
A continuació, es proporcionen algunes consideracions generals:
Precipitació anual:
Un sistema Keyline sol ser més eficaç en regions amb una precipitació anual moderada a alta. No obstant això, es poden adaptar tècniques del sistema Keyline a regions amb precipitacions més baixes mitjançant la captació i l'emmagatzematge eficients de l'aigua de pluja.
Topografia:
La topografia del terreny és crucial per a l'èxit del sistema Keyline, ja que es basa en l'ús de les línies clau que segueixen les corbes de nivell. Terrenys amb pendent moderada o suau són més adequats per a aquest sistema.
Capacitat d'emmagatzematge d'aigua:
Independentment de la precipitació, és important disposar d'una capacitat d'emmagatzematge d'aigua per aprofitar al màxim els períodes de pluges i mantenir l'aigua disponible durant èpoques més seques. Això pot implicar la construcció de petits embassaments o altres sistemes d'emmagatzematge d'aigua.
Adaptació local:
És essencial adaptar les tècniques del sistema Keyline a les condicions i les necessitats locals. Cada ubicació té les seves particularitats, i les tècniques es poden ajustar per aconseguir els millors resultats.
En resum, no hi ha una pluviometria anual específica que determini si es pot implementar un sistema Keyline o no, sinó que es tracta d'avaluar múltiples factors, inclosa la precipitació, la topografia i la capacitat d'emmagatzematge, per determinar la seva viabilitat i com s'ha de dissenyar i adaptar a cada situació concreta.
A LA PENÍNSULA IBÈRICA
Un exemple de l'aplicació del sistema Keyline a la Península Ibèrica podria ser en una finca agrícola o una explotació ramadera amb terreny moderadament pendent i una precipitació anual moderada. Aquest és un escenari típic en moltes parts de la Península Ibèrica, especialment a les zones muntanyoses o de muntanya mitjana. A continuació, es descriurà com es podria aplicar el sistema Keyline en aquesta situació hipotètica:
Estudi topogràfic: Primer, es realitzaria un estudi topogràfic detallat del terreny per identificar les línies clau o les corbes de nivell. Aquestes línies són bàsicament línies horitzontals que segueixen la forma del terreny.
Planificació de la infraestructura d'aigua: Un dels principals objectius del sistema Keyline és la gestió de l'aigua. Es construirien petits embassaments o estanys a les línies clau per captar l'aigua de pluja durant les pluges. Aquesta aigua es podria utilitzar per irrigar les zones de cultiu i pasturatge durant els períodes secs.
Disseny de les terrasses: Es construirien terrasses o bancals a les línies clau per crear superfícies planes on es podrien cultivar cultius o pasturar animals. Aquestes terrasses ajudarien a prevenir l'erosió i a aprofitar millor l'aigua de pluja.
Fertilització del sòl: S'utilitzaria la gestió de l'aigua i altres pràctiques de Keyline per millorar la fertilitat del sòl. Aquesta millora podria implicar la incorporació de matèria orgànica i altres nutrients als bancals de cultiu.
Selecció de cultius i ramaderia: Es triarien cultius i espècies ramaderes que siguin adequats per a la zona i que es puguin beneficiar del sistema Keyline. Aquests cultius i animals es disposarien en les terrasses i les zones de pasturatge segons les necessitats i el cicle de vida.
Seguiment i adaptació: Es realitzaria un seguiment constant de les condicions i el rendiment de la finca i es farien ajustos segons sigui necessari. Això podria incloure canvis en la gestió de l'aigua, la rotació de cultius i altres pràctiques agrícoles.
En resum, l'aplicació del sistema Keyline a la Península Ibèrica es centraria en la gestió sostenible de l'aigua, la prevenció de l'erosió del sòl i la millora de la fertilitat per augmentar la productivitat agrícola i ramadera en terrenys moderadament pendents amb una precipitació anual moderada.
Segons explica a TW l'usuari Àlex @alexsnclmnt referent a l'episodi que hi va haver el dijous 18 d'agost del 2022, un "derecho" és això:
Ahir el sud d’Europa va viure diverses tempestes violentes, però el més destacable és la formació d’un probable “derecho”, que va viatjar més de 800 km i ha deixat prop d’una vintena de morts confirmats.
Un “derecho” és una agrupació de tempestes de fins a 500 km d'amplada que pot recórrer llargues distàncies sense afeblir-se. Provoca devastacions similars a les d'un huracà de categoria 2/3
El nom, provinent del castellà, significa que va directe
Les condicions de formació del fenòmen son complexes i també ho son les condicions per considerar el que va passar ahir com a “derecho”:
Vents de >125 km/h en tres punts diferents (separats entre ells)
Un recorregut superior als 600 km
Als EUA és un més habitual que al continent europeu, tot i que ja veieu al mapa que com a molt succeeix *una vegada cada any*!
El “derecho” es va iniciar entre Catalunya i les Illes Balears i va viatjar fins a Àustria i Eslovènia, deixant gairebé 200.000 descàrregues elèctriques:
Un dels llocs més afectats pel fenòmen va ser l’illa de Còrsega, que va batre molts rècords absoluts de vent, assolint els 225 km/h a Marignana (equivalent a un huracà d’escala 4 a l’escala Saffir-Simpson)
La imatge de radar de la seva arribada a Itàlia ja ens permet veure que (1) tenia associades intensitats de precipitació molt elevades, amb calamarsa i pedra, i (2) estava molt ben organitzat i abraçava bona part del nord del país
Les imatge de la seva arribada a molts indrets son força espectaculars, com per exemple a Venècia:
Han passat molt poques hores i per tant encara cal determinar què ha provocat exactament un fenòmen tan poc habitual a Europa, però sembla probable que l’elevada temperatura de l’aigua del mar hagi contribuït a fer que les tempestes fossin més intenses
