FONT: WIKIPEDIA
Operació Gladio (o més comunament Gladio) va ser una xarxa clandestina secreta anticomunista que va operar a Itàlia durant la passada Guerra Freda, vinculada a l'OTAN i que va contribuir al seu finançament l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) nord-americana.
El seu principal objectiu era intentar fer front a una eventual invasió soviètica del país. El seu lema en llatí era Silendo libertatem servo, el qual vol dir "En silenci, preserva la llibertat". Encara que Gladio es refereix específicament a la branca italiana d'aquest entramat clandestí, en general també se sol utilitzar aquest nom per referir-se a les ramificacions de l'OTAN similars que van operar a altres països d'Europa Occidental.
Segons l'autor suís Daniele Ganser, va estar involucrada en actes terroristes durant els anomenats "anys de plom" (anni di Piombo) italians de la dècada de 1970, enmig de l'anomenada "estratègia de tensió". Aquesta última hauria estat concebuda per facilitar l'arribada d'un eventual règim autoritari dretà neofeixista per fer front a un eventual govern del llavors poderós Partit Comunista Italià (Com a indicador de l'important ascens que havia arribat a experimentar aquest últim, en les eleccions parlamentàries de juny de 1976 el PCI va obtenir un 34% del total de sufragis).
El nom de Gladio ha estat generalment aplicat respecte d'una sèrie d'organitzacions paramilitars de diversos països, encara que el més comú és la seva utilització per a referir-se exclusivament als paramilitars italians.
Va ser descoberta i exposada el 24 d'octubre de 1990 - ja sobre la fi de la Guerra Freda- per Giulio Andreotti, llavors President del Consell dels Ministres d'Itàlia; tant aquest país com Bèlgica i Suïssa van desenvolupar investigacions parlamentàries. La trama exposada va ser condemnada pel Parlament Europeu en resolució del 22 de novembre de 1990.
Ningú va resultar condemnat per aquests fets, no es van seguir les investigacions i es desconeix la
seva situació actual.
Les seves activitats consistien bàsicament en atemptats i muntatges contra tots aquells grups ideològics (marxistes, anarquistes, nacionalistes, etc.) que podien tenir suport social, i trencar l'hegemonia dels partits polítics i grups de poder tradicionalment hegemònics dels diferents països que no pertanyien al Pacte de Varsòvia, l'aliança militar formada pels països socialistes de l'antic Bloc de l'Est.
ACCIONS ATRIBUÏDES A GLADIO
A més de preparar-se davant d'una possible invasió, aquestes forces de rereguarda han estat utilitzades per la CIA per influir en la política d'alguns d'aquests països. Un cas singular va ser la implicació de Licio Gelli, cap de la lògia Propaganda Due (P2), Stefano Delle Chiaia també involucrat en l'Operació Còndor (més conegut com "Pla Còndor"), o Vincenzo Vinciguerra a la "estratègia de la tensió" a Itàlia.
També a Itàlia, les massacres de Peteano (1972), de la Piazza Fontana (1969), de l'estació de trens de Bolonya (1980) 80 morts i 200 ferits,
i el cop fallit "Golpe Borghese" (1970) han estat atribuïdes a Gladio. L'assassinat del Primer Ministre Aldo Moro, oficialment atribuït a les Brigades Roges el 1978, també s'ha vinculat a l'oposició de Gladio la seva política de "compromís històric" entre el Partit Comunista Italià d'Enrico Berlinguer i la Democràcia Cristiana. La investigació es va tenyir de sospita per l'estratègia ocultista de l'Estat. De fet, el jutge Felice Casson va manifestar que va descobrir l'existència de Gladio llegint les cartes que Aldo Moro va manar des del seu lloc de detenció. Un informe parlamentari de 2000 fet per la coalició de centreesquerra "L'Olivo" concloïa que: "l'estratègia de la tensió tenia com a objectiu impedir que el PCI, i en menor mesura al Nou PSI, accedir al poder executiu".
A Grècia, les forces de Gladio van estar involucrats en l'anomenat règim dels coronels que va governar el país a partir del cop d'estat de 1967[1] i fins a 1974.
A Turquia, la contraguerrilla, nom de la branca turca de Gladio, es va relacionar amb la massacre de la plaça de Taksim, el 1977 a Istanbul, i també amb el cop militar de 1980.[2]
A Espanya, membres de la branca italiana de l'operació Gladio van
