Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris salut. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris salut. Mostrar tots els missatges

dissabte, 26 d’agost del 2023

Índex de suïcidis al món

Li hem demanat a ChatGPT que ens llisti els 50 països amb l'índex de suïcidi més alt.
Ens ha dit que només pot arribar als 25. També li hem dit que ens n'indiqui el continent.

El resultat és aquest;

(Per descomptat, aquí tens la llista amb alguns dels països amb alts índexs de suïcidi fins a la meva data de tall a setembre de 2021, juntament amb el continent al costat entre parèntesis)


1-Lituània (Europa)

2-Rússia (Europa/Àsia)

3-Bielorússia (Europa)

4-Letònia (Europa)

5-Guatemala (Amèrica Central)

6-Corea del Sud (Àsia)

7-Guyana (Amèrica del Sud)

8-Surinam (Amèrica del Sud)

9-Kazakhstan (Àsia)

10-Hongria (Europa)

11-Eslovènia (Europa)

12-Estonia (Europa)

13-Polònia (Europa)

14-Ucraïna (Europa)

15-Japó (Àsia)

16-Sri Lanka (Àsia)

17-Trinitat i Tobago (Amèrica del Nord)

18-Bèlgica (Europa)

19-Croàcia (Europa)

20-Finlàndia (Europa)

21-Moldàvia (Europa)

22-Mauritània (Àfrica)

23-Nepal (Àsia)

24-Botswana (Àfrica)

25-Bòsnia i Hercegovina (Europa)





CAUSES EN JOVES AL 2012
(segons Clínica y salud)

En xifres, segons l'OMS, el 2012 van tenir lloc al voltant de 804.000 suïcidis a tot el món, representant una ràtio anual d'11.4 suïcidis per cada 100.000 habitants (15 homes per cada 8 dones).

A més, per cada persona que se suïcida hi ha 20 temptatives més (OMS, 2013).

Per països, les taxes més altes de suïcidi a nivell mundial les trobem a Lituània i Rússia
(respectivament amb 51.6 i 43.1 per cada 100,000 habitants)
i les més baixes a l'Azerbaidjan, Kuwait i les Filipines
(1.1, 2.0 i 2.1 respectivament per cada 100,0 ) (fig. 1).



ALTRES FONTS


EL ORDEN MUNDIAL (2016)




STADISTA 2019

Segons stadista surten aquests altres


Corea del Sur24,6
Lituania21,6
Eslovenia16,5
Bélgica15,9
Japón14,7
Estados Unidos14,5
Letonia14,3
Hungría14,2
Finlandia14,2
Estonia13,8
Francia12,3
Australia12,3
Suecia12,2
Nueva Zelanda12
Noruega11,6
Suiza11,3
Polonia11,1
Austria11
Canadá11
Islandia10,9
Rep. Checa10,4
Países Bajos10
Chile9,8
Eslovaquia9,7
Dinamarca9,4
Irlanda9,3
Alemania9,2
Portugal8,2
Costa Rica7,7
Reino Unido7,3
España7

dimecres, 10 de novembre del 2021

Vaccionats i casos de Covid-19 a la Unió Europea

 En aquest article de LaVanguardia es pot observar com els països que tenen un percentatge més alt de vacunació completa tenen menys casos.

El grafisme és de LaVanguardia però els % són nostres.
Cal tenir en compte que els casos són oficials i hi deu haver països més rigurosos que altres.

Agafem dos exemples: Estònia amb un 56% de la població totalment vacunada i Croàcia amb un 44% són els dos països que tenen més casos declarats amb 1703 i 1720 per cada 100.000 habitants.

Si n'agafem el cas contrari, trobem a l'Estat Espanyol amb 58 casos i Suècia amb 86.
El primer té un 78% de la població vacunada i el segon un 67%

Una dada més per a què els anti-vacunes reflexionin.

"Bulgaria lleva desde principios de la campaña de vacunación luchando contra una población que ha sido muy reacia a vacunarse. El país es el que menos población inmunizada tiene, un poco más del 22%, y tiene una de las mayores tasas de mortalidad de la Unión Europea, más del 90% de las defunciones registradas son de personas que no están vacunadas, con 800 muertes registradas en un solo día"




dimarts, 17 de novembre del 2020

Per què cal veure la pel·lícula "Contagion" en temps de pandèmia?

 



Encara que Filmaffinity li posin un 5,9 és la millor pel·lícula sobre una pandèmia.
Didàctica, protagonitzada per grans actors, molt ben documentada, a vegades quasi sembla un documental.

Resumint, és la pel·lícula que hauríem d'haver vist la primera setmana del confinament per a donar-nos una idea del que estava passant, mesures d'autoprotecció, conèixer què és un virus, fake news, etc.



Què en diuen els crítics? (FilmAffinity)

"Soderbergh infecta la Mostra del mejor cine. (...) Es tan efectiva -sin concesiones- como la peste bubónica del pasado. (...) El terror se mastica en cada fotograma como algo perfectamente real." 
"Soderbergh infecta la Mostra del mejor cine. (...) Es tan efectiva -sin concesiones- como la peste bubónica del pasado. (...) El terror se mastica en cada fotograma como algo perfectamente real." 


"Soderbergh sabe crear el ADN de una película de terror realista, casi documental, un thriller cerebral para tiempos paranoicos"

"Un thriller tan veloz e implacable como una gripe. (...) la mejor película hecha a día de hoy acerca de una pandemia"

"Está llena de matices, desdeña el sensacionalismo y las trampas para enganchar a un público masivo. A mí me inquieta, me transmite la angustia y el miedo que sienten los personajes, me empapa esa atmósfera de desolación." 

"Una película realista, antisensacionalista, sobre una epidemia global (...) 'Contagion' merece respeto por tratar con seriedad el método científico

dissabte, 7 de novembre del 2020

Coronavirus: entrevista de Huffington post a Salvador Macip

Resum de l'entrevista de Huffington Post
Salvador Macip, investigador de la universidad de Leicester:
"Esta segunda ola ha sido un fracaso de gestión"

El científico catalán pide esperar una o dos semanas antes de confinar domiciliariamente para evaluar las medidas actuales.

Macip, doctor en Genética molecular, actualmente dirige un grupo de investigación en la universidad de Leicester. En su currículum destacan numerosos trabajos, entre ellos el de haber estado durante casi una década en el Monte Sinai de Nueva York, que le convierten en una voz contrastada en el mundo de la ciencia.

"Esta segunda ola en Europa ha sido un fracaso de gestión.
La primera hora podía estar justificada con que no conocíamos el virus y no sabíamos qué hacer, pero ahora no había excusa para fallar de la manera en la que se ha fallado en Europa y más comparándolo con muchos países de Asia."

En mi opinión es una combinación de factores. Hubo un fallo en la desescalada, que es la raíz del problema. Hubo un confinamiento tardío que funcionó muy bien, pero se salió demasiado rápido y sin las condiciones adecuadas.
Cada país tiene sus características, pero otros estados trataron de reducir los casos a casi cero y a partir de ahí ir volviendo a la normalidad. En España se salió cuando no estaban a cero, se corrió con la desescalada para hacer un verano normal y eso fue un error.
El verano fue relajado, el Gobierno no tenían las herramientas suficientes para hacer test, no había rastreadores, no se podía hacer confinamientos y en julio estábamos iniciando la segunda ola.

[..]
Lo que tenemos tener todos en la cabeza es que el confinamiento domiciliario es una opción, aunque este signifique que se ha fracasado en todo lo demás.
Tenemos que ser conscientes de que es posible que haya que hacerlo y prepararnos para que pase.


Cómo ha visto la gestión de la pandemia en España?
[..]

No puedes hacer una desescalada y ceder las competencias a las autonomías si estas no tienen los recursos para manejar la pandemia.
Cuando en julio empezaron los primeros brotes en Cataluña y el presidente pedía cerrar esos sitios, los jueces se lo tumbaban.
Luego pasó en más sitios.
Si no tienen el poder real, no sirve para nada. 

[..]
El sistema de previsión de pandemias en casi todos los países no tenía un protocolo claro y es normal que Simón o Illa estuvieran un poco superados.

Otra historia es la segunda ola, que estamos repitiendo errores de la primera, pero buscar responsabilidades habría que hacerlo con el tiempo, analizando fríamente la gestión para aprender.

[..]

Hay que evitar el triunfalismo y tener claro que estamos en una situación frágil y critica. Hay que esperar unas semanas más para ver si esto que se está haciendo, especialmente en las zonas más densas, sigue funcionando.
Lo que no podemos es rebajar las normas hasta que esté muy, muy claro que se ha controlado y rebajado.

A Italia le ha pasado que ha pasado de 2.500 casos el 1 de octubre a más de 31.000 el día 31.

Es un buen ejemplo para demostrar que casi de un día para otro te pueden cambiar muchos las cosas.
Si te relajas y piensas que está todo controlado, puedes tener muchos problemas.

Las normas son claras:
actuar rápido y con contundencia
y relajarte cuando de verdad estés muy, muy seguro de que lo puedes hacer.

TERCERA OLA?

Dependerá de muchos factores, pero es importante recordar que hasta que no tengamos la inmunidad de grupo con el 60-70% de la gente vacunada el confinamiento es una opción.
Aunque más que el confinamiento domiciliario hay que aprender lo de antes y mejorar en las medidas de prevención.

Transmitir que si pasamos esta segunda ola vamos a poder tener algo de normalidad es un error,
ahí será cuando volvamos a recaer y volverá el círculo de las restricciones y quizás del confinamiento.

A falta de una vacuna, ¿escalar los test de antígenos para un uso más masivo pueden ser decisivos? Este miércoles, el investigador Oriol Mitjà defendió esa postura.

Ayudan mucho porque te permiten incrementar la capacidad de hacer test.
Lo que no pueden es eliminar las PCR, hay que combinar ambos. Los test de antígenos te permiten hacer cribados masivos y esto es muy útil.
El estudio de Mitjà dicen que algunos test de antígenos también detectarían los asintomáticos contagiosos, así que claro, pueden ser muy importantes si se usan bien y se tiene la capacidad de comprar suficientes test.

Hay que ser capaces de hacer pruebas cada cierto tiempo, como han hecho en Eslovaquia, que se los han hecho a dos tercios de la población en dos días, y ahora lo van a hacer en Liverpool. Esto te permite hacer los test rápidos.

[..] no lo sé porque los test rápidos generan un problema logístico, ya que hay que analizarlos, procesarlos, etc. No sé si el sistema de salud [español] está preparado, confío en que sí.
Es muy fácil pedir más test, pero hacer más test no es solo comprarlos,
es tener el personal para hacerlos, la logística para procesarlos, hacer el seguimiento, etc.

NAVIDAD

[..] No podemos decirles a los ciudadanos que si se esfuerzan ahora podrán hacer lo que quieran en Navidad o en enero volveremos a tener problemas.
Hay que comunicar mejor la idea de que quedan unos meses de pandemia y hasta entonces hay que tener cuidado.
Tenemos que quitarnos la cabeza de que va a ser una Navidad normal.

Vivo fuera y en Navidad suelo bajar a ver a familiares y amigos, pero este año no voy a ir.
A mis padres no los veo desde las del año pasado y me sabe mal, pero tengo claro que no me muevo de aquí.
La enfermedad no es una gripe, es seria y da unos efectos secundarios que no conocemos bien aún.
A nivel personal no quiero arriesgarme y, además, estas fechas con reuniones familiares son perfectas para propagar el virus.
Hay que hacer lo imprescindible y ya.
Esta Navidad nos la saltamos y la próxima espero que ya sean normales.

Exacto. Estamos pidiendo un sacrificio a la población que, si lo miras en detalle, no es tan grave. El impacto económico sí que hace que la gente lo pase mal y sea muy grave, pero saltarse la Navidad o no ir un verano a la playa no es el fin del mundo y si se pueden evitar ciertos contactos o viajes es mejor hacerlo.

Si todo va bien y siendo optimista, tendremos vacunas en breve y la podremos empezar a usar en semanas.
Pero hay que vacunar a la gente y esto no es fácil, se necesita tiempo, una estructura y un plan para vacunar primero al personal sanitario y personas de riesgo. No
creo que de tiempo para que todos nos vacunemos para este próximo verano.

Si todo va bien, la normalidad total la recuperaremos a finales del 2021 para ir de cara a un 2022 que sea normal.

PIB

España está a la cola de inversión en Europa.
La Comunidad Europea tiene una media de un 2% del PIB más o menos y nosotros tenemos un 1,3% más o menos.
Además, parte del dinero que se destina a investigación se va a investigaciones del ejército.
Yo pediría un plan a largo plazo que sea transversal.
Hay gente muy buena en España, pero son muy pocos grupos



Les dades del coronavirus d'avui al món

 Aquí trobareu l'actualització diària mundial (Worldometers)

Ja fa 3 dies que s'estan superant les dades màximes de la primera onada (9,084 morts per dia) i això no sembla que s'aturi

diumenge, 1 de novembre del 2020

Coronavirus: 3 entrades massives provinents d'Itàlia (ElPaís 1 de nov del 2020)

Més notícies sobre l'entrada del virus a l'estat espanyol

FONT: ElPaís: diumenge 1 de novembre del 2020



[..]
"Pero otros valencianos sí, como ha confirmado el estudio genómico de ámbito nacional de las cepas del virus en la primera oleada. “Hubo entradas múltiples por Valencia” tras el partido de fútbol Atalanta-Valencia, dice el biólogo Iñaki Comas, del Instituto de Biomedicina de Valencia.
“Algunas de las secuencias inicialmente responsables de la expansión en España se vinculan con personas que estuvieron en ese viaje a Milán, aunque no son las únicas”, apunta el genetista Fernando González Candelas, también responsable del consorcio SeqCOVID."

[..]
 "“Este periodista”, explica Herme Vanaclocha, subdirectora general de Epidemiología de la Generalitat, “generó lo que llamamos el brote de Las Provincias”. La emisora de Intereconomía donde trabajaba Mateu estaba ubicada en el mismo edificio de este periódico.
Se dieron circunstancias muy peculiares: las cabinas de radios insonorizadas y no ventiladas; salían unos y entraban otros...
Con este brote y con otro que detectamos en Elda, debido a que visitaron la Semana del Calzado de Milán porque comparten una industria del calzado potente, llegamos a sumar más de un centenar de casos”, añade la epidemióloga.

El estudio genético ha detectado que la misma cepa del virus de Italia también entró a España por otras ciudades, de visitantes de la Semana de la Moda de Milán de febrero o de la feria de arte contemporáneo, Arco, en Madrid. González Candelas sostiene que Italia fue el punto de intermedio de esa cepa (la SEC8) del coronavirus de una familia que corresponden a cepas circulantes en China. La SEC8 llegó a representar el 60% de los casos secuenciados en las primeras semanas de marzo."

dissabte, 31 d’octubre del 2020

COVID: com es propaga el virus en espais tancats (ElPaís diumenge 25 oct 2020)

 Després de mesos d'investigació ara ja sabem com es propaga el virus. La millor protecció en espais tancats és portar mascareta, distància i sobretot ventilar

En aquest article de ElPaís amb excel·lents infografies ho demostren d'una manera ben didàctica







 









dilluns, 26 d’octubre del 2020

Covid: dilluns 26 d'octubre del 2020

DIETARI:

Vaig anar al Leroy Merlin i em vaig comprar una pistola termòmetre per 29€.
Feia dies que hi donava voltes, però les que havia vist em semblaven massa cares de 60 a 85€

Un cop a casa, els nens em van explicar que depenent de a quina part del cos apuntes la temperatura varia.
Això era fruit de la seva experiència de 40 dies a l'escola. La part més calenta del cost és el coll i la menys, la part venosa del canell. Pots oscil·lar entre 0,8 o 1, 0 ºC. El front n'és la mitjana.

Fa una setmana que ja ho començava a sospitar: els governs han iniciat una campanya de comunicació "subtil". Primer t'envien informació a compta-gotes (CG).
Això semblaria un "globus sonda", però no és el mateix. Tinc entès que un GS (globus sonda) és una informació que es "dispara" o deixa anar per analitzar-ne més tard el seu "retorn". És a dir si dic A i la gent assimila A, doncs tirem endavant A.
Si dic A i la gent s'empipa molt, llavors, modularem A passant a A' o provarem una altra cosa.

En aquest cas ens administren informació a CG "compta gotes", tipus.

TWITTER 
A vegades sol ser una selva però si segueixes a persones pots arribar a estar ben informat en ben poca estona. 
Dani Sanchez Crespo amb 65.000 seguidors és un d'aquests perfils. Irònic, directe, intel·ligent, divertit,...
Això ha fet un enfilall que lligo tot seguit:

"Hala, pues ya estamos otra vez en Estado de Alarma. Creo que es la primera vez en 8 meses que las medidas del gobierno me sorprenden por su contundencia. Sinceramente, no me esperaba seis meses. Muy negro lo tienen que estar viendo... Sugiero que concentren sus energías en otro estado, que no es el de alarma: es el Estado de Ánimo. Cosa distinta y, en los próximos meses, clave. El covid es ya, de calle, el evento traumático de nuestras vidas. Intentar ver el lado bueno de las cosas va a ser esencial. Vigilen a mayores, niños, esposas, y vigílense a ustedes mismos. Cultiven algún hobby, hagan algún plan viable durante el confinamiento. Yo que sé, aprendan a cocinar. Escriban un libro. En los próximos días compartiré ideas. Donde falló el gobierno que triunfe la resiliencia."

diumenge, 18 d’octubre del 2020

Dades del ECDC del coronavirus (16 d'octubre del 2020)

Seguirem setmanalment les dades a Europa.
Les dades d'avui són aquí

N'hem capturat les del divendres 16 d'octubre de 2020.







dilluns, 5 d’octubre del 2020

Què és la prospectiva? Via lliure- RAC 1 (dissabte 3 d'octubre del 2020)

Atles de Futurs (Programa Via Lliure de RAC1
amb Xavi Bundó i José Luís de Vicente (Sonar +D)
De 12.00 a 13.00h

"El futur és nebulós"
"Si això passa, què podem fer"
A partir de la guerra freda i l'amenaça nuclear pot canviar-ho en qüestió de minuts
fa que ens hàgim d'avançar en 

Ed Young- Contengo multitudes

Al juliol del 2018 va publicar un article que deia que la propera plaga està a punt d'arribar.
La qüestió era quan?

Fòrum de Davos
Global 

15 de gener del 2020
Hi ha 2 llistes
Els 10 riscos més probables i menys

110 pàgines i a la 76 hi ha un paràgraf que indica què va passar.

Hi ha una cita de Donald Rumsfeld que diu que existeix
-Allò que sabem que sabem
-Allò que sabem que no sabem




Elisabet Roselló
TW (4,200 seguidors)
Articles de ElNuvol.com
Xerrada TED (12 minuts)




Jim Dator

"El futur no es pot predir perquè no existeix"

-Allò que no sabem que no sabem

Una "predicció" no és una projecció o escenari de futur




divendres, 18 de setembre del 2020

"És la càrrega viral, estúpid!" Reflexions de Dani Sanchez-Crespo

Una vegada més navegant per Twitter trobem gent interessant



Ens aturem en el Sr. Dani Sanchez-Crespo que s'autodefeineix com a "Profesor universitario. Divulgador. Emprendedor. Asesor" entre d'altres coses.



I copiarem la seva reflexió d'avui que podríem resumir com: "És la càrrega viral, estúpid!"

"Ante la segunda ola, un aviso importante,
cada vez hay más evidencia que el uso de mascarilla REDUCE la carga viral transmitida. 

Y que la letalidad por covid depende de la carga viral.

Por tanto, llevar mascarilla, y de calidad, es fundamental.

No elimina 100% el contagio, pero sí baja muchísimo la mortalidad. 

Por eso la segunda ola está siendo menos letal: la mascarilla nos sirve para inocularnos menos virus y, con eso, hace de "vacuna cutre":
despierta las defensas, que superan el virus sin muerte, por haber carga viral baja.

O sea que este finde todos tenemos un deber cívico: mascarilla hasta los ojos. 



Si puede ser, FPP2 o 3. Y al tío que veáis sin mascarilla, le llamáis la atención.
Nos hemos de cuidar. Va a haber miles y miles de casos. Sólo podemos elegir si son letales o no."

REFLEXIÓ COMPLEMENTÀRIA:
cal tenir en compte que durant els primers mesos de la pandèmia (març, abril) no hi havia tantes proves PCR i això vol dir que la corba blava inicial segurament seria molt més pronunciada.

També caldria estudiar quina tipus de les 3 "cepes" del virus està corrent en aquest moment.
La 1 i la 2 eren fluixetes però la 3 fou molt destructiva.
Hi va haver països que n'hi havia alguna de més predominant

dijous, 16 de juliol del 2020

Coronavirus: les dades de Joe Brew (casos per edat)

Una vegada és, en Joe Brew ens il·lumina amb la representació de les dades.

Mapa de calor de casos nous, Catalunya. Heatmap of incident cases by age group, Catalonia.
Gràcies a aquest gràfic s'observa que l'edat dels casos és inferior als pics de l'epidèmia de l'abril.

divendres, 10 de juliol del 2020

Morts per milió de COVID-19 (10 de juliol del 2020)


Més important que els valors absoluts de mortalitat per COVID-19 és el seu valor relatiu (morts x milió) que darrerament se sent a parlar poc.

En aquest link podeu ordenar-ho per aquest concepte si cliqueu sobre d'aquesta columna



També ho podeu veure aquí (amb menys dades) però no s'actualitza tant sovint






Una altre pàgina ens mostra el gràfic per països





Càlculs propis a partir de les dades d'avui del Diari Ara



A partir d´una regla de 3 senzilla (població és a N morts, 1000.000 seran X)
X=(1.000.000 * morts) / població surten aquestes valors.

Caldria comparar les dades de Cataluna amb altres àrees semblants

diumenge, 31 de maig del 2020

Quines són les causes de mort al món?


En aquests moments on tothom parla de mort, hem fet una recerca superficial per a saber-ne les causes principals.

Segons aquest article de la OMS del 2016



DADES D'AVUI

Si volen saber les d'avui
, hi ha un index de diverses categories, entre ells: població i mortalitat a Worldometers

També és important  conèixer l'experança de vida per zona






La mortalitat infantil ha baixat

 

Trobareu més informació en aquest article de la BBC

Europa i la manera de reacionar de cada país (Bloomberg)

FONT: Bloomberg (20 de maig)
Elaine He

Amb els governs d'Europa que tornen a obrir les seves economies per a negocis, és un bon moment per mirar enrere els diferents camins que han pres per controlar els brots de Covid-19 per intentar veure com eren d'eficàcia.
El gràfic següent mostra la relativa gravetat de les restriccions europees basades en les tasques realitzades per l' Escola de Govern Blavatnik de la Universitat d'Oxford , que fa un seguiment de diverses mesures i marca el rigor que han estat a cada pas del camí.

Temps de reacció


Per a molts països europeus, els nivells de rigidesa van augmentar substancialment després que l'Organització Mundial de la Salut declari pandèmia, fins i tot quan la càrrega dels seus casos era baixa.

Cliqueu per ampliar
Font: Rastreig de resposta del govern d'Oxford Covid-19, Escola de Govern de Blavatnik
Tot i que no és un indicador de si les decisions preses eren les correctes ni de la rigorositat que es van seguir, l’anàlisi dóna un sentit clar de l’estratègia de cada govern per contenir el virus. Alguns, sobretot Itàlia i Espanya, han aplicat bloqueigs perllongats i estrictes després de les infeccions. Altres,  sobretot Suècia  , preferien un plantejament molt més relaxat. Portugal i Grècia van optar per tancar-se mentre que els casos eren relativament baixos. França i el Regne Unit van trigar més temps a decidir imposar les mesures més restrictives.
Però, com mostra el nostre següent gràfic, hi ha poca correlació entre la gravetat de les restriccions d'un país i si aconseguí frenar l'excés de víctimes mortals, una mesura que mira el nombre global de morts en comparació amb les tendències normals.

Resultats mortals

Les morts per sobre dels intervals normals mostren els països europeus que van lluitar per contenir els brots Covid-19



A Europa, hi ha aproximadament tres grups de països en cas de víctimes mortals. 



1-Un grup, inclòs el Regne Unit, els Països Baixos i Espanya, va experimentar un excés de mortalitat extremadament elevat.

2-
Un altre, que abasta Suècia i Suïssa, va patir moltes més morts de l'habitual, però significativament menys que el primer grup.

3-Finalment, hi va haver països on les morts es van mantenir dins d'un rang normal com Grècia i Alemanya.
Tot i això, les dades mostren que la relativa estricta mesura de les mesures de contenció d'un país va tenir poc influència sobre la seva pertinença a cap dels tres grups anteriors. Si bé Alemanya tenia restriccions lleus que Itàlia, ha tingut molt més èxit en contenir el virus.

La impressió general és que, mentre que les restriccions al moviment eren vistes com una eina necessària per aturar la propagació del virus, quan i com es van manipular era més important que la seva gravetat.

Diversos països van ser suficients per a la preparació precoç i amb una gran quantitat de recursos sanitaris per evitar els bloqueigs draconians.
Alemanya , amb millors proves de proves i contactes i unitats de cures més intensives que els seus veïns, podria permetre's mantenir l'economia una mica més oberta.

Grècia, actuant de forma ràpida i segura, sembla que fins ara ha evitat el pitjor.
Com s'esperaria, els països amb més bloqueigs intensos semblen patir més econòmicament. El que encara no està clar és la quantitat de guanys que tenen els països amb avantatges relativament laxos, atès el caràcter integrat i impulsat pel comerç de l'economia europea.

L'economia sueca dirigida per l'exportació
reduirà el 7% aquest any, va dir aquest dimarts el govern.

Alemanya, la economia de la qual es reduïa abans de la pandèmia,
ja està en recessió. Aquests països podrien recuperar-se més aviat que d’altres l’any que ve, però és un moment dolorós per a tots.


Les dades econòmiques del període de bloqueig només apareixen i, en un futur, es podran revisar substancialment, donades les evidents dificultats de recollida de dades durant una pandèmia. Independentment, el que suggereixen els últims mesos és que el cost econòmic no és l’únic inconvenient d’un bloqueig draconià. L’experiència Covid-19 ens ha ensenyat que és molt millor respondre de forma ràpida i intel·ligent, amb la tecnologia i les proves i el seguiment massius adequats, en lloc de només confiar en la més crua de les parades. Si hi ha segones ones del virus, no hauríem de repetir els errors de la primera.