L' efecte supernova en el zenit de la civilització segons Quark

Imatge d'una supernova generada amb dream.ai

Una vegada més Quark o Antonio Garcia Asenjo ens il·lustra amb la seva visió del món amb aquesta entrada de fa uns dies (11 d'octubre del 2025)

Aquest cop no en farem cap resum sinó que us mostrem les gràfiques
que per sí soles ja diuen més que mil paraules i us recomanem llegir la font original.


"Una supernova és una explosió estel·lar que passa durant les darreres etapes d'una estrella massiva. Després d'aquesta explosió fascinant, l'estrella es col·lapsa en una estrella de neutrons o forat negre.

Crida l'atenció perquè durant la fase final, la lluminositat augmenta notablement durant setmanes o mesos i desapareix.

He anomenat “efecte supernova” al procés que estan vivint els mercats, quan estem al punt més alt de la nostra civilització. El "combustible" (recursos) de l'estrella (civilització) està gairebé esgotat, però això no evita una magnífica última ranera, en forma de la bombolla més gran de la història.

Pràcticament tots els actius estan experimentant alces explosives, tot i que les dades apunten cap a una contracció econòmica ja iniciada. I pel seu fora poc, l'“aliment” que mou aquestes vertiginoses alces, és una combinació d'especulació i injecció massiva de deute, factors ambdós que profetitzen un exercici dramàtic al final de la festa.

Les economies occidentals tenen els recursos com a component fonamental, però el reflex dels mercats i el PIB fa temps que es va allunyar d'aquesta base i pràcticament només computen els serveis com a mostra d'una societat excessivament madura que valora les activitats lúdiques, en lloc de la producció industrial o agrícola. Es dóna per suposat que les matèries primeres i la indústria bàsica, pilars de la revolució industrial, sempre seran abundants i en tot cas, el sistema monetari ideat en benefici propi serà suficient per adquirir les necessitats peremptòries de tot tipus de materials."

"Conclusió de Quark.

En definitiva, el petroli-coure (elements fonamentals per al transport fòssil-elèctric respectivament) barat s'ha acabat i el gegantí deute del sistema ha causat un rebuig a acceptar el pagament de moneda occidental per part dels principals productors industrials, cosa que ens conduirà a una guerra sense caserna, mentre la contracció econòmica comença a ser aclaparadora.

Enmig d'una situació tan perillosa que amenaça la supervivència del sistema, no se'ns acudeix altra cosa que inflar fins a rebentar els mercats, en una bombolla letal.

La població no és conscient del problema que ens acuita.
Continua vivint el dia a dia com si res no pogués passar,
 encara que si està notant la pèrdua de poder adquisitiu.
Quan la lluita (guerra comercial o militar) s'estengui,
ja serà tard i els governs occidentals estan preparant una sèrie de mesures de control

(diners digitals,
control facial,
control dels comptes digitals,
restriccions a la mobilitat, etc.),

quan arribi el moment de l'explosió de la supernova.

Tampoc no és culpa de ningú.
Hem crescut tot el que hem pogut, aconseguint a Occident o elevat estat del benestar.
Però hauríem d'haver pensat abans, que finançar-ho tot amb diners gratis no pot ser sostenible indefinidament en el temps i abans o després, algú ens passaria una factura que mai no podrem pagar. Està bé confiar en l'enginy humà per intentar sortir de tots els problemes, però la impressora màgica és un miracle, no una cosa real.

Aquest altre exemple, mostra com el 2020 es va trencar la màgia dels tipus zero.
La inflació "persistent" no és producte del creixement natural, sinó de l'emissió monetària sense control.
I ara toca pagar la factura... de l'enorme deute acumulat."

Imatge creada per ChatGPT (Noel Gallagher amb una supernova al darrera)

Per a treure una mica de ferro a l'assumpte acabarem amb el vídeo de la famosa cançó d'Oasis.

Què va passar a la Xina amb els pardals?

 

Un canal que recomanem és aquest de Raquel de la Morena amb 835.000 subscriptors i més de 160 vídeos des del 2020 aproximadament.

Hi explica coses curioses d'una manera molt didàctica i planera en vídeos que no solen superar els 30 minuts tot i que en té alguns de més de 90.

En aquest cas s'analitzen darrers 100 anys a la Xina i com una "decisió equivocada" pot tenir conseqüències devastadores

"Els experts estimen que entre el 1958 i el 1961 les forces de l'Estat i la població general van acabar amb mil cinc-cents milions de rates, cent mil tones de mosques, onze mil tones de mosquits i... mil milions de pardals. Mil milions...

El pardal a la Xina va quedar al límit de l'extinció. Encara avui, com mostra aquest mapa de l'hàbitat del pardal al món, es pot apreciar la seva presència nul·la a la Xina, on, malgrat ser ara una espècie protegida per llei davant dels caçadors, el seu escàs nombre es continua reduint.

Quina va ser la conseqüència directa d'aquella reeixida campanya de les Quatre Plagues?

D'una banda, és cert que es va reduir la transmissió de malalties per rates, mosques i mosquits, però l'extermini massiu de pardals va trastocar l'equilibri ecològic.

Les autoritats xineses no van tenir en compte que, si bé els pardals menjaven gra, la seva principal font d'aliment eren els insectes. Amb la població de pardals gairebé aniquilada, les poblacions de llagostes van augmentar sense control i eixams gegantins d'aquests insectes van devastar els camps de cereals, fet que, sumat a tots els factors de què ja us hem parlat, va provocar la coneguda com a Gran Fam Xinesa, que entre 1959 i 1961 va acabar amb la vida d'entre 15 i 55 milions de persones."

Vídeo sencer 19 minuts

Coronavirus, el virus que bloqueja el món (ElPaís)

Font: ElPaís 2020-03-08



Cómo en menos de tres meses el patógeno SARS-Cov-2 ha ralentizado la economía global, ha agudizado las tendencias al repliegue, ha modificado las costumbres cotidianas, ha reavivado miedos ancestrales y ha puesto en cuestión a los líderes del planeta

[..]

Todo comienza en diciembre en China, en un mercado —hasta donde se ha podido saber— y el origen del virus se encuentra probablemente en un murciélago desde el que se contagió, acaso por medio de otro animal, al ser humano. He aquí, de entrada, dos elementos determinantes.
Uno, bien visible, rotundo, colosal: China.
Otro, invisible, microscópico: los virus llamados zoonóticos, es decir, trasmisibles de animales a humanos, que causan algunas de las enfermedades más destructivas de las décadas recientes.

China representa el 17% de la economía mundial; el 11% del comercio, el 9% del turismo, el 40% de la demanda de algunas materias primas. Es el país más poblado: 1.400 millones. Es la fábrica del planeta, un experimento de turbocapitalismo gobernado por un régimen autoritario, la potencia que ya no es solo económica y disputa a EE UU la hegemonía mundial, el gran triunfador de la última etapa de globalización de los bienes y servicios iniciada hace una treintena de años.

“Hay muchos virus viviendo en animales, plantas y bacterias en los ecosistemas. Probablemente millones. Algunos pueden infectar a los humanos, además de las criaturas en las que estén. ¿Por qué algunos virus se desbordan e infectan a los humanos?”, dice Quammen en una conversación telefónica desde Montana.

“Es porque estamos entrando en contacto con estos animales, plantas y criaturas. Perturbamos ecosistemas diversos. Destruimos la selva tropical. Construimos pueblos y minas en estos lugares. Talamos árboles. Nos comemos los animales que viven en estos bosques. Capturamos animales salvajes y los enviamos a mercados en China. Con estas acciones nos exponemos a estos virus”.

Es un enigma cuándo el SARS-Cov-2 empezó a circular y cuándo supieron de los primeros casos.
La única fecha segura, por ahora, es la del 31 de diciembre. Ese día, el Gobierno chino confirmó los primeros casos de una neumonía de origen desconocido.
Todo fue rápido desde entonces.
El 7 de enero, investigadores chinos identificaron el nuevo virus.
Cuatro días más tarde, se declaró el primer muerto: un hombre de 61 años, cliente del mercado de Wuhan, ciudad de 11 millones de habitantes en el centro de China.
Y 10 más tarde se declararon los primeros casos en Japón, Corea del Sur y Tailandia y las autoridades chinas impusieron el aislamiento de Wuhan.
La crisis ya no era china: se transformó en asiática. El 30 de enero, la Organización Mundial de la Salud decretó la “emergencia sanitaria global”.


[..]

El 2 de febrero se registró el primer muerto fuera de China, en Filipinas, y dos semanas después, el primero fuera de Asia, un turista chino de 80 años en París. Hoy son más de 400 los muertos fuera de China, con dos focos críticos,
Irán e Italia, y una onda expansiva que pone patas arriba lo que hace cuatro días parecía sólido.

Se anulan competiciones deportivas y congresos internacionales —suena fuera de lugar hoy el escepticismo con el que muchos reaccionaron ante la decisión de suspender el Mobile World Congress en Barcelona— y se cierran escuelas hasta dejar a 290 millones de alumnos en casa.

En Francia, el Gobierno recomienda dejar de saludarse con un apretón de manos y, peor, renunciar a la bise —los dos besos preceptivos cada vez que se saludan—, un rasgo cultural que, si desaparece, supondrá un cambio considerable para el art de vivre francés.

En Miami, un hombre va a un centro médico para hacerse la prueba del coronavirus y, como publicó el diario Miami Herald, sale con una factura de 3.270 dólares: el SARS-Cov-2 revela los riesgos de un sistema sanitario predominantemente privado.

Arabia Saudí cierra la entrada a los peregrinos que van a La Meca y el santuario de Lourdes cierra los baños con agua de la gruta milagrosa. Marcas estadounidenses como McDonald’s y Starbucks clausuran comercios en China, las líneas aéreas suspenden temporalmente los vuelos a este país y el tráfico de contenedores en el puerto de Los Ángeles —punto de entrada principal de los productos chinos a EE UU y nodo de la globalización— cae en un 25%.
La caída de entre un 15% y un 40% de la producción en algunos sectores industriales clave de este país ha reducido en un cuarto las emisiones de gases de efecto invernadero, según datos del Centro de Investigación sobre la Energía y el Aire Limpio, una organización finlandesa.

El dilema es que, cuanto más drásticas sean las medidas y cuanto mayor el miedo, peor será el impacto tanto en la oferta —las fábricas y oficinas paran, las tiendas se vacían— como en la demanda. En el escenario más optimista, la OCDE contempla una rebaja del crecimiento mundial en 2020 del 2,9% al 2,4%. Sería el nivel más bajo desde la crisis financiera de 2008. En el peor escenario, la economía global crecería un 1,5%.
[..]

Impulsado por la globalización, que abre fronteras a la circulación de mercancías, personas y también virus, el SARS-Cov-2 amenaza con matarla, como si 2020 fuese a cerrar definitivamente el ciclo abierto en 1989 al caer el Muro de Berlín.

“La epidemia interviene en un momento en el que ya poníamos en causa la mundialización”, resume el veterano politólogo Moïsi. “Y acelera y confirma potencialmente la idea según la cual la mundialización feliz era una ilusión temporal que iba a durar unos pocos años, mientras que afrontamos la mundialización infeliz”.