FONT ORIGINAL
L’independentisme català va assolir un resultat sense precedents en les eleccions europees al Principat, amb 1.720.500 vots i un 49,7% dels sufragis; el millor percentatge obtingut en unes eleccions per l’independentisme.
En les eleccions europees d’enguany es van presentar un total de 555 partits arreu de la Unió Europea, amb 173 que han obtingut com a mínim un escó. El suport que ha assolit Lliures per Europa – Junts per Catalunya, la candidatura de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, del 28,52% al Principat, és la setzena candidatura amb un suport més gran de tota Europea (28,52%), immediatament per sota de la CDU d’Angela Merkel (28,90%).
Per la seva part, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), amb un 21,19%, és la 37a amb un suport més gran. La formació de Puigdemont, amb aquest suport, seria la primera força en quinze dels estats membres. Per tant, cal remarcar l’important suport que ha assolit la candidatura.
Els partits més votats són el Fidesz hongarès (53%), de Viktor Orbán, el Partit Laburista maltès (54%) i el partit Dret i Justícia polonès (45,38%), partits que governen d’ençà de fa anys els seus països.
Un important pes en el conjunt d’Europa
L’independentisme ha aconseguit un total de 2.282.895 vots en les eleccions europees. Els vots suposen més que el total d’electors en molts dels estats membres de la Unió Europea.
El vot a les dues candidatures suposa més vots que dotze estats membres, alguns dels quals, com Bulgària (amb menys població que Catalunya), que tenen assignant disset escons. En canvi, amb més vots, l’independentisme n’ha assolit cinc.
Les formacions independentistes, bo i sumades, obtenen l’1,1% dels vots de tota la Unió Europea. Lliures per Europa, amb els vots que va assolir al Principat (987.149) seria primera força en quinze estats membres i ha estat més votat que qualsevol partit de Bèlgica i de Suècia, que tenen una població molt superior a la de Catalunya.
Al Principat, les eleccions europees havien estat dominades històricament pels socialistes. Les havien guanyades sempre entre el 1987 (les primeres a l’estat espanyol) i les del 2009, llevat d’una vegada. En les del 2009, ERC i CiU van aconseguir, entre tots dos, 623.023 vots (31,64%).
Les següents, les del 2014, les va guanyar ERC, per primera vegada d’ençà de la Segona República espanyola; i les dues candidatures, amb el procés català ja començat, van arribar a 1.144.589 vots (45,53%).
Amb el resultat d’enguany –1.720.550 vots (+575.961)– es consolida un creixement d’un milió de vots en deu anys. Malgrat que les municipals han fet pujar la participació, l’augment de l’independentisme és inqüestionable, perquè també ha crescut clarament en percentatge de vot.
Un puntal de l’independentisme europeu
Els partits independentistes han esdevingut un referent en l’àmbit europeu. Al Principat, les dues candidatures han aconseguit el suport més alt entre els moviments independentistes europeus i fins i tot han superat l’independentisme flamenc.
La Nova Aliança Flamenca (N-VA) ha aconseguit 954.048 vots (26,7%) i cal afegir-hi el resultat de l’extrema dreta del Vlaams Belang: 811.169 vots (19,1%). En total, doncs, un 45,8% del vot de Flandes.
A les nacions que formen part del Regne Unit, el Partit Nacional Escocès (SNP), ha aconseguit 594.553 vots (37,8%), un resultat que ha servit per a reforçar la petició d’un segon referèndum; dimarts ja es va presentar la llei per a dur-lo a la pràctica. El Plaid Cymru gal·lès, amb 163.928 vots (19,6%), supera els laboristes i es converteix en el referent de l’esquerra al país.
I la coalició entre sobiranistes i verds a Còrsega aconsegueix 18.944 vots (22,05%) i permet a l’històric dirigent François Alfonsi de tornar a ser eurodiputat.
El pes de l’independentisme català és indubtable. Fa temps que guanya totes les eleccions en què participa, incloses les menys favorables. El gran percentatge de vot, de vora el 50%, és superior al que tenien escocesos i quebequesos quan van pactar sengles referèndums.
