Qui eren els beguins? L'Elvis Mallorquí ens ho explica en aquest llibre

https://www.ddgi.cat/publicacions/llibre/119927/beguins-a-girona.html

Beguins a Girona

MALLORQUÍ I GARCÍA, Elvis
Twitter
Bloc Tretze Cruïlles

Any de publicació 2025
Número pàgines 386
ISBN 978-84-18734-48-9
Preu 24 €

El 12 de juliol de 1321, en presència del rei Jaume II, el bisbe de Girona i l'inquisidor general del regne, el ciutadà gironí Pere Duran de Baldac va morir cremat a la foguera per ser beguí.
Els beguins eren persones properes als grups espirituals de framenors que, seguint les idees del frare narbonès Pere Joan Oliu (1248-1928), anteposaven el vot de pobresa a l'obediència del guardià de l'ordre franciscà i al papa.

Narbona a dues hores en cotxe des de Girona o a dos dies a peu de distància.

A partir del 1316 van ser perseguits i molts, acusats d'heretgia, van morir per les flames de les fogueres que es van estendre pel Llenguadoc. Amb la recopilació de moltes dades inèdites sobre Pere Duran de Baldac i altres perseguits, podem relacionar els beguins gironins amb els de Narbona;
amb el creixement de les desigualtats socials i econòmiques a les ciutats;
amb el projecte reial de conquesta de Sardenya, que es va decidir durant les Corts de Girona de l'estiu del 1321;
amb l'estructuració més jeràrquica de la diòcesi de Girona sota el control del bisbe i, finalment, amb les lluites de poder entre els membres de l'elit de ciutadans gironins per controlar certes esferes del govern urbà, com les finances.

VISITES GUIADES JULIOL 2025

L'Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i la Diputació de Girona, amb la col·laboració del Museu d'Història de Girona, organitzem la ruta cultural per Girona "Beguins a la foguera", la qual es portarà a terme el divendres 11 de juliol a les 19 hores. 

El punt de sortida de la ruta serà el monument de Lleó a la plaça Calvet i Rubalcaba de Girona. 

El punt d'arribada de la ruta serà les escales de la catedral de Girona. 

La durada prevista serà d'una hora i mitja. 

Ara fa 700 anys, el 12 de juliol de 1321, Pere Duran de Baldac, ciutadà de Girona, banquer i senyor de la casa forta de Baldac, a Aiguaviva, va ser condemnat a morir a la foguera, a les escales de la catedral, per ser beguí. 

Aquest és el punt de partida de la recerca que fou guardonada amb una de les Beques de Recerca Francesc Eiximenis 2020, convocada per l'IRMU amb el suport de la Diputació de Girona. 

Aprofitant l'efemèride, l'any 2021 es van organitzar dues visites guiades per tal de presentar els primers resultats de la recerca plantejada per diferents indrets de la ciutat medieval de Girona. Donat els bons resultats d'aquelles edicions, aquest 2025 s'ha programat una nova sortida cultural per aquest juliol. 

L'objectiu de la recerca i de la visita és rescatar de l'oblit el col·lectiu dels beguins i situar-los en el context de les primeres dècades del segle XIV en què van difondre's a la Mediterrània occidental. 

L'activitat és gratuïta però requereix inscripció prèvia degut a l'aforament limitat a 20 persones.
Us podeu inscriure a info@irmu.org o bé al 977401757.

Manual de Desobediència Civil (germans Engler)

L'editorial Saldonar publica al setembre l'obra que és referent internacional
dels moviments de protesta, que la plataforma L'Aixeta presenta
també en format d'audiollibre
El Manual de desobediència civil arriba en català. L'editorial Saldonar
publicarà la traducció d'aquesta obra dels activistes nord-americans Mark i Paul Engler
que s'ha convertit en una referència per als moviments de canvi a nivell internacional.
Es tracta d'un llibre de 500 pàgines que explica, en 80 episodis,
un recull d'experiències de com grans campanyes de protesta s'han enfrontat al poder. 

Des de la Primavera Àrab al grup estudiantil serbi Otpor i
com va contribuir a la caiguda de Milosevic emprant l'humor,
o com la lluita ecologista dels EUA va saber convertir en aliats a treballadors
de les empreses que tallaven arbres, el ventall dels moviments de canvi és ampli.
Totes les causes de transformació social a través de la mobilització no-violenta
són presents en el llibre dels Engler. 

Altres referències.
Kaos en la Red
Lluitanoviolenta.cat
Les mentides de "Manual de Desobediència Civil"

En aquest enllaç de Crític.cat hi podeu llegir les primeres pàgines





"Quan a principis de gener de 1963 Martin Luther King i una dotzena dels seus principals assessors van arribar al centre de recés de Dorchester a prop de Savannah, Geòrgia, l’estat d’ànim del grup era pessimista. Els organitzadors acabaven de patir una de les seves grans derrotes, i no es podien permetre tornar a fracassar. Estaven a punt d’arriscar les seves vides impulsant una important sèrie de protestes contra la segregació en una de les ciutats més ominoses del sud dels Estats Units: Birmingham, Alabama. Van decidir que aquesta vegada traçarien un pla per guanyar.

Al llarg de l’any anterior, la Conferència del Lideratge Cristià del Sud (SCLC) de King es va implicar en una campanya pels drets civils a Albany, Geòrgia, una ciutat petita al sud-oest de l’estat. Allà, els mesos de manifestacions van acabar amb la detenció de més de dos mil participants. No obstant això, al final, la premsa nacional es va centrar en la cautela i el seny que van mostrar les autoritats segregacionistes de la ciutat. El New York Times va destacar “la bona gestió de les protestes racials per part de la policia” a Albany, mentre que una altra publicació va ressaltar que “no va caure ni una barrera racial”.

A Dorchester, King va reunir el seu cercle íntim per reagrupar, reflexionar i planificar estratègies. Entre els presents hi havia Ralph Abernathy, el millor amic i conseller espiritual de King, i Wyatt Tee Walker, el director executiu de trenta-tres anys de l’SCLC. També hi havia Dorothy Cotton i Andrew Young entre els assistents. Malgrat que encara eren considerats com a membres júnior dins de l’organització, la seva influència era cada vegada més gran. Cotton, que ja era una persona clau en els programes de formació de l’organització, va ser una de les poques dones que van entrar a formar part del comandament de l’organització, dominat per homes. Per la seva banda, Young era la veu moderada de King: un contrapès per als assessors més radicals del líder. Aquests radicals incloïen James Bevel, un veterà del Comitè Coordinador No-violent d’Estudiants (SNCC), que s’havia guanyat la reputació d’expert en la mobilització d’estudiants per fer segudes i altres actes de resistència amb un gran impacte.

Enigma Colom: Jesús Delgado fa una investigació des del punt de vista policial

FONT: cathalonia.wordpress.com/2013/04/27/la-policia-parla-de-colom/

“Cristòfol Colom, el genovès, el català, el gallec, el portuguès, l’israelita ….
Ningú sap amb exactitud d’on va venir i per què, si bé els seus contemporanis estan identificats. A aquest desconegut els Reis Catòlics li van concedir títols, el van nomenar virrei i li van lliurar vaixells, homes i diners.
Què se sap de Cristòfor Colom?
Coneixem la història però, què podem esbrinar d’ell per mitjans dels seus documents autògrafs?
Cada any, apareixen noves dades que fins i tot els historiadors posen en dubte. 


Davant aquesta situació, 519 anys després del Descobriment i utilitzant les tècniques de la policia científica de l segle XXI, Jesús Delgado ha obert una investigació per determinar l’origen de Colom, la seva veritable identitat i els motius pels quals va ser ocultada.

Seguint el protocol policial s’analitzen les dades històriques, metges, familiars, d’amics i l’escriptura dels documents de l’Almirall. Els resultats aporten conclusions inèdites fins ara. Sens dubte un llibre apassionant que no deixarà indiferent a ningú.”

Jesús Delgado Lorenzo, grafòleg forense.

Vídeo de 2013-març-27, al matí de Catalunya Ràdio.
http://www.catradio.cat/videos/4515611/Grafologia-amb-Jesus-Delgado

"Joan Cristòfor Colom Bertran era de Barcelona i escrivia en català"
"En aquest llibre no hi ha cap teoria. Només hi ha l'anàlisi de documents que han aparegut a l'Arxiu Històric, hi ha un document que diu que hi havia una família a Barcelona que es deia "Coloma" i això no és veritat sinó que era "Colom".
Està falsificat. I jo el vaig ratificar com a prova de que estava falsificat"

I a més a més, el document més important del meu llibre: el Mayorazgo (el testament de Colom) diu:
Siendo yo Genovés,...NO ÉS AUTÈNTIC. Podria ser que el redactés un notari o escriba però la seva SIGNATURA ha de ser autèntica i és FALSA.

Un jutge d'avui al s.XXI dictaminaria que Colom era de Barcelona amb aquestes proves.
Jo analitzo els documents amb el protocol policial del s.XXI
A l'Arxiu d'Índies hi ha una nota del seu fill Diego que diu:
aquesta nota està escrita pel meu pare en català.
Tot l'entorn de Joan Cristòfor Colom Bertrán són catalans.

Llibre: "Hacia dónde va el mundo? de Susan George i Serge Latouche entre d'altres

No l'he llegit però fa molt bona pinta.
A veure si cau per Sant Jordi ;)

http://www.icariaeditorial.com/libros.php?id=1324

«Poseemos ahora todas las técnicas, los conocimientos, las personas, todo lo que necesitamos para operar los cambios necesarios [...] Pero esta opción es ahora, no más tarde.» Susan George

Todos los discursos de los personajes del ámbito econó­mico o político tienen un argumento común: la economía rea­nudará su buena marcha, volverá el crecimiento, saldremos adelante. Por supuesto habrá que hacer sacri­ficios y re­formas, pero, gros­so modo, las cosas volverán a su cau­ce. Sin embargo, es­ta ilusión entraña un gran peligro.

Nadie es capaz de prever el gran trastorno futuro y anticipar las mutaciones. Si nada cambia, sabemos que vamos ha­cia la catástrofe (aunque muchos rechazan esta pers­pectiva).

Este libro recoge análisis y propuestas más realistas y sin censuras de la grave situación en la que nos encon­tramos.

Susan George, presidenta de honor de ATTAC, nos advierte que re­sulta urgen­te subordinar totalmente lo económico a lo político, lo social y lo eco­lógico.

Jean-Pierre Dupuy, filósofo francés, considera que debemos cam­­biar el modo de pensar y «comportarnos como si lo peor fue­ra inevitable».

Yves Cochet, diputado ecologista de París y antiguo ministro de Medio Ambiente, sostiene que es preciso prepararse para el cho­que y verlo tal como es.

Serge Latouche, profesor emérito de economía y objetor del cre­cimiento, nos invita a tomar conciencia del declive ineluctable del orden neoliberal occidental y espera que sea reemplazado por una sociedad de abundancia frugal.