Hi una un web james.darpinian.com/satellites que t'avisa de quan passaran els satèl·lits artificials Starlink per la teva posició. Només cal entrar al web i permetre que agafi la seva posició GPS. Tot seguit mostrarà les properes vegades i simularà com es veurà al cel.
Aquest blog és un recull d'articles, documents i pensaments sobre diferents temes (ecologia, energia, canvi climàtic ... i de la vida en general)
dimarts, 14 de febrer del 2023
Veure quan passen els satèl·lits Starlink
dijous, 20 d’agost del 2020
Asteroide 2020 QG: ahir en va passar un de molt a prop (3.000) km
Sol haver-hi una xarxa d'observació d'asteroides i altres cossos que vigilen els més perillosos, però a vegades passen coses imprevistes com el que va passar ahir.
Es va detectar un asteroide 6 hores abans que passés perquè venia del sol.
Dades de l'asteroide
Nom: 2020 QG
Mida: com un cotxe (4-5m)
Velocitat: 44.000 km/h
Composició: desconeguda
Un dels primers a comunicar-ho a TW és Joan Anton Català
Un altre tuitaire, Jordi Gil n'ampliava la informació
En la següent imatge veiem la proporció de l'esdeveniment tenint de referència diferents punts:
1-l'Everest (8 km),
2-la capa d'ozó (50 km)
3-l'òrbita de l'Estació Espacial Internacional ISS (400 km)
4-i finalment l'asteroide 2020QG a 3.000 km
En aquesta altra entrada d'aquest blog, hi trobareu més informació sobre els impactes de meteorits més destacats.
Els asteroides de menys de 50 metres solen desintegrar-se a l'atmosfera.
dissabte, 4 de juliol del 2020
Els asteroides "més perillosos" que ens podem trobar en els propers anys

El web de la IAWN (xarxa internacional de detecció d'asteroides) té un apartat on es hi ha els més perillosos que s'esperen pels propers anys.
Aquesta taula mostra els futurs PHA de prop d’objectes amb òrbites ben determinades observades per a diverses oposicions. Això difereix de la taula de CA que enumera només nous descobriments de prop.
Per a entendre aquesta taula cal tenir en compte 3 punts:
1-La data de quan s'esperen la seva aproximació al nostre planeta
2-LD o Lunar Distance. 1.0 seria la distància entre la Terra i la Lluna. Per tant, com més petit és aquest valor, més proper s'estima que passarà
3-Diàmetre estimat

Un cop coneguts aquests paràmetre bàsics podem marcar quins serien els més perillosos

Només n'hem marcat els inferiors a 0,30 de la distància amb la Terra i els de més de 300 metres de diàmetre.
Aquesta és la "llista d'asteroides coneguts" avui mateix. Podrien aparèixer asteroides que fossin més petits, per tant menys visibles.
Com per exemple aquest 2018 CB , un que es va descobrir 5 dies abans que passés i que era potenciament perillós.
Per ara, no es coneix cap asteroides que representi un risc d'impacte a la Terra en els propers 100 anys
Fins ara, l'asteroide més perillós fou el 2009FD, que tenia menys de 0,2% de probabilitats de xocar amb la Terra en el año 2185.
IMPORTANT
En aquest enllaç de la Wikipedia (ENG) hi trobareu tota la informació dels NEOs
divendres, 3 de juliol del 2020
Provant de desviar un asteroide (2022)

Un cop més des de la redacció de Vilaweb ens informen de notícies interessants
En aquest cas sobre "La primera missió de defensa planetària: desviar l'asteroide Dimorphos el 2022)"


NOTÍCIES RELACIONADES
https://www.bbc.com/mundo/noticias-48128458
Un asteroide s'acosta veloçment a la Terra. Mesura entre 100 i 300 metres i, d'arribar a impactar nostre planeta, alliberaria entre 100.000 i 800.000 kilotones d'energia, el que causaria una gran devastació.
Com a referència, la bomba atòmica llançada sobre Hiroshima tenia "només" 15 kilotones.
La Xarxa Internacional d'Alerta d'Asteroides (IAWN, per les sigles en anglès),
calcula que l'asteroide passarà molt a prop nostre aquí a set anys
(el 29 d'abril de 2027) i tindrà un 10% de possibilitats d'envestir la Terra.
divendres, 16 de febrer del 2018
Meteorits: impactes destacats (Chicxulub, Meteor, Tungunska)
Es creu que es van originar al cinturó d'asteroides, entre Mart i Júpiter. El material meteòric també ve dels cometes, de la Lluna i de Mart.
A continuació es detallen els més importants:
Barringer Crater (conegut com a Cràter Meteor)
Es va formar fa 50.000 anys per un meteor de ferro d'entre 30 i 50 metres de diàmetre. El cràter fa 1.200 metres de diàmetre i 200 metres de profunditat.



El més vell és el de Chicxulub, a la península del Yucatán.
Es creu que va iniciar l'extinció dels dinosaures fa 65 milions d'anys. Fou l'impacte d'un cometa o asteroide de 10 km de diàmetre i va deixar un cràter de 180 km.
Perills d'un impacte
Es calcula que els darrer 1.000 milions d'anys la Terra ha rebut l'impacte de 130.000 meteorits
L'estadística ens diu que cada any hi ha un impacte d'un meteorit de menys de 50 metres, cada 1.000 anys, n'hi ha un de 75 metres (semblant al cràter Meteor) i cada 5.000 anys, un de 160 m, com el de Tungunska.

A continuació simulem com seria el cràter de l'impacte de fa 65 milions d'anys a Chicxulub sobre la Catalunya actual

En aquest gràfic podem observar els impactes més importants.
Atenció
La mida del cercle NO ES CORRESPON amb la mida real, però sí que n'indica les dimensions exagerades.
divendres, 9 de febrer del 2018
Asteroide 2018 CB, descobert fa 5 dies passarà avui, 9 de febrer del 2018
MIDA= 20 metres de diàmetre.
DISTÀNCIA= 65.000 km de la Terra.
DATA DESCOBRIMENT=4 de febrer de 2018. (5 dies abans apropament)
QUI L'HA DESCOBERT=el telescopi Catalina Sky Survey d'Arizona, EE.UU.
L'asteroide 2018 CB, descobert fa 5 dies passarà avui, 9 de febrer del 2018 a una distància de 65.000 km de la Terra.
És a dir, a una cinquena part de la distància que hi ha entre la Terra i la Lluna. (LD, Lunar Distance)
2018 CB és un asteroide, classificat com un objecte proper a la Terra (NEO) del grup Apollo, amb menys de 20 metres de diàmetre.
Apareix inusualment brillant per la seva grandària, suggerint que està fet de materials més brillants que l'asteroide mitjà.
El seu camí cap al cel el 9 de febrer va ser del nord al sud.
En 1953, va passar 0.00650 UA (972,000 km) de la Terra,
i el 2090 passarà entre 0,00475 UA (711,000 km) i 0,00798 UA (1,194,000 km) de la Terra.
Un cop més ens trobem davant d'un asteroide petit que passa desaparcebut fins a pocs dies d'acostar-se a la Terra.
El 2018 CB és massa petit per ser classificat com un asteroide potencialment perillós (PHA). Aquesta designació està reservada per a objectes de més de 500 peus de mida, però encara està molt a prop de la Terra.
"Tot i que el 2018 CB és bastant petit, pot ser que sigui més gran que l'asteroide que va entrar a l'atmosfera sobre Chelyabinsk, Rússia, gairebé exactament fa cinc anys, el 2013", va dir Paul Chodas, director del Centre per a Estudis d'objectes propers a la Terra a Laboratori de Propulsió Aèria de la NASA a Pasadena, Califòrnia en un comunicat de premsa.
"Els asteroides d'aquesta mida no solen apropar-nos a aquest pla proper, potser només una o dues vegades l'any".
L'any passat es van detectar més de 2.000 asteroides que prèviament es desconeixia que passarien tan aprop de la Terra.
LLISTA D'ASTEROIDES QUE S'APROPARAN A LA TERRA AQUEST ANY
https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_asteroid_close_approaches_to_Earth_in_2018
dimecres, 10 de gener del 2018
Extinció dels dinosaures. L'asteroide que va provocar l'extinció dels dinosaures va caure "en el pitjor lloc possible" de la Tierra
Segons un article de l'11 de juliol del 2017 el Periodista Digital,
No podria haver estat colpejat en un lloc més greu de la Terra.
Aquesta és la conclusió fonamental a la que van arribar els científics que van perforar el cràter de l'impacte de l'asteroide associat amb la desaparició dels dinosaures, segons recull la BBC Mundo. - Perquè l'asteroide que va provocar l'extinció dels dinosaures va caure "en el pitjor lloc possible "de la Terra--.
Els investigadors van recuperar les roques en el cràter Chicxulub, al Golf de Mèxic, que van ser colpejats per l'asteroide de 15 km d'amplada que va impactar al nostre planeta fa 66 milions d'anys.
Arribar a la conclusió que el mar poc profund que va cobrir el lloc on va impactar l'asteroide va provocar que els volums colossals de sulfur s'apareguessin a l'atmosfera, estenent-se el període de "global de l'hivern" que seguia l'impacte.
Ni com, ni quant, sinó on
Si l'asteroide hagué caigut en un lloc diferent, el resultat podria haver estat molt diferent."Aquí és on arribem a la gran ironia de la història:
perquè al final no va ser la mida de l'asteroide,
l'escala de l'explosió
ni la seva globalització.
El que va fer que els dinosaures s'extingíssin va ser el lloc on va ocórrer l'impacte,"

Si l'asteroide hauria caigut uns moments abans o després, podria haver colpejat l'oceà, en lloc d'haver-ho fet en aigües costaneres poc profundes.
Un impacte en els oceans Atlàntic o Pacífic propers hauria significat una quantitat inferior de roca vaporitzada a l'atmosfera, incloent el guix mortal.
El núvol hauria estat menys dens i la llum solar podria haver aconseguit la superfície del planeta, evitant el que va succeir després.
En aquest fred i obscur món, el menjar de l'oceà es va acabar en una setmana i poc després a la terra no hi havia que menjar.
Sense aliment, els poderosos dinosaures tenien poques possibilitats de sobreviure.



Tots aquests fòssils es troben en una capa de no més de 10 cm d'espessor,
diu el paleontòleg Ken Lacovara a Alice Roberts.
Ells van morir de cop i van quedar enterrats molt ràpidament. Això ens diu que va ser només un moment en el temps geològic. Podrien haver estat dies, setmanes, mesos. Però no milers d'anys o centenars de milers d'anys. Això va ser essencialment un esdeveniment instantani.
dissabte, 25 de novembre del 2017
Oumuamua és un asteroide diferent a qualsevol cosa vista fins ara
FONT: XATAKA:

Primer asteroide interestelar
mide hasta 400 metros de largo y es muy elongado,
tal vez 10 veces más largo que ancho.
Posiblemente, no tiene agua o hielo, y el aspecto enrojecido es debido a los efectos de la radiación de los rayos cósmicos durante cientos de millones de años.
Descobriment
18 d'octubre del 2017
"Con una forma tan alargada, U1 probablemente necesite una pequeña fuerza cohesiva para mantenerlo unido. Pero eso no es realmente inusual. Lo más destacable de U1 es que, a excepción de su forma, resalta por lo familiar y físicamente poco destacable que es (...) U1 puede proporcionar la primera evidencia directa de que los sistemas planetarios alrededor de otras estrellas expulsaron objetos a medida que se formaron."
dimarts, 28 de març del 2017
El Sol i la primavera
WIKIPEDIA
L'equinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el sol passa l'equador celeste.
Durant els equinoccis, la nit i el dia tenen la mateixa durada en tot el món, llevat en els pols. La paraula equinocci ve del llatí aequinoctium i significa 'igualació amb la nit'.
Hi ha dos equinoccis a l'any:
L'equinocci de primavera o equinocci vernal: es produeix entorn del 20 de març quan el Sol travessa l'equador celeste, passant de l'hemisferi sud al nord. La declinació solar és zero, passant de negativa a positiva. A l'hemisferi nord marca el començament de la primavera.
L'equinocci de tardor: es produeix prop del 23 de setembre quan el Sol travessa l'equador celeste passant de l'hemisferi nord al sud. La declinació solar és zero, passant de positiva a negativa. A l'hemisferi nord marca l'arribada de la tardor.
APLICACIÓ LunaSolCal
Fa uns dies em vaig baixar aquesta aplicació
La trobo molt interessant. Et permet conèixer moltes dades del Sol, la Lluna respecte a la Terra (sortides i postes de Sol i de Lluna diàries, etc)
Per exemple, si volguéssim ser estrictes, l'arribada de la primavera , és a dir quan el dia dura el mateix que la nit, sabríem que és el 17 de març,
Es pot observar en aquesta imatge, on Length of day (la durada del dia és de 12h 00m 50 segons)
SOLSTICI D'ESTIU I D'HIVERN A RIUDELLOTS DE LA SELVA
El dia més llarg és el 21 de juny (solstici d'estiu) que dura 15 hores 13 minuts i 5s segons
i el més curt el 21 de desembre (solstici d'hivern) amb 9 hores 7 minuts i 4 segons, 6 hores 6 minuts i 48 segons menys.
divendres, 2 de desembre del 2016
L'escala Bloomfield, la classificació del perill d'un xoc d'un asteroide
[..] "6 de octubre de 2008.
Astrónomos de todo el mundo observan un objeto espacial que va a impactar contra la Tierra. Por primera vez en la historia, se detecta un meteorito antes de que rasgue la atmósfera. Expertos y aficionados lo cazaban hasta 20 horas antes de que llegara al planeta. Sin embargo, en el Centro de Planetas Menores (MPC, por sus siglas en inglés), institución que recopila las observaciones de asteroides y cometas, no recibieron permiso para informar oficialmente sobre ese objeto que se dirigía como un proyectil hacia Sudán hasta varias horas después de haberlo identificado. Sencillamente, no sabían cómo hacerlo. No existía un protocolo preparado para, en su caso, anunciar al mundo que se tomaran las medidas necesarias para mitigar daños.
Afortunadamente, el asteroide TC3 solo tenía el tamaño de un coche. "Se tardó horas y parecía que estábamos tratando de ocultar algo. Simplemente, no había un sistema para comunicarlo de manera rápida porque no se pensaba que esto fuera a ocurrir", explica el español José Luis Galache, astrónomo del MPC. Ahora, Galache forma parte del equipo fundacional que, por mandato de Naciones Unidas, va a diseñar cómo detectar, controlar e informar estos sustos. La primera reunión de este grupo de expertos y especialistas en diversas disciplinas, generó una convicción entre los asistentes: hay que decidir cómo comunicar estos eventos a todo el mundo, con mensajes asequibles para cualquier habitante del planeta, no solo para los que han visto cintas como Armageddon." [..]
Informe de la segunda reunión de IAWN: Workshop on Communicating About Asteroid Impact Warnings and Mitigation Plans
Aquest experts van crear l'escala Bloomfield, una escala que va de l'1 al 6 que mesura la mida i el risc.
La classificació 1 fa referència a objectes menors de 10 metres i està marcada amb color verd i acaba amb el nivel 6, negre i objectes superiors a 600 metres
Notícies relacionades:
Medio millon de asteroides y cometas desconocidos amenazan la Tierra
El caso del niño y de otros casos increibles
IAWN International Asteroid Warning Network
(Xarxa Internacional d'Avís d'Asteroides)
divendres, 1 de gener del 2016
Un bòlit es desintegra al cel de Catalunya
divendres, 4 de desembre del 2015
La gran bola de foc Mataró (SPMN281115) 28 novembre 2015

http://www.ieec.cat/uncategorized/lobservatori-astronomic-del-montsec-de-lieec-permet-reconstruir-la-trajectoria-de-la-bola-de-foc-mataro-del-passat-dissabte-28-de-novembre/
Mida= 1 metre
Velocitat=54.000 km/h
Origen=cinturó d’asteroides
dissabte, 14 de novembre del 2015
Meteoroides: fragments del cometa ENCKE impacten contra la Terra i la Lluna
diumenge, 1 de novembre del 2015
Un asteroide de 400 m descobert fa 20 dies passa a una distància de 1,3 cops de la Lluna
NOM ASTEROIDE=Gran carbassa o 2015 TB145
DATA=1 novembre 2015
MIDA= 400 m diàmetre
DISTÀNCIA DE LA TERRA=486.000 km de la Terra, a 1,3 vegades la distància a la Lluna,
VELOCITAT=126.000 km/ h
DESCOBERT= 10 octubre ( 21 dies abans que passés )
"De acuerdo con el catálogo de la NASA sobre objetos cercanos a la Tierra, "Gran Calabaza" ha sido el objeto que pasará más cerca de nuestro planeta hasta agosto de 2027, cuando se prevé que la roca 1999 AN10 se acerque a casi 384.400 kilómetros, la misma distancia que separa a nuestro planeta de la Luna.
(imatge ampliable)
dijous, 22 d’octubre del 2015
Les sortides de sol, mes a mes durant el 2009
Durant diferents mesos del 2008 i 2009 em vaig dedicar a fotografiar les sortides de sol
Fruit d'allò n'ha sortit aquesta composició.
A la dreta del tot, el matí del 22 de desembre i a l'esquerra el 5 de juliol
L'he penjat a una resolució de 3000 píxels
Si hi cliqueu a sobre la veure a la mida original
SOLSTICI D'HIVERN
El solstici d'hivern és el dia 21 de desembre, inici de l'hivern, el dia més curt.
Si prenem d'exemple la població de Riudellots de la Selva,
el dia més curt de l'any té una durada de 9 hores 7 minuts i 44 segons.
Això varia segons la latitud, la distància a l'equador.
El sol surt a les 8:13 minuts i es pon a les 17:20 però no que no coincideix ni amb la sortida de sol més tard ni la posta més aviat de l'any que seran el 4 de gener (8:16) i el 9 de desembre (17:17), respectivament.
NOTÍCIES RELACIONADES
http://www.lavanguardia.com/vida/20151207/30653557816/sol-esconde-antes-nunca.html
dilluns, 17 d’agost del 2015
Representacions a escala del sistema solar arreu del món
o com projectar un sistema solar sobre un carrer, poble o ciutat (per exemple aquest de York).
La idea és molt senzilla: a un costat hi poses el Sol i a l'altre el darrer planeta del sistema solar, Neptú
i al mig la resta de planetes a escala.
Aquesta foto és de la representació del Sol a Sommerset (Anglaterra) i la següent, la de la Terra
en 22 km. En aquesta escala 1 mil·límetre equival a 530 km.

o sobre Suècia aquí
N'hi ha un altre a les illes Lofoten, anomenat Planet Lofoten (Noruega)
En aquest cas les distàncies són més llargues, per tant, els planetes també seran més grossos com el que es mostra a la següent fotografia.