1.800 edificis destruïts en 24 mesos: el cens dels bombardejos sobre Barcelona (Diari ARA)

Font: diari ARA
24 de gener 2019





DADES
Durada bombardejos= 24 mesosDies més intensos=16, 17 i 18 de març del 1938
Monòlit dels vencedors

SÍLVIA MARIMON

Les bombes van anar caient durant més de 24 mesos sobre els pisos i cases de Barcelona sense ni tan sols donar temps d’enretirar la runa. Van ploure bombes des del 13 de febrer del 1937 fins al 25 de gener del 1939. Fins a l’últim moment. De fet, del 21 al 25 de gener del 1939 la capital catalana, derrotada i amb molts pisos i locals buits perquè molts havien marxat a l’exili, va ser diàriament bombardejada. No hi havia cap interès estratègic ni militar, però es continuava aterrint la població. “L’exèrcit franquista estava entrant al Llobregat i encara tiraven bombes”, assegura Mireia Capdevila, que firma amb Laia Arañó el llibre Topografia de la destrucció. Els bombardejos de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939), una obra impulsada per la Fundació Carles Pi i Sunyer i l’Ajuntament de Barcelona. “Aquests bombardejos del gener només es poden entendre com un càstig i una represàlia, perseguien obstaculitzar tots els moviments de retirada i evacuació de civils i militars”, diu Capdevila.

Mentre les ales negres dels avions feixistes sobrevolaven la ciutat, els funcionaris de la Generalitat republicana anotaven, també fins a l’últim moment, els danys: “Carrer dels Pescadors, 9. Hora d’alarma: 14.26. Nombre de bombes: 1. Danys: enderrocament de la casa. Moll Oriental. Hora d’alarma: 14.26. Destrucció d’una nau i del refugi del carrer Vulcano...” Gràcies en part a totes aquestes anotacions, Arañó i Capdevila han pogut elaborar, per primera vegada, un cens precís dels immobles de Barcelona afectats pels bombardejos que va patir la ciutat: 1.800 immobles van ser destruïts.

Ball de xifres amb les víctimes

El llibre és el resultat de més de dos anys de recerca i ha permès elaborar una gran base de dades i geolocalitzar tots els punts dels llistats sobre els mapes. Amb els mapes que s’han elaborat es pot veure que les zones més afectades per les bombes són les més densament poblades: la Barceloneta, Ciutat Vella, el Poble-sec, l’Eixample i Gràcia.

La investigació, però, no dona dades precises sobre el nombre de víctimes. Segons les dues investigadores, els fons consultats no especifiquen amb precisió els ferits i els morts: “El nombre de víctimes és molt difícil de fixar perquè només es comptabilitzaven el nombre de persones ferides hospitalitzades (totes les persones ferides lleus o que no van arribar a anar a cap centre hospitalari no hi surten registrades). El nombre de persones mortes que s’acostuma a registrar és el de víctimes en el moment del bombardeig (descartant les que van morir a posteriori per les ferides), i a partir dels primers dies de gener del 1939 ja no es comptabilitzen les víctimes”.

Capdevila destaca que el cens demostra que Barcelona no va ser bombardejada només uns dies o uns mesos: “La ciutat va estar sota el terror aeri constant i permanent durant més de 24 mesos, i l’evolució, l’amplitud i la intensitat dels bombardejos es compassa amb el ritme que Franco va anar marcant en les campanyes militars contra l’Espanya republicana”.

Els bombardejos més intensos i més coneguts van ser els dels dies 16, 17 i 18 de març del 1938. Però hi va haver molts altres dies en què l’esgarip de les bombes va ser constant. El llibre, per exemple, recull fins a 314 impactes l’1 d’octubre de 1937. Una de les anotacions es refereix al número 28 del carrer Baluard de la Barceloneta i especifica que els danys van ser la runa total. El diari La Humanitat de l’endemà dona més detalls sobre què hi havia al carrer Baluard: era una escola. “A remarcar el fet que dotze bombes hagin fet explosió en un col·legi i als seus voltants, a l’hora de classe, i que hagin causat la mort de nombrosos escolars. Els infants que han pogut escapar de l’ensorrada de l’edifici han resultat assassinats al carrer”, explica el diari. I afegeix: “Les víctimes han estat produïdes per les explosions de les bombes, per l’ensulsiada dels immobles, i també pels trets de metralladora durant la cacera en què se’ls perseguí, principalment, per una àmplia avinguda de la ciutat”.

La nova obra fa molt més visible l’abast dels bombardejos i de manera objectiva deixa clar que el malson aterridor va ser constant perquè perseguia sotmetre l’enemic i controlar-lo totalment, destruint tota forma de resistència. Les autores també inclouen diferents textos literaris i de testimonis que ajuden a visualitzar, escoltar i, fins i tot, olorar aquella ciutat bombardejada.

Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòria del consistori, va recordar que el 1941 l’Ajuntament de Barcelona va inaugurar a la plaça Maria Cristina un monòlit d’homenatge als pilots de la Legió Còndor alemanya que van participar, per exemple, en els últims bombardejos de gener del 1939. El monòlit, pagat pel govern nazi en plena guerra mundial, incloïa els noms dels pilots nazis morts en combat i la inscripció: “ Muertos por Dios y por España ”. El 1946, militants del PSUC hi van posar una bomba, però va ser ràpidament reconstruït. No va ser retirat fins l’any 1980, i, segons Vinyes, de matinada i en silenci. “Aquesta documentació rigorosa i científica hauria de servir d’antídot contra la banalització davant la creixent onada de l’extrema dreta”, va assegurar el tinent d’alcalde Gerardo Pisarello.

Bombardejos sobre Barcelona (1937-39)

Recullo els textos i imatges d'un fil (Twitter)
Ara no recordo qui era



Barcelona,tot i ser a la rereguarda,fou bombardejada de forma sistemàtica durant la Guerra Civil espanyola per l'aviació feixista.Aquests atacs cercaven terroritzar i desmoralitzar la seva ciutadania
Però,què va fer la ciutat de Barcelona per a defensar-se?

Barcelona patí una pluja de bombes que des de finals de gener de 1937 i fins l'entrada de les tropes colpistes.
Generalitat, Ajuntament, cossos militars -milícies i exèrcit- i societat civil s'organitzaren amb dos objectius clars: fer-los front i protegir la població.


Per a fer-ne front s'establí un comitè de defensa activa, que recaigué sobre els aparells militars, amb la missió de localitzar i neutralitzar els bombarders i vaixells de guerra que s'acostaven a la ciutat per a fustigar-la

Per tal de localitzar-los, s'utilitzaven guaites de costa, fono-localitzadors, radio-escoltes (encara no es disposava de radars), i projectors de llum per als atacs nocturns. Aquests sistemes, tot i no ser massa avançats, servien per a avisar amb certa antelació a la població



La Defensa Especial Contra Aeronaus estava a càrrec de la neutralització dels bombarders. Comptaven amb pocs avions, tecnològicament poc avançats i també amb unes defenses antiaèries que,al ser artilleria amb tecnologia obsoleta, servien més per a dissuadir que per a neutralitzar



L'ajuda soviètica en forma d'avions arribà un cop iniciada la guerra i, tot i que la major part d'aquests es destinà al front, alguns d'aquests serviren per a la defensa de Barcelona arribant a abatre avions feixistes. Eren els Polikarpov I-16 Mosca i els Tupolev SB-2 Katiuska.



Pel què fa a la tasca de protecció de la població civil, a l'inici del conflicte hi havia els serveis de defensa passiva impulsats tant per la administració pública com pels propis veïns,tot i que de forma poc coordinada. L'estiu de 1937 es creà la Junta de Defensa Passiva


Aquesta Junta, que depenia de la Conselleria de Treball de la Generalitat, s'encarregà a partir de llavors de coordinar les tasques per a protegir la població civil, impulsar la creació a totes les poblacions de les Juntes locals i coordinar-se amb la xarxa de guaites i la DECA

La Junta creà mecanismes que s'activaven al moment en què la ciutat era agredida. Es col·locaren potents sirenes i s'aprofitaren aquelles que ja existien en fàbriques, bancs, cotxes de bombers i ambulàncies i que alertaven a la població de l'inici i també al final del bombardeig.



Un cop finalitzat bombardeig es posaven en marxa un seguit d'instruments per tal de minimitzar-ne els danys i rescatar els ferits. Aquests eren els cossos d’intervenció ràpida, on hi participaven els cossos de bombers, la Creu Roja, les brigades de des-enrunament i rescat


La feina més important que va coordinar la Junta fou la construcció dels refugis antiaeris. L'experiència dels primers bombardeigs demostrava que el tipus de refugi particular no era gens segur. Per tal d'evitar-ne la proliferació s'inicià la construcció de refugis amb garanties



La Junta de Defensa prohibí la construcció de cap refugi sense l'execució prèvia d'un plànol d'obra, la seva aprovació per part de les Juntes locals i la construcció sota la direcció dels tècnics. Calia un mínim de garanties per tal de protegir-se dels projectils



L'Ajuntament de Barcelona va construir molts refugis públics però la seva capacitat d'acció fou limitada. Molts veïns s'auto-organitzaren per a construir, sota supervisió de la Junta, els seus propis refugis. És per això que es donaren instruccions concretes de com fer-los.


A Gràcia, per exemple, moltes comissions de Festa Major, organitzacions veïnals agrupades per carrers i places, es transformaren a partir dels primers bombardeigs en comissions de construcció de refugis per a l'aixopluc dels veïns durant els bombardejos


En paral·lel al centenar que impulsà l'Ajuntament es creà una xarxa de refugis semi-privats fins a la xifra total de 1402, de diferents característiques i capacitats per protegir la població civil durant la guerra. Un esforç col·lectiu que sens dubte salvà moltes vides.