Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris decreixement. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris decreixement. Mostrar tots els missatges

dissabte, 8 de març del 2025

Com podria començar un col·lapse? (Efecte dominó i punts de trencament)

 


1. Per què el col·lapse actual seria diferent dels del passat?

Molts col·lapsòlegs argumenten que, a diferència d’altres civilitzacions que han desaparegut en el passat, el nostre sistema és globalitzat i altament interconnectat, cosa que fa que un col·lapse pugui ser molt més greu.

Aquests són alguns factors que fan que el col·lapse modern sigui diferent:

  • Globalització extrema: Si una regió falla, pot afectar tot el planeta (per exemple, la crisi de subministrament de xips afecta la indústria global).

  • Dependència del petroli i l’energia: La nostra economia es basa en combustibles fòssils i encara no tenim una alternativa clara.

  • Superpoblació: Mai abans hi havia hagut tants humans al planeta; gestionar un col·lapse amb 8.000 milions de persones és un repte enorme.

  • Crisi climàtica irreversible: Els col·lapses anteriors sovint eren locals o regionals, però ara estem alterant els ecosistemes globals.

Això significa que, si el sistema actual col·lapsa, pot ser molt més ràpid i descontrolat que els col·lapses del passat.


2. Com podria començar un col·lapse? (Efecte dominó i punts de trencament)

Els col·lapsòlegs parlen sovint de punts de trencament ("tipping points") i d’efectes en cascada.
Un petit esdeveniment pot desencadenar una sèrie de col·lapses en cadena.

🔹 Escassetat energètica → Augment dels preus del petroli → Crisis econòmiques → Tensions socials → Conflictes polítics.

🔹 Crisi alimentària → Sequeres i pèrdua de collites → Augment de preus → Revoltes → Caiguda de governs.

🔹 Canvi climàtic accelerat → Fenòmens extrems → Desplaçaments massius → Pressió sobre les ciutats → Violència i guerra.

Un exemple històric d’efecte dominó és la Primavera Àrab (2011), on una crisi alimentària
(provocada per sequeres i especulació) va desencadenar protestes, caiguda de governs i conflictes a llarg termini.

Avui dia, qualsevol crisi pot ser el detonant d’un col·lapse més gran.


3. Escenaris futurs: podem evitar el pitjor?

Els experts en col·lapsologia plantegen tres escenaris principals per al futur:

1️⃣ Col·lapse suau (transició difícil, però manejable)

  • El sistema industrial es deteriora, però les comunitats s’adapten.
  • Es redueix el consum energètic i es fan canvis tecnològics i socials.
  • Hi ha problemes greus, però no una catàstrofe total.

📌 Exemple possible: Algunes ciutats es tornen més autosuficients, amb sistemes d’energia descentralitzats.

2️⃣ Col·lapse parcial (zones amb caos, altres que sobreviuen)

  • Alguns països o regions es desplomen, mentre que d’altres aconsegueixen aguantar.
  • Hi ha guerres, fam i migracions massives, però alguns grups s’adapten.
  • És un món fragmentat, on només els més resilients sobreviuen.

📌 Exemple possible: Àrees urbanes en crisi, mentre comunitats rurals autosuficients resisteixen millor.

3️⃣ Col·lapse total (fi del sistema actual, nou ordre mundial)

  • L’economia global cau completament i els governs es desintegren.
  • Hi ha conflictes massius per recursos i un retorn a models preindustrials.
  • La població mundial es redueix dràsticament per falta d’aliments i seguretat.

📌 Exemple possible: Una catàstrofe global que porta la humanitat a un nou període de foscor.

La pregunta és: on ens trobem ara i cap a quin escenari ens dirigim?


4. Moviments i idees per sobreviure al col·lapse

Hi ha diferents corrents que ja treballen en la preparació per a un futur incert:

🔹 Moviment de Transició: Ciutats i pobles que es preparen per viure sense petroli i amb economies locals.

🔹 Decreixement: Filosofia que defensa reduir la producció i el consum per evitar el col·lapse.

🔹 Survivalisme: Persones que es preparen per escenaris extrems amb refugis, menjar emmagatzemat i habilitats de supervivència.

🔹 Ecoviles i permacultura: Comunitats autosuficients basades en l’agricultura regenerativa.

🔹 Autonomia tecnològica: Grups que desenvolupen tecnologies descentralitzades (energia solar, xarxes P2P, fabricació local).

Tots aquests moviments parteixen de la idea que el sistema actual no és sostenible i cal trobar alternatives.





5. El paper de la tecnologia: ens salvarà o ens destruirà?

Una de les grans preguntes en col·lapsologia és si la tecnologia serà la nostra salvació o si només està accelerant el problema.

🟢 Arguments a favor de la tecnologia:

  • Les energies renovables poden substituir els combustibles fòssils.
  • L’agricultura intel·ligent pot evitar la fam.
  • La intel·ligència artificial i la biotecnologia poden ajudar a gestionar millor els recursos.

🔴 Arguments en contra:

  • Les tecnologies depenen de recursos finits (metalls rars, energia).
  • L’automatització podria generar més desigualtat i atur massiu.
  • No hi ha solucions tecnològiques per a tots els problemes
    (per exemple, la degradació del sòl i la pèrdua de biodiversitat són difícils de revertir).

Això porta a la gran pregunta: Podem confiar en la tecnologia per evitar el col·lapse, o hem de canviar el nostre model de vida?


6. Reflexió final: què fem amb tot això?

La col·lapsologia no és només un avís de desastre, sinó una invitació a repensar el nostre món.

📌 Tres maneres d’enfocar-ho:
1️⃣ Ignorar-ho i seguir com sempre.
2️⃣ Espantar-se i caure en el pessimisme.
3️⃣ Acceptar-ho i actuar per construir resiliència.

L’última opció és la que defensen molts col·lapsòlegs: no es tracta de rendir-se, sinó d’adaptar-nos intel·ligentment.

Què és la col·lapsologia?

Imatges generades amb Leonardo.AI i text per chatGPT

La col·lapsologia és un enfocament interdisciplinari que estudia la possibilitat d’un col·lapse de la civilització industrial i les seves causes, generalment associades al canvi climàtic, l’esgotament dels recursos naturals, les crisis econòmiques i socials, i altres factors sistèmics.

El concepte va ser popularitzat pels investigadors francesos Pablo Servigne i Raphaël Stevens en el seu llibre "Comment tout peut s’effondrer" (2015), on exposen la idea que el sistema global és altament vulnerable a una sèrie de crisis concatenades que podrien portar a un col·lapse parcial o total en un futur pròxim.

La col·lapsologia no és tant una ciència exacta com un marc d’anàlisi que combina disciplines com l’ecologia, l’economia, la sociologia i la història per entendre com les societats del passat han col·lapsat i com la nostra podria estar en risc.

Un aspecte clau d’aquest enfocament és que no només es tracta de predir el col·lapse, sinó també de preparar-se per a ell i imaginar formes de resiliència i adaptació. Hi ha diferents corrents dins d’aquest moviment, algunes més pessimistes i d’altres que posen l’accent en la capacitat humana per transformar-se i reinventar la vida en comunitats més sostenibles.



1. Què entenem per col·lapse?

Els col·lapsòlegs defineixen el col·lapse com la disminució ràpida i irreversible de les estructures socials, polítiques i econòmiques d’una societat. No es tracta necessàriament d’una "fi del món", sinó d’un procés de desintegració de les institucions i els serveis bàsics que sostenen el nostre dia a dia.

Històricament, podem observar col·lapses en societats com l’Imperi Romà, la civilització maia o l’illa de Pasqua, on diverses causes (ambientals, econòmiques, socials) van portar a la seva decadència.


2. Causes principals del col·lapse modern

Els investigadors de la col·lapsologia identifiquen múltiples factors que podrien portar la civilització industrial a un col·lapse:

  • Canvi climàtic: Augment de les temperatures, sequeres, fenòmens extrems i desplaçaments massius de població.
  • Esgotament dels recursos: Dependència de combustibles fòssils, degradació del sòl, desaparició de biodiversitat i esgotament de minerals clau.
  • Crisi energètica: La fi del petroli barat i la dificultat de substituir-lo per energies renovables de manera eficient.
  • Desigualtat econòmica: Concentració de la riquesa i fragilitat del sistema financer global.
  • Fragilitat de les cadenes de subministrament: L’economia globalitzada depèn d’una logística altament interdependent, vulnerable a crisis.
  • Conflictes geopolítics i socials: Augment de tensions internacionals, migracions massives i possibles guerres.

Aquests factors no operen de manera independent, sinó que s’alimenten entre ells, generant un efecte de cascada que pot accelerar el col·lapse.




3. Escenaris possibles

Els col·lapsòlegs no plantegen un únic futur inevitable, sinó diversos escenaris segons la velocitat i la intensitat del col·lapse:

  1. Col·lapse suau: Un declivi progressiu dels serveis i les institucions, amb regions que es reorganitzen de manera resilient.
  2. Col·lapse brutal: Un col·lapse ràpid i caòtic amb guerres, fam i col·lapse d’estats.
  3. Adaptació i transició: Algunes regions podrien reinventar-se amb sistemes descentralitzats, agrícoles i cooperatius.

Un punt central és que la velocitat del col·lapse és clau. Si és gradual, pot permetre adaptacions i transicions menys traumàtiques.


4. Resiliència i alternatives: què podem fer?

Davant aquesta perspectiva, la col·lapsologia no és només una anàlisi del desastre, sinó també una cerca de solucions. Entre les alternatives que es proposen:

  • Descentralització i autonomia: Producció local d’aliments i energia, menys dependència de les cadenes globals.
  • Agroecologia i permacultura: Mètodes agrícoles regeneratius per garantir la sobirania alimentària.
  • Resiliència comunitària: Construcció de xarxes locals de suport mutu, cooperatives i models de governança descentralitzats.
  • Descens energètic: Reduir el consum d’energia i materials per adaptar-nos a un món amb menys recursos.
  • Canvi de valors: Deixar enrere el consumisme i el creixement il·limitat, i apostar per formes de vida més sostenibles i satisfactòries.

5. Controvèrsies i crítiques a la col·lapsologia

No tothom veu la col·lapsologia amb bons ulls. Algunes crítiques habituals són:

  • Fatalisme excessiu: Alguns argumenten que el col·lapse no és inevitable i que la innovació tecnològica pot trobar solucions.
  • Manca de rigor científic: No és una disciplina acadèmica establerta, i hi ha qui diu que fa servir models especulatius.
  • Esbiaix occidental: Es parla sovint des d’Europa o Amèrica del Nord, sense considerar altres perspectives o models de societat.
  • Desmobilització política: Acceptar el col·lapse podria desmotivar l’acció política i social per transformar el sistema.

Malgrat aquestes crítiques, la col·lapsologia ha estat útil per fer emergir debats urgents sobre la fragilitat del món actual.


Conclusió: ens hem de preparar pel col·lapse?

No hi ha una resposta clara. Alguns pensadors col·lapsòlegs creuen que el col·lapse ja està en marxa i que només podem adaptar-nos-hi, mentre que d’altres consideren que encara es poden evitar els pitjors escenaris.

El que està clar és que viure com si el nostre sistema fos eternament estable és una il·lusió. Independentment de si el col·lapse arriba o no, tenir comunitats més resilients, reduir la dependència de recursos finits i construir societats més justes sempre serà una bona idea.





1. La idea de col·lapse al llarg de la història

El col·lapse de civilitzacions no és una cosa nova. Ja ha passat en el passat i s’han identificat certs patrons comuns:

  • Imperi Romà (476 d.C.) → Crisi econòmica, corrupció política, sobreexplotació de recursos i invasions bàrbares.
  • Civilització Maia (segle IX-X d.C.) → Canvis climàtics, desforestació, guerres internes i col·lapse de les ciutats.
  • Imperi Khmer (Angkor, segle XV d.C.) → Canvis en les pluges del monsó, crisi agrícola i guerres.
  • L’illa de Pasqua (segle XVII-XVIII d.C.) → Esgotament de recursos naturals, destrucció de boscos i conflictes socials.

Aquestes civilitzacions van créixer, van prosperar, van sobreexplotar els recursos i, finalment, van col·lapsar. La gran pregunta és: la nostra civilització industrial està seguint el mateix camí?


2. Fins a quin punt estem a prop del col·lapse?

No hi ha una data exacta, però molts indicadors apunten a un futur complicat:

🔹 Crisi climàtica: L’IPCC alerta que si superem els 1,5°C d’escalfament global, hi haurà efectes irreversibles.

🔹 Esgotament de recursos: Estem esgotant petroli, fòsfor (clau per l’agricultura) i metalls essencials per a la tecnologia (com el liti i el cobalt).

🔹 Fragilitat econòmica: L’alt nivell de deute mundial, la inflació i les desigualtats extremadament altes creen un sistema inestable.

🔹 Superpoblació i pressió sobre els ecosistemes: Hi ha un límit en la quantitat d’humans que el planeta pot sostenir sense destruir-lo.

🔹 Inestabilitat social i geopolítica: Les tensions entre països, la crisi migratòria i la polarització política estan en augment.

No és que el col·lapse hagi de ser imminent, però el nostre sistema està construït sobre una sèrie de dependències fràgils. Si una d’aquestes peces cau (per exemple, una gran crisi energètica), es poden desencadenar efectes en cadena.


3. Psicologia del col·lapse: com ens enfrontem a aquesta idea?

Saber que el nostre sistema podria col·lapsar genera diverses reaccions psicològiques:

  • Negació ("Sempre hem trobat solucions, aquesta vegada també ho farem").
  • Ansietat ("No hi ha res a fer, estem condemnats").
  • Acció ("Hem de preparar-nos i construir alternatives").

Els col·lapsòlegs insisteixen que no hem de caure en el fatalisme, sinó preparar-nos i adaptar-nos. És el que anomenen “col·lapsar bé”: gestionar el declivi de manera que minimitzem el patiment i maximitzem la resiliència.


4. Alternatives per sobreviure i prosperar

Davant la incertesa, hi ha moviments i comunitats que ja es preparen:

🌱 Permacultura i agroecologia: Model d’agricultura regenerativa que permet viure sense dependre del sistema industrial.

🏡 Ecoviles i comunitats autosuficients: Poblacions que funcionen amb recursos propis, energia renovable i economia local.

Decreixement: Moviment que defensa reduir el consum i viure amb menys per evitar el col·lapse.

🔗 Resiliència comunitària: Construcció de xarxes locals de suport per afrontar crisis juntes.

🛠 Autonomia tecnològica: Aprendre habilitats pràctiques (horticultura, reparació d’objectes, gestió d’energia) per ser menys dependents del sistema.


5. Què puc fer jo?

Si la idea d’un possible col·lapse et preocupa, hi ha coses concretes que pots fer per estar millor preparat:

Reduir dependències: Cultivar algun aliment, aprendre a fer conserves, tenir fonts d’energia alternativa.
Desenvolupar habilitats útils: Costura, bricolatge, primers auxilis, gestió de l’aigua.
Construir comunitat: Connectar amb veïns, grups locals i iniciatives de transició.
Reduir consumisme: Comprar menys, reutilitzar i compartir.
Mantenir-se informat: Seguir investigadors en col·lapsologia, canvi climàtic i sostenibilitat.


La col·lapsologia no és només un avís de desastre, sinó també una oportunitat per repensar com vivim i crear societats més justes i sostenibles.

dissabte, 11 de maig del 2024

La casa d'un arquitecte japonès de 57 m2 (never too small)



El canal de Youtube, never too small ens mostra exemples de cases petites però molt ben optimitzades.

En aquest cas entrem  a la casa familiar de l'arquitecte Zajirogh del Japó
https://www.youtube.com/watch?v=4i8WENruig0

 Durada: 10 minuts
































dissabte, 29 de juliol del 2023

Què passa amb el corrent del golf o AMOC? L'Antonio Turiel ens ho explica al seu bloc

Font

Si avui només teniu temps de llegir un article, llegiu aquest. Parla d'actualitat i de futur i està basat en dades científiques i empíriques i també esmenta dues possibilitats que ens afectaran



També podeu veure aquest vídeo de 9 minuts gravat el 3 d'abril del 2021 

LA FI DE L'AGRICULTURA DEGUDA A L'ATURADA DEL AMOC?


Parla de l'Holocè i de l'estabilitat climàtica que va produir l'agricultura.
També parla del vòrtex polar i dels seus efectes a Texas. Això es podria repetir cada any.
Hi ha una acceleració climàtica, una desestabilització que podria produir la fi de l'agricultura.
L'oceà té molta inèrcia i si va en una direcció, doncs tot el món va en aquella direcció.

S'ajuntaran dues crisis: la climàtica i l'energètica

Aquest vídeo forma part d'un entrevista de 1h 20 minuts que conté els següents temes:

00:00 Intro + presentación

04:41 Consumo de energía y crecimiento de la economía 09:55 El estrangulamiento de la oferta del petróleo 16:46 Tierras raras y Tasa de Retorno Energético (TRE) 27:48 ¿Tener fe en la ciencia? 36:30 El mito de las renovables y el capitalismo Green New Deal 46:45 El fondo Next Generation EU 52:33 ¿Un sistema 100% eléctrico? 01:00:37 Neocolonialismo Energético 01:11:54 El fin de la Agricultura Entrevista realitzada aFigueres (Girona) el 3 d' abril de 2021.

diumenge, 12 de febrer del 2023

Xerrada de Carlos Taibo a Barcelona desembre del 2022

 




Carlos Taibo és un orador excel·lent: va al gra i parla sense embuts. En aquest vídeo d'una hora i 27 minuts ens posa al dia de la seva visió de l'estat de les coses i d'un possible col·lapse. 

La seva exposició dura 39 minuts i cal estar-la. A partir d'aquí hi ha un torn de paraules de s'allarga uns 50 minuts que es pot saltar de manera ràpida però que també aportar algunes respostes eloqüents.
Cal escoltar-lo.

Se n'hauria de fer un resum, sobretot dels referents i llibres que menciona.

dimecres, 8 de febrer del 2023

Entrevista a Mariano Marzo Documental Decrecimiento

Aquesta entrevista forma part del premiat documental, El Decrecimiento, del mito de la abundancia al la simplicidad voluntaria del 2013, totalment vigent en l'actualitat (80 minuts)





Durada fragment entrevista a Mariano Marzo, geòleg expert en petroli: 28 minuts
Data publicació: 21 d'octubre del 2013




El Decreixement explicat en 10 minuts per Fernando Valladares, Doctor en Ciències Biològiques

Una vegada més, Perspectiva Lunar, des l'optimisme, ens ofereix un document excel·lent 
Durada: 10 minuts
Data de publicació del vídeo: dimecres 8 de febrer del 2023

Fernando Valladares és Doctor en Ciències Biològiques per la Universidad Complutense de Madrid. Actualment dirigeix el grup d'Ecologia i Canvi Global al Museu Nacional de Ciències Naturals i és a més professor associat de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid.





A continuació en mostrem el contingut a partir de captures de pantalla 
















dimecres, 25 de gener del 2023

El col·lapse de la nostre civilització segons Yves Cochet, ministre i col·lapsòleg Capítol 5 de la sèrie [ NEXT]

Els francesos són un dels estats més avançats en l'estudi del decreixement i del col·lapsisme.
Sèries com El Colapso, 

 Darrerament l'algorisme del YouTube m'ha recomenat aquesta sèrie documental del 2017

https://en.tipeee.com/next-web-serie

Els capítols tenen diferents temàtiques que van des de la típica entrevista fins a la comèdia.
N'he vist tres i puc dir que per l'època que es van produir estan molt ben fets i són del tot vigents tot i haver passat 5 anys. Us els recomano





Vídeo amb subtítols en català (Sobrevivir al Descalabro) Molt interessant




divendres, 20 de gener del 2023

El canal de YouTube entrevista a Pedro Prieto, estudiós del peak-oil

 Pedro Prieto (wikipedia) és un enginyer tècnic espanyol que ha exercit la seva carrera professional al sector de les telecomunicacions i que s'ha convertit en un dels principals activistes i divulgadors de la qüestió del Cènit del petroli.
Actualment ostenta el càrrec de vicepresident a l'Associació Espanyola per a l'Estudi dels Recursos Energètics (AEREN), és membre de Científics pel Medi Ambient (CiMA) i del consell internacional d'ASPO.


Entre les seves principals aportacions a la investigació sobre el Cènit, hi ha la modelització dels peak oil exports, o Cénit de les exportacions de petroli i la seva anàlisi com a font de potencials conflictes geopolítics.

L'any 2021 el canal Sobrevivir al Descalabro li va fer aquesta entrevista de 1 hora 18 minuts que és altament recomanable




En aquesta entrevista parla de moltes coses: cotxe elèctric, el frau de l'hidrogen verd, de la sanitat i la política, etc.

D'altra banda el canal "Sobrevivir al Descalabro" conté nombroses entrevistes a personatges de primer nivell com Antonio Turiel, Riechmann, Flavia Broffoni o Adrián Almazán



dimarts, 17 de gener del 2023

Xerrada de Turiel i Aretxabala (6 de gener del 2023)

 Una vegada més Perspectiva Lunar (canal de Youtube amb 1880 subscriptors) ens ofereix una excel·lent xerrada tot i que el so era millorable.
Durada= 35 minuts

Aquesta vegada fa una cosa molt intel·ligent: mostrar només el torn de precs i preguntes ja que la xerrada és la mateixa o similar que ja hem vist altres vegades tot i que es va actualitzant


En aquesta entrada destacarem alguns dels punts tractats:

9 minuts: 13 segons:
Turiel pregunta quin tipus de decreixement volem: ordenat o desordenat
Si el tens desordenat, acabaràs en un procés de col·lapse. És a dir, no fas res. Les cadenes de subministraments comencen a fallar i els estats col·lapsen i acabem en un estat neo-feudal.

Una alta opció seria que els estats continuen aguantant però han d'imposar la força i s'acaba implementant un estat ecofeixista

Hi ha una quarta opció que seria un decreixement ordenat on s'intenta fer un descens 

El decreixement és inevitable

12:22 Hi hauria d'haver un debat democràtic on es pugui parlar de tot això. Hi haurà opinions discrepants però totes les veus hi han de ser. A la gent cal tractar-la com adults
33:05 Fa un paral·lelisme amb la diagnosi d'un càncer a un pacient. Què se li ha de dir? Doncs la veritat i que triï


33:54 Aretxabala comenta que aquest debat va iniciar-se de l'àmbit científic i poc a poc s'hi han afegit altres modalitats com el feminisme, la sociologia, etc.


dimarts, 13 de setembre del 2022

Entrevista de CTXT a Dennis Meadows (Límits del Creixement 1972)

ENTREVISTA SENCERA
"El crecimiento se va a detener por una razón u otra" 
21 juliol 2022




Si la Bíblia és un referent per als cristians, "Els Límits del Creixement" de la parella Meadows del 1972 és un dels referents per a molts científics i ecologistes




Manllevo aquest paràgraf del final d'un article imprescindible de Catalunya Plural

 "Dennis Meadows, un dels autors del premonitori informe de fa 50 anys, Els límits del Creixement. I emprem aquest darrer paràgraf perquè explicita tot el que hem escrit i acabeu de llegir. Diu així:


“Crec que veurem més canvis en els pròxims 20 anys que els que hem viscut en els últims 100.
No vull que passi el que diré, però crec que és el més probable:
hi haurà desastres significatius a causa del caos climàtic i l’esgotament dels combustibles fòssils.

Això tornarà la humanitat a estats més descentralitzats i desconnectats. Lentament, evolucionaran cultures que estiguin més preparades per a la situació.

Només així, crec, podrà aparèixer una ‘nova cosmologia’ apropiada”.
"



dissabte, 11 d’octubre del 2014

Decreixement: entrevista a Bob Thomson (Degrowth Canada) de 10 minuts


"En el encuentro franco-español de objetores de crecimiento en Portbou conocimos a Bob Thomson, un decrecentista ingeniero y responsable de Degrowth Canada. Aprovechamos la ocasión para realizar esta corta pero interesante entrevista."
http://documentaldecrecimiento.com/2014/10/09/entrevista-a-bob-thomson/




https://www.youtube.com/watch?v=24X9doTtgCs#t=21

En 300 anys de societat industrialitzada
hem cremat 300 milions d'anys de fotosíntesis

Tots ens hi adaptarem d'una manera diferent
La cultura narrativa és allò que et defineix com a individu,
depèn de l'idioma, de la teva cultura, raça, religió, història familiar
tota una sèrie de coses que quan es converteixen en adult són molt difícils de canviar.

Cal descolonitzar les nostres ànsies ( natiu indi )

dimarts, 23 de setembre del 2014

"Los límites del crecimiento y el fin de las colonias"- (2012)




Breu documental d'11 minuts sobre el Decreixement




"Jorge Riechmann, Carlos Taibo, Óscar Carpintero, Esther Benavente, Roberto Bermejo, Jordi Pigem, Carlos de Castro y Margarita Mediavilla hablan en este vídeo realizado en el Taller de Documentalismo Social organizado por Entrepueblos en mayo de 2012 sobre los límites del crecimiento y el fin de las colonias del capitalismo.
El documental es el resultado de una serie de entrevistas realizas con ocasión del curso de verano de la Universidad de Valladolid "Los Límites del Crecimiento, recursos energéticos y materiales", que juntó a un nutrido grupo de expertos en sostenibilidad en septiembre de 2011. eis.uva.es/energiasostenible/"



dissabte, 2 de juliol del 2011

Personalitats i pensaments del futur (IV): Carlos Taibo

Carlos Taibo parla de Decreixement en el següent vídeo de 14 minuts.

"Augura una època d'or per als moviments socials en el futur".


Parla d'un possible Darwinisme social militaritzat referent a les darreres politiques d'EE.UU i Europa.