https://www.instagram.com/pixelgustavo/
https://www.behance.net/gustavo_v
https://dribbble.com/viselner
https://www.artstation.com/pixelgustavo
A continuació mostrem algunes de les seves creacionades amb el setè art i sèries
 |
| Amor a quemarropa, Tarantino |
El pixel art és una tècnica artística digital on les imatges es creen i s’editen a nivell de píxel, és a dir, punt per punt. En comptes d’utilitzar pinzells suaus o efectes complexos, l’artista col·loca manualment els píxels (els quadradets mínims d’una pantalla) per construir figures, personatges, paisatges o icones.
🔹 Característiques principals del pixel art:
Resolució baixa: sol treballar amb pocs píxels, cosa que li dona un aspecte retro o minimalista.
Estil retro: recorda els videojocs clàssics dels anys 80 i 90 (com els de NES, Game Boy o Sega).
Limitació de colors: sovint es fa servir una paleta reduïda de colors, que obliga a ser creatiu amb ombres i detalls.
Claredat visual: cada píxel compta molt, per això els dissenys són simples però molt expressius.
🔹 On es fa servir?
Videojocs indie i retro.
Stickers i emojis digitals.
Animacions simples.
Obres d’art digitals amb estètica minimalista.
En resum: el pixel art és com fer “mosaics digitals” amb quadradets de colors, i la seva força està en aconseguir transmetre molt amb molt poc.
Anys 70–80:
El pixel art neix amb els primers ordinadors i consoles de videojocs, quan la tecnologia només permetia mostrar imatges molt simples i amb molt pocs colors.
Videojocs com Space Invaders (1978) o Pac-Man (1980) ja utilitzaven gràfics basats en píxels.
Les limitacions tècniques (pantalles petites, memòria reduïda, paletes de 8, 16 o 32 colors) obligaven els dissenyadors a ser creatius i expressius amb molt poc.
Anys 90:
Consoles com la Super Nintendo i la Sega Mega Drive van portar el pixel art a un nivell altíssim, amb jocs com Chrono Trigger, The Legend of Zelda: A Link to the Past o Sonic the Hedgehog.
Aquí el pixel art ja no era només una necessitat tècnica, sinó també un estil artístic.
Anys 2000 i endavant:
Quan els gràfics 3D i les altes resolucions ja eren la norma, el pixel art va quedar associat a l’estètica retro.
Avui dia és molt popular en videojocs indie (Celeste, Stardew Valley, Undertale, Hyper Light Drifter), stickers, NFTs i art digital.
Encara que molts treballaven dins equips de videojocs, hi ha figures molt reconegudes:
Shigeru Miyamoto (Nintendo): dissenyador de Mario i Zelda. No era ell qui posava píxels un per un, però el seu estil marcava els artistes que sí ho feien.
Kazuko Shibuya: artista japonesa responsable dels sprites de la saga Final Fantasy (Square Enix).
Hideo Minaba i altres artistes de Square: van perfeccionar el pixel art en RPGs clàssics.
Paul Robertson: artista australià actual, molt reconegut pels seus treballs en pixel art (Scott Pilgrim vs. The World: The Game, Mercenary Kings).
eBoy (col·lectiu alemany): considerats “els déus del pixel art” en l’àmbit artístic i publicitari, creen ciutats i escenes gegants en píxels.
Octavi Navarro (artista català): conegut per les seves obres de pixel art narratiu i per haver col·laborat en jocs com Thimbleweed Park.
El pixel art s’ha convertit en un llenguatge visual propi, que desperta nostàlgia però també funciona com a estil modern.
És un pont entre els límits tecnològics del passat i la llibertat creativa del present.
Octavi Navarro
https://www.xataka.com/videojuegos/completo-desconocido-a-trabajar-leyenda-videojuegos-solo-ano-historia-octavi-navarro-pixels-huh-ron-gilbert
 |
| Gràfic proporcionat per Google posant al cercador "preu bitcoin" |
Aquí tens una llista dels punts més alts (ATHs) i punts més baixos (cycle lows) del Bitcoin (BTC), amb les dates, imports i percentatges de variació respecte a l'anterior màxim o mínim:
Novembre 2013: 1.163 USD (primer ATH després del rally del 2013).
Variació: +5.700% respecte al mínim anterior (0,02 USD el 2010).
Desembre 2017: 19.666 USD (esclat de la bombolla ICO).
Variació: +1.590% respecte al mínim de 2015 (152 USD).
Abril 2021: 64.863 USD (impulsat per l'adopció institucional).
Variació: +540% respecte al mínim de 2020 (3.850 USD).
Novembre 2021: 68.789 USD (màxim de totes les èpoques en aquell moment).
Variació: +6% respecte a l’abril 2021.
Març 2024: 73.750 USD (aprovació dels ETFs de Bitcoin als EUA).
Variació: +7% respecte al novembre 2021.
Gener 2015: 152 USD (post-bombolla Mt. Gox).
Variació: -87% respecte a l’ATH de 2013.
Desembre 2018: 3.122 USD (final del "Cripto Hivern 2018").
Variació: -84% respecte a l’ATH de 2017.
Març 2020: 3.850 USD (ensulsiada per la COVID-19).
Variació: -41% respecte al màxim de 2019 (~13.800 USD).
Novembre 2022: 15.480 USD (fallida de FTX).
Variació: -77% respecte a l’ATH de 2021.
Mínim històric (2010): ~0,01 USD (en transaccions primerenques).
Pèrdua més gran des d'un ATH: -84% (2018 i 2022).
Ràtio d’augment des del llançament (2009): ~7.375.000x (de 0,01 USD a 73.750 USD).
Aquesta és una visió general dels moments clau del Bitcoin. Si vols dades més detallades (com preus ajustats per inflació o en altres monedes), fes-me-ho saber!
🚀 Bitcoin segueix sent l'actiu amb més rendiment en la història financera moderna.
També els he demanat un gràfic i els que m'ha agradat més són els de ChatGPT
Hi ha moltes maneres de representar la mida dels països en un mapa: Mercator, Peters, etc.
El "problema" ve perquè cal representar un país d'una esfera en dues dimensions. Dit d'una altra manera: els països prop de l'equador són els més ben representants però a mesura que pugem cap als pols, l'error creix.
En el següent mapa veiem de color fosc la representació proporcional i la seva projecció habitual en un planisferi. Veiem que Canadà, EE.UU, Groenlàndia, Suècia, la Xina i Rússia estan sobrerepresentats... fins i tot, l'Antàrtida.
 |
Hi ha gràfics i gràfics. Els conceptes associats al canvi climàtic sovint no són fàcils d'entendre
per això quan algú fa un esforç de síntesi i ho plasma en un gràfic sol transformar-se en viral.
Avui n'he vist un exemple al compte de Twitter de Leon Simons
"Necessitem les millors ments del món per ajudar a explicar per què passa això.
Si us plau, compartiu àmpliament."
We need the best minds in the world to help explain why this is happening.
— Leon Simons (is fine) (@LeonSimons8) July 30, 2024
Please share widely. https://t.co/hSd5fACrjn pic.twitter.com/2k3XNe0NEE
Un dels debats més candents entre el món ecologista és nuclear sí o nuclear no.
James Lovelock en els seus darrers anys de la seva vida va fer una sèrie d'afirmacions polèmiques, com per exemple que si tens un terreny no cal plantar-hi arbres per afavorir que hi hagi vida. Ell va fer-ho i al cap d'uns anys se'n va penedir. Després de la seva experiència proposava deixar el terreny i que de les primeres herbes en sortirien arbustos i d'aquests el primer arbre, d'aquesta manera hi ha un creixement potser més lent però més complet amb totes les capes ben definides.
Una altra dels seus pensaments polèmics era que davant del canvi climàtic ja estàvem fent tard i que les energies renovables no podrien substituir l'electricitat que provenia dels recursos fòssils, sinó que el camí més ràpid i que generava menys CO2 era invertit en nuclears.
Doncs ara ens trobem que l'urani està arribant al seu pic si és que no hi ha arribat ja. I independentment del que diguin els estats amb els valors o reserves de les mines d'aquest mineral, un dels indicadors més clars és la llei de l'oferta i la demanda i en el darrer any el preu ha pujat un 50% tal i com es veu en aquesta gràfica. Turiel ja fa temps que en parla en les seves xerrades i intervencions al mitjans de comuicació.
El canvi climàtic o emergència climàtica és un concepte que pot semblar complicat,.
Darrerament s'està parlant que ja hem sobrepassat els 1,5 graus centígrads i que anem camí dels 2.
Una manera de fer-lo més "tangible" o no tan abstracte és mostrar-ne una sèrie de gràfics.
En una entrada anterior vam parlar de les warming stripes o aquest de la temperatura al llarg de la història humana (safe climate zone)
El tema del moment és la IA o intel·ligència artificial. Com s'ha arribat aquí? Per què ara se'n parla tant, quan molts pensàvem que anava per llarg però sabíem que s'hi estava investigant molt?
Potser aquest gràfic extret del següent tweet (18 de març del 2023) ens pot aclarir algunes coses. D'entrada el primer gràfic ens mostra com han confluït les diferents anomenades intel·ligències (IA) de diferents àmbits.
La primera en arrencar va ser "handwriting recognicion", o reconeixement d'escriptura a mà a l'any 2000 que va ser la que va créixer amb més força.
El mateix any però amb una "pendent" d'aprenentatge més lenta, va ser "speech recognition", reconeixement de veu.
Al 2009, s'inicia el reconeixement d'imatges amb una corba d'evolució important.
Set anys més tard, al 2016, comprensió lectora (reading comprehension) es dispara i puja en vertical
i finalment (fins ara), al 2018, comprensió del llenguatge (language under-standing) evouciona ràpidament i en només dos anys passa del -100 al +10%, on 0 és el rendiment humà (human performance)
Aquest gràfic acaba al 2020, fa 3 anys. Hauré de buscar-ne la seva versió actualitzada (si és que existeix)
Resumint: ara se'n parla molt perquè moltes d'elles han confluït i superat el rendiment humà
