Coronavirus: les dades de Joe Brew (casos per edat)

Una vegada és, en Joe Brew ens il·lumina amb la representació de les dades.

Mapa de calor de casos nous, Catalunya. Heatmap of incident cases by age group, Catalonia.
Gràcies a aquest gràfic s'observa que l'edat dels casos és inferior als pics de l'epidèmia de l'abril.

Que la força ens acompanyi (Andreu Barnils - Vilaweb)

Una vegada més, l'Andreu Barnils l'encerta en aquest article

 No són pas els vots que ens fan falta, sinó una força que no preparem.

L’analista de dades Joe Brew va escriure dos articles sobre independentisme i demografia que de tant en tant revisito i recomano. Són Lent però constant: el canvi demogràfic i la independència de Catalunya i El Tic-Tac demogràfic i la independència de Catalunya. Aquests dos articles, sobretot el primer, engeguen a rodar la majoria de programes electorals. Programes electorals que es basen en una premissa que podria ser falsa: la gent canvia d’opinió. N’hi ha prou de convèncer-la. Doncs en segons quins casos no és pas tan clar.



Brew, basant-se en les dades del CEO, explica que en el cas de la independència, hi ha factors que expliquen el vot més que no pas els canvis d’opinió. Sobretot, el lloc de naixement. La majoria dels catalans nascuts a Espanya són unionistes. La majoria dels nascuts a Catalunya són independentistes. I el lent però constant augment de l’independentisme es podria explicar perquè de mica en mica es van morint els catalans nascuts a Espanya. Els arribats els anys quaranta, cinquanta i seixanta ens van deixant. Per això el suport a l’unionisme cau.



L’any 2000 els catalans nascuts a Espanya eren el 27%.
Avui són el 16,8%.
Deu punts menys.
L’independentisme no creix tant per canvis d’opinió, sinó perquè els rivals es moren.
Així de cru. I així de bèstia.
L’unionisme a Catalunya tan sols guanya entre els catalans de més de seixanta anys. Dels 18 als 60 anys, la majoria és independentista i per sobre del 50%. Per sota els vint-i-cinc anys, supera el 60% del vot. És el tic-tac demogràfic. El nostre conflicte, per tant, no és cronificat, ni encallat, ni l’empat és etern. Al contrari, es va movent. Això sí, molt lentament.

Cada cop que rellegeixo aquests articles, i les dades que aporten, em vénen al cap tres reaccions.

La primera, resto convençut que tota teoria sobre eixamplar la base independentista a còpia de diàleg o fent servir el com pitjor millor, és molt relativa. Convenceràs gent, de segur. Jo, per exemple, sóc partidari del com pitjor millor, i crec que aquests dies, amb la desastrosa gestió de la covid-19 del govern PSOE Comuns, la base s’eixampla. I s’eixampla més que no pas amb la taula de diàleg. Però Brew em convenç que els guanys d’aconseguir canvis d’opinió entre els rivals sempre seran molt petits al costat del pes de la demografia. L’independentisme puja sobretot perquè els unionistes són gent gran. I es van morint. Així de bèstia. I així de cru.

La segona cosa que em ve al cap són els anys vinents. Ai, els anys vinents. Fruit de la demografia hauríem de viure repetides eleccions en què els independentistes superaríem el 50%, perquè molt malament haurien de fer-ho els partits per contrarestar la demografia. ‘Oh wait…’ I aleshores serà molt curiós de veure com els partits voldran penjar-se les medalles. Sóc jo, que els he convençuts amb diàleg! No, sóc jo, amb el com pitjor millor! Veurem petards d’alegria dalt la superfície, castells de foc i medalles impostades.
I si badem, oblidarem la demografia, amb el corrent de fons: els independentistes no convencem gaire. Són els unionistes, que es van morint.



La tercera cosa que em ve al cap és l’octubre del 2017. Aquell dia vam veure que els vots no són prou per aconseguir la independència. Vam guanyar un referèndum. Molt bé. I què? Ens van mantenir dins Espanya a cops de porra. Com diu Toni Soler, “si nosaltres no ens n’hem sortit, és perquè els altres tenen la força. I la força és el factor decisiu. Sense la força, l’estat no se n’hauria sortit.”

Del 2017 ençà que ens barallem per veure com podem ser més, quan diria que d’això se n’ocupa la demografia. Potser que ens ocupem de ser més forts. Aquí n’hi ha que ens volen fer creure que el problema és ser més, però el problema és ser més forts. Només tens dues vies.

En primer lloc, podem certament organitzar una insurrecció pacífica. La insurrecció pacífica, gandiana, si la demografia no falla, es farà en una Catalunya amb més del 50% del vot independentista en unes eleccions.
‘Oh wait…’ Doncs, tot i aquest suport majoritari, no serà una insurrecció gens fàcil, que s’ha de preparar en la clandestinitat, i que segurament es farà, de primer, contra el govern i els partits independentistes. Moviments gandians no solament contra un estat armat, sinó amb companys en contra. Tu mateix.

Per a vèncer la força del rival pot passar una segona cosa. Que no et faci falta. Aconsegueix un referèndum pactat amb Espanya i no et caldrà l’ús de la força, ni la insurrecció pacífica, perquè l’estat deixa de ser autoritari. Per això hi ha gent encara obessionada amb el referèndum. Per què és la manera que troben de solucionar l’ús de la força. No és que creguin que és la millor manera de comptar-nos. És que creuen que és la manera que l’estat espanyol no faci servir la força bruta. El govern espanyol no envia piolins ni militars. Acorda data i pregunta. I en cas de victòria, l’Espanya de VOX, PSOE 155, Felipe VI, Marlaska, Pérez de los Cobos i Guàrdia Civil accepten els resultats. Tu mateix.

Insurrecció pacífica o referèndum.
Dues vies per aconseguir el mateix objectiu: superar la violència del rival.
Que la demografia ajuda, però no ho és tot.

Joe Brew: comparativa morts COVID-19 per milió (CAT, MAD i LLOM)

Un cop més, en Joe Brew, analista de dades, ens passa un gràfic revel·lador:
Data 6 de maig del 2020

Compara l'evolució dels morts per milió a Catalunya (blau), Llombardia (gris) i Madrid (vermell)
Argumenta que tallar a temps va impedir que les dades de mortalitat de Catalunya repetíssin les de les altres regions.

Coronavirus: regions EU per milió (Joe Brew)

Font: Joe Brew

PIC SUPERAT ?

Segons aquest gràfic, sembla que tots han superat el pic excepte New York que encara segueix pujant.
Esperem que no hi hagi cap segona onada

Coronavirus: les dades d'avui dimecres 25 de març

Avui a primera hora del matí s'ha filtrat a Vilaweb un document del departament de Salud on indicava
que el pic de contagis seria entre el 24 i 28 d'abril, és a dir, d'aquí un mes i que un cop baixi la corba encara haurem d'estar confinats per a contenir una possible segona onada de contagis.

Altres dades:
L'Estat Espanyol supera els morts de la Xina i arriba als 3.434

L’estat espanyol ha superat la Xina en el nombre de morts pel coronavirus 2019, després d’haver sumat 738 noves morts en un dia, segons que ha informat el Ministeri de Sanitat. La Xina ha registrat fins ara 3.281 morts i 81.218 casos. En total, Espanya registra 47.610 casos (7.934 més que ahir) i 3.434 morts (738 més que ahir). Hi ha 3.166 pacients que han necessitat UCI i 5.367 altes (1.573 més que ahir). La Comunitat de Madrid continua essent la més afectada, amb 14.597 casos confirmats i 1.825 morts.

Segons les xifres globals que ha actualitzat la Universitat Johns Hopkins, la pandèmia s’ha estès a 170 països i territoris, amb un total de 424.048 contagis registrat, 18.947 víctimes mortals i 109.145 pacients recuperats.

Les dades de Joe Brew

Aquesta és la situació actual (fil)

Coronavirus: prediccions per la setmana vinent (Joe Brew)

Predicció de Joe Brew. (Twitter divendres 20 de març) Encara que restringim el model per tenir només en compte els dies 16-19 (dies una mica "millor"), segueix essent una situació molt seriosa: -Divendres (aquesta nit): 1270 (1326 casos reals +56) +4%
-Nit de dissabte (21 març): 1622 (1720 casos reals +98) + 6% -Diumenge: 2072 (2182 casos reals +110) + 5% -Dilluns: 2646 (2696 casos reals +50) + 1,8%
. . Dijous (26 març) a las 21:00h (4858 casos reals -653) - 11,7%
5511

Coronavirus, dades d'avui dimecres 18 de març

Font: elNacional

Avui dimecres 18 de març som el 23è dia amb coronavirus a Catalunya, comptant des del 25 de febrer.

Hem afegit algunes fletxes amb dades més importants d'aquell dia.



JOE BREW (Vilaweb)
Una vegada més, seguim en Joe Brew, les seves dades són una mina







L’estat espanyol és el segon amb més casos actius de la Covid-19, segons dades WorldoMeters. Ara mateix a Espanya hi ha 12.206 persones infectades pel coronavirus 2019 i només Itàlia té més contagiats, 26.062. Per darrere, se situen l’Iran (10.837), Alemanya (10.020), la Xina (8.043), els EUA (7.079) i l’estat francès (6.953).

Coronavirus: les dades de Joe Brew (2020-03-14)

En Joe Brew és analista de dades. Avui has fet una sèrie de tuits molt interessants.
Un dels que ha fet a la tarda és aquest

DataBrew: Dades del Coronavirus comparant Catalunya i Madrid (s'actualitza un cop al dia)

Això vol dir que si portéssim els mateixos dies que Madrid, estaríem pitjor.
Però hi ha esperança si canviem i prenem mesures.





El primer ministre italià, Mateo Renzi també va fer un tuit
Això indica que anem pitjor que Itàlia en el mateix moment

Les dades que mostren la magnitud de la victòria independentista a Europa (Joe Brew- Vilaweb)

FONT ORIGINAL

L’independentisme català va assolir un resultat sense precedents en les eleccions europees al Principat, amb 1.720.500 vots i un 49,7% dels sufragis; el millor percentatge obtingut en unes eleccions per l’independentisme.

En les eleccions europees d’enguany es van presentar un total de 555 partits arreu de la Unió Europea, amb 173 que han obtingut com a mínim un escó. El suport que ha assolit Lliures per Europa – Junts per Catalunya, la candidatura de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, del 28,52% al Principat, és la setzena candidatura amb un suport més gran de tota Europea (28,52%), immediatament per sota de la CDU d’Angela Merkel (28,90%).

Per la seva part, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), amb un 21,19%, és la 37a amb un suport més gran. La formació de Puigdemont, amb aquest suport, seria la primera força en quinze dels estats membres. Per tant, cal remarcar l’important suport que ha assolit la candidatura.

Els partits més votats són el Fidesz hongarès (53%), de Viktor Orbán, el Partit Laburista maltès (54%) i el partit Dret i Justícia polonès (45,38%), partits que governen d’ençà de fa anys els seus països.

Un important pes en el conjunt d’Europa

L’independentisme ha aconseguit un total de 2.282.895 vots en les eleccions europees. Els vots suposen més que el total d’electors en molts dels estats membres de la Unió Europea.

El vot a les dues candidatures suposa més vots que dotze estats membres, alguns dels quals, com Bulgària (amb menys població que Catalunya), que tenen assignant disset escons. En canvi, amb més vots, l’independentisme n’ha assolit cinc.

Les formacions independentistes, bo i sumades, obtenen l’1,1% dels vots de tota la Unió Europea. Lliures per Europa, amb els vots que va assolir al Principat (987.149) seria primera força en quinze estats membres i ha estat més votat que qualsevol partit de Bèlgica i de Suècia, que tenen una població molt superior a la de Catalunya.
Al Principat, les eleccions europees havien estat dominades històricament pels socialistes. Les havien guanyades sempre entre el 1987 (les primeres a l’estat espanyol) i les del 2009, llevat d’una vegada. En les del 2009, ERC i CiU van aconseguir, entre tots dos, 623.023 vots (31,64%).

Les següents, les del 2014, les va guanyar ERC, per primera vegada d’ençà de la Segona República espanyola; i les dues candidatures, amb el procés català ja començat, van arribar a 1.144.589 vots (45,53%).

Amb el resultat d’enguany –1.720.550 vots (+575.961)– es consolida un creixement d’un milió de vots en deu anys. Malgrat que les municipals han fet pujar la participació, l’augment de l’independentisme és inqüestionable, perquè també ha crescut clarament en percentatge de vot.

Un puntal de l’independentisme europeu

Els partits independentistes han esdevingut un referent en l’àmbit europeu. Al Principat, les dues candidatures han aconseguit el suport més alt entre els moviments independentistes europeus i fins i tot han superat l’independentisme flamenc.

La Nova Aliança Flamenca (N-VA) ha aconseguit 954.048 vots (26,7%) i cal afegir-hi el resultat de l’extrema dreta del Vlaams Belang: 811.169 vots (19,1%). En total, doncs, un 45,8% del vot de Flandes.

A les nacions que formen part del Regne Unit, el Partit Nacional Escocès (SNP), ha aconseguit 594.553 vots (37,8%), un resultat que ha servit per a reforçar la petició d’un segon referèndum; dimarts ja es va presentar la llei per a dur-lo a la pràctica. El Plaid Cymru gal·lès, amb 163.928 vots (19,6%), supera els laboristes i es converteix en el referent de l’esquerra al país.

I la coalició entre sobiranistes i verds a Còrsega aconsegueix 18.944 vots (22,05%) i permet a l’històric dirigent François Alfonsi de tornar a ser eurodiputat.

El pes de l’independentisme català és indubtable. Fa temps que guanya totes les eleccions en què participa, incloses les menys favorables. El gran percentatge de vot, de vora el 50%, és superior al que tenien escocesos i quebequesos quan van pactar sengles referèndums.

Eleccions estatals (28-A 2019): l'enquesta del BOP (CEO)

En Joe Brew en aquest tweet deia molt clar


El BOP (CEO) és l'enquesta política més fiable que es fa a Catalunya. És:

-Rigurós (mostreig estratificat)
-Presencial (no telefònic)
-Independent (el treball de camp el fa el GESOP)
-Transparent (publiquen les microdades)

La seva estimació pel 28A va ser gairebé perfecte.

Les dades són clares: el consens per a la solució ja existeix entre els catalans (Joe Brew - Vilaweb)

Excel·lent anàlisi de Joe Brew (vilaweb)

"Potser la fractura social no es deu al desig d’autodeterminació,
sinó a una constitució que té el suport de menys d’un de cada cinc catalans.

CONCLUSIÓ: L’AMPLI CONSENSPedro Sánchez ha dit que la crisi catalana ‘durarà anys’, perquè una solució requeriria una ‘àmplia majoria social que ara mateix no hi és, a Catalunya’.

Però les dades són clares. Els catalans ja comparteixen un ampli consens: més de tres quartes parts estan a favor de l’exercici del dret de l’autodeterminació
i més de tres quartes parts s’oposen a la constitució espanyola que els impedeix d’exercir aquest dret.

És estrany que en molts sectors polítics, el 78% de consens a favor d’un referèndum d’autodeterminació es consideri ‘insuficient’,
però que el 23% de consens a favor de la constitució es consideri suficient per a la governança continuada de Catalunya.

També és estrany que els partits polítics i els polítics dominants espanyols continuïn tractant l’àmplia voluntat dels catalans d’autodeterminació com una qüestió del dret penal, en comptes d’una qüestió política. Mentre una àmplia majoria dels catalans sigui favorable a l’autodeterminació, continuaran escollint polítics que la persegueixen (dins o fora de la llei espanyola). I mentre la majoria dels catalans s’oposi a la constitució espanyola, continuaran elegint polítics que creïn lleis que se’n situïn fora.

Una solució política a la crisi catalana requereix el reconeixement de les tres veritats següents:

1. Ja hi ha un ampli consens a favor de l’autodeterminació entre els catalans.

2. La causa principal de la crisi actual no és un desacord entre els catalans,
sinó la prohibició d’Espanya d’aquest consens ampli.

3. Governar un territori on menys d’una quarta part dels habitants aprovi les ‘regles del joc’ (la constitució espanyola) és simplement insostenible, i probablement portarà a noves polítiques ‘il·legals’ votades i aprovades pels dirigents catalans.

El senyor Sánchez l’encerta quan diu que la crisi durarà anys, si Espanya és políticament incapaç d’acceptar un referèndum independent a Catalunya. Però una crisi perllongada no és ni necessària ni inevitable. El consens per a la solució ja existeix entre els catalans. Fingir que aquest consens no existeix, o descriure la crisi política com un ‘conflicte entre catalans’, reflecteix la ignorància de la realitat. O el desig de retorçar-la."