Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Monarquia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Monarquia. Mostrar tots els missatges

dissabte, 22 d’agost del 2020

ElPlural: Juan Carlos es un depredador sexual. Este Borbón tiene 20 hijos naturales


En aquesta entrevista de ElPlural de dissabte 22 d'agost del 2020 un coronel de l'exèrcit espanyol que ha escrit molts llibres sobre l'emèrit, diu el següent: 

"El emérito siempre ha sido un bocazas, un macho alfa de medio pelo"



Definició de la Viquipèdia de l'entrevistat 

Son pocos los nombres que se han conocido de las amantes del Rey Emérito. Tanto, que es complicado recabar más de cinco nombres del tirón. Sin embargo, la cifra de mujeres que se relacionan con Juan Carlos I no deja de crecer.
Si hace un mes la lista era de 
1.500, la lista actual ronda las 5.000.

Así lo asegura Amadeo Martínez Inglés, coronel retirado del Ejército, que narra en su libro Juan Carlos I. El rey de las cinco mil amantes (Chiado Editorial) las aventuras extramatrimoniales del monarca. Según cuenta, ha costado mucho que el libro viera la luz, ya que aunque hubiera muchas editoriales interesadas en su investigación, ninguna se ha atrevido a publicarla.

¿Como conoce usted la vida íntima de Juan Carlos?

En el Ejército, más bien en su cúpula y en sus Estados Mayores donde yo he trabajado bastantes años, siempre hemos estado muy al tanto de la vida de Juan Carlos de Borbón prácticamente desde su llegada a España siendo un niño así como en las sucesivas etapas de su vida como cadete en las Academias Militares españolas, en los años de su formación posterior de carácter universitario, sobre todo, a partir de noviembre de 1975 cuando accedió al trono de España tras la muerte del dictador.

Franco siempre quiso tenerlo bajo su mirada inquisitorial porque a pesar de que había consensuado con su padre, el conde de Barcelona, la educación del príncipe en nuestro país con vistas a la reinstauración de la monarquía borbónica, no se fiaba de él y quería estar al tanto de cualquier “traición” suya a su persona o al régimen que representaba dadas las malas relaciones con Don Juan de Borbón.



[..]

Porque no han querido los políticos y los periodistas de este país que las conocían perfectamente a través de mis libros y mis escritos publicados desde el año 1993 en el que lancé a las librerías el primero de ellos dedicado a la figura de rey Borbón y sacando a la luz pública su protagonismo en el 23-F. Durante años me he dedicado a enviar Informes al Congreso de los Diputado, al Senado, a la Fiscalía General del Estado, etc, con resultado nulo. En este país primaba el blindaje de la monarquía y, en concreto, de la figura pretendidamente salvadora de la democracia española de Juan Carlos de Borbón.




El primer dels 6 llibres que ha escrit

[..]

Remata l'entrevista amb aquesta resposta:

¿Pueden aparecer más?

No lo creo. Todas las actividades ilegales de este sujeto a lo largo de sus casi ochenta años de vida activa personal y pública las he diseccionado, punto por punto, en los seis libros y centenares de artículos que le he dedicado en los últimos treinta años.

En este país todo el mundo y, especialmente, las élites políticas, sociales y periodísticas que las conocían perfectamente callaron una y otra vez de una forma asquerosa, vomitiva, culpable.

Ahora, todo el mundo se rasga las vestiduras ante un rey despreciable, presuntamente ladrón, defraudador, adicto al sexo y a las juergas permanentes que nos ha engañado a todos y que todavía mantiene en el extranjero millones de euros robados al pueblo español.
Que cada cual asuma sus culpas.
Yo, evidentemente, estoy tranquilo y orgulloso de mi labor. Por lo menos para la historia he desentrañado la mísera vida y la figura despreciable del penúltimo Borbón que ha reinado en este país.



A su hijo, el último, un pobre hombre incapaz, le quedan días, semanas, tal vez meses para coger los bártulos y decir adiós a un país que le pondrá con todo gusto un hermoso “puente de plata” pues está el pobre de los Borbones hasta el forro de sus 'mascarillas'.
  

Més informació de l'entrevista (resumit i traduït al català):

En contra del que pensa molta gent, l'Exèrcit, sobre tot el més potent, el de Terra, mai ha estat monàrquic i menys, joancarlista, doncs des de la rebel·lió militar del 1936 es va convertir en franquista.  Aquesta forma de pensar de la majoria de militars ha propiciat que la figura de Joan Carles hagi estat vigilada en lupa durant anys.

Hi havia un "pacte dels editors" per a blindar el rei, els polítics, periodistes perquè la gent del carrer no no conegués mai.


La Reina Sofia

Al gener del 1963 de tornada del viatge de noces li va plantejar la idea del divorci al dictador Franco. Ell els va dir que si volien ser reis algun dia, havien de seguir en un matrimoni perfecte i tenir un hereu el més aviat possible.

dimecres, 15 de juliol del 2020

Bernat Deltell: D'on venim (2a part)



Una vegada més, Bernat Deltell recapitula informació i ens fa un mapa de què ha passat fins avui.



FONT: D'on Venim (II)

La independència de Catalunya no agrada, a Europa, però els cops de porra i l’autoritarisme tampoc.
Dijous 19 d’octubre de 2017.
Reunió de caps d’estat i de govern a Brussel·les. Ordre del dia: el perillós augment dels populismes a Europa, la immigració, la crisi econòmica i la lluita contra el canvi climàtic.

Catalunya no apareix per enlloc, és l’elefant que hi ha damunt la taula i que tothom fa veure que no existeix. Se’n parla a les tertúlies improvisades que es fan als passadissos, als dinars i sopars, a les trobades a porta tancada, però oficialment, a Espanya, no passa res. Res de res.



No hi ha cap conflicte territorial. Amb tot, i per si de cas, Mariano Rajoy opta per un perfil baix. La seva incapacitat per expressar-se en anglès (i en qualsevol altre idioma) l’aboquen a un cert ostracisme. Les imatges de les garrotades de l’u d’octubre tampoc juguen al seu favor. Ni el discurs de Felipe VI del tres d’octubre. Per això, Rajoy es mostra discret i prudent.



Tot el que està passant a Catalunya li provoca inquietud; és conscient que la imatge d’Espanya i del seu govern cotitza a la baixa. Alts representants de Bèlgica, Eslovènia, Luxemburg i algun país bàltic s’han manifestat públicament contraris a l’ús de la violència per part de l’Estat espanyol. La independència de Catalunya no agrada, a Europa, però els cops de porra i l’autoritarisme tampoc.
En aquesta reunió del 19 d’octubre, Mariano Rajoy explica que aplicarà l’article 155 de la Constitució que permet la suspensió de l’autonomia i la convocatòria d’eleccions. Arrenca el compromís de les autoritats europees de respectar la decisió espanyola (“un problema intern” serà el mantra que usarà la UE per referir-se al conflicte territorial) però a canvi s’exigeix a Rajoy que un cop aplicat el 155, la convocatòria d’eleccions sigui immediata. Al darrera d’aquesta petició hi batega la por de la UE que Catalunya quedi sotmesa a un tres d’octubre permanent i, per tant, la locomotora econòmica espanyola (ja prou debilitada) acabi saltant pels aires. Rajoy accepta “la suggerència” (no pot fer una altra cosa) i assegura davant els seus interlocutors (recordem-ho, caps d’estat i de govern) que els catalans, que són gent de seny i ordre, acabaran abandonant les aventures secessionistes. L’independentisme té els dies comptats, assegura Rajoy davant els seus interlocutors.

Però…
Rajoy, com sempre, patina. Amb una participació rècord de gairebé el 80%, l’independentisme s’imposa tot i l’espectacular -i ineficient i insuficient- ascens de Ciudadanos.
La gran mobilització de l’independentisme, la manifestació de Brussel·les (que visualitza davant del món que el problema no està resolt), l’ús de les xarxes socials per part del món sobiranista, la participació de la CUP a les eleccions (decisiva) i l’ensorrada del Partit Popular (es queda amb quatre diputats) fa guanyador l’independentisme. Per tant, el problema continua damunt la taula.
-desescalar el conflicte
(traduït: res de violència)

-taula de negociació respectant la llei i la constitució
(traduït: algú creu que un govern pot dir que les parts negociadores se saltin la llei?)

-respectar els resultats
(traduït: Rajoy, no facis més trampes. Has perdut la teva oportunitat)
Tres consideracions:
quan es fa públic aquest comunicat de premsa el govern alemany està en funcions, per tant, podria haver-se estalviat el posicionament.

Segona consideració: el govern federal alemany no fa mai comunicats valorant “eleccions regionals” més enllà de les seves fronteres internes.

I tercera consideració: el primer dia laborable després del comunicat
(26 de desembre, festiu a Catalunya però no a Espanya) els “piolins” reben l’ordre de tornar cap a casa.
D’això jo en dic desescalar el conflicte; d’altres potser ho interpretaran com una casualitat còsmica. En fi…
Dit això, i per evitar males interpretacions:
vol dir tot això que Alemanya està a favor de la independència de Catalunya?
Ni de conya.
Alemanya vol resoldre el conflicte de manera democràtica, entre d’altres coses perquè més de 2.000 empreses del seu país estan ubicades a Catalunya, i per això el president del Cercle de Directius de Parla Alemanya, Albert Peters, ha demanat en més d’una ocasió “trobar una solució per a Catalunya”.


Continuo.
L’Estat profund, que ja havia fet un cop d’autoritat el tres d’octubre, torna a agafar les regnes davant el desastre que suposa per a l’unionisme les eleccions del 21/12.

Per això, al mes de gener, quan ja han acabat les vacances de Nadal, els grans mitjans internacionals donen per amortitzat Mariano Rajoy.


Bloomberg, la principal agència de notícies econòmiques del món i amb seu a Nova York, publica una informació on assegura que el president espanyol ha perdut el suport de les elits (llegeixi’s Estat) i per tant es considera amortitzat.
Amb Rajoy ja fora de joc, l’Estat (monarquia-alta judicatura-Guàrdia civil) dinamita tots els intents d’investidura del nou president de la Generalitat.
És la prova irrefutable de qui mana en aquests moments a Espanya: Felipe VI a Davos, i els jutges decidint presidències.
Al mes d’abril s’ajorna la sentència de la Gürtel. Rajoy penja d’un fil i es produeix la tempesta perfecta:
-pressupostos que s’han d’aprovar al mes de maig com a màxim (o s’aproven, o eleccions)

-pressió del PNB perquè hi hagi president català

-pressió de la UE perquè s’aprovin els pressupostos i no es convoquin eleccions que creïn encara més incertesa
Hores després de les eleccions, el divendres 22 de desembre, el govern federal alemany emet un comunicat de premsa oficial (en alemany i anglès) amb tres punts:
Finalment, en qüestió de dies, Quim Torra és investit president de la Generalitat, el PNB dóna suport als pressupostos i surt la sentència de la Gürtel. Pedro Sánchez impulsa una moció de censura i el PNB, que la setmana anterior aprova els pressupostos del PP, fa caure Mariano Rajoy.

D’aquesta manera, Pedro Sánchez obté la presidència espanyola pocs mesos després que el PSOE facilités la investidura de Mariano Rajoy i que el mateix Sánchez fos defenestrat com a secretari general de la formació socialista. Una situació política delirant.
A partir d’aquest moment, Felipe VI i el deep state comencen a tenir problemes. La situació dels presos polítics passa a ser l’únic as a la màniga que té l’Estat per especular i condicionar les polítiques del govern espanyol. I és aquí que cal recordar un parell de coses:
Pocs dies després que Sánchez sigui investit president espanyol, es reuneix amb la cancellera Angela Merkel, que el convida a trobar solucions i “una desescalada del conflicte català”
I la segona: després de la reunió Sánchez-Merkel, el president espanyol diu des del congrés dels Diputats, i en resposta al portaveu d’ERC Joan Tardà, que la crisi a Catalunya “només es resoldrà votant”:
Convé recordar aquestes coses i aquestes “casualitats” de tant en tant…
Com va dir el gran Humphrey Bogart a Casablanca:

“Recuerdo cada detalle. Los alemanes vestían de gris. Tú vestías de azul”.
Continuarà!
Bernat Deltell. Publicat el dimecres 15 de juliol de 2020

dissabte, 27 d’abril del 2019

Adolfo Suárez va descartar un referèndum sobre la monarquia perquè sabia que el perdria



El 4 de desembre del 2018 al programa Tot es Mou de TV3, la periodista Cristina Fallarás fa aquestes declaracions sobre el que pensa de l'entrevista de Victoria Prego a l'ex-president del govern espanyol, Adolfo Suárez sobre un possible referèndum sobre la monarquia just abans de redactar la constitució espanyola.
Suárez reconeix que a les enquestes sortira república i no monarquia i que van manipular-ho perquè entrés directament a la Constitució

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tot-es-mou/que-en-pensa-cristina-fallaras-de-les-declaracions-dadolfo-suarez-sobre-la-monarquia/video/5803469/






El vídeo original ve d'un reportatge de laSexta del 2016

Dos anys més tard, 2018, la coneguda tuitaire, Superwoman Roja, en fa aquest comentari



eldiario.es, també se'n va fer ressó, el 18 de novembre del 2016


"Cuando la mayor parte de los jefes de Gobierno extranjeros me pedían un referéndum sobre monarquía o república..., hacíamos encuestas y perdíamos", admite el expresidente fallecido en marzo de 2014.

La solución para que esta consulta no se realizara fue meter "la palabra rey y la palabra monarquía en la ley" de la Reforma Política de 1977.

De esta manera, "dije que había sido sometido a referéndum ya", explica. Poniendo 
monarquía en la ley, se aseguró la permanencia de la institución. "

diumenge, 7 d’abril del 2019

República o Monarquia: primeres 12 consultes celebrades a Mallorca



FONT: llibertat.cat

Èxit de participació en la primera onada de consultes populars sobre monarquia o república a Mallorca

Entre el 31 de març i 7 d'abril, s'han organitzat 12 consultes populars sobre monarquia o república als municipis mallorquins d'Alaró, Artà, Esporles, Llubí, Palma, Pollença, Porreres, Santa Margalida, Sencelles, Sóller, Sineu i Valldemossa.



RESULTATS

En total, han votat 3.368 persones (1.698 dones i 1.670 homes), de les quals 3.191 s’han decantat per la república i 152 per la monarquia. Hi ha hagut també 18 vots en blanc i 7 vots nuls. (veure el resultats)



Els organitzadors han fet una valoració en general molt positiva, ja que la participació la població ha estat molt destacable, tenint en compte que s’han organitzat des de la societat civil per persones voluntàries; s’han dut a terme sense cap tipus d’incident, en un ambient cívic i festiu; les persones que s’han acostat a votar ho han fet amb gran satisfacció i il·lusió perquè han pogut expressar la seva opinió sobre una qüestió que consideren important i sobre la qual mai havien estat consultades; les consultes han aconseguit rompre el silenci generalitzat sobre el model d’estat, obligant als partits polítics de les Illes Balears a posicionar-se sobre aquesta qüestió central; han tengut una repercussió mediàtica molt notable, que ha afavorit el debat i l’intercanvi d’idees entre la població sobre una qüestió que el règim del 1978 s’esforça en tapar; Han enfortit la cultura democràtica de la població i la llibertat d’expressió, normalitzant el dret de la ciutadania a votar quin model d’estat prefereixi l’organització de les consultes per part dels diferents col·lectius ha enfortit també el teixit comunitari i associatiu mallorquí. Una societat civil forta i organitzada és un ingredient imprescindible per a assolir una societat plenament democràtica.



També han manifestat, que tenint en compte l’èxit d’aquest tipus de consultes populars, tant a Mallorca com a altres municipis i universitats de l’Estat espanyol, ens sobta constatar com el partits polítics d’àmbit estatal segueixen considerant que l’organització d’un referèndum vinculant sobre el model d’estat no és prioritari. Consideram que aquesta posició respon només als interessos electoralistes dels partits i no reflecteix la voluntat popular i les ànsies de més democràcia que hem pogut constatar als carrers dels nostres municipis".

Els agradaria que aquesta fos només "una primera onada de consultes populars sobre monarquia o república i que molts més municipis de Mallorca i de les Illes Balears s’hi afegissin en un futur pròxim. Oferim tota la nostra col·laboració als municipis interessats en organitzar-les".



Les entitats que han fet possible aquesta primera onada de consultes a Mallorca: Alternativa per Artà, Aplec per Alaró, Assemblea Popular de Porreres, Ateneu Popular d’Esporles, CDR, Sineu, Col·lectiu Es Fibló, L’Ateneu de Pollença, La Valldemossa que Volem, Obra Cultural Balear, Plataforma Pro-Consulta Popular, S’Ateneu de Santa Margalida, Unió d’Independents d’Artà i Volem Sencelles



INFORMACIONS RELACIONADES

Ara Balers: La primera jornada de les consultes sobre el model d'Estat dona com a resultat el suport a la república

Vilaweb: Consultes republicanes a Mallorca: resultats globals dels dotze municipis que han fet el referèndum

Ara Balears: 'The New York Times' es fa ressò de les consultes sobre monarquia i república de Mallorca

Diario de Mallorca: El 98% de los participantes elige república frente a monarquía en la consulta de Palma (7 d'abril del 2019)

DBalears: Consultau el calendari de totes les consultes populars sobre monarquia o república