Hélio da Silva de 73 anys, el plantador d'arbres

Article de LaVanguardia d'Andrés Actis que l'autor ha penjat al seu twitter

El senyor de la foto es diu Hélio da Silva (73 anys). Al Brasil se'l coneix com "el plantador d'arbres".
Porta plantats més de 41 mil. Ha creat un bosc urbà al mig de l'asfalt de São Paulo.
“Necessitem més naturalesa a les ciutats”, diu.

Aquest jubilat, ex-executiu d'una empresa del sector sucrer, és l'ideòleg i executor d'una brutal transformació urbana: on abans hi havia asfalt, terra degradada i escombraries, avui hi ha un bosc urbà, una enorme franja verda de tres quilòmetres, plena de biodiversitat.

Amb les mans, aquest brasiler ha aconseguit una mesura d'adaptació clau al canvi climàtic:
la renaturalització com a motor de transformació urbana i millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

Tot va començar el novembre del 2003, quan Hélio tornava a casa de la feina. Va dedicar la caminada a contemplar un paisatge (Tiquatira) totalment degradat i abandonat, convertit en un abocador.
"Plantaré arbres i crearé un enorme parc verd”, li va dir a la seva dona.

Setmanes més tard, l'home va aconseguir llavors de jequitibà, l'arbre més gran i noble de la Mata Atlàntica. Ho va plantar en un camí de terra i ho va anotar en una llibreta. “Va ser el primer de molts”, diu 22 anys després. El quadern té avui un registre de 41.100 arbres.

Amb les mans, aquest brasiler ha aconseguit una mesura d'adaptació clau al canvi climàtic: la renaturalització com a motor de transformació urbana i millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

A Tiquatira han tornat espècies d'aus i altres éssers vius que no es veien des del segle passat.
La marea d'arbres contraresta a l'estiu l'efecte d'illa de calor. A més, la regió ha esdevingut un epicentre d'oci, esbarjo i esport.

"Aquest pulmó verd ha canviat molt la vida d'aquesta regió i dels voltants. Ho ha canviat tot. I no és una exageració. La gent té més autoestima, millor salut, més lleure, més vida. Els parcs i els boscos curen les ciutats", celebra sobre la seva gesta.

Hem demostrat que aquesta transformació és possible i és a l'abast de les nostres mans.
És una lliçó a nivell global”, afegeix: Hélio anima tots els veïns de totes les ciutats del món a seguir els seus passos.

OBJECTIUS

El seu objectiu ara és superar la marca de 50.000 plantacions. També vol instal·lar biblioteques públiques perquè la gent, enmig de les passejades, se sent a llegir.

De moment, està satisfet per haver recuperat un “tros de Bosc Atlàntic” al cor d'una de les ciutats més grans del món. 200 anys enrere, Són Paulo era tota verda. "L'home en nom del progrés va destruir la natura. Hem recuperat una petita porció.


Altres exemples de persones o institucions que han plantat arbres (segons DeepSeek i ChatGPT)

1. Jadav Payeng ("L'Home Bosc") – Índia

• Va plantar més de 1.360 hectàrees de bosc (aproximadament 550 hectàrees sol) a l'illa de Majuli, a l’Assam, convertint una zona erma en un lloc ple de vida salvatge.
  Ha treballat sol durant més de 30 anys. Se’l coneix com "l’home del bosc de l’Índia".

2. Wangari Maathai – Kenya

• Premi Nobel de la Pau (2004) i Fundadora del Moviment Cinturó Verd (Green Belt Movement), va impulsar la plantació de més de 51 milions d'arbres a Kènia i l'Àfrica Oriental per combatre la desforestació i empoderar les dones.

• 3. Els agricultors de "Loess Plateau" – Xina

• En un projecte de rehabilitació, milions de persones van ajudar a plantar més de 2,5 milions d'hectàrees d'arbres per recuperar terres erosionades.

4. Felix Finkbeiner – Alemanya

• Amb només 9 anys, va fundar Plant-for-the-Planet, una organització que ha plantat 15.000 milions d'arbres arreu del món amb l'ajut de nens i adults.

5. Shubhendu Sharma – Índia

• Promou la reforestació amb mètodes científics i ha plantat milers d'arbres seguint el model de boscos Miyawaki (creixement ràpid i dens).

6. Yacouba Sawadogo (Burkina Faso)

• Camperol que va revertir la desertificació amb tècniques tradicionals i innovadores.

• Ha plantat milers d’arbres al Sahel, fent créixer un bosc sencer a una zona abans estèril. Premi Right Livelihood (el "Nobel alternatiu").

7. Sebastião Salgado (Brasil)

• Fotògraf famós que, amb la seva dona Lélia, va fundar Instituto Terra.

• Han reforestat més de 600 hectàrees i plantat més d’un milió d’arbres a la Mata Atlântica.

8. Governs i campanyes globals

• Etiòpia va batre un rècord el 2019 plantant 350 milions d'arbres en un sol dia amb participació ciutadana.

• La Gran Muralla Verda (Great Green Wall) a l'Àfrica pretén plantar 100 milions d'hectàrees per aturar l'expansió del desert.

Com puc lluitar contra una onada de calor? amb l'escalfor humana

He trobat aquest interessantíssim fil a Twitter de Raúl Olivan

En 1995 una ola de calor causó 800 fallecidos en Chicago.
Una de las ciudades más ricas del mundo del país más poderoso.

Pero un dato llamó la atención de un joven sociólogo en busca de un tema para su tesis doctoral.

Por algún motivo unos distritos acumulaban hasta 8 veces más fallecidos que otros.

¿Barrios ricos vs barrios pobres?

Sí pero no. Claro que eso marcaba la diferencia pero ningún sociólogo se hubiera sorprendido por eso. 

Lo que llamó la atención del joven Klinenberg fue que la diferencia se mantenía entre barrios aparentemente iguales.

Mismas condiciones económicas, tasa de empleo, nivel de renta…

¿Qué diablos sucedía en aquellos barrios con hasta 8 veces menos muertes? 

Klinenberg confuso, decidió salir de los cuadros de indicadores, los anuarios económicos y demográficos, los mapas de geografía urbana… se puso el gorro de antropólogo y cogió la mochila y la libreta para ver con sus propios ojos qué sucedía en unos barrios y otros. 

¿Adivináis qué es lo que encontró en los barrios con menos muertes?

Se encontró infraestructuras sociales: bibliotecas, asociaciones, parroquias, barberías, mercadillos…

Lo que más reducía las posibilidades de morir por una ola de calor era el -justamente- calor humano. 

Las redes formales e informales de autoayuda, los vínculos sociales, el sistema de afectos y confianza del vecindario, los ojos en la calle, el cuidado distribuido, el buen diseño de los parques, la bibliotecaria, el tendero o la farmacéutica que se preocupa… fueron clave. 

Dicho de otro modo, en palabras de Sennett, lo que marcaba la diferencia tenía mucho más que ver con
la Cité (el conjunto de relaciones y comunidades)
que con la Ville (edificios y calles)

De todo ello debemos aprender, al menos dos cosas. 1. El cambio climático no lo vamos a resolver con tecnología. Esto va de personas.

2. La inteligencia de las ciudades no depende de sensores sino de sensibilidades. Más que proyectos de calidad, necesitamos calidez.

Y este es el punto de partida de Ciudades Hexagonales, el programa de @CIDEU y @Hexagonal_LAB en colaboración con La Habana y 42 ciudades de la región iberoamericana, con el que queremos cambiar la forma de mirar y pensar los desafíos urbanos a través de los 6 vectores.

Li he demanat al ChatGPT que em llisti les ciutats més importants de cada segle

PREGUNTA FETA:
Em podries fer una llista segle a segle indicant quina era la ciutat del món més avançada en aquell segle i perquè?

Clar, intentaré fer una llista generalitzada basada en el desenvolupament i els criteris que es poden considerar rellevants en cada segle. Cal tenir en compte que aquesta és una visió general i que el progrés i la influència de les ciutats poden ser difícils de mesurar amb exactitud en alguns casos. Aquí tens una llista aproximada:

Segle I: Roma - La capital de l'Imperi Romà era el centre de la civilització, amb avanços en govern, arquitectura, infraestructura i cultura.

Segle II: Alexandria - Coneguda com el centre del coneixement i la biblioteca més gran de l'antiguitat, amb importants avanços en ciència, medicina i filosofia.

Segle III: Roma - Encara mantenia una gran influència cultural, política i econòmica.

Segle IV: Constantinoble (actual Istanbul) - Com a capital de l'Imperi Bizantí, era un centre de comerç, cultura i ciència, amb una gran riquesa i influència.

Segle V: Roma - Tot i la decadència de l'Imperi Romà d'Occident, Roma continuava sent un centre important de cultura i religió.

Segle VI: Mèrida (Hispania) - La capital de la província romana de Lusitània va continuar sent un centre d'activitat econòmica i cultural, amb importants infraestructures i edificis públics.

Segle VII: Damasc - Capital de l'Imperi Omeya, era un centre cultural, polític i religiós de l'islam.

Segle VIII: Bagdad - Com a capital de l'Imperi Abbasí, era un centre important de coneixement, amb grans biblioteques, centres d'aprenentatge i intercanvi cultural.

Segle IX: Kyoto - Capital del Japó durant el període Heian, era un centre d'art, literatura i cultura refinada.

Segle X: Còrdova - Durant el període del Califat de Còrdova, va ser un centre d'excel·lència en ciència, medicina, filosofia i tecnologia, amb una rica vida cultural i religiosa.

Segle XI: Kaifeng - Com a capital de la dinastia Song, era un centre de comerç, innovació tecnològica i activitat cultural.

Segle XII: Palerm - Sota el domini de la cultura normanda, va ser un centre de tolerància religiosa, amb influències àrabs, bizantines i normandes.

Segle XIII: Bagdad - Continuava sent un centre important d'aprenentatge i coneixement, malgrat la seva declinació gradual.

Segle XIV: Venècia - Va esdevenir un centre de comerç, navegació i riquesa, dominant les rutes comercials a la Mediterrània.

Segle XV: Florència - El Renaixement va fer de Florència un centre d'innovació en art, ciència i pensament.

Segle XVI: Madrid - Durant l'expansió colonial, Madrid es va convertir en la capital d'un imperi mundial, amb una influència cultural i política considerable.

Segle XVII: Londres - La Revolució Industrial va fer de Londres un centre de comerç, indústria i poder imperial.

Segle XVIII: París - Durant la Il·lustració i la Revolució Francesa, París era un centre de pensament polític, cultural i científic.

Segle XIX: Londres - Amb la Revolució Industrial en plena marxa, Londres era el cor de l'Imperi Britànic i la revolució tecnològica.

Segle XX: Nova York - Amb el desenvolupament del capitalisme, la tecnologia i el poder econòmic, Nova York es va convertir en la ciutat més influent del món.

Segle XXI: Xangai - Amb el creixement econòmic de la Xina, Xangai s'ha convertit en un centre de comerç, finances i innovació tecnològica.

Cal tenir en compte que aquesta llista està oberta a interpretació i debat, i altres ciutats podrien ser considerades com a "més avançades" en cada segle segons els criteris que s'apliquin.




SÍNTESI
Feta per un humà ;)

Roma hi apareix 3 vegades
Londres, 2 cops. 
Bagdad, 2 cops.
En total són 16 ciutats i he tingut la sort de conèixer-ne 4

Tot i la seva importància París i Nova York només hi apareixen un sol cop

PER PAÏSOS
Itàlia (4 ciutats): Roma, Venècia, Florència, Palerm
Estat espanyol (3 ciutats): Mèrida, Còrdova, Madrid,
La Xina (2 ciutats) Kaifeng i Xangai
Iraq: Bagdad hi apareix 2 cops

El mapa l'hem fet jo creant una categoria amb el GoogleMaps

Pots fer el mateix però amb els segles abans de Crist?

És una tasca més complexa, ja que les fonts històriques abans del segle I aC són més escasses i les ciutats no tenien la mateixa rellevància o desenvolupament que tenien en èpoques posteriors. No obstant això, intentaré proporcionar una llista aproximada basada en els registres disponibles i els coneixements arqueològics:

Segle XXXVI aC: Menfis (Antic Egipte) - Com capital de l'antic Egipte, Menfis era un centre de poder, religió i comerç, amb grans construccions i una societat altament desenvolupada.

Segle XXVII aC: Ur (Mesopotàmia) - Capital de la civilització sumèria, Ur era un centre de comerç, art i religió, amb importants avanços en arquitectura i irrigació.

Segle XX aC: Babilònia (Mesopotàmia) - Com capital de l'Imperi Babiloni, era un centre de comerç, cultura i poder, amb la famosa Torre de Babel i altres grans obres d'enginyeria.

Segle XVIII aC: Tebas (Antic Egipte) - Capital del Nou Regne d'Egipte, Tebas era un centre de poder i religió, amb importants avanços en arquitectura i art.

Segle XIII aC: Hattusa (Hatti) - Capital de l'Imperi Hitita, era un centre de poder militar i diplomàtic, amb una administració avançada i relacions amb altres grans civilitzacions de l'època.

Segle X aC: Nínive (Assíria) - Capital de l'Imperi Assiri, era un centre de poder militar i expansió, amb grans obres arquitectòniques i una administració eficaç.

Segle VIII aC: Samaria (Israel Antic) - Capital del Regne d'Israel, era un centre polític, religiós i comercial, amb una societat desenvolupada i una arquitectura impressionant.

Segle VI aC: Atenes (Grècia Antiga) - Com a centre de la democràcia i la cultura grega, Atenes era un centre de filosofia, art i ciència, amb importants avanços en govern i educació.

Segle IV aC: Alexandria (Egipte Ptolemaic) - Com a capital del Regne Ptolemaic, Alexandria era un centre de coneixement i comerç, amb la famosa Biblioteca i el Far, així com importants avanços en ciència i medicina.

Segle II aC: Roma (República Romana) - Durant la República Romana, Roma es va convertir en un centre de poder i expansió militar, amb importants avanços en infraestructura i govern.

Segle I aC: Roma (Imperi Romà) - Amb la transició a l'Imperi, Roma va continuar sent el centre de poder i cultura, amb una influència que s'estenia per tot l'Imperi.

Cal tenir en compte que aquesta llista està basada en les dades arqueològiques i les fonts històriques disponibles, però pot haver-hi altres ciutats que també hagin tingut importància en aquest període i que no es mencionin aquí.

Cotxe de benzina versus dièsel

Document Departament de Mediambient

El diòxid de carboni (NO2) és un gas d'olor irritant i tòxic en concentracions elevades. Disminueix els nivells de la funció pulmonar i augmenta el risc de patir símptomes respiratoris.
La toxicitat de les partícules sòlides (PM) depèn de la seva composició i mida. S'adhereixen a les parets de les vies respiratòries i poden arribar als pulmons. Agreugen l'asma, la bronquitis, etc.

Els compostos orgànics volàtils (COV) tenen una toxicitat elevada quan l'exposició és molt prolongada i una reactivitat també molt alta. Quan es barregen amb els òxids de nitrogen reaccionen per formar ozó (O3)

El monòxid de carboni (CO) afecta la capacitat de la sang per transportar oxigen. Causa afeccions respiratòries, sobretot en els nens petits i la gent gran, i agreuja la situació de les persones amb malalties respiratòries.

El diòxid de carboni (CO2) no és un compost tòxic per a la salut humana, però sí influeix sobre el canvi climàtic, ja que és un gas amb efecte d’hivernacle.


INFORMACIÓ RELACIONADA

CONSORCI SANITARI DE BARCELONA( Agència de Salut Pública)
Els òxids de nitrogen (NOx) a l’aire urbà i la salut
Document informatiu 

Detroit s'enfonsa i es declara en fallida

Només quatre dades sobre aquesta metròpoli que va arribar als 1.850.000 habitants ( 1950 )
i al 2011 en tenia 685.000.

El 40% dels seus semàfors no funcionen
i des del 2008 tampoc la meitat dels parcs.

70.000 propietats públiques abandonades, incloses hospitals

18,6 % d'atur, el doble que fa 10 anys. ( 7,6 % de mitjana als EE.UU)

Un dels índex de delinqüència més elevats del país

La ciutat no té prou recursos per a atendre les necessitats dels seus ciutadans.

FONT: diari Ara (20 juliol 2013)

Més articles
ELPAIS: Detroit toca fondo tras una larga agonia


Blog sobre edificis abandonats d'arreu del món

Enllaços de creativitat ciutadana

Ja fa temps que em van topar amb aquests enllaços
No els he visitat però crec que cal tenir-los en compte pel futur


Històries de Barcelona
http://www.bdebarna.net/v2/index.php











Mi aportación. Ajuda als necessitats
http://miaportacion.org/













Dades i col·laboració ciutadana
http://vecindari.us/



Cercador social de serveis
http://nockin.com/


Horaris de transport públic
http://www.urbanstep.com/

Les coses clares
http://dondevanmisimpuestos.es