El mapa de l'onada de calor a l'Estat: juny 2025 (elDiario.es)

En aquest article del dilluns 30 de juny del 2025 permet comparar la temperatura de la teva província amb la seva mitjana.

En las últimas 24 horas se ha registrado una temperatura máxima mucho más alta de lo habitual para junio en 49 provincias. La temperatura más elevada se ha registrado en Córdoba (43,2ºC) y la máxima más fría en Asturias (25,7ºC).

2025 está siendo el año más cálido desde que existen registros en 11 provincias y el 2º más cálido en otras 4 provincias. En Girona, Tarragona y Jaén las máximas de lo que llevamos de año se sitúan +2,4ºC por encima de la media de las máximas del período de referencia (1981-2010).

Hoy hay 12 estaciones con la temperatura máxima más alta jamás registrada en junio, 4 son capitales de provincia. En lo que llevamos de 2025 se han batido 45 récords🌡️ de temperatura, 14 de ellos en capitales de provincia.

Hem extret les imatges específiques a Girona i les hem capturat

Sèrie de TVE sobre exemples de sostenibilitat

Javier Peña és un comunicador ambientalista conegut pels seus vídeos de Hope!
Darrerament ha fet una sèrie a TVE on es mostren exemples personals i d'àrees que han revertit 

Hi apareixen coneguts ambientalistes d'arreu del món.
En el primer episodi mostren l'exemple d'una reserva marina mexicana, el projecte de reverdiment d'una àrea de la Xina equivalent a la península ibèrica i d'un prototipus de ciment que consumeix menys energia en la seva creació.

 Exemple de l'altiplà de Loess de la Xina que a partir del 1994 s'hi va fer una acció de forestació que al cap de 25 anys ha canviat espectacularment. En podeu veure un petit vídeo de 3 minuts aquí

Abans

Després de l'acció i el pas dels anys

Es vol fer el mateix a Múrcia i a 65 àrees més del món

Literatura i col·lapse: diversos

 

La continuació: La paràbola dels talents (1998) – Octavia Butler

→ És la seqüela directa de La parábola del sembrador i segueix la història de Lauren Olamina mentre intenta expandir la seva comunitat i fer créixer Earthseed, però s'enfronta a noves amenaces, incloent-hi un govern fanàtic i autoritari.

El conte de la serventa (The Handmaid’s Tale, 1985) – Margaret Atwood

→ Una distopia on les dones han perdut tots els drets i són classificades segons la seva capacitat reproductiva. Atwood explora temes de poder, gènere i opressió.

Oryx i Crake (Oryx and Crake, 2003) – Margaret Atwood

→ Una història que barreja ciència-ficció i crítica social en un món devastat per la biotecnologia descontrolada. És el primer llibre de la trilogia MaddAddam.

Els desposseïts (The Dispossessed, 1974) – Ursula K. Le Guin

→ Una novel·la de ciència-ficció filosòfica que presenta dues societats oposades: una capitalista i una anarquista, i explora què significa realment la llibertat.

La carretera (The Road, 2006) – Cormac McCarthy

→ Un relat cru i devastador sobre un pare i el seu fill intentant sobreviure en un món postapocalíptic on gairebé tot ha desaparegut.

El ministeri del futur (The Ministry for the Future, 2020) – Kim Stanley Robinson

→ Una novel·la molt realista sobre el canvi climàtic i les mesures extremes que la humanitat hauria de prendre per evitar l'extinció.

La noia mecànica (The Windup Girl, 2009) – Paolo Bacigalupi

→ Una distopia ambientada en un futur on els recursos naturals escassegen i les megacorporacions controlen l’agricultura i la genètica.

Literatura i col·lapse: La paràbola del sembrador (1993)

La paràbola del sembrador (Parable of the Sower) és una novel·la de ciència-ficció distòpica escrita per Octavia E. Butler i publicada el 1993. La història està ambientada als Estats Units l’any 2024
i mostra un món col·lapsat per la crisi climàtica, la desigualtat extrema, la violència i la falta de recursos bàsics com l’aigua i l’electricitat.

La protagonista és Lauren Olamina, una adolescent negra que viu en una comunitat tancada a Califòrnia amb la seva família. Lauren té una condició especial anomenada hiperempatia, que la fa sentir el dolor (i el plaer) dels altres com si fos seu. A mesura que la seva comunitat es desintegra per l’augment de la violència i el caos, ella es veu obligada a fugir i comença un viatge perillós cap al nord.

Durant el seu viatge, Lauren desenvolupa una nova filosofia espiritual anomenada Earthseed, basada en la idea que "Déu és canvi" i que els humans han d’adaptar-se i evolucionar per sobreviure. A mesura que coneix altres supervivents, comença a formar una comunitat al voltant d’aquesta creença.

El llibre és una crítica a la desigualtat social, el racisme, el canvi climàtic i la deshumanització, i alhora ofereix una visió esperançadora sobre la resiliència humana i la necessitat de construir nous models de convivència.

Imatges generades amb leonardo.AI
Prompt: "A dystopian California in the year 2024, inspired by the novel Parable of the Sower by Octavia Butler. The scene depicts a young African American woman with short curly hair, wearing a rugged backpack and worn-out clothes, walking along a cracked and overgrown highway. She is accompanied by a small group of survivors, each carrying supplies and makeshift weapons. The environment is dry and desolate, with abandoned buildings covered in graffiti, distant fires, and makeshift refugee camps. The sky is an ominous orange due to wildfires and climate change. The atmosphere feels tense yet hopeful, capturing the resilience of those seeking a better future."

Colectivo Burbuja amb Antonio Turiel i Antonio Aretxabala (gener 2025)

 

Colectivo Burbuja és dels pocs canals de YouTube crític amb la política, el canvi climàtic, crisi energètica, etc.
En aquesta episodi hi participen Antonio Turiel, Antonio Aretxabala i el presentador Carlos Barba

Li hem demanat a ChatGPT que ens en faci un resum i ho ha fet molt bé:

Aquest fragment d'una entrevista amb Antonio Turiel discuteix els desafiaments climàtics i energètics, criticant el tecnooptimisme i la manca de planificació democràtica en les solucions proposades. Turiel argumenta que un descens inevitable a l'energia i els materials requereix una planificació radicalment democràtica, prioritzant el benestar humà bàsic sobre el creixement econòmic. Es critica l'ecofeixisme, la manipulació de la informació i les mesures regressives que exacerben les desigualtats. L'autor advoca per solucions complementàries i sostenibles, com ara el transport ferroviari i la navegació a vela, reconeixent la necessitat d'una reconversió industrial i d'un canvi en el model de consum.

RESUM

🌍 El canvi climàtic com a fet físic innegable:
Turiel emfatitza que el canvi climàtic és un fet físic ineludible, igual que la gravetat, i que les mesures per combatre'l són el que ha de ser discutit, no el fenomen en si.

😡 Crítica al tecnooptimisme i la manca de planificació:
Es rebutja la idea d'una solució tecnològica màgica que resolgui tots els problemes, advocant per una planificació democràtica que consideri l'escassetat de recursos i la necessitat d'un repartiment equitatiu.

🏛️ Necessitat d'una democràcia radical:
Turiel defensa un sistema radicalment democràtic per abordar el descens energètic i material, prioritzant el benestar de les persones i la planificació sobre el lliure mercat.

⚠️ L'engany i la crisi social:
Es denuncia la sensació d'engany públic a causa de les mesures injustes i ineficaces implementades sota l'excusa de la transició energètica, cosa que porta al negacionisme i al descrèdit de la ciència.

💡 Propostes de solucions complementàries:
S'esmenten alternatives com la revitalització del ferrocarril, la navegació a vela i l'aprofitament d'energies renovables locals com a solucions complementàries per a un futur de menor consum energètic.

Com puc lluitar contra una onada de calor? amb l'escalfor humana

He trobat aquest interessantíssim fil a Twitter de Raúl Olivan

En 1995 una ola de calor causó 800 fallecidos en Chicago.
Una de las ciudades más ricas del mundo del país más poderoso.

Pero un dato llamó la atención de un joven sociólogo en busca de un tema para su tesis doctoral.

Por algún motivo unos distritos acumulaban hasta 8 veces más fallecidos que otros.

¿Barrios ricos vs barrios pobres?

Sí pero no. Claro que eso marcaba la diferencia pero ningún sociólogo se hubiera sorprendido por eso. 

Lo que llamó la atención del joven Klinenberg fue que la diferencia se mantenía entre barrios aparentemente iguales.

Mismas condiciones económicas, tasa de empleo, nivel de renta…

¿Qué diablos sucedía en aquellos barrios con hasta 8 veces menos muertes? 

Klinenberg confuso, decidió salir de los cuadros de indicadores, los anuarios económicos y demográficos, los mapas de geografía urbana… se puso el gorro de antropólogo y cogió la mochila y la libreta para ver con sus propios ojos qué sucedía en unos barrios y otros. 

¿Adivináis qué es lo que encontró en los barrios con menos muertes?

Se encontró infraestructuras sociales: bibliotecas, asociaciones, parroquias, barberías, mercadillos…

Lo que más reducía las posibilidades de morir por una ola de calor era el -justamente- calor humano. 

Las redes formales e informales de autoayuda, los vínculos sociales, el sistema de afectos y confianza del vecindario, los ojos en la calle, el cuidado distribuido, el buen diseño de los parques, la bibliotecaria, el tendero o la farmacéutica que se preocupa… fueron clave. 

Dicho de otro modo, en palabras de Sennett, lo que marcaba la diferencia tenía mucho más que ver con
la Cité (el conjunto de relaciones y comunidades)
que con la Ville (edificios y calles)

De todo ello debemos aprender, al menos dos cosas. 1. El cambio climático no lo vamos a resolver con tecnología. Esto va de personas.

2. La inteligencia de las ciudades no depende de sensores sino de sensibilidades. Más que proyectos de calidad, necesitamos calidez.

Y este es el punto de partida de Ciudades Hexagonales, el programa de @CIDEU y @Hexagonal_LAB en colaboración con La Habana y 42 ciudades de la región iberoamericana, con el que queremos cambiar la forma de mirar y pensar los desafíos urbanos a través de los 6 vectores.

Sumatori del gel dels pols (3 d'agost del 2024)

 Aquest any encara no havíem publicat cap post del bloc dedicat a la superfície de gels dels pols.
Inicialment ens centràvem en l'àrtic (pol nord) a l'estiu però els darrers anys hem observat que l'Antàrtida (pol sud) ha estat protagonista, com l'any passat 2023 batent un nou rècord.

El que no havíem fet mai, i és molt interessant, és fer-ne el sumatori tal i com es mostra en aquest web
Avui 3 d'agost observem que des del 23 de juliol hi ha un rècord de mínims

L'haurem de seguir durant els pròxims dies per si continua baixant o es manté

Zack Labe és un investigador que ho segueix de ben aprop i en genera gràfiques pròpies.
En la següent gràfica mostra la mitjana de superfície de gel a l'àrtic dècada a dècada.

Gràfics del canvi climàtic

 Hi ha gràfics i gràfics. Els conceptes associats al canvi climàtic sovint no són fàcils d'entendre
per això quan algú fa un esforç de síntesi i ho plasma en un gràfic sol transformar-se en viral.

Avui n'he vist un exemple al compte de Twitter de Leon Simons


"Necessitem les millors ments del món per ajudar a explicar per què passa això. Si us plau, compartiu àmpliament."

We need the best minds in the world to help explain why this is happening.

Please share widely. https://t.co/hSd5fACrjn pic.twitter.com/2k3XNe0NEE

— Leon Simons (is fine) (@LeonSimons8) July 30, 2024

W/m2 vol dir watts per metre quadrat.

De color groc, la radiació solar absorbida.
De color vermell, la radiació tèrmica emesa

Fins a mitjans de 2014 la radiació tèrmica emesa era superior a l'absorbida però després s'inverteix, per tant, això vol dir que ens anem escalfant.

Darreres notícies del clima del futur: AMOC i el científic Rahmstorf (juny 2024)

Llegim al diari Elindependiente en aquest article "El col·lapse oceànic acosta Europa a una glaciació: "De Montpeller cap amunt tot seria neu" que parla d'aquest comentari de Stephan Rahmstorf, cap d'anàlisi del sistema terrestre de l'Institut Potsdam per a la Investigació de l'Impacte Climàtic i professor de Física dels Oceans de la mateixa universitat.


"Vaig assistir a un seminari de tres dies sobre el perill dels canvis abruptes a la circulació oceànica.
 I les conclusions són força preocupants.
Entre el 35% i el 45% dels models d'alta qualitat diuen que l'AMOC col·lapsarà a la dècada del 2030 a causa del canvi climàtic”,

va assegurar Rahmstorf, considerat un dels experts mundials més importants en aquesta matèria. I les alarmes es van encendre."

"Si realment es comença a produir el col·lapse, és irreversible", apunta Antonio Turiel, investigador científic a l'Institut de Ciències del Mar del CSIC.
Ell mateix detalla el que implicaria:
“S'estima que a Europa hi hauria un descens de les temperatures de 3ºC per dècada.
Això una barbaritat, cal pensar que ara estem tenint problemes perquè la temperatura ha augmentat 1,6ºC a tot el planeta respecte a els nivells preindustrials.
Un descens de 3ºC implicaria tenir hiverns com els del segle XIX a la primera dècada, comportaments glacials. Podem estar parlant que en un termini de 30 anys Europa començaria a tornar-se inhabitable”.


Una glaciació, a Europa ia tocar. Sona difícil de creure, però és una possibilitat real.

"Si es produeix un col·lapse més o menys complet de l'AMOC el gel àrtic cobriria tot el canal de la Manxa, i el Regne Unit desapareixeria sota les neus. Seria com Groenlàndia, bàsicament.
I a París hi podria haver diverses desenes de metres de gel.
En resum, des de Montpeller cap amunt quedaria tota Europa quedaria sepultada sota la neu", afegeix Turiel.


Vídeo de l'Antonio Turiel de 12 minuts comentant-ho al Tot es mou

YouTube: recomanem seguir a aquest canal, Café ConCiencia

Amb una descripció de Youtube com aquesta:
Comparte un café y charla con nosotros, los viernes a las 18 horas en Twitch, de "Ciencia para tomar Conciencia" Descripció de Twich "Soy Santiago Morales Coria, doctor en Psicología. Desde 2013, profesor-tutor de la UNED en asignaturas del departamento de Psicobiología. El viernes, a las 18 horas, compartiremos café y charlaremos de Ciencia para tomar Conciencia." Freqüència: quinzenal (divendres a les 18:00h en directe per twitch i al cap d'uns dies ho puja a Youtube) Seguidors: 163, però a nosaltres no ens importa perquè ja estem acostumats a tenir interessos minoritaris ;) i amb 33 vídeos d'una hora aproximadament, Inici emissions: juny del 2023 Nombre de vídeos: 33 (fins avui) www.youtube.com/@Cafecon100cia
El format és una hora en directe cada quinze dies parlant de temes relacionats amb energia, clima, decreixement, crisi del petroli, etc. El locutor parla fluixet i sembla que ho fa així per no despertar a la seva família. Té un to molt didàctic i planer. Altament recomanable. Tot és molt casolà. Esperem que cada cop tingui més seguidors i que afegeixi elements gràfics als seus comentaris.

Quan trigaria el supercomputador més potent a executar el model de l'AMOC?

 El darrer informe sobre l'AMOC es va gener amb aquest supercomputador holandès: l'Snellius. 

 
El que desconeixem n'és la seva versió perquè n'hem trobat 3: 
a la posició #145 amb 5,4 petaflops,
a la posició #210 amb 3,6 petaflops
o a la a la posició #461 amb 2,13 petaflops







El supercomputador més potent del món és el Frontier dels E.U.A amb 1.194 petaflops de potència.

Si suposem que el càlcul de l'AMOC es va fer amb el supercomputador més ràpid dels holandesos (#145 amb 5,4 petaflops) i va trigar 6 mesos, quant hauria trigar amb el número 1 de 1.194 petaflops de potència?

El Frontier #1 és 221 vegades més potent que el #145 Snellius.

Per tant hauria trigat 20 hores.

(Aquest càlcul seria correcte sempre que es pogués executar el mateix model climàtic al Frontier sense tenir en compte cap més paràmetre cop capacitat d'emmagatzematge, etc.)

Què és el Top500.org o llista dels supercomputadors més ràpids?

Un supercomputador és un dispositiu amb la capacitat de fer càlculs matemàtics superiors a un ordinador com el que tenim a casa. Solen ser milers de CPUs connectades entre sí.
Trobareu més informació a Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Supercomputadora


A casa nostra hi ha les diferents versions del Marenostrum, actualment  (novembre 2023) al número 8, 19 i 121 dels 500 més potents del món.

Des de fa més de 25 anys que existeix una llista mundial Top500 on s'indiquen paràmetres com país, nombre d'operacions per segon, sector, categoria o camp d'estudi, etc.

En la següent captura de pantalla ens hem centrat en el tant per cent de supercomputadors que fan càlculs sobre meteorologia o canvi climàtic.

Àrees d'estudi

En la següent captura veure com es mesuren Gigaflops, teraflops, petaflops, exaflops, etc.




El sistema operatiu dominant estan basats en Linux

Supercomputadors per països
En aquest cas l'Estat Espanyol es troba en la setena posició amb 184 Petaflops

Evolució de la capacitat de càlcul (escala logarítmica)

En l'actualitat ja s'ha superat l'Exaflop

Què representen 2 graus més de temperatura mitjana?

El canvi climàtic o emergència climàtica és un concepte que pot semblar complicat,.
Darrerament s'està parlant que ja hem sobrepassat els 1,5 graus centígrads i que anem camí dels 2.

Una manera de fer-lo més "tangible" o no tan abstracte és mostrar-ne una sèrie de gràfics.
En una entrada anterior vam parlar de les warming stripes o aquest de la temperatura al llarg de la història humana (safe climate zone)

Ara hem trobat un de més precís on, mitjançant els valors de la NASA, Shakun i Marcott

En aquest nou gràfic s'hi han afegit els esdeveniments més importants com la construcció de Gobekli Tepe a Turquia, l'inici de l'agricultura, la construcció de la gran piràmide de Gizeh, l'arribada dels víkings a nord-amèrica, l'arribada de Cristòfol Colom, etc.

Fixeu-vos que ja ens trobem fora d'una zona habitable. Els 2 graus 

Com ens comportarem els humans fora d'aquesta zona? Hi hauran lluites pels recursos, els aliments, per les zones habitables. S'incrementaran els conflictes. Hi hauran morts de fam, malalties, ... Hi hauran conflictes entre privilegiats i la resta de la població.

O potser no. L'ésser humà cooperarà amb altres humans formant col·lectius resilients i es mourà cap a la solidaritat dins de la mateixa espècie.

2024-09-27
Actualitzo aquesta entrada amb aquesta nova imatge que he tret d'aquí
(cliqueu-hi a sobre per ampliar a 1920pix d'amplada)

Col·lapse: seguiu a Guillem Planisi Blanquer (Beamspot)

En aquests moments de saturació informativa i fakenews és important seguir a persones amb idees pròpies i que saben el que diuen. Beamspot o Guillem Planisi Blanquer n'és un d'ells. Col·laborador del blog The Oil Crash d'Antonio Turiel, amb entrades tan il·luminadores com "La lavadora de medianoche".

Planisi és Responsable de Desenvolupament de productes electrònics encastats i de sistemes de test automatitzats amb àmplia experiència en el disseny i creació de circuits electrònics, segons el seu Linkedin.

Podeu seguir-lo al seu blog de Substack o escoltar les seves aparicions al programa d'Eco Leganés (abril, 5 de novembre, 9 de novembre del 2023)




 o al canal de Colapsistas de Félix Moreno (capítol 2 i capítol 4)

Per què cal seguir-lo?
Perquè parla de la seva experiència laboral en el món de l'automoció.
Perquè cita les seves fonts (Turiel, Martin Armstrong, etc).
Perquè és honest i no parla d'allò que desconeix.
Perquè és autodidacte amb criteri.
Perquè també parla de geopolítica i recursos.

Què són les "ratlles d'escalfament" o "ratlles climàtiques" o Warming stripes ?

L'ésser humà necessita imatges per copsar el conceptes d'una manera més ràpida. La infografia hi ajuda molt i més en aquests moments de manca d'atenció. Si hem de llegir un llibre o un article llarg però es pot sintetitzar en una sola imatge, l'efecte és més ràpid.

El 22 de maig del 2018 Hawkings va inventar les warming stripes (ratlles d'escalfament o climàtiques) per a fer més evident l'augment de la temperatura a la Terra. Tambés es diuen "bandes climàtiques" o "línies de temps climàtiques".

"Les ratlles d'escalfament (de vegades anomenades ratlles climàtiques, línies de temps climàtiques o gràfics de ratlles ) són gràfics de visualització de dades que utilitzen una sèrie de ratlles de colors ordenades cronològicament per visualitzar-les. Retratar les tendències de la temperatura a llarg termini. Les ratlles d'escalfament reflecteixen un estil " minimalista " , concebut per utilitzar només el color per evitar distraccions tècniques per transmetre de manera intuïtiva les tendències de l'escalfament global als no científics. "

Se n'han fet moltes versions (graffittis, samarretes, tasses, mitjons, etc) per a fer-les més visibles i populars.

Fins i tot, s'han adaptat a cada continent o ciutat. En la següent imatge es mostre algunes ciutats del Regne Unit.



Una altra de les imatges més "didàctiques" i potents és aquesta altra.

En aquesta s'hi mostra l'evolució de la temperatura des de 20.000 anys abans de Crist fins avui.
A la zona blava (Safe climate zone) o "zona segura del clima" s'observa com coincideix amb el naixement de la civilització humana (entre 0 i 1ºC).
Ara ens trobem a +1,1ºC.
Al 2050 se suposa que entrarem a la franja dels 2ºC.
No calen més comentaris.