Vídeos vistos i que trobo interessants (2026-04-20 - 2025-04-26)

 La setmana passada vaig veure una sèrie de vídeos. N'esmento els més interessants, sense cap comentari addicional.

No Normal.org: la xerrada d'Antonio Turiel

 Les 40 xerrades impartides per 41 ponents tindran el mateix contingut: uns 30 minuts d'informació i exposició i després s'obrirà un torn de paraules perquè els assistents preguntin o facin propostes.

En aquest vídeo de la conferència de León es pot veure 

El divendres 17 d'abril del 2026 al centre cívic del Barri Vell de Girona
Jordi Solé i Ollé en va fer la seva versió
Més informació al final d'aquesta entrada

Podeu veure les xerrades gravades en aquest enllaç

NO NORMAL.org: 41 xerrades arreu de l'estat sobre la fi de la normalitat

Durant aquesta setmana uns 40 ponents faran una xerrada arreu de l'estat espanyol amb el mateix contingut.
Antonio Turiel n'és l'exponent més conegut.
En aquest vídeo ens fa una breu descripció (8 minuts) 

Podeu trobar més informació al web nonormal.org

 

Aquests són els ponents que impartiran alguna de les 40 xerrades per tot l'estat espanyol

Mai no va ser sostenible

Durant dècades vivim sobre una energia abundant i uns recursos que semblaven infinits.
Però aquesta base ja no existeix.
Ja està passant

Els preus pugen, els recursos escassegen i l'energia deixa de ser abundant. No és una crisi puntual. És linici dun canvi de sistema. 

No hi ha marxa enrere
Estem entrant en una nova realitat marcada per límits, tensions i canvis profunds.
I ens haurem d'adaptar. El futur serà diferent. 

XERRADA DE GIRONA

El proper divendres 17 d'abril de 18.00 a 19.00

Jordi Solé Ollé serà al Centre Cívic del Barri Vell de Girona

Carrer de la Cort Reial, 7

Podeu visitar el seu bloc Tempus Fugit

Sóc investigador en els camps del clima, el medi ambient, l'ecologia i l'energia. Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona i doctor en Física Aplicada per la Universitat Politècnica de Catalunya. Científic de l'ICM-CSIC i investigador associat del CREAF. Actualment coordino el projecte europeu MEDEAS . La meva recerca es centra en:

- Processos físics a l'oceà: dinàmica de la capa de barreja, inestabilitats i modelatge numèric amb models de circulació regional (ROMS).

- Ecologia marina: estudi de proliferacions nocives d'algues i interaccions físico-biològiques utilitzant models numèrics.

- Anàlisi i modelització de recursos energètics.

Des de desembre de 2022 sóc membre del Comitè d'Experts en Canvi Climàtic del Parlament de Catalunya.

Des de 2009 tinc un bloc de divulgació en català sobre qüestions relacionades amb l'energia i el medi ambient (amb més de 150000 pàgines visualitzades) i ofereixo xerrades informatives sobre la importància dels efectes de l'energia i el clima a la societat, he publicat diversos articles divulgatius i he participat en diversos mitjans de comunicació (ràdio, televisió i impressió) parlant sobre la crisi energètica, el canvi climàtic i les seves implicacions per a la societat.

Veneçuela: la predicció de Turiel del 2010

El que ha passat a Veneçuela ja ho va predir Antonio Turiel al seu blog Oil Crash el 18 d'agost del 2010 en la seva entrada "El peor escenario posible".
En aquell moment ho veia com a imminent (juny del 2012) i ha passat 13 anys i 6 mesos més tard
però els motius són els mateixos encara que ens vulguin fer creure que l'objectiu era un altre (narcoterrosime)

Quark, ciencia ficción y Matrix
Recentment també ho va predir Quark i en aquesta entrada ens ho recorda


Infografia de Visual Capitalist (2025)

Imatge de 2025 (cliqueu per ampliar)

ZR06 - Antonio Turiel, Un Choque Inevitable (2 de 2)

 Aquesta és la segona part de l'entrada (1 de 2) i continuem fent captures del vídeo de 6 minuts del canal de Salvador Ibáñez

Transcripcions i captures de pantalla

• Solo el 22%. El otro 78% es el combustible de los camiones, de los aviones, de los tractores, el gas de las fábricas y todo eso es muchísimo más difícil de pasar a eléctrico. Entonces, ¿qué ha pasado con todo este despliegue de renovables? pues que según esta visión ha sido en gran parte una burbuja especulativa y ahora esa burbuja parece que está pinchando.

• Los grandes fondos de inversión están empezando a retirarse, se cancelan proyectos porque se han dado cuenta de que el mercado ya está saturado y sencillamente la rentabilidad ya no es la que era, las cuentas ya no salen. Entonces, recapitulemos. Tenemos un sistema energético, el de los fósiles, que se agota y la alternativa que nos proponen las renovables industriales, parece que no puede llenar ese hueco y tiene sus propios problemas gigantescos.

Clica sobre la imatge per ampliar-la

• 
  

Esto nos deja en una encrucijada, ¿no? Una elección entre dos caminos muy muy distintos. Y todo se resume en una frase demoledora de Edward Abbey. Crecer por el mero hecho de crecer es la ideología de un tumor. No se puede crecer infinitamente en un sitio que es finito. Y aquí está la clave del asunto. La elección real no es entre crecimiento o no crecimiento.

• • Según este planteamiento, vamos a decrecer sí o sí porque la energía se acaba. La verdadera elección es cómo vamos a hacerlo. O lo hacemos a las bravas de forma caótica, con crisis, guerras por recursos y un empobrecimiento general, o lo hacemos de forma planificada, democrática y ordenada, buscando el bienestar de todos.

• A lo primero se le llama empobrecimiento, a lo segundo decrecimiento. ¿Vale? Pero, ¿qué significa eso de un descenso planificado en la práctica? pues implica repensarlo todo de arriba a abajo. 

Por ejemplo, en vez de coches privados para todos, apostar por una red de trenes eléctricos superficiente. En vez de móviles que duran 2 años, diseñar aparatos electrónicos que duren para siempre, que se puedan reparar y actualizar.

• Se trata de pasar de una economía de usar y tirar a una circular y, por supuesto, poner en el centro la educación y la justicia social. Al final la cosa es muy simple. Con las leyes de la física, con los límites del planeta, no se puede negociar. Están ahí. y punto. Así que la única elección que de verdad tenemos es si vamos a gestionar esta transición nosotros de forma inteligente o si vamos a dejar que la transición nos gestione a nosotros por las malas.

• Y con esa pregunta tan directa nos deja este análisis.
  ¿Es posible un descenso planificado y digno o estamos abocados a un colapso caótico? Es un desafío que nos obliga a pensar qué futuro queremos y, sobre todo, si seremos capaces de ponernos de acuerdo para construirlo antes de que la propia realidad tome la decisión por nosotros.

ZR06 - Antonio Turiel, Un Choque Inevitable (1 de 2)

 En aquesta entrada farem captures del vídeo de 6 minuts del canal de Salvador Ibáñez

Captures de pantalla i transcripció 
de la primera part del vídeo

• A ver, ¿y si todo lo que oímos sobre la crisis climática fuera en realidad solo la punta del iceberg? Hoy vamos a desgranar la visión de Antonio Turiel, que nos habla de un choque, un choque que parece inevitable entre nuestro sistema actual y, bueno, los límites del planeta. Es una perspectiva, digamos, directa, sin adornos.

• Vale, vamos al lío. La idea central de todo este análisis es bastante simple, pero a la vez demoledora. Nuestro sistema actual, tal y como está montado, va de cabeza a estrellarse contra la realidad. ¿Por qué? Porque la idea de crecer sin parar, de forma infinita, en un planeta que obviamente no es infinito, pues según esta visión es que no se sostiene por ningún lado.

• Para entender de verdad la magnitud del problema, tenemos que hacer un esfuerzo y mirar más allá de lo que siempre se habla, porque sí, el cambio climático es gravísimo, por supuesto, pero es solo una pieza, una pieza de un puzle enorme, mucho más complejo. La crisis ambiental es mucho más grande y para medirla, para ponerle cifras, la ciencia ha desarrollado una herramienta que es bueno, es clave.

• Se llama el concepto de los límites planetarios. Pensemos en ello como el panel de control de la Tierra. Hay nueve sistemas que son vitales, que regulan la salud del planeta y cada uno de ellos tiene una línea roja, un límite que no deberíamos pasar porque si lo cruzamos, bueno, el riesgo de cambios irreversibles de un colapso se dispara.

• Es un riesgo existencial, así de claro. Y aquí viene el dato que de verdad pone los pelos de punta. De esos nueve límites, de esos nueve sistemas vitales, ya hemos cruzado siete. Siete de nueve. Pero ojo que lo más fuerte no es eso. Lo más fuerte es que si miramos cuáles son los peores, el cambio climático es solo el cuarto.

• Por delante tenemos cosas como la contaminación química, la destrucción de la biodiversidad o cómo hemos alterado por completo los ciclos de los fertilizantes. O sea, que el problema es mucho más profundo de lo que parece. Vale, sigamos tirando del hilo porque todo esto está conectado. Si levantamos otra capa de la cebolla, llegamos al que podría ser el verdadero motor de toda esta crisis.

• Solemos oír que la transición energética es por el medio ambiente, ¿verdad? Bueno, según este análisis, la razón principal es otra más cruda y directa. Se nos está acabando la energía barata. Sencillamente los combustibles fósiles, que eran fáciles de sacar y por tanto baratos, están llegando a su fin. Fijaos en un dato. Desde 2014 la inversión en buscar nuevos yacimientos de petróleo ha caído en picado.

• Y no es porque de repente las petroleras se hayan vuelto ecologistas, no es porque ya no sale a cuenta. Cada vez es más difícil y más caro encontrar algo, porque el petróleo fácil ya no queda. Y esto nos lleva a una cifra que es es una auténtica locura. Por cada barril de petróleo que descubrimos hoy en día, nos bebemos 12. 12. Estamos tirando de las reservas que se encontraron en los años 60 y 70.

• Es como vivir de los ahorros de los abuelos. Y que nadie piense que esto es algo que pasará en el futuro, ¿eh? Es que ya está pasando. El pico mundial de producción de petróleo convencional fue en 2018, ya pasó. Y el diésel, que es literalmente la sangre que mueve los camiones, los tractores, los barcos, toda la economía global, su producción ya está cayendo.

• Y no olvidemos el dato clave. Casi el 85% de la energía que mueve el mundo sigue viniendo de estas fuentes que se están agotando. Claro, la pregunta lógica es, bueno, si se acaban los fósiles, pues ponemos renovables y listo, ¿no? Esa es la solución que nos venden. Pero, ¿pueden de verdad las renovables a escala masiva sustituir toda la energía que consumimos hoy? Pues según este análisis, la cosa es bastante más complicada de lo que parece.

• Hay una serie de peros de los que casi nunca se habla. Para empezar, los materiales. Para hacer todos esos paneles solares y molinos de viento, hace falta cobre, litio, plata, un montón de minerales que sorpresa no son infinitos y no hay suficientes para hacer una transición a nivel mundial. Luego la gran paradoja.

• Para fabricar, transportar e instalar un molino de viento necesitas diésel, carbón y gas. O sea, dependen de los mismos combustibles que quieren reemplazar. Y eso sin hablar de los problemas de estabilidad que generan en la red eléctrica. Y para rematar, un dato que lo pone todo en perspectiva. En un país como España, toda la electricidad, la de los enchufes de casa, las luces, etcétera, es solo el 22% de la energía total que usamos.

Segona part del resum de l'entrada

Cotxe elèctric o de combustió? Entrevista de El Bosque del Lobo a Turiel

Sön 5 vídeos de pocs minuts cadascun i que passen molt ràpid.

5 minuts
 

"Tres Preguntas" 29 de setembre del 2016

4 minuts

Un canvi de posició de l'Agència Internacional d'Energia (el comentari d'Antonio Turiel)

Un cop l'any l'Agència Internacional d'Energia fa un resum o estat del món en l'àmbit energètic.
Antonio Turiel ens en parla des del seu bloc a l'entrada
"Si no ponemos mucho dinero, no habrá petróleo ni gas natural"

Intentarem fer un resum de l'article de Turiel:

Al 2010, per a primera vegada va reconèixer que hi havia problemes per a fer créixer la producció de petroli.
Al 2018 van estar a punt de reconèixer que el Peak Oil era imminent. Recordem que aquell any va marcar un màxim de producció de combustibles fòssils.

A partir del 2020 diuen que no hi ha un pic de producció sinó "un pic de demanda" però els recursos que hi ha són cars d'extreure tant econòmicament com econòmicament.


"En aquestes circumstàncies, l'AIE té una papereta dificilíssima.
Com explicarà ara que això del pic de la demanda era mentida?
Com explicarà que, en realitat, faltarà petroli primer i després gas i més tard carbó?
Que no serà possible mantenir el creixement econòmic?
Com aconseguireu que els països occidentals acceptin que, d'una manera o altra, això canviarà forçosament, que el joc s'ha acabat?"

I és en aquest context que l'AIE acaba de publicar un informe especial que ningú no s'esperava. Un informe amb revelador títol:
“Les implicacions dels ritmes de descens dels camps de petroli i gas”.
Un informe amb què l'AIE espera aplanar el terreny per a les amargues píndoles que caldrà empassar els propers anys. Atesa la importància d'aquest informe, he decidit escriure aquest post, analitzant-ne el contingut.

"Una mica més tard, s'analitza el ritme de descobriment de nous jaciments de petroli i gas. Aquí l'AIE utilitza un dels seus vells trucs bruts, i en comptes de presentar les troballes separadament per al petroli i el gas, els presenta conjuntament, convertint el gas en “barrils de petroli equivalent”. Tingueu present que, quan es presenten així, el gas representa al voltant del 60% dels descobriments, i el petroli el 40% restant.
Crec que el gràfic és molt eloqüent sobre la situació actual. Durant el període 2020-2024, els descobriments de petroli han d'estar pels 3000 milions de barrils anuals (quan abans ja han dit que haurien de rondar els 10.000 simplement per mantenir la producció)."

"Comencem pel més bàsic: la paraula "pic" ("peak") i els seus derivats apareix la barbaritat de 92 vegades, i això en només 73 pàgines d'informe; i en tots casos, es refereix a pic de producció, mai al pic de demanda
(sembla que estem recuperant el temps perdut en els darrers anys).
Una ullada ràpida a l'informe mostra que estem davant d'un document fonamentalment tècnic, amb molta anàlisi numèrica (fins esmenten qüestions tècniques del llenguatge de programació usat a l'anàlisi) i molt poca interpretació política."

Com a cada capítol, la primera figura parla per si sola.
Així evolucionaria la producció de petroli i gas si s'aturés la inversió en upstream,
és a dir, si la deixés caure a les taxes de declivi naturals:"




"I al final aquesta sembla ser la conclusió que volen transmetre amb aquest informe:
que es pot aconseguir una certa estabilitat durant els propers 25 anys,
per tal de mantenir un nivell d'inversió al voltant del mig bilió de dòlars anuals.

És una llàstima que l'informe s'acabi així, amb aquesta conclusió.
Per descomptat, manca en aquesta anàlisi una millor comprensió de la geologia dels jaciments, ja que en el fons s'assumeix que els jaciments apareixeran simplement si es posa més diners. En realitat, com mostra la seva gràfica de descobriments, tot i mantenir-se el nivell d'inversió cada cop es troba menys petroli i gas. Simplement perquè cada vegada queda menys, accessible i fàcil d'explotar.

L'AIE, amb aquest informe, s'ha cobert l'esquena, com és el costum.
Ells ja han avisat del problema del declivi productiu, i han donat la recepta per evitar-ho: cal invertir més diners, i almenys mig bilió de dòlars. Almenys, perquè com ells mateixos adverteixen, els declivis empitjoraran en els propers anys.

A veure com es presenta el WEO d'aquest any, al final.
Però segurament trobarem algunes sorpreses.
De moment, vagin preparant la cartera, perquè al final pagarem per aquest petroli, tant si es posa la inversió a upstream com si no es posa.

Salu2.

AMT"