Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris asteroides. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris asteroides. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 de juliol del 2025

Josep Maria Trigo, astrofísic i el seu llibre La Terra està en perill (Casa de Cultura de Girona)

 El passat dijous 22 de maig del 2025 a la Casa de Cultura de Girona l'astrofísic Josep Maria Trigo va impartir la xerrada "Identificant el risc vingut del cel: asteroides potencialment perillosos i els seus fragments" que és molt similar a aquesta del 2023



dimecres, 12 d’octubre del 2022

La sonda DART va aconseguir desviar un asteroide per primera vegada a la història (ElPaís)


 FONT: ElPaís 11 octubre 2022


Resum:

El primer intent de la humanitat de desviar un asteroide ha tingut èxit. La petita sonda robòtica que va impactar contra Dimorfo a uns 11 milions de quilòmetres de la Terra ha aconseguit canviar considerablement el seu rumb

"L´equip ha confirmat que l´òrbita de Dimorfo s´ha escurçat en 32 minuts", ha explicat Bill Nelson, administrador de la NASA. "Aquest és un moment decisiu per a la defensa planetària i un moment decisiu per a la humanitat", ha afegit. Giorgio Saccoccia, president de l'Agència Espacial Italiana, que va contribuir amb el satèl·lit LICIACube que va gravar l'abans i el després de la col·lisió, ha explicat: “Això és una cosa de què estar orgullosos com a projecte internacional”. Després d'aquest èxit “podem dir que estem una mica més fora de perill dels asteroides perillosos”, ha afegit.

El 27 de setembre, la sonda DART —de la mida d'una nevera i amb una massa d'uns 600 quilos— va impactar contra Dimorf, un asteroide unes 10 milions de vegades més gran.

Era el primer assaig general amb què l'Oficina de Protecció Planetària de la NASA vol aprendre a desviar futurs asteroides de més de 140 metres de diàmetre, que podrien destruir tota una ciutat si arriben a impactar contra el nostre planeta.

La missió ha tingut un èxit rotund, ja que ha aconseguit frenar considerablement Dimorfo. Aquest cos de 160 metres de diàmetre va ser elegit perquè orbita com una lluna al voltant de Dídimo, un altre asteroide amb un diàmetre de 780 metres.

En condicions normals, Dimorfo completava una òrbita al voltant del seu company cada 11 hores i 55 minuts. Després d'impactar de cara i uns 22.000 quilòmetres per hora contra el seu objectiu, DART va reduir en 32 minuts aquest període. Això suposa que Dimorfo també s'ha acostat al seu germà uns 35 metres. L'any passat, l'equip científic va determinar que si DART reduïa l'òrbita de Dimorfo 73 segons o més, la missió ja seria un èxit, encara que l'esperança era minvar-la uns 10 minuts.

ASTEROIDES PERILLOSOS
Actualment s'han descobert el 95% de tots els asteroides de més d'un quilòmetre de diàmetre; capaços de causar una catàstrofe planetària semblant a la que va provocar l'extinció dels dinosaures fa 66 milions d'anys.

Els cossos de més de 140 metres com Dimorfo són molt més preocupants, perquè només se n'han localitzat el 40%. L'any 2017, la NASA va decidir dedicar uns 325 milions d'euros a fer realitat la missió DART. Amb ella volien perfeccionar els actuals models informàtics perquè en el futur la humanitat pugui fer front a roques perilloses impactant contra elles una sonda fabricada a mida.

MISSIONS FUTURES
El 2026, la sonda Hera de l'Agència Espacial Europea arribarà al sistema Dimorfo-Dídimo per mesurar amb precisió la massa, la composició i l'estructura interna d'aquests dos asteroides i dur a terme una detallada reconstrucció tridimensional del cràter deixat per DART. El següent pas seria tenir ja un model fiable capaç de determinar quin tipus de sonda podria desviar un futur asteroide amenaçador en funció de la mida i la massa i el temps disponible abans que xoc contra la Terra. El 2026 els EUA tenen previst llançar a l'espai el telescopi NEO, que elaborarà un catàleg d'asteroides i estels de més de 140 metres de diàmetre. Aquest instrument tindrà visió infraroja, cosa que permetrà detectar els cossos que s'acosten des de la direcció del Sol, difícils de localitzar per a telescopis convencionals.

dijous, 20 d’agost del 2020

Asteroide 2020 QG: ahir en va passar un de molt a prop (3.000) km

Sol haver-hi una xarxa d'observació d'asteroides i altres cossos que vigilen els més perillosos, però a vegades passen coses imprevistes com el que va passar ahir.

Es va detectar un asteroide 6 hores abans que passés perquè venia del sol.

Dades de l'asteroide

Nom:
2020 QG
Mida: com un cotxe (4-5m)
Velocitat: 44.000 km/h
Composició: desconeguda

Un dels primers a comunicar-ho a TW és Joan Anton Català







Un altre tuitaire, Jordi Gil n'ampliava la informació




En la següent imatge veiem la proporció de l'esdeveniment tenint de referència diferents punts:
1-l'Everest (8 km),
2-la capa d'ozó (50 km)
3-l'òrbita de l'Estació Espacial Internacional ISS (400 km) 
4-i finalment l'asteroide 2020QG a 3.000 km







3000 km és la distància en línia recta entre Barcelona i Moscou.




En aquesta altra entrada d'aquest blog, hi trobareu més informació sobre els impactes de meteorits més destacats.

Els asteroides de menys de 50 metres solen desintegrar-se a l'atmosfera.

dissabte, 4 de juliol del 2020

Els asteroides "més perillosos" que ens podem trobar en els propers anys





El web de la IAWN (xarxa internacional de detecció d'asteroides) té un apartat on es hi ha els més perillosos que s'esperen pels propers anys.

Aquesta taula mostra els futurs PHA de prop d’objectes amb òrbites ben determinades observades per a diverses oposicions. Això difereix de la taula de CA que enumera només nous descobriments de prop.

Per a entendre aquesta taula cal tenir en compte 3 punts:

1-La data de quan s'esperen la seva aproximació al nostre planeta

2-LD o Lunar Distance. 1.0 seria la distància entre la Terra i la Lluna. Per tant, com més petit és aquest valor, més proper s'estima que passarà

3-Diàmetre estimat



Un cop coneguts aquests paràmetre bàsics podem marcar quins serien els més perillosos



Només n'hem marcat els inferiors a 0,30 de la distància amb la Terra i els de més de 300 metres de diàmetre.

Aquesta és la "llista d'asteroides coneguts" avui mateix. Podrien aparèixer asteroides que fossin més petits, per tant menys visibles.

Com per exemple aquest 2018 CB , un que es va descobrir 5 dies abans que passés i que era potenciament perillós.


Per ara, no es coneix cap asteroides que representi un risc d'impacte a la Terra en els propers 100 anys
Fins ara, l'asteroide més perillós fou el 2009FD, que tenia menys de 0,2% de probabilitats de xocar amb la Terra en el año 2185.

IMPORTANT
En aquest enllaç de la Wikipedia (ENG) hi trobareu tota la informació dels NEOs

divendres, 3 de juliol del 2020

Provant de desviar un asteroide (2022)



Un cop més des de la redacció de Vilaweb ens informen de notícies interessants
En aquest cas sobre "La primera missió de defensa planetària: desviar l'asteroide Dimorphos el 2022)"

La NASA i l’Agència Espacial Europea han confirmat la missió per a desviar l’asteroide Dimorphos entre juliol i setembre de 2022. L’objectiu del projecte no és evitar una amenaça real, sinó que és el d’adquirir els coneixements necessaris per a poder desviar un objecte potencialment perillós per a la Terra.

De moment, no hi ha cap asteroide que suposi un risc en les dècades vinents, i el més perillós és el 2009FD, el qual té menys d’un 0,2% de probabilitats de xocar l’any 2.185. En el cas de l’asteroide Dimorphos, de cent seixanta metres de diàmetre, hi ha menys d’una probabilitat entre mil cent vuitanta-tres d’impactar, però és un candidat idoni perquè la nau DART xoqui i desviï aquest objecte espacial.

Dimorphos forma part d’un sistema binari, girant al voltant d’un altre asteroide anomenat Didymos, de set-cents vuitanta metres de diàmetre. Un primer factor que el fa idoni és que d’aquí a un any passarà relativament a prop, a uns onze milions de quilòmetre i, el segon, és que el xoc amb l’objecte més petit evita un canvi de trajectòria en el sistema. La col·lisió permet de mesurar els efectes del xoc sobre la velocitat – que esperen que es redueixi un centímetre per segon – i els canvis que faci sobre l’òrbita que fa Dimorphos sobre l’altre asteroide més gran.
Segons la NASA, amb una mitjana d’una vegada cada deu mil anys hi ha la possibilitat que un asteroide de més de cent metres impacti sobre la Terra, causant grans onades o desastres a escala local.


Fins ara, l'asteroide més perillós és el 2009FD, que té menys de 0,2% de probabilitats de xocar contra la Terra en l'any 2185.



NOTÍCIES RELACIONADES
https://www.bbc.com/mundo/noticias-48128458

Un asteroide s'acosta veloçment a la Terra. Mesura entre 100 i 300 metres i, d'arribar a impactar nostre planeta, alliberaria entre 100.000 i 800.000 kilotones d'energia, el que causaria una gran devastació.

Com a referència, la bomba atòmica llançada sobre Hiroshima tenia "només" 15 kilotones.

La Xarxa Internacional d'Alerta d'Asteroides (IAWN, per les sigles en anglès),
calcula que l'asteroide passarà molt a prop nostre aquí a set anys
(el 29 d'abril de 2027) 
i tindrà un 10% de possibilitats d'envestir la Terra.

divendres, 16 de febrer del 2018

Meteorits: impactes destacats (Chicxulub, Meteor, Tungunska)

Roques de l'espai
Els meteorits són objectes de l'espai exterior que cauen a la Terra.
Es creu que es van originar al cinturó d'asteroides, entre Mart i Júpiter. El material meteòric també ve dels cometes, de la Lluna i de Mart.

A continuació es detallen els més importants:
Barringer Crater (conegut com a Cràter Meteor)

Es va formar fa 50.000 anys per un meteor de ferro d'entre 30 i 50 metres de diàmetre. El cràter fa 1.200 metres de diàmetre i 200 metres de profunditat.




Fotos del Cràter Barringer (Cràter Meteor)






 Projecció de la mida del Cràter Barringer (o Cràter Meteor) sobre d'una població petit. En aquest cas sobre l'escola de Riudellots de la Selva de 2000 habitants.


El més vell és el de Chicxulub, a la península del Yucatán.
Es creu que va iniciar l'extinció dels dinosaures fa 65 milions d'anys. Fou l'impacte d'un cometa o asteroide de 10 km de diàmetre i va deixar un cràter de 180 km.


Perills d'un impacte

Es calcula que els darrer 1.000 milions d'anys la Terra ha rebut l'impacte de 130.000 meteorits

L'estadística ens diu que cada any hi ha un impacte d'un meteorit de menys de 50 metres, cada 1.000 anys, n'hi ha un de 75 metres (semblant al cràter Meteor) i cada 5.000 anys, un de 160 m, com el de Tungunska.




A continuació simulem com seria el cràter de l'impacte de fa 65 milions d'anys a Chicxulub sobre la Catalunya actual





En aquest gràfic podem observar els impactes més importants.

Atenció
La mida del cercle NO ES CORRESPON amb la mida real, però sí que n'indica les dimensions exagerades.



divendres, 9 de febrer del 2018

Asteroide 2018 CB, descobert fa 5 dies passarà avui, 9 de febrer del 2018

NOM=2018 CB
MIDA= 20 metres de diàmetre.
DISTÀNCIA= 65.000 km de la Terra.
DATA DESCOBRIMENT=4 de febrer de 2018. (5 dies abans apropament)
QUI L'HA DESCOBERT=el telescopi Catalina Sky Survey d'Arizona, EE.UU.


L'asteroide 2018 CB, descobert fa 5 dies passarà avui, 9 de febrer del 2018 a una distància de 65.000 km de la Terra.
És a dir, a una cinquena part de la distància que hi ha entre la Terra i la Lluna. (LD, Lunar Distance)



2018 CB és un asteroide, classificat com un objecte proper a la Terra (NEO) del grup Apollo, amb menys de 20 metres de diàmetre.
Va ser descobert el 4 de febrer de 2018. (FA NOMÉS 5 DIES)

Apareix inusualment brillant per la seva grandària, suggerint que està fet de materials més brillants que l'asteroide mitjà.

El 9 de febrer de 2018, l'asteroide va passar uns 64.500 km de la Terra.
En l'actualitat l'observatori Goldstone que l'observa, que ha restringit la seva mida a no més de 20 metres.

El seu camí cap al cel el 9 de febrer va ser del nord al sud.


2018 L'òrbita del CB es troba al barri de la Terra, per la qual cosa freqüentment fa altres aproximacions properes a la Terra com la del 2018, encara que no solen estar tan a prop.

En 1953, va passar 0.00650 UA (972,000 km) de la Terra,
i el 2090 passarà entre 0,00475 UA (711,000 km) i 0,00798 UA (1,194,000 km) de la Terra.

També podria haver passat de manera semblant a la Terra el 1914, però la incertesa en l'enfocament de 1953 fa que sigui difícil de determinar.



Un cop més ens trobem davant d'un asteroide petit que passa desaparcebut fins a pocs dies d'acostar-se a la Terra.





El 2018 CB és massa petit per ser classificat com un asteroide potencialment perillós (PHA). Aquesta designació està reservada per a objectes de més de 500 peus de mida, però encara està molt a prop de la Terra.

"Tot i que el 2018 CB és bastant petit, pot ser que sigui més gran que l'asteroide que va entrar a l'atmosfera sobre Chelyabinsk, Rússia, gairebé exactament fa cinc anys, el 2013", va dir Paul Chodas, director del Centre per a Estudis d'objectes propers a la Terra a Laboratori de Propulsió Aèria de la NASA a Pasadena, Califòrnia en un comunicat de premsa.

"Els asteroides d'aquesta mida no solen apropar-nos a aquest pla proper, potser només una o dues vegades l'any".

L'any passat es van detectar més de 2.000 asteroides que prèviament es desconeixia que passarien tan aprop de la Terra.



LLISTA D'ASTEROIDES QUE S'APROPARAN A LA TERRA AQUEST ANY

https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_asteroid_close_approaches_to_Earth_in_2018



dimecres, 10 de gener del 2018

Extinció dels dinosaures. L'asteroide que va provocar l'extinció dels dinosaures va caure "en el pitjor lloc possible" de la Tierra





Segons un article de l'11 de juliol del 2017 el Periodista Digital,

No podria haver estat colpejat en un lloc més greu de la Terra.

Aquesta és la conclusió fonamental a la que van arribar els científics que van perforar el cràter de l'impacte de l'asteroide associat amb la desaparició dels dinosaures, segons recull la BBC Mundo. - Perquè l'asteroide que va provocar l'extinció dels dinosaures va caure "en el pitjor lloc possible "de la Terra--.

Els investigadors van recuperar les roques en el cràter Chicxulub, al Golf de Mèxic, que van ser colpejats per l'asteroide de 15 km d'amplada que va impactar al nostre planeta fa 66 milions d'anys.

Arribar a la conclusió que el mar poc profund que va cobrir el lloc on va impactar l'asteroide va provocar que els volums colossals de sulfur s'apareguessin a l'atmosfera, estenent-se el període de "global de l'hivern" que seguia l'impacte.






Ni com, ni quant, sinó on

Si l'asteroide hagué caigut en un lloc diferent, el resultat podria haver estat molt diferent.

"Aquí és on arribem a la gran ironia de la història:
perquè al final no va ser la mida de l'asteroide,
l'escala de l'explosió
ni la seva globalització.
El que va fer que els dinosaures s'extingíssin va ser el lloc on va ocórrer l'impacte,"



Si l'asteroide hauria caigut uns moments abans o després, podria haver colpejat l'oceà, en lloc d'haver-ho fet en aigües costaneres poc profundes.

Un impacte en els oceans Atlàntic o Pacífic propers hauria significat una quantitat inferior de roca vaporitzada a l'atmosfera, incloent el guix mortal.

El núvol hauria estat menys dens i la llum solar podria haver aconseguit la superfície del planeta, evitant el que va succeir després.

En aquest fred i obscur món, el menjar de l'oceà es va acabar en una setmana i poc després a la terra no hi havia que menjar.

Sense aliment, els poderosos dinosaures tenien poques possibilitats de sobreviure.






Tots aquests fòssils es troben en una capa de no més de 10 cm d'espessor,
diu el paleontòleg Ken Lacovara a Alice Roberts.

Ells van morir de cop i van quedar enterrats molt ràpidament. Això ens diu que va ser només un moment en el temps geològic. Podrien haver estat dies, setmanes, mesos. Però no milers d'anys o centenars de milers d'anys. Això va ser essencialment un esdeveniment instantani.

dijous, 7 de desembre del 2017

Faetón 3200: un asteroide de 5 km que el 16 de desembre del 2017 passarà a 10 milions de km de la Terra

LaVanguardia (7 de desembre del 2017)

"El próximo 16 de diciembre a medianoche un enorme asteroide pasará -en términos espaciales- muy ‘cerca’ de la Tierra. Se trata de 3200 Faetón, que cuenta con cinco kilómetros de ancho –la mitad del tamaño que los científicos consideran que tuvo el que acabó con los dinosaurios hace millones de años-.
(òrbita de Phaeton en de la darrera visita del 2015)


En su órbita alrededor del Sol, que consigue completar cada 1,4 años, el asteroide se situará a tan solo 10,3 millones de kilómetros de nuestro planeta (30 cops la distància de la Terra a la Lluna); según estimaciones de la Agencia espacial americana, desde 1974 no se nos había aproximado tanto. Y será tan brillante que se podrá ver con un simple telescopio pequeño amateur.



CAP PERILL
El tamaño que tiene y la proximidad a la Tierra hacen que este objeto celeste sea considerado “potencialmente peligroso”. Si bien es cierto que este tipo de cuerpos podrían ocasionar una colisión catastrófica y borrar la vida de nuestro planeta, los científicos aseguran que esa colisión es altamente improbable. Ni tan siquiera en 2093, cuando la NASA prevé que 3200 Faetón se acerque aún más y se coloque a casi 3 millones de kilómetros del planeta azul (10 cops la distància entre la Terra i la Lluna), habrá motivos para preocuparse.

Este asteroide se observó por primera vez en 1983 y se le puso el nombre de hijo del dios del Sol, Helio, en la mitología griega, puesto que se acerca mucho a la estrella, a solo 21 millones de km, una distancia equivalente a un 14% de la que hay entre el Sol y la Tierra. En ese punto, la temperatura de su superficie aumenta por encima de los 700 grados, lo que hace que la roca se agriete y se rompa.

Tiene un comportamiento similar al de un cometa y se cree que es la fuente de la lluvia de meteoros de las Gemínidas.



Hasta 120 meteoros cada hora

Las noches de la próxima semana brindan una fantástica oportunidad para observar a este objeto en acción, visible con un pequeño telescopio amateur. También se podrá disfrutar de la lluvia de estrellas que se cree que genera, las Gemínidas , consideradas por la NASA como una de las mejores del año. Según space.com, el pico de esta lluvia será la noche del 13 al 14 de diciembre, y se podrán ver hasta 120 meteoros por hora. Un verdadero espectáculo.

Que las Gemínidas tienen su origen en Faetón se sabe hace tan solo una década. Fue gracias a la nave STEREO de la NASA, que entre 2009 y 2012 logró captar imágenes de Faetón en su perihelio, el punto más cercano al Sol de su trayectoria, que permitieron a los científicos ver que, efectivamente, Faetón tenía una cola como los cometas.
"

dissabte, 25 de novembre del 2017

Oumuamua és un asteroide diferent a qualsevol cosa vista fins ara



FONT: XATAKA:

https://www.xatakaciencia.com/astronomia/oumuamua-es-un-asteroide-diferente-a-cualquier-cosa-vista-hasta-ahora


Primer asteroide interestelar

Las observaciones del que es el primer asteroide interestelar localizado al pasar por nuestro sistema solar revelan que el objeto tiene forma de cigarro con un matiz algo rojizo:
mide hasta 400 metros de largo y es muy elongado,
tal vez 10 veces más largo que ancho.
Un rasgo que le hace también único es que varía en brillo por un factor de diez al girar sobre su eje cada 7.3 horas. cuando ningún asteroide o cometa conocido de nuestro sistema solar varía mucho en brillo, con una proporción tan grande entre largo y ancho.

Tampoco los objetos más alargados vistos hasta la fecha no son más de tres veces más largos que anchos.
Oumuamua, probablemente, es denso, compuesto de rocas y metales, y es completamente inerte, sin el más mínimo rastro de polvo a su alrededor.

Posiblemente, no tiene agua o hielo, y el aspecto enrojecido es debido a los efectos de la radiación de los rayos cósmicos durante cientos de millones de años.


Descobriment
18 d'octubre del 2017

"Con una forma tan alargada, U1 probablemente necesite una pequeña fuerza cohesiva para mantenerlo unido. Pero eso no es realmente inusual. Lo más destacable de U1 es que, a excepción de su forma, resalta por lo familiar y físicamente poco destacable que es (...) U1 puede proporcionar la primera evidencia directa de que los sistemas planetarios alrededor de otras estrellas expulsaron objetos a medida que se formaron."

divendres, 2 de desembre del 2016

L'escala Bloomfield, la classificació del perill d'un xoc d'un asteroide

L'any 2014 l'ONU va crear un grup que evalués i creés un protocol d'informació al món en cas d'un possible impacte d'un asteroide, tal i com anuncia aquest article de ElPaís del 24 de novembre del 2014, Cómo anunciar el fin del mundo?



[..] "6 de octubre de 2008.
Astrónomos de todo el mundo observan un objeto espacial que va a impactar contra la Tierra. Por primera vez en la historia, se detecta un meteorito antes de que rasgue la atmósfera. Expertos y aficionados lo cazaban hasta 20 horas antes de que llegara al planeta. Sin embargo, en el Centro de Planetas Menores (MPC, por sus siglas en inglés), institución que recopila las observaciones de asteroides y cometas, no recibieron permiso para informar oficialmente sobre ese objeto que se dirigía como un proyectil hacia Sudán hasta varias horas después de haberlo identificado. Sencillamente, no sabían cómo hacerlo. No existía un protocolo preparado para, en su caso, anunciar al mundo que se tomaran las medidas necesarias para mitigar daños.

Afortunadamente, el asteroide TC3 solo tenía el tamaño de un coche. "Se tardó horas y parecía que estábamos tratando de ocultar algo. Simplemente, no había un sistema para comunicarlo de manera rápida porque no se pensaba que esto fuera a ocurrir", explica el español José Luis Galache, astrónomo del MPC. Ahora, Galache forma parte del equipo fundacional que, por mandato de Naciones Unidas, va a diseñar cómo detectar, controlar e informar estos sustos. La primera reunión de este grupo de expertos y especialistas en diversas disciplinas, generó una convicción entre los asistentes: hay que decidir cómo comunicar estos eventos a todo el mundo, con mensajes asequibles para cualquier habitante del planeta, no solo para los que han visto cintas como Armageddon." [..]

Informe de la segunda reunión de IAWN: Workshop on Communicating About Asteroid Impact Warnings and Mitigation Plans

Aquest experts van crear l'escala Bloomfield, una escala que va de l'1 al 6 que mesura la mida i el risc.
La classificació 1 fa referència a objectes menors de 10 metres i està marcada amb color verd i acaba amb el nivel 6, negre i objectes superiors a 600 metres


Notícies relacionades:
Medio millon de asteroides y cometas desconocidos amenazan la Tierra

El caso del niño y de otros casos increibles

IAWN International Asteroid Warning Network
(Xarxa Internacional d'Avís d'Asteroides)

divendres, 1 de gener del 2016

Un bòlit es desintegra al cel de Catalunya

31 de desembre de 2015
SPMN311215, 8h34m27.7s±0.1s T.U.C


http://www.spmn.uji.es/ESP/SPMNlist.html

divendres, 4 de desembre del 2015

La gran bola de foc Mataró (SPMN281115) 28 novembre 2015

La “gran bola de foc Mataró” era una roca de diàmetre no gaire inferior a un metre i va entrar a l’atmosfera davant de la costa del Maresme




http://www.ieec.cat/uncategorized/lobservatori-astronomic-del-montsec-de-lieec-permet-reconstruir-la-trajectoria-de-la-bola-de-foc-mataro-del-passat-dissabte-28-de-novembre/

Mida= 1 metre
Velocitat=54.000 km/h
Origen=cinturó d’asteroides

diumenge, 1 de novembre del 2015

Un asteroide de 400 m descobert fa 20 dies passa a una distància de 1,3 cops de la Lluna

FONT: Lavanguardia

NOM ASTEROIDE=Gran carbassa o 2015 TB145
DATA=1 novembre 2015
MIDA= 400 m diàmetre
DISTÀNCIA DE LA TERRA=486.000 km de la Terra, a 1,3 vegades la distància a la Lluna,
VELOCITAT=126.000 km/ h
DESCOBERT= 10 octubre ( 21 dies abans que passés )


"De acuerdo con el catálogo de la NASA sobre objetos cercanos a la Tierra, "Gran Calabaza" ha sido el objeto que pasará más cerca de nuestro planeta hasta agosto de 2027, cuando se prevé que la roca 1999 AN10 se acerque a casi 384.400 kilómetros, la misma distancia que separa a nuestro planeta de la Luna.


MÉS INFORMACIÓ SOBRE LA TERMINOLOGIA

(imatge ampliable)

dimarts, 27 de gener del 2015

Un asteroide passa a 1,2 milions de km de la Terra



Font LV
"Barcelona (Redacción y Agencias). -
La NASA ha captado el momento en el que un asteroide ha rozado la Tierra.
El "2004 BL86" se acercó a una velocidad de unos 15 kilómetros por segundo, informó el Centro Aeroespacial Alemán (DLR). Las primeras imágenes de radar revelan que tiene su propia pequeña luna
El asteroide se acercó tanto a la Tierra como ningún otro objeto espacial de ese tamaño había hecho hasta ahora, a unos 1,2 millones de kilómetos, algo así como tres veces la distancia que separa a la Tierra y a la Luna.

"Si hubiera colisionado, habría provocado una catástrofe gigante con millones de muertos",
señaló el experto en asteroides Alan Harris, del DLR en Berlín.

"Podría haber destruido totalmente Alemania (...) Eso siempre es una advertencia".

Los investigadores creen que hace millones de años fue el impacto de un asteroide la causa de la extinción de los dinosaurios.

Los expertos calificaron el "2004 BL86" de no peligroso, pese a su diámetro de 450 a 900 metros.

La órbita del asteroide se conocía bien.

http://www.lavanguardia.com/vida/20150127/54424015629/nasa-asteroide-tierra.html#ixzz3Q1oqgP80




DADES ASTEROIDE

Nom=2004 BL86
Distància mínima amb la Terra= 1,2 milions de km (3 cops distància entre la Terra i la Lluna)
Velocitat= 15 km/s

dimecres, 19 de novembre del 2014

Rosetta: 12 anys de viatge

Seqüència del viatge de la sonda Rosetta pel sistema solar
per arribar al cometa 67P

http://www.esa.int/spaceinvideos/Videos/2013/10/Rosetta_s_twelve-year_journey_in_space


dissabte, 15 de novembre del 2014

Rosetta: Philae entra en hivernació després de fer algunes proves científiques

Més novetats,
Philae ha aconseguit fer algunes proves científiques i n'ha enviat el resultats.
Ha entrat en hivernació a l'espera d'activar-se més endavant quan s'acosti al sol.

En aquest bloc trobareu informació molt detallada del que li ha passat a la Philae
des que va aterrar al cometa.


LAVANGUARDIA
Leer más: http://www.lavanguardia.com/ciencia/20141115/54419332292/sonda-philae-comunicarse-esa-modo-reposo.html#ixzz3JAAji5eT 
"Se cree que los cometas son restos puros de la formación de nuestro sistema solar hace unos 4.600 millones de años. Contienen rocas y hielo que han preservado moléculas orgánicas antiguas como una cápsula de tiempo y podrían brindar luces sobre la evolución de los planetas y la vida. El taladro de Philae descendió más de 25 centímetros el viernes, penetrando la superficie del cometa.





ELPAIS
La sonda Philae ha agotado sus baterias pero ha enviado los datos científicos

"Con las baterías primarias agotadas, la sonda tiene órdenes de ponerse en hibernación, con todos los instrumentos científicos apagados y la mayoría de sus sistemas de a bordo desconectados. Por eso no se descarta que se despierte si se empiezan a cargar las baterías al haber aumentado la exposición solar de los paneles. “Al haber podido hacer la rotación esta noche, la sonda tiene grandes posibilidades de funcionar de nuevo dentro de unos meses, cuando nos acerquemos al Sol”, explica O´Rourke. Mientras tanto, la nave Rosetta, en perfecto funcionamiento, además de estar pendiente de la sonda en la superficie de 67P/Chyriamov-Gerasimenko, continúa su misión científica de observar el cometa a medida que se acerca al Sol. Está previsto que siga operativa al menos hasta finales de 2016 y, muy posiblemente, un año más.
“Ha sido un sueño… todo el equipo, ingenieros y científicos , están celebrándolo. La misión de Rosetta continua, por supuesto, y hay posibilidad de que Philae se despierte en el futuro. Una misión fabulosa”, escribía O´Rourke la pasada madrugada."



Llista de coses del "Departament No podem fer":


-Aterrar una nau en un cometa en moviment (Fet!)
-Fer un seguiment dels nostres avions
-Alimentar els famolencs
-Explorar l'oceà
-Predir el temps atmosfèric
-Acabar amb les guerres
-Eliminar la pobresa

Entrevista a Álvaro Giménez, director científico de la ESA
http://elpais.com/elpais/2014/11/13/ciencia/1415905692_480767.html


P. Hay quien se plantea si merece la pena tanta inversión, como los 1.400 millones de Rosetta.
R. Lo que hacemos con estas misiones es desarrollar tecnologías nuevas que luego pasan a las misiones de aplicación, como las de telecomunicaciones o las de observación de la Tierra. Por ejemplo, los paneles solares de la Rosetta son de nueva tecnología. Por supuesto, hacemos ciencia por curiosidad, por conocimiento, porque es una necesidad del ser humano conocer su entorno. Pero también nos permite solucionar problemas sociales y económicos concretos. En las misiones científicas asumimos más riesgos, no hacemos cosas rutinarias, y eso tiene más coste que repetir lo que ya sabes hacer, pero precisamente de lo nuevo salen luego las aplicaciones más interesantes.

dimarts, 11 de novembre del 2014

Rosetta: 70% de probabilitats d'èxit

Si tot va bé, dimecres a la tarda,
Philae aterrarà en aquesta part del cometa.
S'han de complir una sèrie de requisits: la superfície no pot superar una inclinació de 30 graus,
els anclatges han de funcionar, en cas contrari i degut a la poca o nul·la gravetat del cometa,
Philae rebotaria cap a l'espai

Més info a http://rosetta.esa.int/

Daniel Marin també ho explica molt bé, en castellà, en aquest enllaç http://danielmarin.naukas.com/2014/11/11/como-aterrizara-philae-en-el-cometa-churyumov-gerasimenko-bitacora-de-rosetta-7/


divendres, 24 d’octubre del 2014

Un impacte de dos asteroides fa 458 milions d'anys va provocar dos cràters a Suècia



http://www.ara.cat/societat/asteroide-impacte-terra_0_1235876675.html

DIARI ARA
Un equip internacional de científics, dirigits per Jens Ormö, del Centre d'Astrobiologia (CAB-INTA-CSIC), ha determinat que, fa uns 458 milions anys, la Terra va sofrir l'impacte de dos asteroides, que van original els cràters de Suècia. Els experts consideren aquest esdeveniment "una de les catàstrofes còsmiques més grans en la història del Sistema Solar". L'impacte va provocar que els asteroides es trenquessin i s'escampessin grans trossos de roca. Dues d'aquestes peces es van estavellar en mars poc profunds que cobrien l'actual Escandinàvia, provocant l'aixecament de l'escorça terrestre.
El treball apunta com a 'signatura' d'aquest esdeveniment el centre de Suècia, a uns 20 quilòmetres al sud de la ciutat d'Oestersund. Allà hi ha el cràter Lockne, de 7,5 quilòmetres i proper a un altre cràter, conegut com Malingen. L'estudi apunta que Lockne va ser creat per un objecte d'uns 600 metres de llarg, mentre que el de Malingen feia 150 metres. Unes dimensions, doncs, enormes.
L'estudi dóna suport a les sospites que, des de fa temps, relacionaven aquests cràters, a només 16 quilòmetres de distància, amb un succés espacial "extremadament rar" causat per asteroides que viatgen en parelles. Ormö i el seu equip han dut a terme una perforació en els cràters suecs, a la recerca de rastres de sediments alterats per un impacte.
També han estudiat l'halo de material expulsat, com ara l'anell de runa llançats pel trencament violentament que van haver aterrar, segons els seus estudis, fins a desenes de quilòmetres de distància del cràter intern.

Data= fa 458 milions anys ( coincideix amb la 1a gran extinció de la Terra)
Mida= 150 i 600 mLloc= SuèciaConsulteu aquest altre post, "extincions massives"


dijous, 18 de setembre del 2014

Bòlids i més bòlids ( Nicaragua, 8 setembre 2014)

FONT: Diari Ara

Podria tractar-se d'un fragment de l'asteroide 2014RC que passava a prop de la Terra


http://www.ara.cat/mon/meteorit-causa-explosio-Nicaragua-Aeroport_Internacional_Auguso_C-_Sandino_de_Managua_0_1208279322.html#.VA4WsAPK-tI.mailto

"La caiguda d'un meteorit que podria haver-se desprès de l'asteroide 2014RC quan passava a prop de la Terra ha causat una explosió a prop de l'Aeroport Internacional Auguso C. Sandino de Managua, a Nicaragua, aquest dissabte, segons han informat aquest diumenge les autoritats locals.
L'impacte es va produir a les 23.04 de dissabte quan l'asteroide passava a 40.000 kilòmetres de la Terra. "Nosaltres sabíem que havia de passar un asteroide prop de la Terra, per damunt d'Arizona, pot ser que aquest fragment de l'asteroide ens hagi caigut, prové de la mateixa zona per on passava l'asteroide", ha dit un astrònom de l'Observatori Astronòmic de la Unitat Nacional Autònom de Nicaragua (UNAN-Managua).
El meteorit ha caigut en una zona no habitada de Managua propera a una base militar a l'oest de l'aeroport principal del país. L'impacte ha deixat un cràter d'uns 12 metres de diàmetre i 5,5 metres de profunditat, segons el geòleg William Martínez.
La forta olor de pólvora i una ona que va superar la barrera del so van fer pensar als científics que podia ser un meteorit. Els experts nicaragüencs han demanat suport a científics dels Estats Units i d'altres països per determinar la composició i les dimensions del meteorit."