Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Policia Nacional. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Policia Nacional. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 de desembre del 2019

Els escortes del MHP Torra van detectar que la PN els seguia

Font: elDiario.es (2 de desembre 2019)

El 10 de noviembre a las 10 de la mañana uno de los coches que forma parte del servicio de seguridad del president de la Generalitat está aparcado delante de su domicilio a la espera de que Quim Torra baje para ir a votar. Los agentes de los Mossos se dan cuenta de que un Citroën C4 con tres hombres en su interior aparca detrás, en una zona en la que está prohibido estacionar. Los mossos se acercan y avisan a sus ocupantes de que ahí no pueden quedarse. La sorpresa llega con la respuesta que reciben: los tres hombres aseguran ser agentes del Cuerpo Nacional de Policía, enseñan sus placas identificativas e incluso afirman textualmente: "Estamos aquí por lo mismo". Así lo han confirmado fuentes de la policía autonómica a eldiario.es.
El equipo de escoltas de Torra apunta entonces el número de la matrícula y pide información al centro de mando y allí, tras hacer las pertinentes comprobaciones, contestan que los datos de ese vehículo no figuran en ninguna base de datos.

Mientras, un segundo Citroën C4 llega a la misma calle y se coloca en segunda fila justo al lado del primero. Los integrantes de ambos vehículos hablan un momento y el segundo coche se va sin que los mossos del president puedan tomar nota de la matrícula.
Los tres hombres que se habían identificado como agentes de la Policía Nacional salen del vehículo y se quedan en la terraza de un bar, entre la calle Guillem Tell y la de Camps i Fabrés, mientras el presidente de la Generalitat se acerca caminando a su colegio electoral para poder votar.
Al regresar, los escoltas del president cogen un itinerario poco habitual porque Torra tenía prevista una visita personal. Una de las dotaciones encargada del servicio de contravigilancia del presidente vio que un Peugeot 308 cruzaba dos carriles obligando al resto de usuarios a frenar bruscamente. Este vehículo intentaba en todo momento mantenerse a tres o cuatro coches de distancia del coche del president. Esta vez los mossos sí tuvieron tiempo de tomar el número de la matrícula. De nuevo, una vez cotejada con los archivos oficiales, se constata que los datos no se corresponden con ningún vehículo.
El Peugeot 308 incluso llega a saltarse un semáforo en rojo y cuando intentan frenarlo hace sonar el cláxon. En la plaza Kennedy, en la zona alta de Barcelona, logran que el coche se detenga. Los escoltas del president se identifican como mossos y es entonces cuando la conductora y el hombre que la acompaña afirman ser miembros del Cuerpo Nacional de Policía y también en este caso exhiben sus placas. Ella pregunta a los agentes de la policía catalana si ha cometido alguna infracción de tráfico y cuando los mossos le interpelan por si están realizando algún seguimiento ella responde: "Ah, no. Nosotros, no". Los escoltas calculan que este Peugeot 308 les siguió durante 10 minutos y un tramo de 1,7 kilómetros. El resto de la jornada ya no se detectaron más vehículos sospechosos.
El equipo de seguridad del president informó de estos incidentes a través de los canales de comunicación interna al CECOR, el Centro de Coordinación integrado por Mossos, Policía Nacional y Guardia Civil.

La versión de Interior

Fuentes del Ministerio del Interior niegan cualquier seguimiento a Torra. "Ningún policía nacional estaba haciendo ningún seguimiento a Torra, ni ese día ni ningún otro", afirman fuentes del Ministerio. Y añaden que los integrantes de este cuerpo policial que forman parte del CECOR no han tenido nunca conocimiento de estos hechos. Por contra, fuentes de los Mossos aseguran que se pidió que quedase constancia en el registro de incidencias de ese organismo con fecha 10 de noviembre.
La detección de agentes de la Policía vigilando los pasos de Torra ha sorprendido a su equipo de seguridad ya que no consta que el president tenga abierta ninguna investigación contra él, más allá de las dos ya conocidas por desobediencia, que en ningún caso requieren de seguimientos u otro tipo de actuaciones propias de la policía judicial.

divendres, 1 de novembre del 2019

Sobre la violència i el Tsunami Democràtic (Albert Lloreta) 190 mil visualitzacions

Albert Lloreta és un periodista i YouTube que s'ha fet més conegut arran d'un vídeo que ha fet sobre "La violència" i el procés que des del 16 d'octubre fins avui ha tingut 192.000 visualitzacions
(500 visites de mitjana per hora !)
Fins i tot el programa Segon Octubre de TV3 del passat diumenge 27 d'octubre li va dedicar uns minuts.



A continuació en resumirem alguns conceptes que hem trobat interessants:

"Parlaré de 5 o 6 conceptes que crec que cal matisar

"LES PROTESTES SÓN VIOLENTES"Si cremar un contenidor és violència, què n'hem de dir de buidar un ull a una persona per a protestar?

Que hi hagi persones que passaran la propera dècada per pujar sobre un cotxe, això sí que és violència.

Utilitzem la paraula violència quan podríem dir "duresa", "contundència", etc.

Hem de començar a parlar de la violència impune de la extrema dreta.


"AQUESTA ÉS LA IMATGES QUE VOLEN"
Què és tan injust que fa que la gent surti al carrer a jugar-se el cos i la vida?
Els mitjans internacionals ho veuen i després analitzen què hi està passant.

Mostrar-se enfadat quan hi ha una injustícia és normal
La duresa al carrer indica que hi ha una situació injusta

Tenim dret com a catalans a estar enfadats
No cal que siguem els nens "empollons" i que treuen bones notes
Ens solidaritzem amb moltes lluites internacionals però no amb la nostra. Ens sentim acomplexats.
És normal que estiguem "cabrejats" i no cal que ho dissimulem.
És molt més eficient una resposta enfadada davant d'una injustícia que no pas una reacció festiva

"EL MÓN ENS MIRA"
Ens pensàvem que si rèiem molt i ens portàvem bé, el món ens miraria.
La única manera és confrontant la injustícia.
Hem de recordar-li al món que existim.
El món no reaccionarà per nosaltres, no ens donarà allò que no reclamem.
Si ho fem d'una manera més urgent, més intensa, ens mirarà i es preguntarà què carai passa
Acceptem que nosaltres també podem oferir aquesta visió al món i reivindiquem els nostres drets de la forma que altres societats reivindiquen els seus.

"LA CONFRONTACIÓ MAI NO ÉS ÚTIL" 
(La finestra d'Overtron)

Una confrontació constant, valent i directa fa que l'opinió pública entengui aquests motius.
Quan el col·lectiu que protesta amplia la base, el que fa és difuminar el seu discurs, el torna el gasós, etc, l'únic que aconsegueix és que la societat no entengui els seus motius ni la necessitat de les coses que reivindica el moviment i acabi interessant-se per a altres coses.



Això històricament ha passat constantment. Tots els moviments socials que han aconseguit drets han tingut una etapa dura de reivindicar la injustícia. (Stonewell, Bangladesh, Bolívia)
Fent això, passes la pilota a la teulada del govern de torn perquè respongui.
Això genera un debat public que d'entrada debilita, però que a mig i llarg termini cristal·litza.

Si només protestes d'una manera simbòlica, que no afecta al dia a dia, el més probable és que la gent acabarà per no fer-te cas.
A curt termini, crees un cert interès i et fan una mica de cas però a la llarga acaben ridiculitzant-te i sense fer-te cas.

L'independentisme té una virtur que és plural.
La virtut serà que aconseguim aglutinar aquests perfils i no ens fem mal.

"HEM D'EVITAR UN ALTRE 155"
L'aplicaran amb o sense les confrontacions al carrer encara que hi hagi o no violència al carrer.
Ells sempre diran que som violentes encara que ens despullem i ballem una conga.




"SOM GENT DE PAU"
Hem d'intentar veure que hi ha maneres diferents de respondre

Efectivament som gent de pau. Volem que no ens treguin ulls per protestar, que ens deixin votar, que no ens rebentin la porta a les 6 del matí, etc.



dissabte, 10 d’agost del 2019

Nemesio, l'ex-policia nacional independentista

FONT: vilaweb




Fragments extrets de l'entrevista
[..]

Trapero va declarar que els Mossos tenien un pla per a detenir el govern si els ho demanaven. Què us sembla?
—Crec que no és veritat, seria molt fort. Pot ser una estratègia de defensa, no crec que estigués pensat d’aquesta manera. Tampoc no crec que les coses que finalment van passar fossin les que pensaven que passarien. He estat dues vegades a Waterloo amb Puigdemont i li vaig preguntar si avui tornaria a deixar suspesa la declaració d’independència, i em va dir que no. També em va dir que la mediació la faria només amb estrangers i, sobretot, que no hi hauria cap basc. No sé com estaríem si s’hagués continuat amb la independència. No crec que no hi hagués res preparat, però la veritat és que és complicat.
Què us va semblar el judici?
—Té dues parts. Als testimonis de l’acusació els ho van permetre tot, qualsevol guàrdia civil podia expressar els seus sentiments i dir tot allò que volgués. ‘Mirada d’odi’, ja em diràs. Si sembles un Robocop de tant com vas armat, quina mirada vols que tinguin? En canvi, quan vam arribar els testimonis de la defensa, tot això es va acabar. Marchena deia que les valoracions personals no importaven al jurat. Fot molt, ens hauria agradat poder dir alguna cosa més del que vam dir. Era una farsa.
Després d’haver declarat al judici, vau rebre cap comentari d’antics companys del cos?
—Ningú no m’ha enviat res ni he rebut cap amenaça. A Twitter sí que n’hi havia molts que deien que era un renegat o que volia demostrar que estimava més Catalunya que ‘la meva terra’. Cadascú pot tenir l’opinió que vulgui. Sóc d’Àvila i continuaré anant al meu poble perquè sé que no hi tindré cap mena de problema. Jo no vaig contra ningú. Que un país vulgui ser independent no vol dir que vulgui eliminar l’altre país on era fins ara. Quan Catalunya sigui independent, que ho serem i d’aquí a no gaires anys, no crec que hagi de tallar cap relació amb Espanya. Si vas per tot Europa sense passaport, com vols que li demanin a un andalús quan vingui a Catalunya?
Creieu que avui es podria repetir una experiència de desobediència civil com la del referèndum?
Penso que serà l’única solució que hi haurà. Potser no serà tan gran, però és la via que caldrà seguir. D’una manera o una altra, els països que s’han independitzat ho han fet així, amb desobediència civil. I aquí, segur que s’acabarà fent. Quan es farà el canvi de xip? Ja ho veurem.
Darrerament, hi ha molta polèmica per la repressió dels Mossos a activistes independentistes. Què us sembla?
—El càrrec de Miquel Buch és dels més complicats que hi ha. Ha de complir la legalitat, i també és un polític. Els policies i els comandaments fan coses que Buch no voldria, possiblement. També cal tenir en compte que dins la Brigada Mòbil hi ha molt de policia i guàrdia civil, i aquests no estan compromesos. Diria que hi ha dos tipus de mossos. Un és el mosso de comissaria, la majoria dels quals són catalans i han entrat directament a aquest cos. I després hi ha la Brimo i l’ARRO, amb un percentatge molt elevat de funcionaris que vénen de la Guàrdia Civil i la policia espanyola. I amb aquests és més complicat. No tots entenen Catalunya com l’entenc jo, o la majoria dels catalans. Però també conec alguns que van passar als Mossos i no passa això. Quan vaig anar a fer la denúncia amb els meus fills per les lesions de l’1-O, un mosso se’m va acostar i va dir que em coneixia. Jo no el vaig reconèixer, però va tornar amb una foto antiga d’ell amb 22 anys vestit de guàrdia civil a la comissaria de Manresa on també sortia jo. Aquest, segons que m’han dit, és un paio molt compromès i involucrat.
Com veieu la gestió del procés d’independència que fa el govern?
—Puigdemont em va dir que el govern fa el que pot, no poden fer més del que fan. Estan lligats, el 155 continua present. Ja s’ha vist, a Torra el denuncien cada dos per tres.
I què creieu que caldria fer després de la sentència?
—Caldrà veure si la sentència és el punt d’inflexió, dependrà com sigui. Si és molt dura, potser serà bo, perquè farà que la gent s’activi. Però ja ho veurem. Si els condemnen a quatre o cinc anys, sortiran al carrer aviat. Potser faran això per a evitar una revolució més gran. Cada dia vaig als Lledoners amb en Joan Bona Nit i, quan parles amb la gent, cadascú té una versió. No sé què caldria fer, però penso que una sentència dura serà l’interruptor que farà activar la gent. Ara, han de condemnar-los a quinze anys perquè la gent s’activi? També seria una putada. La gent, qui més qui menys, té hipoteques i no pot fer segons què perquè s’hi juguen molt. Jo estic jubilat, però els qui treballen no poden fer una vaga de quinze dies o un mes. Si som dos milions, cap problema, però si som 100.000 els qui fem vaga, què? Han d’arriscar tot el patrimoni per defensar una cosa mentre els altres fan com si res? Les caixes de solidaritat estan molt bé, però si són 100.000 persones les qui perden el sou on vas a buscar els diners?
Cada dia aneu als Lledoners a dir bona nit als presos?
—Sí, cada dia. Des de l’any passat, quan en Joan va començar una nit de juliol. Ens vam acostar uns quants i des d’aleshores hem estat junts.
Fins quan ho mantindreu?
—Mentre hi siguin. Bé, si és una sentència de deu anys, potser haurem de reconsiderar la cosa. Però de moment continuarem allà.

dimecres, 16 de maig del 2018

El procés provoca una fugida de policies nacionals de Catalunya

FONT: ElPais (9 de maig del 2018)


L'últim concurs per cobrir vacants se salda amb 471 places desertes i només una vintena de cobertes. 260 agents han demanat el trasllat a altres comunitats


Els policies nacionals no volen estar destinats a Catalunya. L'últim concurs convocat pel Ministeri de l'Interior per cobrir centenars de vacants de la Policia Nacional a tot Espanya ha provocat en aquesta comunitat el fenomen contrari al que es buscava. Del mig miler de places que s'han oferit, només se n'han cobert una vintena. Alhora, prop de 260 agents —gairebé el 10% dels policies destinats— han demanat el trasllat a altres comunitats. Interior assegura que ho compensarà amb l'enviament de bona part dels 1.300 agents que s'incorporen al juny.



El dèficit de policies i guàrdies civils és un problema crònic a tot Espanya, que es va agreujar durant els anys de la crisi, en els quals l'oferta d'ocupació per incorporar-se a les Forces de Seguretat es va reduir dràsticament. A l'octubre, faltaven 20.800 agents per cobrir les plantilles de tots dos cossos. La Policia Nacional era la responsable de bona part d'aquest dèficit: només hi havia cobertes 64.763 places de les 78.137 existents. Faltaven més de 13.000 agents, un 17%. Aquest percentatge és més elevat a Catalunya. Segons una resposta parlamentària recent, el passat 31 de desembre hi havia d'haver en aquesta comunitat 3.946 policies. No obstant això, només n'hi havia 2.859 “disponibles”, incloent els que estan en l'anomenada segona activitat (prejubilats que segueixen exercint funcions policials) i alumnes en pràctica.


És un dèficit de 1.087 agents (el 28% de la plantilla), que, en bona part, es volia compensar amb l'últim concurs de mèrits per cobrir places de les escales bàsiques i de subinspecció, les que engloben la majoria de la plantilla. No obstant això, la publicació dimarts passat del resultat del concurs ha revelat que les 500 places ofertes no només no s'han cobert, sinó que el nombre de vacants s'ha incrementat. D'una banda, només una vintena d'agents destinats a altres comunitats han demanat el trasllat a Catalunya. D'aquesta manera, 471 places per a aquesta comunitat han quedat desertes —el 37% de les vacants de tot Espanya—. Es tracta d'un nombre sensiblement superior al d'altres convocatòries. El 2015, en van ser 378. L'any següent, 361. I el 2017, 375.

Destinats forçosos

Fonts policials afegeixen una dada: “El 2017, de les 27 comissaries de Catalunya només van quedar places desertes per a policies de base en 18. Ara, en són 25”. A la Prefectura Superior, a Barcelona, queden sense cobrir 178 llocs. A l'aeroport del Prat, 41. A la frontera de la Jonquera, 31.
A aquesta xifra s'hi suma l'elevat nombre d'agents destinats a Catalunya que han demanat, i aconseguit, el trasllat d'aquí a poc temps a altres punts d'Espanya —prop de 260—, cosa que incrementarà el dèficit de policies. Un portaveu d'Interior assegura a EL PAÍS que aquest descens d'agents destinats a Catalunya es compensarà aviat, “abans fins i tot que marxin els agents que han demanat el trasllat”, amb l'enviament a aquesta comunitat de bona part dels 1.300 agents que juraran el càrrec al juny. “No hi haurà cap buit”, recalquen. Fonts sindicals apunten que els agents nous que es destinin “rondaran els 500”, xifra que Interior no desmenteix. A aquests agents s'hi sumaran 87 dels alumnes que aquest estiu sortiran de l'acadèmia per fer l'any de pràctiques: la majoria aniran destinats a Barcelona i a l'aeroport del Prat.
Ramón Cosío, portaveu del Sindicat Unificat de Policia (SUP, el majoritari), parla d'“èxode” i bona part l'atribueix “a la nova situació social que ha provocat el procés; és cert que Catalunya no ha estat mai una destinació atractiva per als agents, per l'alt cost de la vida, però la pressió social dels últims mesos ha disparat el fenomen”. La solució que planteja Interior no convenç Cosío, que destaca que Catalunya s'ha convertit en “una destinació de pas en la qual no hi ha arrelament”.
Adolfo Medina, del Sindicat Professional de Policia (SPP, el majoritari entre els comandaments), apunta en la mateixa direcció. Per a Medina la solució és complicada. “A curt termini, es pot donar un incentiu econòmic, com al País Basc i Navarra, però el problema de fons persistirà. Cal aconseguir que a Catalunya es vegi la Policia d'una manera molt diferent, sobretot després del procés”. Medina destaca que en aquest “èxode” han marxat agents amb més de 10 anys a Catalunya. “Per cada un que ha demanat anar a la província de Barcelona, 10 han demanat marxar”, subratlla després d'analitzar les dades

dilluns, 7 de maig del 2018

Les imatges inèdites de la repressió de l'1-O emeses per SkyNews


Dastis o Zoido ho tenen encara més difícil per a menystenir la violència de la repressió policial de l'1-O qualificar-la de fake new. El canal de televisió SkyAtlantic ha emés aquest divendres un reportatge de deu minuts on els seus periodistes, en una mena de making of, expliquen com van cobrir el referèndum. Hi apareixen imatges inèdites, penoses i cruels, de l'actuació de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil a Barcelona.
El reportatge és part de la sèrie Hotspots: On The Frontline ('Punts calents: a la línia del front'), que mostra als espectadors l'escena darrere la feina dels periodistes i en destaca els riscos que pateixen i els escenaris devastadors de què són testimonis. La majoria tracten de llocs en guerra: Afganistan, Síria... SkyAtlantic és un dels canals de la cadena de televisió britànica de notícies 24 hores SkyNews, líder al Regne Unit.
Aquest és el reportatge:

dijous, 26 d’abril del 2018

CatMemòria.cat: la memòria del dia 1 d'octubre del 2017

Aquesta és fins ara, el web que conté més informació d'aquell dia: fotos, vídeos, estadístiques, geolocalitzacions, ...






En la següent imatge es pot veure l'exemple de la fitxa d'un poble: Aiguaviva

S'especifiquen les seves coordenades GPS, el cos policial que va anar a buscar les urnes i quin tipus de violència van emprar, així com 3 dels vídeos i una breu descripció



A part del mapa de Catalunya també s'indiquen altres punts de l'Estat Espanyol: vídeos d'on va sortir la policia i la guàrdia Civil, etc.






dilluns, 23 d’abril del 2018

David Torrents: "Sí, haurien pogut causar morts el primer d’octubre" (8 d'abril del 2018)

Un altre interessantíssim article de Vilaweb



Ens rep a l’Ajuntament de Badalona, d’on és president del PDECat. Des de fa anys, a més de l’ocupació com a mosso d’esquadra, l’ha mogut la política local. Desprèn passió per la ciutat i pel país. I, tot parlant al terrat des d’on s’albira pràcticament tota la ciutat, de mar cap a la serralada de Marina, ens recorda que hi va haver un moment en què clarament Catalunya va ser estat: les hores en què va gestionar, tota sola, la crisi desfermada pels atemptats del 17 d’agost.

ARTICLE SENCER

dijous, 19 d’abril del 2018

El govern espanyol va quadruplicar la xifra d’agents ferits l’1-O (Diari Ara)



 Les imatges de violència de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant el referèndum, amb un degoteig constant de votants ferits, van causar inquietud al govern espanyol. El ministeri de l’Interior de seguida va mirar de girar la truita i, uns minuts després que els col·legis electorals tanquessin, va comunicar que 33 agents dels cossos i forces de seguretat de l’Estat van patir contusions, una xifra molt inferior a la que l’endemà, 2 d’octubre, va anunciar: 431. Una xifra d’agents ferits que és quatre vegades superior a la que ha comunicat als tribunals: 111.
Aquesta contradicció la delata el mateix executiu de Mariano Rajoy en una resposta escrita al senador d’EH Bildu Jon Iñarritu del 22 de març -dos mesos després d’haver registrat la pregunta-. Al document, consultat per l’ARA, s’adjunta una quadrícula en la qual s’especifica la ubicació dels membres de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional afectats:

52 a la província de Barcelona,
13 a Tarragona,
33 a Lleida i
13 a Girona.

D’aquests agents només 10 van causar baixa per les seves lesions. De fet, l’1 d’octubre el Servei Català de la Salut de la Generalitat només va atendre onze agents. No obstant això, hi ha policies que van ser tractats pels mateixos serveis del cos, segons fonts del ministeri.
A l’últim paràgraf, l’executiu apunta que el 2 d’octubre va fer un balanç de 431 ferits, unes dades que també va verbalitzar el mateix ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, en la seva polèmica compareixença al Senat del 18 de gener, en què va defensar la repressió.
El ball de xifres deixa en evidència que no diuen la veritat i que van augmentar exageradament les dades per intentar tapar la brutalitat”,
 assegura Iñarritu a l’ARA, que lamenta que l’executiu no hagi facilitat una llista detallada de les lesions dels policies. Segons el senador basc, l’equip de Rajoy construeix un relat que “no se sosté” i intenta “ridiculitzar” les 1.066 víctimes de la intervenció policial. De fet, Zoido ha insistit en diverses ocasions que les forces de seguretat van actuar amb “proporcionalitat” i ha menystingut els efectes de les càrregues i l’ús de pilotes de goma, com va ser el cas a l’Institut Ramon Llull de Barcelona.
En la rendició de comptes a la cambra alta, Zoido també va explicar que en 54 col·legis es va haver de fer servir la força per apartar els votants de la porta, mentre que en 11 hi havia més “problemes” i els agents van haver d’actuar amb més duresa. Unes dades inferiors a les que ha pogut recollir Iñarritu, que detalla un centenar d’intervencions amb violència dels cossos policials. 

diumenge, 21 de gener del 2018

Erica Chewoneth: TED sobre resistència civil no violenta

https://www.youtube.com/watch?v=St6pLRZTupo&feature=youtu.be




Resistencia Civil No Violenta narrada en español Erica Chewoneth

Sembla mentida que una xerrada tan interessant com aquesta només hagi captat l'atenció de 4.500 persones. Altament recomenable.

L'any 2013 a Boulder, Colorado, EEUU l'Erica Chewoneth va fer aquesta xerrad TED sobre la Resistència Civil.

Explica la seva història: l'any 2006 era estudiant del Doctorat de Ciències Polítiques.
El seu estudi era Com i Per què la gent utilitzat la violència per a fer canvis polítics al seu país.

Es va sorprendre quan va descobrir que els moviment de resistència no violenta tenien un èxit superior a les accions violentes. Concretament del doble.







Va analitzar les revolucions des del 1900 fins al 2016
El resultat va ser aquest que veieu: les revolucions no-violentes tenien el doble d'èxit que les violentes.
També tenien el doble d'èxit en cas d'èxit parcial

En el tercer gràfic, fracàs (failure), les violentes fallaren un 60% mentre que les no violentes només en un 20% ( 1 de cada 3)



Però a partir dels anys 1980, tot s'ha accelerat


També va analitzar-ne la participació de la població en els alçaments o protestes.

A partir d'un 3,5%, l'èxit està assegurat.
En el cas de Catalunya, 7.500.000 habitants, només mobilitzant-ne 262.500, seria suficient


Altres protestes serien no usar l'electricitat en uns moments concrets




Acaba la xerrada proposant que caldria fer pedagogia a les escoles sobre aquests èxits

divendres, 19 de gener del 2018

dijous, 18 de gener del 2018

dissabte, 6 de gener del 2018

LaDirecta: El documental del primer dia d'octubre (37 minuts)

FONT: https://directa.cat/primer-dia-doctubre


El documental El primer dia d’octubre, produït per l’equip de la Directa - Agència UO, narra la jornada del referèndum per l’autodeterminació des de la perspectiva de la societat civil i concretament del que va succeir a la ciutat de Barcelona. Testimonis a peu del carrer, persones matineres que protegeixen de nit el seu centre de votació, votants que han patit directament la violència policial i observadors internacionals que expressen la seva indignació per la vulneració de drets que han viscut en pròpia pell. És un retrat de moments diferents que es van viure al carrer: tant d’alegria i celebració, com d’indignació. Més enllà de les imatges de repressió que van inundar les xarxes, el documental tracta d'apropar-se a les motivacions de la gent que va decidir defensar el referèndum amb resistència no-violenta.





YOUTUBE

S'ha vist quasi 400.000 vegades i té 6 mil "likes" (2018-01-06)

El relat comença a les quatre de la matinada a l’escola Concepció, a l’Eixample, on veïns acampen per evitar l’entrada de la policia, i relaten com van ser les preparacions durant les setmanes anteriors. Al moment de l’obertura de la seu electoral ja s’ha omplert la plaça del davant, on s'hi respira una clara expectació. Serà un dia llarg, amb nervis però també festiu, sota la pluja.

El relat comença a les quatre de la matinada a l’escola Concepció, a l’Eixample, on veïns acampen per evitar l’entrada de la policia
Poc després hi ha un gir en l’ambient: som testimoni de l’assalt a l’escola Ramon Llull per part de la policia nacional espanyola. Les imatges són dures i molt violentes. Membres de la mesa electoral expliquen com han viscut l’entrada de la policia a la cacera d'urnes i paperetes. També intervenen testimonis agredits per la policia nacional quan va disparar bales de goma als manifestants i observadors internacionals que no amaguen el seu rebuig.

Les càmeres també passen per l’Hospital de Mar a sentir les persones que han estat ingressades per les seves ferides de cops de porra a l’escola Mediterrània. Amb molta dignitat i encara en estat de xoc, descriuen les escenes de violència viscudes.

Al llarg del dia, ens aturem per diferents punts de votació als districtes de l’Eixample i Sant Martí, on recollim opinions i anècdotes al carrer. Són petites històries amb gent diversa que han participat en un procés defensat des de baix.

La incorporació de fragments d’àudio amb declaracions de les autoritats, s'evidencia l’escletxa entre la realitat viscuda al carrer i la versió “oficial” dels fets
Amb la incorporació de fragments d’àudio amb declaracions de les autoritats, s'evidencia l’escletxa entre la realitat viscuda al carrer i la versió “oficial” dels fets. El primer dia d’Octubre vol apropar la celebració d'una jornada històrica amb testimonis directes.

El vídeo incorpora imatges de l'Agència UO, que es va crear per cobrir el referèndum arreu del territori. Hi van participar més de 80 persones de col·lectius, associacions, cooperatives i entitats, o a títol individual.


El primer dia d’Octubre acaba on va començar: a l’escola Concepció de l’Eixample.




La Directa.cat: L'impacte de les porres a les urnes

Un interessantíssim article de Jesús Rodríguez de LaDirecta
22 de desembre 2017

FONT ORIGINAL: https://directa.cat/limpacte-de-porres-urnes


"El vot independentista (JXC+ERC+CUP) creix als punts més afectats per la repressió de l'1 d'octubre. En alguns municipis de les Terres de l'Ebre l'increment supera el 5%

L'1 d'octubre, Catalunya va patir una onada repressiva d'unes dimensions quantitatives mai viscudes des del franquisme. El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va xifrar el balanç lesiu de la jornada en 1.066 persones ferides de major o menor consideració. Roger Espanyol, veí de l'Esquerra de l'Eixample barcelonina –va perdre un ull per l'impacte d'una bala de goma– encapçala l'extensa llista de víctimes del referèndum. Com s'ha traduït en el resultat de les eleccions del 21 de desembre la violència de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia espanyola?"

[..]






divendres, 15 de desembre del 2017

1-octubre 2017: memòria audiovisual

Més val una imatge que mil paraules

Si entreu en el següent enllaç podreu veure els vídeos que té TV3 de cada poble

http://www.ccma.cat/324/memoria-audiovisual-de-l-1-o/interactiu/19012/

Vídeos de Catalunya


Ampliació de Girona



Si en voleu veure més haureu d'anar aquí

Recull de 365 vídeos

divendres, 17 de novembre del 2017

Interviu: article sobre un suposat pla de presa del Parlament (13 novembre del 2017)

http://www.interviu.es/reportajes/articulos/el-plan-de-asalto-al-parlament



El plan de asalto al Parlament

Era un plan “de contingencia” o el “plan C”, según otras fuentes. El escenario era que Carles Puigdemont y sus consejeros se atrincheraban en el Parlament tras declarar la independencia. En ese caso, casi trescientos agentes de seis unidades de élite de la Policía Nacional y la Guardia Civil entrarían por el parque de la Ciutadella, por las alcantarillas y descenderían en escala desde helicópteros para tomar el edificio y detener al presidente.

Era el plan C. Una de las tres opciones posibles. La menos deseada. Y también la más secreta si Carles Puigdemont declaraba la independencia de Cataluña. Informaciones llegadas a la Policía Nacional y la Guardia Civil apuntaban a que ciudadanos independentistas montarían una acampada en el parque de la Ciutadella (a las puertas del Parlamento) y que dentro se enrocarían Puigdemont y los otros miembros de su gobierno.Tres fuentes diferentes de la Seguridad del Estado confirmaron a esta revista que, si eso sucedía, el plan era asaltar el Parlamento de Cataluña con casi trescientos efectivos de unidades de élite.

Una de las fuentes conocedoras de ese plan lo explica así: “Se iba a entrar por tierra, aire y subsuelo”. Por tierra se ocuparían “cinco grupos de la Unidad de Intervención Policial” (cada grupo lo forman cincuenta efectivos) que dejarían limpio de posibles manifestantes el parque y facilitarían la entrada al Parlament de efectivos de los GAR (Grupos de Acción Rápida) de la Guardia Civil. Trescientos de esos hombres-comando, que han sido comparados con los marines estadounidenses, están en Cataluña a la espera de recibir órdenes.

Otra fuente de las fuerzas de seguridad en Cataluña confirma el plan, lo sitúa en el 10 de octubre (cuando Puigdemont declaró la independencia, aunque la suspendió ocho segundos después) y asegura que desconoce el nombre de ese plan. Se refiere a él como “la operación de intervención en la Ciutadella”. Y apunta un detalle: los mossos d’Esquadra de la Brigada Mòbil (BRIMO) y de Recursos Operativos (ARRO) que en ese momento rodeaban a la multitud congregada ante las pantallas colocadas a las puertas del Parlament y que llegaba hasta el Arco del Triunfo, recibieron “advertencias muy claras” de que tendrían que dejar pasar a las Fuerzas de Seguridad del Estado en caso de necesidad.

Simultáneamente a ese asalto por tierra, según las fuentes consultadas, otras unidades de élite policiales entrarían al Parlament por las alcantarillas. “Ya tenían los planos del subsuelo de esa zona de Barcelona, que es una ciudad muy complicada para eso. Esa intervención, si fuera necesaria, la harían unos 15 agentes del Grupo de Operaciones Especiales (GOE) que contaban con la asesoría de técnicos especialistas de la Unidad de Subsuelo”. Los GOES, como son conocidos, son “el hermano pequeño de los GEO,” comenta una fuente policial, y tienen una base en la zona franca de Barcelona.

La tercera vía de entrada al Parlament iba a ser por aire. “Bajando en escala y desde helicópteros”, explica una de las fuentes conocedoras del plan, integrantes de los GEO y la Unidad Especial de Intervención (UEI) entrarían por la azotea.

Otra fuente de los servicios de seguridad matiza que “ese plan no ha pasado nunca del papel, o sea, no ha pasado del nivel teórico”. Y añade que “no llegó a materializarse, ni a sugerirse o dar en avance a los jefes de grupo y coordinadores”, aunque explica que se planteó el asalto al Parlament: “En casos de grave alteración del orden público, siempre se considera la posibilidad de enrocamiento”

dilluns, 23 d’octubre del 2017

365 vídeos de les càrregues policials de l'1 d'octubre del 2017


(18 de novembre del 2017 ja són 365 vídeos )

En el següent enllaç trobareu més de 100 vídeos dels atacs de la policia nacional i la guàrdia civil als col·legis electorals de Catalunya



https://spanishpolice.github.io/




En destacaríem alguns com aquest d'Al Jazeera amb més de 307m de likes

https://www.youtube.com/watch?v=j9UGpBZz7WU


O aquest de Fonollosa
https://www.youtube.com/watch?v=e81JaYuECZA


Sant Jaume de Vilatorrada
https://www.youtube.com/watch?v=DYKvIQCaO1c