Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mentides. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mentides. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 de maig del 2018

Vilaweb: Els problemes judicials del tresorer de Ciutadans obren un nou front contra Rivera

FONT: Vilaweb

Carlos Cuadrado, tresorer de Ciutadans d’ençà que es creà aquest partit (2006), s’ha convertit ara en un maldecap per a Albert Rivera. Segons que informa InfoLibre, Hierro té els comptes corrents del Brasil –on tenia activitat empresarial– blocats arran d’un procediment judicial que va començar el 2014. En una entrevista a la cadena SER, Rivera ha volgut llevar importància a la polèmica i ha dit que era ‘un litigi laboral de 400 euros’ que ‘no té res a veure amb política’ i que és un ‘afer privat’. Tanmateix, el cas va molt més enllà.

El problemes del tresorer amb la justícia brasilera van començar quan fou demandat per no haver pagat la cotització de la seguretat social d’un dels seus treballadors. Segons InfoLibre, el treballador estava a sou d’Ibertex Importação e Exportação de Máquinas Texteis Ltda, una empresa de la qual Cuadrado era copropietari.
En total, el tresorer té un tres processos judicials oberts al Brasil, un dels quals és per l’impagament d’un deute de 74.000 euros amb el Banc Itau. Segons InfoLibre, els tribunals han refusat l’últim recurs de Cuadrado, que haurà de pagar tot el deute.
Cuadrado va mentir al senat
La troca s’acaba d’embolicar perquè Cuadrado va mentir en seu parlamentària arran dels seus problemes judicials. El juliol de l’any passat, dins la comissió d’investigació del finançament de Ciutadans al senat espanyol, Cuadrado va negar reiteradament tenir cap mena de causa judicial pendent en territori espanyol ni a l’estranger. ‘No, no tinc cap causa. Ni a Espanya ni fora d’Espanya’, va declarar.
El PP ha aprofitat aquest afer de Cuadrado per tornar a atacar Ciutadans en la pugna que sostenen tots dos partits. Al febrer, en una altra compareixença de Cuadrado en la comissió d’investigació del senat espanyol sobre el finançament dels partits, ja hi va haver topades entre PP i Ciutadans a propòsit de la foscor en els comptes del partit de Rivera. El PP va atacar aleshores Cuadrado per l’opacitat en la informació sobre els diners amb què es finança Ciutadans. El tresorer va arribar a admetre que una partida de 860.000 euros en concepte de ‘serveis d’assessoria’ apuntats als comptes procedents del grup parlamentari català eren un artifici comptable.
A final de l’any passat, el Tribunal de Comptes va publicar que hi havia nombroses deficiències en els comptes de Ciutadans, que exclouen ingressos dels grups parlamentaris de les Corts Valencianes, les Corts de Castellà i Lleó i l’Assemblea d’Extremadura, i que tampoc no inclouen l’activitat econòmico-financera dels grups polítics de 574 entitats locals. Els comptes de Ciutadans també reflecteixen pagaments irregulars de despesa electoral que no han estat comptabilitzats, com ara 161.000 euros de les campanyes d’Andalusia i Múrcia.

dilluns, 14 de maig del 2018

Tamara Carrasco (CDR) a TV3: ‘No he fet res de dolent, ho tornaria a fer’ (vilaweb)


FONT: Vilaweb

La integrant del CDR de Viladecans va ser entrevistada al programa 'Preguntes Freqüents'


La membre del CDR de Viladecans Tamara Carrasco, que té prohibit de sortir del municipi per ordre judicial, va explicar anit a TV3 que se sent orgullosa de la seva participació política als CDR. ‘Sempre això que he fet ha estat per a construir quelcom de nou i sempre respectant tothom’, va dir. És per això que va deixar clar que no creu que hagi fet res de dolent i que ho tornaria a fer.
Carrasco va explicar com va ser l’escorcoll de la Guàrdia Civil a casa seva i la detenció posterior. ‘Van remenar tota la casa: la cuina, el lavabo, l’habitació…’, va dir. Ara, tan sols hi van trobar material aparentment innocent: ‘Coses que potser per a nosaltres són d’allò més normal, cartells d’aquells que reparteixen l’Òmnium i l’ANC, material que hem utilitzat en concentracions, com una careta de Jordi Cuixart, un xiulet, algun llapis de memòria, algun mòbil… Ells ho agafaven com si fos súper perillós, agafaven un cartell que deia “llibertat” com si els ofengués’.


La integrant del CDR de Viladecans també va narrar què sentia quan el fiscal desenvolupava l’acusació. ‘Va construir un relat en el qual, a mesura que anava parlant, anava negant amb el cap com dient “no pot ser”. Deia que jo preparava un atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Barcelona, que jo era el cervell de la crema de banderes a Balsareny… però és que no sé ni on és!’ Carrasco va indicar a la periodista que l’entrevistava la incredulitat que li va causar aquell relat: ‘Parlen de mi o d’una altra persona?’

Carrasco va ser detinguda i acusada per la Guàrdia Civil dels delictes de terrorisme, rebel·lió i desordres públics, però el jutge de l’Audiència espanyola Diego de Egea va descartar els dos primers. Tanmateix, li va imposar com a mesura cautelar la compareixença setmanal al jutjat de guàrdia, la prohibició de sortir tant del municipi de residència sense autorització judicial si no és per anar a treballar com de l’estat espanyol en tots els casos.

dijous, 19 d’abril del 2018

El govern espanyol va quadruplicar la xifra d’agents ferits l’1-O (Diari Ara)



 Les imatges de violència de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant el referèndum, amb un degoteig constant de votants ferits, van causar inquietud al govern espanyol. El ministeri de l’Interior de seguida va mirar de girar la truita i, uns minuts després que els col·legis electorals tanquessin, va comunicar que 33 agents dels cossos i forces de seguretat de l’Estat van patir contusions, una xifra molt inferior a la que l’endemà, 2 d’octubre, va anunciar: 431. Una xifra d’agents ferits que és quatre vegades superior a la que ha comunicat als tribunals: 111.
Aquesta contradicció la delata el mateix executiu de Mariano Rajoy en una resposta escrita al senador d’EH Bildu Jon Iñarritu del 22 de març -dos mesos després d’haver registrat la pregunta-. Al document, consultat per l’ARA, s’adjunta una quadrícula en la qual s’especifica la ubicació dels membres de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional afectats:

52 a la província de Barcelona,
13 a Tarragona,
33 a Lleida i
13 a Girona.

D’aquests agents només 10 van causar baixa per les seves lesions. De fet, l’1 d’octubre el Servei Català de la Salut de la Generalitat només va atendre onze agents. No obstant això, hi ha policies que van ser tractats pels mateixos serveis del cos, segons fonts del ministeri.
A l’últim paràgraf, l’executiu apunta que el 2 d’octubre va fer un balanç de 431 ferits, unes dades que també va verbalitzar el mateix ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, en la seva polèmica compareixença al Senat del 18 de gener, en què va defensar la repressió.
El ball de xifres deixa en evidència que no diuen la veritat i que van augmentar exageradament les dades per intentar tapar la brutalitat”,
 assegura Iñarritu a l’ARA, que lamenta que l’executiu no hagi facilitat una llista detallada de les lesions dels policies. Segons el senador basc, l’equip de Rajoy construeix un relat que “no se sosté” i intenta “ridiculitzar” les 1.066 víctimes de la intervenció policial. De fet, Zoido ha insistit en diverses ocasions que les forces de seguretat van actuar amb “proporcionalitat” i ha menystingut els efectes de les càrregues i l’ús de pilotes de goma, com va ser el cas a l’Institut Ramon Llull de Barcelona.
En la rendició de comptes a la cambra alta, Zoido també va explicar que en 54 col·legis es va haver de fer servir la força per apartar els votants de la porta, mentre que en 11 hi havia més “problemes” i els agents van haver d’actuar amb més duresa. Unes dades inferiors a les que ha pogut recollir Iñarritu, que detalla un centenar d’intervencions amb violència dels cossos policials.