Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Beamspot. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Beamspot. Mostrar tots els missatges

dissabte, 26 de setembre del 2026

El darrer article de RayoNegro i altres recomanacions de veus acreditades

Prompt: pots generar una imatge amb una estètica dels anys 70 tipus còmic amb aquest text https://rayonegro.substack.com/p/estamos-ante-un-grave-problema ?




Rayo Negro o Quark porta 10 dies molt prolífics, amb una entrada diària al seu bloc de substack.

En traduïm al català la darrera entrada titulada "Estamos ante un grave problema"

Com sempre, no ens cansarem de recomanar que el seguiu, juntament amb altres veus autoritzades com són Antonio Turiel (crashoil), Guillem Plainisi (BeamSpot), Nate Hagens (the Great Simplification), The Honest Sorcerer, Pedro Prieto (crisisenergetica.org), Aurelien (traduït al castellà per la Maria José), entre d'altres.







ENS TROBEM DAVAN D'UN GRAN PROBLEMA

Iran no acaba de comprendre les veritables intencions dels EUA.

Al juny es va signar un memoràndum on els Estats Units acceptaven totes les condicions iranianes per posar fi al bloqueig de l'estret d'Ormuz. És evident que no pensava complir-lo, sinó fer-lo servir per preparar el pla d'obertura d'un canal sud per la costa d'Oman a l'estret d'Ormuz. Va guanyar temps, va aconseguir reposar existències, va regularitzar els mercats, va abaixar el preu del petroli i va dissenyar el pla que estem veient actualment. D'alguna manera, a l'Iran també li venia bé, perquè no podia exportar el petroli propi. Van pensar que no perdien res, perquè si no es complia per part dels EUA, sempre podia tornar a tancar l'estret.

I això és el que va passar.

Ara, amb el pas del temps, han quedat algunes coses clares. La contesa no duraria quatre o sis setmanes, l'excusa del desenvolupament nuclear iranià, només era una cortina de fum per a l'opinió pública i la raó de la guerra de l'Iran és el control absolut del petroli-gas de tot l'Orient Mitjà.

Però l'Iran sembla no entendre les veritables intencions dels americans i aquesta setmana han tornat a presentar el seu memoràndum aprofitant el pas per l'ONU, amb l'esperança que els EUA tornin a signar. Però aquest cop és obvi el resultat.

Si els EUA firmessin aquest pla, les monarquies del golf no quedarien satisfetes després de tants “sacrificis” per eliminar el control iranià i només seria qüestió de temps la renegociació amb la Xina. Si els americans no són capaços de protegir-los, res no els obliga a romandre a l'àrea dòlar. Per tant, i que quedi clar, els EUA no negociaran res (almenys “per les bones”).

Divendres a última hora, Trump ha rebutjat el pla iranià, i WSJ fins i tot parla de nous bombardejos després de les eleccions intermèdies.

" El president Trump ha rebutjat la proposta iraniana d'un alto el foc de set dies i ha dit als seus assessors que espera reprendre els bombardejos contra l'Iran després de les eleccions de meitat de mandat de novembre, segons han informat funcionaris nord-americans ".

La guerra pels recursos ha començat i no s'ha de fixar només en el que passa a l'Orient Mitjà. Després de l'apropiació del petroli de Veneçuela (sense canviar el règim chavista) i l'acord amb Groenlàndia, el pla segueix el seu curs i si és necessari se sacrifica Trump, les eleccions intermèdies i el que calgui, incloent-hi l'economia interna dels EUA Cal reflexionar sobre aquest punt, en un moment on el mercat de bons els salta res, saltant pels resultats. Hi ha un objectiu més important per al llarg termini i és assegurar-ne els recursos.

La Xina ha perdut el petroli de Veneçuela (era l'importador més gran) i no té accés al petroli de l'Iran.

Però imaginin quin poder de negociació adquiriria els EUA si controla tot el petroli-gas de l'Orient Mitjà. El mateix que s'ha apoderat del petroli de Veneçuela, deixant d'exportar-lo a la Xina, podria limitar-ne la conveniència, no només les exportacions de l'Iran, sinó també de la resta de països de la zona.

Això no és negociable i, per descomptat, mereix una crisi econòmica si finalment s'aconsegueix l'objectiu complet. Per això estan ignorant els preus del dièsel, la deriva al mercat de bons, la inflació disparada i el que sigui necessari.

Mentrestant, van preparant les inversions a Veneçuela, amb la intenció d' extreure la quantitat més gran de petroli .

Algun es preguntarà per què si els EUA són el productor més gran del món de petroli-gas, necessita accedir a la resta de petroli mundial.

En realitat, mireu aquest gràfic que ho explica tot. El 2009 a penes extreia 8 milions de b/d entre petroli, líquids de gas natural i biocombustibles. Avui ha arribat als 23 milions b/d. És una bogeria…

La primera pregunta que cal fer és si aquesta producció és sostenible en el temps o presentarà una abrupta caiguda quan s'esgotin les reserves.

La resposta és òbvia. En una dècada, el gràfic capgirarà i caurà a la mateixa velocitat, per les característiques de la producció del shale oil (i les reserves pendents). Si els EUA es queden sense petroli, s'haurà d'assegurar d'obtenir-lo a la resta del món. Però si el pastís es redueix molt, la competència serà extrema, cosa que suggereix que qui tingui el control gaudirà d'un avantatge considerable sobre la resta del món. I aquest pla cal executar-lo quan hi ha abundància, perquè si no, no seria possible assolir els objectius (les guerres consumeixen molt combustible).

Per descomptat, el pla també inclou l'accés al petroli canadenc i ja estem veient la lluita a mort que està tenint amb el govern canadenc. Després del que ha passat per sorpresa amb Groenlàndia, ja no ens pot estranyar res.

Quin és el greu problema?

Iran no cedirà.

I per tant, veurem tensions extremes als mercats.

La Xina haurà de prendre partit tard o d'hora o li passarà el mateix que ha passat amb Veneçuela. És cert que el pla de la Xina busca electrificar completament la seva economia, però necessita força temps i no sabem si en té.

El resultat d'un conflicte on cap de les dues parts vol cedir i afecta el mercat de petroli i el mercat financer (per les derivades de la inflació i la pujada dels tipus d'interès ) és desconegut, però en cap cas, favorable. No es pot descartar un crash en qualsevol moment, malgrat el control dels mercats. Tampoc no sabem quant poden aguantar.

D'altra banda, hauran observat la campanya dels mitjans de comunicació europeus , on la invasió russa (mitjançant drones) és gairebé imminent.

La CIA alerta d'un atac rus amb drones contra Espanya, França o Itàlia

Les cancelleries europees manegen un informe precís després de la visita del director de l'Agència a Moscou/Rússia llançaria des de vaixells els temibles Gerbera, amb 600 km. d'autonomia, segons ha sabut el Govern lituà ”

Estan preparant l'opinió pública per a una guerra amb Rússia. La inversió en rearmament, les notícies dia si i dia també sobre les amenaces de Rússia, la “provocació” continua trencant les línies vermelles de Putin, tot indueix a pensar que tard o d'hora, Rússia perdrà la paciència i acabarà atacant algun punt d'Europa, donant la raó als mitjans, en una mena de profecia autocomplida.

És lamentable aquesta bel·ligerància, en lloc de tractar d'arribar a un acord que posi fi a la guerra de gairebé cinc anys. En lloc d'això, cada cop s'escala més el conflicte i no només Ucraïna pateix les pèrdues humanes, juntament amb la devastació del territori, sinó que l'economia europea ha perdut l'accés a l'energia barata i ja no pot competir amb la Xina-EUA. Res d'això no importa i dins de l'esquema de la lluita pels recursos, Europa té posat el punt de mira a Rússia.

No puc entendre com dues potències nuclears poden arribar a aquest punt. Les armes les carrega el diable i mentre duri el conflicte, estem a un pas que algú perdi el seny i llanci una arma nuclear, sobretot si Europa entra directament en guerra (indirectament fa temps que hi està involucrada).

Les declaracions dels principals dirigents de França, la Gran Bretanya i Alemanya són inequívoques. Cal derrotar Rússia a Ucraïna perquè no “ens envaeixin”. la llista de suposats incidents greus creix per moments i encara que els russos en neguin gran part, l'opinió pública segueix rebent el mateix missatge, “cal parar els russos”.

Rússia és a prop d'acabar la conquesta del Donbass complet (encara que pugui portar-li un any o més), i si després acaba l'ofensiva, Europa es quedarà sense coartada per elevar la tensió de la invasió russa. Així que cal accelerar la pressió, abans que tot acabi al Donbass.

Rússia tampoc se'n va de rosetes i té grans problemes econòmics, més els danys materials i humans. La campanya contra les refineries és molt efectiva, però a més de patir Rússia, ho paguem tots amb el preu del dièsel. I el pitjor és que Rússia no s'aturarà, per més que els bombardegin.

Mai devia haver envaït Ucraïna, però arribats a aquest punt, de veritat és millor escalar sense límit la contesa que intentar un acord?

Els dirigents europeus tenen clara la resposta… i nosaltres?

Només una opinió.



Prompt: pots generar una imatge amb una estètica dels anys 70 tipus còmic amb aquest text https://rayonegro.substack.com/p/estamos-ante-un-grave-problema ?


divendres, 26 de setembre del 2025

BeamSpot: la història de Continental en relació al Peak Oil




Sempre que Guillem Planisi Blanquer àlies Beamspot publica alguna cosa al seu blog de substrack o apareix en algun mitjà (com el vídeo que posarem al final) cal escoltar-lo.
Primer et semblarà que és molt fort el que diu però després t'ho argumenta basant-se en la seva experiència d'enginyer i sap de què parla.

Resumirem la seva darrera entrada "Una no notícia" 


Hi aportaré els meus comentaris amb el color blau

TRADUCCIÓ I RESUM

Entradeta breu sobre una notícia que molt poca gent ha vist. Notícia silenciada que implica molt més del que sembla, potser precisament per això s'ha silenciat.

D'acord, abans que res, aquí hi ha molt de subjectiu i personal, ja que estic parlant de la que va ser casa meva, Continental GmbH fins al 2021.

Però és que va ser a Continental, crec que per allà 2013 vaig descobrir tot el percal del Peak Oil, arran de la meva experiència als cotxepiles a la central de Nuremberg.

Seu de Nuremberg

I precisament per això, crec que això és molt més rellevant del que pugui semblar a simple vista.

Condicions del context

En realitat, el context en què tot això és un clàssic ja d'aquesta bitàcola: la desindustrialització d'Europa, i l'accelerat declivi de la nostra economia (entenent que som a la UE), amb França i Alemanya al capdavant.

Que França “va caure” la setmana del 8 de Setembre del 2025 era més que previsible, i comentat a priori en un llarg post sobre la guerra que ve.

Alemanya, mentrestant, semblava que estava en millor situació. Però només perquè té més marge d'endeutament a causa d'una clàssica doctrina fiscal molt estricta i arrelada culturalment.

Però això no només és un fantasma, és que el mateix Kanzler Merz ja ha dit que s'endeutarà per “salvar la situació”.

L'evolució del consum elèctric d'Alemanya, però, és realment preocupant:

Gráfico

El contenido generado por IA puede ser incorrecto.

I és en aquest entorn que em va arribar la notícia. Però abans, uns

Precedents.

Era el 2013 i estava investigant què podia treure de Continental que expliqués la situació dels cotxes i les previsions, em vaig trobar que la direcció teutona fa els deures. Tal i com s'esperava.

Si veus que el sector on treballes té un futur negre a 10 anys vista, canvia abans que la cosa es posi desesperada.

Allò de “Col·lapsa ara i evita l'hora punta”.

Així em vaig trobar que l'empresa feia els deures en aquest sentit, i que a sobre els estudis eren accessibles per a tots els empleats. Per a tots els empleats, no només per a quatre privilegiats. En aquell moment treballaven en tres escenaris possibles:os:

· Cotxepiles per a tothom. (descartat 2016)

· El transporte com a servei. (descartat 2024)

· Campi qui pugui  (o sigui Peak Oil, amb tots els ets i uts).

Vaig acabar la meva sèrie sobre els cotxepiles amb un epíleg: el meu col·lapse i jo. Aquí avisava que el més lògic era que Conti tanqués, com a mínim, la secció d'Interior (on estava enquadrada la meva planta: els TFT's de LG ens els venien a un preu més alt que el que els mateixos de LG venien tot l'aparell complet als nostres clients).

El Pla.

Mentrestant, en paral·lel, la direcció plantejava un canvi estratègic gran, passant del primer escenari al segon. Això implicava la venda de tot un tros, que van anomenar Vitesco, i que al final amb prou feines van aconseguir col·locar-lo… a la propietària de Continental (María Elizabeth Schaeffler, propietària de Schaeffler al complet, i del 70% d'accions de Conti).


Aquesta última informació (que al final, davant del deute impagable i la impossibilitat de vendre una empresa al sector dels cotxes que no avança com estava previst, la comprava la mateixa propietària de Conti) és del 2024, encara que era més que previsible des de feia temps.

Però això encara no cobreix tots els deutes que arrossegava Conti amb el problema dels cotxes que no són rendibles.

El pla de reestructuració del 2019 en teoria havia de durar fins al 2029. Amb una revisió del plantejament a mig camí, el 2024. I contemplava passar-se a ser proveïdor de serveis de conducció autònoma de flotes com a servei.

Ja sabem com està això del conductor automàtic de cotxes, les flotes com a servei i altres.

Així que ara, de cop i volta, i quatre anys abans del previst, Continental GmbH anuncia que es ven a trossets. D'acord, no ho diu així la companyia. Però la nova Aumovio és només una part (l'electrònica) de Continental, que s'escindeix, deixant amb el nom original només el que era Continental al principi: fabricant de pneumàtics i gutaperxa.

És a dir, que la opció 2 de “Transport com a servei” s'han descartat ja, i estan en mode pànic, campi qui pugui, vendre tot allò vendible i encara rendible (l'electrònica, que és el que es treuen de sobre encara és rendible, i, per tant, apetitosa i susceptible de ser venuda, i així esbandir els deutes).

Que la revisió el 2024 va deixar clar que això no funcionava, i que calia fer un cop de timó s'evidencia precisament amb aquesta notícia.

És a dir, que la notícia, passada amb sordina, i en un entorn en què es parla poc (però una mica més) sobre el retard en la prohibició de cotxes de combustió, confirma el mateix: la indústria automobilística està en caiguda lliure.




Massa tard

Ja des que vaig trobar aquesta informació a la intranet de Conti, em vaig adonar fins a quin punt les elits estaven al corrent del tema Peak Oil. És més, vídeos i notícies internes de Continental explicaven com tots els fabricants alemanys havien convençut Frau Merkel que calia frenar això, que no és or tot el que llueix, i que el pla era massa accelerat per a Europa.

Tot apunta que a Brussel·les no es van voler baixar del ruc, malgrat que els fabricants en general, els alemanys en particular i la mateixa Ángela Merkel tenien clar que hi havia un problema seriós amb una aberració semblant.

L'assumpte és que la UE estava decidida a tirar pel dret, sense entendre els efectes de segon ordre (com la majoria), i ni pensar que n'hi havia de tercer o quart ordre.
Tot i això, almenys els que treballen amb la realitat física i econòmica, és a dir, les empreses que han de fer realitat el somni humit dels nostres estimats líders suprems,
es van adonar que això no era factible en els terminis explicats.

Jo em vaig adonar molt abans, i per això vaig tocar el dos de la posició com a enginyer de R+D a Nurermberg. I vaig fer bé.

El problema és que quan vaig entendre el problema del Peak Oil i que els cotxepiles mai no serien assequibles per a la població general, les mesures ja estaven preses i semblaven irreversibles. I aquestes presses, com sempre, van ser males conselleres.

El mateix van entendre a Continental el 2016, després del "No" de Frau Usura Wonder Lying. Va ser llavors quan el Dr. Degenhart va decidir desfer-se de la divisió de cotxepiles i similars i passar a l'escenari de transport com a servei (opció 2), cap a finals del 2016, mentre jo escrivia la part final a la sèrie.

Pas cap a l'opció 2

Ho va discutir amb Frau Schaeffler cap a Nadal de 2016, ho va comunicar a la direcció màxima de Conti al Gener o Febrer de 2017, van començar a treballar per a Febrer/Març al pla, que es va filtrar a la premsa al juliol de 2017.

La reestructuració oficial va començar a l'estiu del 2019.
La idea era reduir la plantilla total a la meitat per a principis del 2029.
Però a Àsia augmentarien plantilla, la qual cosa significa que la resta del món rebria un dur correctiu.

Al setembre van anunciar que tancarien la planta de Babenhausen (la seu d'Interior), que encara continua oberta, i el 20 de novembre del 2020, van venir a la planta de Rubí a dir que nosaltres érem els següents.
L'1 de novembre vaig dir a la presidenta del comitè d'empresa que ens tancarien.
Va riure.

Planta de Rubí

Al desembre de 2022 es va tancar definitivament la planta de Rubí (insisteixo, Babenhausen segueix funcionant, encara que només en part). I no va ser la primera a tancar, ni la darrera. Altres plantes europees (Pisa, per exemple) també han tancat, fins i tot una divisió sencera de Praga va tancar, traspassant els seus actius a una altra divisió de Continental al mateix polígon industrial, al costat dels actius de la planta de Rubí (en plena pandèmia estava jo a Praga, plena de turistes i sense cap màscara, muntant la nova línia).

És clar que Continental també veia que això se n'anava en orris quan van avisar Brussel·les. Com que els polítics europeus es van plantar i es van negar a baixar del ruc, Continental va prendre la decisió de reduir velamen, volum, i inversions.


Es van quedar curts, i ara ja estan venent les joies de l'àvia a preu de saldo davant la caiguda terrible que estan veient. I només ara, davant el desastre autoinfligit per les nostres sàvies i intel·ligents ments preclares i supremes en el seu lideratge, fins i tot els mateixos capitostos estan començant a fer-se enrere.


Massa tard. Ara ja és inevitable.

Conclusions.

El gràfic de consum elèctric d'Alemanya ho diu tot.
Noteu, a més, que el pic va ser el 2017.
Ni 2020 amb el Covid, ni 2022 amb la invasió d'Ucraïna.
No, el 2017, just l'any abans del pic de tots els líquids del petroli.

La desfeta s'ha accelerat, òbviament, per les ingerències del Covid (i les decisions polítiques irracionals preses, sobre les quals també elucubro en la meva hipòtesi)
i per les sancions a Rússia, que em temo que tenien més a veure amb les presses que amb les proses.

Davant d'aquest panorama, el canvi de nom de Continental, suposo que pel meu biaix personal em preocupa molt, perquè si ja van prendre la decisió de desfer-se de Vitesco el 2016 quan van veure el sidral, i ara prenen la decisió de liquidar tot el que poden, aleshores és perquè veuen clar que això és un campi qui pugui.

Podria dir que és el moment d'anar a buscar unes crispetes, però em temo que seria més convenient anar a buscar uns salvavides.

Beamspot.


Aprofitem per posar un vídeo de Beamspot (1 hora 41 minuts)
al canal de Youtube de Marcos Ruperez Cerqueda del juliol del 2025 per a abonats i que s'ha fet públic fa 5 dies i que parla de diversos temes al final però sobretot del seu pas per Continental.
Només escoltant els 8 primers minuts ja us explotarà el cap!
Crec que Beamspot va decidir escriure aquesta entrada després de fer l'entrevista i sintetitzar-hi el que hi deia.