Les representacions gràfiques de Visual Capitalist (la mortaldad dels virus)

 FONT: Visual Capitalist

Som animals visuals. Ens poden parlar de molts conceptes però fins que no en veiem una representació gràfica no ens fem a la idea de la seva magnitud. Diuen que Pascal va "inventar" el full de càlcul.
A partir d'aquí se'n poden fer representacions diverses: gràfics de barres, pastissets, etc.

Hi ha un compte a Twitter, Visual Capitalist que n'elabora de molt interessants. Avui ens fixem en els morts per virus a llarg de la història.

El primer de tots és la pesta negra o bubònica amb 200 milions de morts, seguida de la verola (smallpox). A continuació, la grip espanyola i la plaga de Justinià.
En cinquena posició la SIDA amb 25-35 milions, en setena posició la COVID-19 (7 milions)

Vaccionats i casos de Covid-19 a la Unió Europea

 En aquest article de LaVanguardia es pot observar com els països que tenen un percentatge més alt de vacunació completa tenen menys casos.

El grafisme és de LaVanguardia però els % són nostres.
Cal tenir en compte que els casos són oficials i hi deu haver països més rigurosos que altres.

Agafem dos exemples: Estònia amb un 56% de la població totalment vacunada i Croàcia amb un 44% són els dos països que tenen més casos declarats amb 1703 i 1720 per cada 100.000 habitants.

Si n'agafem el cas contrari, trobem a l'Estat Espanyol amb 58 casos i Suècia amb 86.
El primer té un 78% de la població vacunada i el segon un 67%

Una dada més per a què els anti-vacunes reflexionin.

"Bulgaria lleva desde principios de la campaña de vacunación luchando contra una población que ha sido muy reacia a vacunarse. El país es el que menos población inmunizada tiene, un poco más del 22%, y tiene una de las mayores tasas de mortalidad de la Unión Europea, más del 90% de las defunciones registradas son de personas que no están vacunadas, con 800 muertes registradas en un solo día"

Per què cal veure la pel·lícula "Contagion" en temps de pandèmia?

 

Encara que Filmaffinity li posin un 5,9 és la millor pel·lícula sobre una pandèmia.
Didàctica, protagonitzada per grans actors, molt ben documentada, a vegades quasi sembla un documental.

Resumint, és la pel·lícula que hauríem d'haver vist la primera setmana del confinament per a donar-nos una idea del que estava passant, mesures d'autoprotecció, conèixer què és un virus, fake news, etc.



Què en diuen els crítics? (FilmAffinity)

"Soderbergh infecta la Mostra del mejor cine. (...) Es tan efectiva -sin concesiones- como la peste bubónica del pasado. (...) El terror se mastica en cada fotograma como algo perfectamente real." 

"Soderbergh infecta la Mostra del mejor cine. (...) Es tan efectiva -sin concesiones- como la peste bubónica del pasado. (...) El terror se mastica en cada fotograma como algo perfectamente real." 

"Soderbergh sabe crear el ADN de una película de terror realista, casi documental, un thriller cerebral para tiempos paranoicos"

"Un thriller tan veloz e implacable como una gripe. (...) la mejor película hecha a día de hoy acerca de una pandemia"

"Está llena de matices, desdeña el sensacionalismo y las trampas para enganchar a un público masivo. A mí me inquieta, me transmite la angustia y el miedo que sienten los personajes, me empapa esa atmósfera de desolación." 

"Una película realista, antisensacionalista, sobre una epidemia global (...) 'Contagion' merece respeto por tratar con seriedad el método científico

Coronavirus: entrevista de Huffington post a Salvador Macip

Resum de l'entrevista de Huffington Post
Salvador Macip, investigador de la universidad de Leicester:
"Esta segunda ola ha sido un fracaso de gestión"

El científico catalán pide esperar una o dos semanas antes de confinar domiciliariamente para evaluar las medidas actuales.

Macip, doctor en Genética molecular, actualmente dirige un grupo de investigación en la universidad de Leicester. En su currículum destacan numerosos trabajos, entre ellos el de haber estado durante casi una década en el Monte Sinai de Nueva York, que le convierten en una voz contrastada en el mundo de la ciencia.

"Esta segunda ola en Europa ha sido un fracaso de gestión.
La primera hora podía estar justificada con que no conocíamos el virus y no sabíamos qué hacer, pero ahora no había excusa para fallar de la manera en la que se ha fallado en Europa y más comparándolo con muchos países de Asia."

En mi opinión es una combinación de factores. Hubo un fallo en la desescalada, que es la raíz del problema. Hubo un confinamiento tardío que funcionó muy bien, pero se salió demasiado rápido y sin las condiciones adecuadas.
Cada país tiene sus características, pero otros estados trataron de reducir los casos a casi cero y a partir de ahí ir volviendo a la normalidad. En España se salió cuando no estaban a cero, se corrió con la desescalada para hacer un verano normal y eso fue un error.
El verano fue relajado, el Gobierno no tenían las herramientas suficientes para hacer test, no había rastreadores, no se podía hacer confinamientos y en julio estábamos iniciando la segunda ola.

[..]
Lo que tenemos tener todos en la cabeza es que el confinamiento domiciliario es una opción, aunque este signifique que se ha fracasado en todo lo demás.
Tenemos que ser conscientes de que es posible que haya que hacerlo y prepararnos para que pase.

Cómo ha visto la gestión de la pandemia en España?
[..]

No puedes hacer una desescalada y ceder las competencias a las autonomías si estas no tienen los recursos para manejar la pandemia.
Cuando en julio empezaron los primeros brotes en Cataluña y el presidente pedía cerrar esos sitios, los jueces se lo tumbaban.
Luego pasó en más sitios.
Si no tienen el poder real, no sirve para nada. 

[..]
El sistema de previsión de pandemias en casi todos los países no tenía un protocolo claro y es normal que Simón o Illa estuvieran un poco superados.

Otra historia es la segunda ola, que estamos repitiendo errores de la primera, pero buscar responsabilidades habría que hacerlo con el tiempo, analizando fríamente la gestión para aprender.

[..]

Hay que evitar el triunfalismo y tener claro que estamos en una situación frágil y critica. Hay que esperar unas semanas más para ver si esto que se está haciendo, especialmente en las zonas más densas, sigue funcionando.
Lo que no podemos es rebajar las normas hasta que esté muy, muy claro que se ha controlado y rebajado.

A Italia le ha pasado que ha pasado de 2.500 casos el 1 de octubre a más de 31.000 el día 31.

Es un buen ejemplo para demostrar que casi de un día para otro te pueden cambiar muchos las cosas.
Si te relajas y piensas que está todo controlado, puedes tener muchos problemas.

Las normas son claras:
actuar rápido y con contundencia
y relajarte cuando de verdad estés muy, muy seguro de que lo puedes hacer.

TERCERA OLA?

Dependerá de muchos factores, pero es importante recordar que hasta que no tengamos la inmunidad de grupo con el 60-70% de la gente vacunada el confinamiento es una opción.
Aunque más que el confinamiento domiciliario hay que aprender lo de antes y mejorar en las medidas de prevención.

Transmitir que si pasamos esta segunda ola vamos a poder tener algo de normalidad es un error,
ahí será cuando volvamos a recaer y volverá el círculo de las restricciones y quizás del confinamiento.

A falta de una vacuna, ¿escalar los test de antígenos para un uso más masivo pueden ser decisivos? Este miércoles, el investigador Oriol Mitjà defendió esa postura.

Ayudan mucho porque te permiten incrementar la capacidad de hacer test.
Lo que no pueden es eliminar las PCR, hay que combinar ambos. Los test de antígenos te permiten hacer cribados masivos y esto es muy útil.
El estudio de Mitjà dicen que algunos test de antígenos también detectarían los asintomáticos contagiosos, así que claro, pueden ser muy importantes si se usan bien y se tiene la capacidad de comprar suficientes test.

Hay que ser capaces de hacer pruebas cada cierto tiempo, como han hecho en Eslovaquia, que se los han hecho a dos tercios de la población en dos días, y ahora lo van a hacer en Liverpool. Esto te permite hacer los test rápidos.

[..] no lo sé porque los test rápidos generan un problema logístico, ya que hay que analizarlos, procesarlos, etc. No sé si el sistema de salud [español] está preparado, confío en que sí.
Es muy fácil pedir más test, pero hacer más test no es solo comprarlos,
es tener el personal para hacerlos, la logística para procesarlos, hacer el seguimiento, etc.

NAVIDAD

[..] No podemos decirles a los ciudadanos que si se esfuerzan ahora podrán hacer lo que quieran en Navidad o en enero volveremos a tener problemas.
Hay que comunicar mejor la idea de que quedan unos meses de pandemia y hasta entonces hay que tener cuidado.
Tenemos que quitarnos la cabeza de que va a ser una Navidad normal.

Vivo fuera y en Navidad suelo bajar a ver a familiares y amigos, pero este año no voy a ir.
A mis padres no los veo desde las del año pasado y me sabe mal, pero tengo claro que no me muevo de aquí.
La enfermedad no es una gripe, es seria y da unos efectos secundarios que no conocemos bien aún.
A nivel personal no quiero arriesgarme y, además, estas fechas con reuniones familiares son perfectas para propagar el virus.
Hay que hacer lo imprescindible y ya.
Esta Navidad nos la saltamos y la próxima espero que ya sean normales.

Exacto. Estamos pidiendo un sacrificio a la población que, si lo miras en detalle, no es tan grave. El impacto económico sí que hace que la gente lo pase mal y sea muy grave, pero saltarse la Navidad o no ir un verano a la playa no es el fin del mundo y si se pueden evitar ciertos contactos o viajes es mejor hacerlo.

Si todo va bien y siendo optimista, tendremos vacunas en breve y la podremos empezar a usar en semanas.
Pero hay que vacunar a la gente y esto no es fácil, se necesita tiempo, una estructura y un plan para vacunar primero al personal sanitario y personas de riesgo. No
creo que de tiempo para que todos nos vacunemos para este próximo verano.

Si todo va bien, la normalidad total la recuperaremos a finales del 2021 para ir de cara a un 2022 que sea normal.

PIB

España está a la cola de inversión en Europa.
La Comunidad Europea tiene una media de un 2% del PIB más o menos y nosotros tenemos un 1,3% más o menos.
Además, parte del dinero que se destina a investigación se va a investigaciones del ejército.
Yo pediría un plan a largo plazo que sea transversal.
Hay gente muy buena en España, pero son muy pocos grupos

Les dades del coronavirus d'avui al món

 Aquí trobareu l'actualització diària mundial (Worldometers)

Ja fa 3 dies que s'estan superant les dades màximes de la primera onada (9,084 morts per dia) i això no sembla que s'aturi

Coronavirus: 3 entrades massives provinents d'Itàlia (ElPaís 1 de nov del 2020)

Més notícies sobre l'entrada del virus a l'estat espanyol

FONT: ElPaís: diumenge 1 de novembre del 2020



[..]
"Pero otros valencianos sí, como ha confirmado el estudio genómico de ámbito nacional de las cepas del virus en la primera oleada. “Hubo entradas múltiples por Valencia” tras el partido de fútbol Atalanta-Valencia, dice el biólogo Iñaki Comas, del Instituto de Biomedicina de Valencia.
“Algunas de las secuencias inicialmente responsables de la expansión en España se vinculan con personas que estuvieron en ese viaje a Milán, aunque no son las únicas”, apunta el genetista Fernando González Candelas, también responsable del consorcio SeqCOVID."

[..]
 "“Este periodista”, explica Herme Vanaclocha, subdirectora general de Epidemiología de la Generalitat, “generó lo que llamamos el brote de Las Provincias”. La emisora de Intereconomía donde trabajaba Mateu estaba ubicada en el mismo edificio de este periódico.
“Se dieron circunstancias muy peculiares: las cabinas de radios insonorizadas y no ventiladas; salían unos y entraban otros...
Con este brote y con otro que detectamos en Elda, debido a que visitaron la Semana del Calzado de Milán porque comparten una industria del calzado potente, llegamos a sumar más de un centenar de casos”, añade la epidemióloga.

El estudio genético ha detectado que la misma cepa del virus de Italia también entró a España por otras ciudades, de visitantes de la Semana de la Moda de Milán de febrero o de la feria de arte contemporáneo, Arco, en Madrid. González Candelas sostiene que Italia fue el punto de intermedio de esa cepa (la SEC8) del coronavirus de una familia que corresponden a cepas circulantes en China. La SEC8 llegó a representar el 60% de los casos secuenciados en las primeras semanas de marzo."

COVID: com es propaga el virus en espais tancats (ElPaís diumenge 25 oct 2020)

 Després de mesos d'investigació ara ja sabem com es propaga el virus. La millor protecció en espais tancats és portar mascareta, distància i sobretot ventilar

En aquest article de ElPaís amb excel·lents infografies ho demostren d'una manera ben didàctica

 

Covid: dilluns 26 d'octubre del 2020

DIETARI:

Vaig anar al Leroy Merlin i em vaig comprar una pistola termòmetre per 29€.
Feia dies que hi donava voltes, però les que havia vist em semblaven massa cares de 60 a 85€

Un cop a casa, els nens em van explicar que depenent de a quina part del cos apuntes la temperatura varia.
Això era fruit de la seva experiència de 40 dies a l'escola. La part més calenta del cost és el coll i la menys, la part venosa del canell. Pots oscil·lar entre 0,8 o 1, 0 ºC. El front n'és la mitjana.

Fa una setmana que ja ho començava a sospitar: els governs han iniciat una campanya de comunicació "subtil". Primer t'envien informació a compta-gotes (CG).
Això semblaria un "globus sonda", però no és el mateix. Tinc entès que un GS (globus sonda) és una informació que es "dispara" o deixa anar per analitzar-ne més tard el seu "retorn". És a dir si dic A i la gent assimila A, doncs tirem endavant A.
Si dic A i la gent s'empipa molt, llavors, modularem A passant a A' o provarem una altra cosa.

En aquest cas ens administren informació a CG "compta gotes", tipus.

TWITTER 
A vegades sol ser una selva però si segueixes a persones pots arribar a estar ben informat en ben poca estona. 
Dani Sanchez Crespo amb 65.000 seguidors és un d'aquests perfils. Irònic, directe, intel·ligent, divertit,...
Això ha fet un enfilall que lligo tot seguit:

"Hala, pues ya estamos otra vez en Estado de Alarma. Creo que es la primera vez en 8 meses que las medidas del gobierno me sorprenden por su contundencia. Sinceramente, no me esperaba seis meses. Muy negro lo tienen que estar viendo... Sugiero que concentren sus energías en otro estado, que no es el de alarma: es el Estado de Ánimo. Cosa distinta y, en los próximos meses, clave. El covid es ya, de calle, el evento traumático de nuestras vidas. Intentar ver el lado bueno de las cosas va a ser esencial. Vigilen a mayores, niños, esposas, y vigílense a ustedes mismos. Cultiven algún hobby, hagan algún plan viable durante el confinamiento. Yo que sé, aprendan a cocinar. Escriban un libro. En los próximos días compartiré ideas. Donde falló el gobierno que triunfe la resiliencia."

Dades del ECDC del coronavirus (16 d'octubre del 2020)

Seguirem setmanalment les dades a Europa.
Les dades d'avui són aquí

N'hem capturat les del divendres 16 d'octubre de 2020.

Què és la prospectiva? Via lliure- RAC 1 (dissabte 3 d'octubre del 2020)

Atles de Futurs (Programa Via Lliure de RAC1
amb Xavi Bundó i José Luís de Vicente (Sonar +D)
De 12.00 a 13.00h

"El futur és nebulós"
"Si això passa, què podem fer"
A partir de la guerra freda i l'amenaça nuclear pot canviar-ho en qüestió de minuts
fa que ens hàgim d'avançar en 

Ed Young- Contengo multitudes

Al juliol del 2018 va publicar un article que deia que la propera plaga està a punt d'arribar.
La qüestió era quan?

Fòrum de Davos
Global 

15 de gener del 2020
Hi ha 2 llistes
Els 10 riscos més probables i menys

110 pàgines i a la 76 hi ha un paràgraf que indica què va passar.

Hi ha una cita de Donald Rumsfeld que diu que existeix
-Allò que sabem que sabem
-Allò que sabem que no sabem

Elisabet Roselló
TW (4,200 seguidors)
Articles de ElNuvol.com
Xerrada TED (12 minuts)

Jim Dator

"El futur no es pot predir perquè no existeix"

-Allò que no sabem que no sabem

Una "predicció" no és una projecció o escenari de futur

"És la càrrega viral, estúpid!" Reflexions de Dani Sanchez-Crespo

Una vegada més navegant per Twitter trobem gent interessant



Ens aturem en el Sr. Dani Sanchez-Crespo que s'autodefeineix com a "Profesor universitario. Divulgador. Emprendedor. Asesor" entre d'altres coses.



I copiarem la seva reflexió d'avui que podríem resumir com: "És la càrrega viral, estúpid!"

"Ante la segunda ola, un aviso importante,
cada vez hay más evidencia que el uso de mascarilla REDUCE la carga viral transmitida. 

Y que la letalidad por covid depende de la carga viral.

Por tanto, llevar mascarilla, y de calidad, es fundamental.

No elimina 100% el contagio, pero sí baja muchísimo la mortalidad. 

Por eso la segunda ola está siendo menos letal: la mascarilla nos sirve para inocularnos menos virus y, con eso, hace de "vacuna cutre":
despierta las defensas, que superan el virus sin muerte, por haber carga viral baja.

O sea que este finde todos tenemos un deber cívico: mascarilla hasta los ojos. 

Si puede ser, FPP2 o 3. Y al tío que veáis sin mascarilla, le llamáis la atención.
Nos hemos de cuidar. Va a haber miles y miles de casos. Sólo podemos elegir si son letales o no."

REFLEXIÓ COMPLEMENTÀRIA:
cal tenir en compte que durant els primers mesos de la pandèmia (març, abril) no hi havia tantes proves PCR i això vol dir que la corba blava inicial segurament seria molt més pronunciada.

També caldria estudiar quina tipus de les 3 "cepes" del virus està corrent en aquest moment.
La 1 i la 2 eren fluixetes però la 3 fou molt destructiva.
Hi va haver països que n'hi havia alguna de més predominant

Coronavirus: les dades de Joe Brew (casos per edat)

Una vegada és, en Joe Brew ens il·lumina amb la representació de les dades.

Mapa de calor de casos nous, Catalunya. Heatmap of incident cases by age group, Catalonia.
Gràcies a aquest gràfic s'observa que l'edat dels casos és inferior als pics de l'epidèmia de l'abril.

Quines són les causes de mort al món?

En aquests moments on tothom parla de mort, hem fet una recerca superficial per a saber-ne les causes principals.

Segons aquest article de la OMS del 2016



DADES D'AVUI

Si volen saber les d'avui, hi ha un index de diverses categories, entre ells: població i mortalitat a Worldometers

També és important  conèixer l'experança de vida per zona






La mortalitat infantil ha baixat

 

Trobareu més informació en aquest article de la BBC

Europa i la manera de reacionar de cada país (Bloomberg)

FONT: Bloomberg (20 de maig)
Elaine He

Amb els governs d'Europa que tornen a obrir les seves economies per a negocis, és un bon moment per mirar enrere els diferents camins que han pres per controlar els brots de Covid-19 per intentar veure com eren d'eficàcia.

El gràfic següent mostra la relativa gravetat de les restriccions europees basades en les tasques realitzades per l' Escola de Govern Blavatnik de la Universitat d'Oxford , que fa un seguiment de diverses mesures i marca el rigor que han estat a cada pas del camí.

Temps de reacció

Per a molts països europeus, els nivells de rigidesa van augmentar substancialment després que l'Organització Mundial de la Salut declari pandèmia, fins i tot quan la càrrega dels seus casos era baixa.

Cliqueu per ampliar
Font: Rastreig de resposta del govern d'Oxford Covid-19, Escola de Govern de Blavatnik

Tot i que no és un indicador de si les decisions preses eren les correctes ni de la rigorositat que es van seguir, l’anàlisi dóna un sentit clar de l’estratègia de cada govern per contenir el virus. Alguns, sobretot Itàlia i Espanya, han aplicat bloqueigs perllongats i estrictes després de les infeccions. Altres,  sobretot Suècia  , preferien un plantejament molt més relaxat. Portugal i Grècia van optar per tancar-se mentre que els casos eren relativament baixos. França i el Regne Unit van trigar més temps a decidir imposar les mesures més restrictives.

Però, com mostra el nostre següent gràfic, hi ha poca correlació entre la gravetat de les restriccions d'un país i si aconseguí frenar l'excés de víctimes mortals, una mesura que mira el nombre global de morts en comparació amb les tendències normals.

Resultats mortals

Les morts per sobre dels intervals normals mostren els països europeus que van lluitar per contenir els brots Covid-19

A Europa, hi ha aproximadament tres grups de països en cas de víctimes mortals. 



1-Un grup, inclòs el Regne Unit, els Països Baixos i Espanya, va experimentar un excés de mortalitat extremadament elevat.

2-Un altre, que abasta Suècia i Suïssa, va patir moltes més morts de l'habitual, però significativament menys que el primer grup.

3-Finalment, hi va haver països on les morts es van mantenir dins d'un rang normal com Grècia i Alemanya.

Tot i això, les dades mostren que la relativa estricta mesura de les mesures de contenció d'un país va tenir poc influència sobre la seva pertinença a cap dels tres grups anteriors. Si bé Alemanya tenia restriccions lleus que Itàlia, ha tingut molt més èxit en contenir el virus.

La impressió general és que, mentre que les restriccions al moviment eren vistes com una eina necessària per aturar la propagació del virus, quan i com es van manipular era més important que la seva gravetat.

Diversos països van ser suficients per a la preparació precoç i amb una gran quantitat de recursos sanitaris per evitar els bloqueigs draconians.
Alemanya , amb millors proves de proves i contactes i unitats de cures més intensives que els seus veïns, podria permetre's mantenir l'economia una mica més oberta.

Grècia, actuant de forma ràpida i segura, sembla que fins ara ha evitat el pitjor.

Com s'esperaria, els països amb més bloqueigs intensos semblen patir més econòmicament. El que encara no està clar és la quantitat de guanys que tenen els països amb avantatges relativament laxos, atès el caràcter integrat i impulsat pel comerç de l'economia europea.

L'economia sueca dirigida per l'exportació reduirà el 7% aquest any, va dir aquest dimarts el govern.

Alemanya, la economia de la qual es reduïa abans de la pandèmia, ja està en recessió. Aquests països podrien recuperar-se més aviat que d’altres l’any que ve, però és un moment dolorós per a tots.

Les dades econòmiques del període de bloqueig només apareixen i, en un futur, es podran revisar substancialment, donades les evidents dificultats de recollida de dades durant una pandèmia. Independentment, el que suggereixen els últims mesos és que el cost econòmic no és l’únic inconvenient d’un bloqueig draconià. L’experiència Covid-19 ens ha ensenyat que és molt millor respondre de forma ràpida i intel·ligent, amb la tecnologia i les proves i el seguiment massius adequats, en lloc de només confiar en la més crua de les parades. Si hi ha segones ones del virus, no hauríem de repetir els errors de la primera.

El futur que ens espera (imatge visual)

Un cop més, una imatge val més que mil paraules:

"Assegura't que t'has rentat bé les mans i tot anirà bé"

Extret d'un tuit de Svein T veitdal

Enric Macip: Coronavirus (ElPeriódico)

FONT: ElPeriódico, dissabte 16 de maig del 2020

La hipòtesi més optimista d'evolució de la Covid-19, que passa per tenir una vacuna a finals del 2020 o principis del 2021, és la més probable

El filòsof Slavoj Žižek ha publicat un llibre exprés en el qual reflexiona cap a on anirà el món una vegada superem la Covid-19. Fa l’efecte que Žižek veu el virus com un agent revolucionari a què només sobreviurem si reestructurem a fons la societat capitalista. No és l’únic pensador que creu que el SARS-CoV-2 deixarà una empremta profunda en la manera de fer les coses i que ens encaminem cap a un futur radicalment diferent del que hauríem tingut si aquesta pandèmia no ens hagués trastornat els plans. Em sembla poc probable, si tenim en compte com som els humans: segurament acabarem tornant als vells hàbits. Però aquests exercicis de futurologia són poc útils, perquè és impossible fer prediccions precises a llarga distància quan encara ens queden mesos de crisi i hi ha tants factors desconeguts. El que sí que podem fer és centrar-nos en els aspectes científics i repassar alguns dels camins possibles que pot seguir el virus a partir d’ara, basant-nos en pandèmies anteriors.


Comencem pel menys optimista. Pels motius que sigui, no aconseguim fabricar bastant ràpid una vacuna efectiva. Com que no podem continuar confinats per sempre, entrem en una nova normalitat, més relaxada, que ens porta a onades successives de contagis. En els pròxims anys, adquirim finalment una immunitat de grup prou alta per frenar la pandèmia: posem que un 50-60% de tota la població s’ha infectat i té anticossos que els protegeixen, una xifra que tardaríem aconseguir si pensem que ara estem entorn del 5%. A partir d’aquí, els brots es fan petits i controlables i, amb el temps, la Covid-19 deixa de ser un perill (i potser llavors fins i tot tenim l’esperada vacuna). El problema és que, si calculem que la mortalitat del virus és pròxima a l’1% d’infectats, com indiquen els estudis recents de seroprevalença, la xifra global de víctimes superaria els 40 milions, similar a la de la grip de 1918, que es considera la tercera pitjor pandèmia de la història. I millor no pensar què passaria si pel camí el SARS-CoV-2 mutés o intercanviés informació genètica amb un altre virus i es tornés més letal, una cosa poc probable, per sort, però no del tot impossible.


Però s’estan analitzant més de cent candidats a vacuna en aquests moments, siguem positius. És molt possible que sí que en trobem un de prou bo per protegir almenys una part de la població, tot i que sigui parcialment. Podria ser que aquesta immunitat incompleta, sumada a la que adquiririen de manera natural els que superessin la infecció, acabés convertint el SARS-CoV-2 en un virus que ja no pogués causar quadros greus. Llavors hi podria haver reinfeccions que es presentessin de forma lleu, semblants a les que provoquen altres coronavirus. De fet, hi ha una teoria que diu que alguna cosa així va passar en el període 1889-90. Hi va haver una pandèmia que va matar més d’un milió de persones i que sempre s’ha cregut que era de grip. Però el culpable podria haver sigut un nou coronavirus anomenat OC43, contra el qual no hi havia resistències. En aquell moment, l’OC-43 hauria sigut una espècie de SARS-CoV-2, fins que es va generar prou immunitat de grup. Des d’aleshores, ha circulat a un ritme més lent, fins que ara pràcticament tothom té anticossos que el bloquegen (però no completament). Per això és un dels quatre tipus de coronavirus que causen el refredat comú.


Acabem amb el millor escenari, i potser el més probable. Tenim sort i cap a finals d’any o principis del següent podem començar a produir una vacuna. Cal generar i distribuir milers de milions de dosis per cobrir gran part de la població, però com que posem tots els esforços, aconseguim que arribi a la majoria al llarg del 2021. Com sempre, els més rics acaparen les primeres dosis, i poden deslliurar-se del virus abans de l’estiu, però han de fer vacances de proximitat, perquè la cua de països que encara tenen pandèmia és llarga. La Covid-19 es va apagant progressivament, tot i que en alguns llocs costa més deslliurar-se’n per les dificultats econòmiques, socials i logístiques de vacunar tothom. De tant en tant continuem veient alguns casos greus, potser de manera estacional. Com passa amb la grip, causa mig milió de víctimes a l’any, però ja ni ens n’adonem.

És difícil predir quin d’aquests camins seguirà la Covid-19. Potser cap, potser una barreja de més d’un. Tots són científicament possibles. Intentem evitar triomfalismes prematurs, però no caiguem tampoc en el pànic. L’única recepta ara és seny i prudència, perquè encara ens queda molt per fer.

*Metge i investigador de la Universitat de Leicester i de la UOC.

El 1620 i nosaltres (Borja Vilallonga - ElTemps) o què ens depara el futur?

Borja Vilallonga en aquest article a ElTemps del 4 de maig ens indica com una cosa que va passar fa 400 anys podria tornar a passar.

[Saltem a la part final]

[..]

La gran intel·lectualitat protestant i els seus prínceps alemanys veien la necessitat de fer un pas més amb la unió protestant i aconseguir l’hegemonia en perjudici de la reacció contrareformista dels Habsburg. En el seu somni, Frederic s’havia de convertir en el nou emperador del Sacre Imperi, liderar la reevangelització protestant dels dominis austríacs i alliberar, almenys, els estats italians del jou papal. En aquest somni imperial il·lustrat, França—que tenia una important població protestant—podia acabar inclinant-se per una reforma moderada a partir del seu sentiment gal·licà. Solament les Espanyes i una part de l’est europeu quedaven més o menys exclosos d’aquest somni imperial protestant.
L’ambició imperial i l’impuls intel·lectual protestant expansionista van ser les causes finals per les quals Frederic V del Palatinat va acabar acceptant la corona de Bohèmia que els rebels bohemis li van oferir. Amb aquell gest, desafiava obertament l’emperador Habsburg i materialitzava el somni imperial protestant. Amb tot, aviat es va quedar sol. La unió protestant no va córrer a socórrer-lo. El seu sogre anglès es va desentendre de la seva aventura. Una poderosa lliga catòlica, amb els Habsburg al capdavant, el va derrotar aquell novembre de 1620, ara fa gairebé 400 anys. El que va seguir va suposar no solament la fi del somni imperial protestant, ans la fi de l’optimisme que havien representat Elisabet i Frederic, la seva cort a Heidelberg, i els excitants manifestos rosacreu.
Heidelberg i el Palatinat van ser militarment arrasats.

El castell que havia de ser l’epicentre de l’Europa protestant il·lustrada va ser incendiat, com una part de la valuosa biblioteca de la ciutat—la part que es va salvar és avui al Vaticà, botí de guerra.
Trenta anys de guerra amb la implicació de la majoria d’estats europeus de l’època van devastar Europa d’una manera que mai s’havia vist. Els Habsburg van sobreviure en el seu domini imperial, debilitats. França es va erigir com a gran potència continental.
El protestantisme, en fi, va quedar acotat i estancat.

[REFLEXIÓ]
Aquesta història que explico conté una lliçó per als homes del 2020. Ens fa de mirall. Provenim d’un optimisme semblant al que hi va haver en el primer quart del segle XVII: reforma, il·lustració, progrés, somnis imperials. Hem somiat en les promeses de la ciència, en els somnis de la globalització, en l’optimisme del progrés infinit, en la democratització de la riquesa i l’educació.

Una tragèdia sanitària que, com diu Nassim Nicholas Taleb, hem causat nosaltres mateixos per culpa de la nostra arrogància i desídia, ens ha arrabassat el somni i ens hem vist immersos en una drôle de guerre—que tanmateix c’est une guerre ! En els moments de més intensitat de l’optimisme més acabem desitjant el conflicte, o més negligim l’amenaça del conflicte; i prenem decisions que precipiten els esdeveniments. Va passar el 1620. Va passar el 1914—quan tota Europa estava encantada de tenir, finalment, una guerra. I ha passat aquest 2020. Ens crèiem invulnerables gràcies a la nostra riquesa, al nostre estat del benestar, i a la nostra democràcia. La dictadura xinesa era llunyana—com ho eren totes les amenaces apocalíptiques que Hollywood ens regalava any rere any per despertar-nos la morbositat de la fi de la humanitat en forma de zombies, pandèmies o cataclismes climàtics.

El món que va sorgir de la Guerra dels Trenta Anys i la Pau de Westfàlia no va ser un món millor. Certament, el món somiat per Elisabet i Frederic del Palatinat era molt millor. Però mai va tenir cap oportunitat real de ser.

El món que vam somiar i que vam viure en l’adveniment del nou mil·leni va ser una bombolla. El món que vindrà no serà un món millor—i, sobretot, el que és més important: no tornarem a ser el que havíem estat.

Encara avui, el castell de Heidelberg és una ruïna que mai ha acabat de ser restaurada o rehabilitada: mai va tornar a la normalitat d’un passat millor i no va sobreviure el futur.

És important que, sabedors que anem a una nova Guerra dels Trenta Anys amb el nostre somni optimista fracturat i estripat, siguem capaços de construir una nova normalitat de tot plegat, sense haver de lamentar haver perdut, un cop més, un passat real que era millor que el fals somni futur.

Per què hi ha regions que passen de fase i altres no? Oriol Mitjà ho explica

Ho explica gràficament en aquest tuit del 7 de maig




Ens hem de fixar en el darrer punt negre i si es troba en una àrea vermella, groga o verda.
Només passaran les verdes: Ebre, Tarragona, Alt Pirineu-Aran

Joe Brew: comparativa morts COVID-19 per milió (CAT, MAD i LLOM)

Un cop més, en Joe Brew, analista de dades, ens passa un gràfic revel·lador:
Data 6 de maig del 2020

Compara l'evolució dels morts per milió a Catalunya (blau), Llombardia (gris) i Madrid (vermell)
Argumenta que tallar a temps va impedir que les dades de mortalitat de Catalunya repetíssin les de les altres regions.

Jostein Gaarder - El Món de Sofia: aquesta pandèmia només és un entrenament (LaVanguardia)

FONT: LaVanguardia (Xavi Ayén)
8 de maig

Al otro lado del teléfono, descuelga el hombre que a principios de los años 90 contagió la pasión por la filosofía a millones de personas en todo el mundo. El noruego Jostein Gaarder (Oslo, 1952) era profesor de instituto cuando ‘El mundo de Sofía’ se convirtió en un superventas internacional. Ahora, con una decena de libros posteriores, publica ‘Simplemente perfecto’ (Siruela), que en catalán se titula ‘La mida justa’ (Àmsterdam), y en el que un docente noruego muy parecido a él, algo más joven, recibe un diagnóstico fatal de su doctora: le queda poco tiempo de vida. Muy poco. Su esposa está de viaje profesional en Australia y él decide irse a la cabaña de campo que tienen junto a un lago para poner en orden sus ideas y reflexionar sobre la vida.

[..]


-Hay un personaje del que se habla en el libro, una mujer que padecía la gripe española y se hundió en el lago para no infectar a sus seres queridos. -Es una leyenda, algo que escucha Albert, una historia del lago. Fue también una pandemia, hace unos cien años. Puede ser comparado, aunque murieron 50 millones de personas y ahora vamos por 265.000. Al menos los escandinavos, nos creíamos que con nuestro sistema público de salud estábamos muy protegidos, ni una sola persona que yo conociera temía esta crisis, pero al final va a resultar que las cosas no son tan diferentes a las de cien años atrás. A la gripe española ¿cómo la llaman en España?


-Bueno, se dice ‘la gripe española’ pero sabemos que no era española en realidad...
-¡No, claro! De España solo tuvo el nombre... El coronavirus tampoco lleva corona ¿verdad? La operación hace un siglo de bautizar esa epidemia con el ‘apellido’ de una nacionalidad es una maniobra que hoy intenta hacer Donald Trump, que se refiere al ‘virus chino’. Etimológicamente no tiene sentido, pues una pan-demia es ‘pan’, es decir, un prefijo que indica la totalidad, todo el mundo, algo global por naturaleza. Esos bautizos nacionales están cargados de prejuicios y racismo.Aquella epidemia de 1918, dos décadas después, condujo al mundo a una catástrofe global como fue la segunda guerra mundial. Mucha gente resigue las huellas de la historia, ejercita la imaginación y se pregunta qué podría suceder tras la Covid-19.

-¿Usted no?
-La pregunta buena no es tanto ¿qué podría pasar después? sino ¿por qué podría pasar? ¿Podríamos reconstruirnos como sociedad tras la pandemia? Es una pregunta moral y filosófica, toca a nuestros valores. Hemos visto, en nuestra sociedad, muchos ejemplos de hombres ricos que dicen que no quieren volver a hacer lo que estaban haciendo antes, no de la misma manera. Debemos cuestionar nuestro sistema económico, el capitalismo: ¿a dónde nos conduce? ¿funciona bien? ¿es un sistema preparado para afrontar la pandemia? ¿y otros desastres? ¿de qué modo trata la naturaleza de la que formamos parte? ¿es responsable del calentamiento global? ¿qué efectos nos esperan? El calentamiento global va a ser más letal que el coronavirus y, sobre todo, más irreparable. Deberíamos ver esta pandemia como un entrenamiento, una lección para aprender a ser más considerados con nuestro planeta.

-¿Es optimista?
-Lo único seguro es que la pandemia se acabará un día. Y no tenemos alternativa a tomarnos el mundo en serio, el virus nos impide ser perezosos, postergar nuestros problemas. Siempre rechazo el pesimismo, tengo esperanza y quiero entrar en la batalla, formar parte de ella, para evitar una catástrofe global, paliar los daños en los lugares más afectados, como el sur de Europa.

-¿Qué significado tiene Ricitos de Oro?
-Es una historia aquí conocida por todos los niños. En el relato original, de 1837, los tres osos no son simpáticos, ¿sabe?, sino tres animales ‘solteros’, vamos a decir, y robustos. Y la que irrumpe en su casa no es una dulce niña sino una vieja desaliñada, fea y mala, que sale huyendo por la ventana. Pero, bueno, ese cuento es una excusa para hablar de astronomía, porque vivimos en la zona ‘Ricitos de Oro’ del universo, es decir, en la zona habitable, un auténtico milagro. Vivimos en un planeta que es exactamente como la casita del cuento. Damos vueltas alrededor de una estrella, estamos en un astro con agua líquida y no paramos de infligirle daño al planeta, lo que no parece muy sensato.


-¿Por qué los niños y los muy creyentes pueden vivir más felices, como dice el narrador?
-Las personas religiosas se sienten cómodas imaginándose que existe otra vida, otro sistema, como el paraíso, donde las cosas van bien. Eso les facilita atravesar los tormentos y las cosas agrias de este mundo. No se lamentan de que la vida sea corta, como hacen los no creyentes. La mayoría de niños, por su parte, viven instalados en la fe, la confianza, les cuidan los padres, no se rebelan contra los límites de nuestra existencia, los aceptan. Los niños son como gente muy religiosa que no se da cuenta de que lo es. Todos sabemos que un día no estaremos, pero la clave es no preocuparse por ello.

-Albert piensa que realmente debemos de estar solos en el universo.
-¿Quién lo sabe? Es tan grande y con tantas estrellas y planetas que sería verdaderamente raro que no hubiera vida en ningún otro lugar, pero la vida no somos nosotros solamente, son también las micropartículas en el agua, nosotros somos fruto de un cúmulo de casualidades bastante únicas, pero hay tantas galaxias con las que jamás vamos a contactar que yo creo que sí, que debe de haber vida ahí afuera.

[..]
-’El mundo de Sofía’ cambió su vida...
-Mis amigos y mi mujer pueden decirle que no he cambiado tanto. Hombre, cambiaron las cuestiones prácticas: pude dedicarme a escribir más libros, las cosas fueron más fáciles, viajé por todo el mundo... Pero he escrito muchos otros libros, no soy de esos autores de un solo título, aunque nunca volví a tener tanto éxito de ventas. Aquel me permitió que nacieran los otros, seguramente. Hoy lo escribiría distinto.

-¿Ah, sí?
-Fíjese que no figura la pregunta filosófica que hoy considero más importante: ¿cómo podemos preservar las condiciones de vida en la Tierra?

-¿Qué nos enseña la filosofía en estos tiempos víricos?
-A aceptar nuestro destino. Todo el mundo se ha metido dentro de sí mismo, eso es muy importante, el aislamiento, para que florezca la filosofía. Es positivo tener tiempo para uno mismo, aunque sea para ver la tele, Netflix o HBO, que ofrecen muy buenos productos. La soledad te ayuda a luego estar en contacto con los otros. Ver la tele es una buena cosa, nos conecta con lo que sucede. Los que ya leían antes de la epidemia, perfecto, pero es que mucha gente se ha puesto a leer gracias a la epidemia, en especial ebooks. El confinamiento ha permitido que mucha gente se ponga a pensar.

-¿En qué trabaja ahora?
-Bueno, para serle honesto, he estado muy distraído con la epidemia, miro la tele, el drama que viven ustedes en España, esas cosas... no me puedo concentrar.