Crisisenergetica.org fa un homenatge a Richard Heinberg mort fa uns dies

 

Traduïm del castellà:

"Amb molta tristesa comuniquem la mort de Richard Heinberg, (wikipedia ENG) afectat per un càncer de pàncrees que, en tot just dues setmanes, va acabar amb la seva vida. Heinberg va ser un divulgador extraordinari del pic del petroli i de la crisi energètica.

El seu estil clar i didàctic era extremadament eficaç a l'hora de presentar al públic no especialitzat els mecanismes i les complexitats del nostre predicament energètic. Per aquest motiu, molts dels seus articles, traduïts al castellà, han quedat preservats al nostre arxiu.

Com a petit homenatge, presentem una selecció d'alguns dels seus millors articles publicats a Crisis Energética:

Carta des del futur (escrit al 2014) (català): exercici de ficció que presenta una carta escrita des de l'any 2107 i adreçada als habitants del 2001, en què s'analitzen les conseqüències de l'esgotament dels recursos, la sobrecàrrega ecològica i el col·lapse de la civilització industrial.

Powerdown (introducció) (escrit al 2004) : introducció al llibre Powerdown: Options and Actions for a Post-Carbon World, en què l'autor presenta una estratègia per reduir el consum per càpita de recursos als països rics, desenvolupar fonts alternatives d'energia, distribuir els recursos de manera més equitativa i reduir la població mundial.

Petroli, guerra i el destí de les societats industrials (escrit al 2022): escrit l'any 2022, aquest article estableix paral·lelismes entre la situació del moment —pocs mesos després de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia— i la que Heinberg ja apuntava al seu llibre Powerdown.

Col·lapsarà la civilització perquè s'està quedant sense petroli? (escrit el 22 de juliol del 2022): en aquest article del 2022, l'autor analitza els canvis necessaris per evitar continuar sobrepassant els límits de la natura, entre els quals destaquen el sacrifici compartit, la cooperació i la redefinició dels conceptes de prosperitat i progrés.

Optimisme mortal, pessimisme útil (22 de juliol del 2022): un altre article del 2022 en què Heinberg analitza per què el pessimisme pot ser una eina útil per afrontar un futur cada cop més present, en què, precisament, l'optimisme es pot convertir en una trampa perillosa."

ZR06 - Antonio Turiel, Un Choque Inevitable (2 de 2)

 Aquesta és la segona part de l'entrada (1 de 2) i continuem fent captures del vídeo de 6 minuts del canal de Salvador Ibáñez

Transcripcions i captures de pantalla

• Solo el 22%. El otro 78% es el combustible de los camiones, de los aviones, de los tractores, el gas de las fábricas y todo eso es muchísimo más difícil de pasar a eléctrico. Entonces, ¿qué ha pasado con todo este despliegue de renovables? pues que según esta visión ha sido en gran parte una burbuja especulativa y ahora esa burbuja parece que está pinchando.

• Los grandes fondos de inversión están empezando a retirarse, se cancelan proyectos porque se han dado cuenta de que el mercado ya está saturado y sencillamente la rentabilidad ya no es la que era, las cuentas ya no salen. Entonces, recapitulemos. Tenemos un sistema energético, el de los fósiles, que se agota y la alternativa que nos proponen las renovables industriales, parece que no puede llenar ese hueco y tiene sus propios problemas gigantescos.

Clica sobre la imatge per ampliar-la

• 
  

Esto nos deja en una encrucijada, ¿no? Una elección entre dos caminos muy muy distintos. Y todo se resume en una frase demoledora de Edward Abbey. Crecer por el mero hecho de crecer es la ideología de un tumor. No se puede crecer infinitamente en un sitio que es finito. Y aquí está la clave del asunto. La elección real no es entre crecimiento o no crecimiento.

• • Según este planteamiento, vamos a decrecer sí o sí porque la energía se acaba. La verdadera elección es cómo vamos a hacerlo. O lo hacemos a las bravas de forma caótica, con crisis, guerras por recursos y un empobrecimiento general, o lo hacemos de forma planificada, democrática y ordenada, buscando el bienestar de todos.

• A lo primero se le llama empobrecimiento, a lo segundo decrecimiento. ¿Vale? Pero, ¿qué significa eso de un descenso planificado en la práctica? pues implica repensarlo todo de arriba a abajo. 

Por ejemplo, en vez de coches privados para todos, apostar por una red de trenes eléctricos superficiente. En vez de móviles que duran 2 años, diseñar aparatos electrónicos que duren para siempre, que se puedan reparar y actualizar.

• Se trata de pasar de una economía de usar y tirar a una circular y, por supuesto, poner en el centro la educación y la justicia social. Al final la cosa es muy simple. Con las leyes de la física, con los límites del planeta, no se puede negociar. Están ahí. y punto. Así que la única elección que de verdad tenemos es si vamos a gestionar esta transición nosotros de forma inteligente o si vamos a dejar que la transición nos gestione a nosotros por las malas.

• Y con esa pregunta tan directa nos deja este análisis.
  ¿Es posible un descenso planificado y digno o estamos abocados a un colapso caótico? Es un desafío que nos obliga a pensar qué futuro queremos y, sobre todo, si seremos capaces de ponernos de acuerdo para construirlo antes de que la propia realidad tome la decisión por nosotros.

ZR06 - Antonio Turiel, Un Choque Inevitable (1 de 2)

 En aquesta entrada farem captures del vídeo de 6 minuts del canal de Salvador Ibáñez

Captures de pantalla i transcripció 
de la primera part del vídeo

• A ver, ¿y si todo lo que oímos sobre la crisis climática fuera en realidad solo la punta del iceberg? Hoy vamos a desgranar la visión de Antonio Turiel, que nos habla de un choque, un choque que parece inevitable entre nuestro sistema actual y, bueno, los límites del planeta. Es una perspectiva, digamos, directa, sin adornos.

• Vale, vamos al lío. La idea central de todo este análisis es bastante simple, pero a la vez demoledora. Nuestro sistema actual, tal y como está montado, va de cabeza a estrellarse contra la realidad. ¿Por qué? Porque la idea de crecer sin parar, de forma infinita, en un planeta que obviamente no es infinito, pues según esta visión es que no se sostiene por ningún lado.

• Para entender de verdad la magnitud del problema, tenemos que hacer un esfuerzo y mirar más allá de lo que siempre se habla, porque sí, el cambio climático es gravísimo, por supuesto, pero es solo una pieza, una pieza de un puzle enorme, mucho más complejo. La crisis ambiental es mucho más grande y para medirla, para ponerle cifras, la ciencia ha desarrollado una herramienta que es bueno, es clave.

• Se llama el concepto de los límites planetarios. Pensemos en ello como el panel de control de la Tierra. Hay nueve sistemas que son vitales, que regulan la salud del planeta y cada uno de ellos tiene una línea roja, un límite que no deberíamos pasar porque si lo cruzamos, bueno, el riesgo de cambios irreversibles de un colapso se dispara.

• Es un riesgo existencial, así de claro. Y aquí viene el dato que de verdad pone los pelos de punta. De esos nueve límites, de esos nueve sistemas vitales, ya hemos cruzado siete. Siete de nueve. Pero ojo que lo más fuerte no es eso. Lo más fuerte es que si miramos cuáles son los peores, el cambio climático es solo el cuarto.

• Por delante tenemos cosas como la contaminación química, la destrucción de la biodiversidad o cómo hemos alterado por completo los ciclos de los fertilizantes. O sea, que el problema es mucho más profundo de lo que parece. Vale, sigamos tirando del hilo porque todo esto está conectado. Si levantamos otra capa de la cebolla, llegamos al que podría ser el verdadero motor de toda esta crisis.

• Solemos oír que la transición energética es por el medio ambiente, ¿verdad? Bueno, según este análisis, la razón principal es otra más cruda y directa. Se nos está acabando la energía barata. Sencillamente los combustibles fósiles, que eran fáciles de sacar y por tanto baratos, están llegando a su fin. Fijaos en un dato. Desde 2014 la inversión en buscar nuevos yacimientos de petróleo ha caído en picado.

• Y no es porque de repente las petroleras se hayan vuelto ecologistas, no es porque ya no sale a cuenta. Cada vez es más difícil y más caro encontrar algo, porque el petróleo fácil ya no queda. Y esto nos lleva a una cifra que es es una auténtica locura. Por cada barril de petróleo que descubrimos hoy en día, nos bebemos 12. 12. Estamos tirando de las reservas que se encontraron en los años 60 y 70.

• Es como vivir de los ahorros de los abuelos. Y que nadie piense que esto es algo que pasará en el futuro, ¿eh? Es que ya está pasando. El pico mundial de producción de petróleo convencional fue en 2018, ya pasó. Y el diésel, que es literalmente la sangre que mueve los camiones, los tractores, los barcos, toda la economía global, su producción ya está cayendo.

• Y no olvidemos el dato clave. Casi el 85% de la energía que mueve el mundo sigue viniendo de estas fuentes que se están agotando. Claro, la pregunta lógica es, bueno, si se acaban los fósiles, pues ponemos renovables y listo, ¿no? Esa es la solución que nos venden. Pero, ¿pueden de verdad las renovables a escala masiva sustituir toda la energía que consumimos hoy? Pues según este análisis, la cosa es bastante más complicada de lo que parece.

• Hay una serie de peros de los que casi nunca se habla. Para empezar, los materiales. Para hacer todos esos paneles solares y molinos de viento, hace falta cobre, litio, plata, un montón de minerales que sorpresa no son infinitos y no hay suficientes para hacer una transición a nivel mundial. Luego la gran paradoja.

• Para fabricar, transportar e instalar un molino de viento necesitas diésel, carbón y gas. O sea, dependen de los mismos combustibles que quieren reemplazar. Y eso sin hablar de los problemas de estabilidad que generan en la red eléctrica. Y para rematar, un dato que lo pone todo en perspectiva. En un país como España, toda la electricidad, la de los enchufes de casa, las luces, etcétera, es solo el 22% de la energía total que usamos.

Segona part del resum de l'entrada

L' efecte supernova en el zenit de la civilització segons Quark

Imatge d'una supernova generada amb dream.ai

Una vegada més Quark o Antonio Garcia Asenjo ens il·lustra amb la seva visió del món amb aquesta entrada de fa uns dies (11 d'octubre del 2025)

Aquest cop no en farem cap resum sinó que us mostrem les gràfiques
que per sí soles ja diuen més que mil paraules i us recomanem llegir la font original.


"Una supernova és una explosió estel·lar que passa durant les darreres etapes d'una estrella massiva. Després d'aquesta explosió fascinant, l'estrella es col·lapsa en una estrella de neutrons o forat negre.

Crida l'atenció perquè durant la fase final, la lluminositat augmenta notablement durant setmanes o mesos i desapareix.

He anomenat “efecte supernova” al procés que estan vivint els mercats, quan estem al punt més alt de la nostra civilització. El "combustible" (recursos) de l'estrella (civilització) està gairebé esgotat, però això no evita una magnífica última ranera, en forma de la bombolla més gran de la història.

Pràcticament tots els actius estan experimentant alces explosives, tot i que les dades apunten cap a una contracció econòmica ja iniciada. I pel seu fora poc, l'“aliment” que mou aquestes vertiginoses alces, és una combinació d'especulació i injecció massiva de deute, factors ambdós que profetitzen un exercici dramàtic al final de la festa.

Les economies occidentals tenen els recursos com a component fonamental, però el reflex dels mercats i el PIB fa temps que es va allunyar d'aquesta base i pràcticament només computen els serveis com a mostra d'una societat excessivament madura que valora les activitats lúdiques, en lloc de la producció industrial o agrícola. Es dóna per suposat que les matèries primeres i la indústria bàsica, pilars de la revolució industrial, sempre seran abundants i en tot cas, el sistema monetari ideat en benefici propi serà suficient per adquirir les necessitats peremptòries de tot tipus de materials."

"Conclusió de Quark.

En definitiva, el petroli-coure (elements fonamentals per al transport fòssil-elèctric respectivament) barat s'ha acabat i el gegantí deute del sistema ha causat un rebuig a acceptar el pagament de moneda occidental per part dels principals productors industrials, cosa que ens conduirà a una guerra sense caserna, mentre la contracció econòmica comença a ser aclaparadora.

Enmig d'una situació tan perillosa que amenaça la supervivència del sistema, no se'ns acudeix altra cosa que inflar fins a rebentar els mercats, en una bombolla letal.

La població no és conscient del problema que ens acuita.
Continua vivint el dia a dia com si res no pogués passar,
 encara que si està notant la pèrdua de poder adquisitiu.
Quan la lluita (guerra comercial o militar) s'estengui,
ja serà tard i els governs occidentals estan preparant una sèrie de mesures de control

(diners digitals,
control facial,
control dels comptes digitals,
restriccions a la mobilitat, etc.),

quan arribi el moment de l'explosió de la supernova.

Tampoc no és culpa de ningú.
Hem crescut tot el que hem pogut, aconseguint a Occident o elevat estat del benestar.
Però hauríem d'haver pensat abans, que finançar-ho tot amb diners gratis no pot ser sostenible indefinidament en el temps i abans o després, algú ens passaria una factura que mai no podrem pagar. Està bé confiar en l'enginy humà per intentar sortir de tots els problemes, però la impressora màgica és un miracle, no una cosa real.

Aquest altre exemple, mostra com el 2020 es va trencar la màgia dels tipus zero.
La inflació "persistent" no és producte del creixement natural, sinó de l'emissió monetària sense control.
I ara toca pagar la factura... de l'enorme deute acumulat."

Imatge creada per ChatGPT (Noel Gallagher amb una supernova al darrera)

Per a treure una mica de ferro a l'assumpte acabarem amb el vídeo de la famosa cançó d'Oasis.

Un canvi de posició de l'Agència Internacional d'Energia (el comentari de Nate Hagens)

 

Aquest és la tercera entrada que dediquem a l'anàlisi de diferents experts
del comunicat de l'Agència Internacional d'Energia del resum o estat del món en l'àmbit energètic.

Pic del petroli, piràmides Ponzi i fronteres planetaris | Frankly 109

Qui és

• El seu nom complet és Nathan “Nate” Hagens. GT New Site+3Post Carbon Institute+3NATE HAGENS+3

• És un pensador, investigador i divulgador, que treballa en la intersecció entre energia, ecologia, economia i sistemes socials. NATE HAGENS+2resilience+2

---

Experiència i trajectòria

• Va començar la seva carrera a les finances. Abans de dedicar-se al tema de l’energia i l’ecologia, va treballar a Wall Street i en institucions financeres. Post Carbon Institute+1

• Va ser director editor de The Oil Drum, una web molt respectada d’anàlisi i debat sobre subministraments d’energia, transició energètica i temes relacionats. NATE HAGENS+1

---

Educació

• Té un Màster en Finances (MBA) amb honors de la University of Chicago. Post Carbon Institute+1

• Té un doctorat (Ph.D.) en Recursos Naturals de la University of Vermont. NATE HAGENS+1

---

Activitats actuals

• És director executiu de l’Institute for the Study of Energy & Our Future (ISEOF), una organització que estudia com les societats poden adaptar-se a un futur amb menys energia i recursos, i als canvis que això comporta. NATE HAGENS+1

• Imparteix un curs d’Honors anomenat Reality 101: A Survey of the Human Predicament a la University of Minnesota. Post Carbon Institute+1

• Host del podcast The Great Simplification, on parla amb experts sobre ecologia, energia, tecnologia, economia, etc., amb una visió de sistema. NATE HAGENS+1

En aquest vídeo de 21 minuts parla de diferents temes.

Mostrarem les gràfiques del vídeo