Xerrada d'Antonio Turiel al CSIC (dilluns, 19 de maig del 2025) de 1h 17 minuts, on els primers 30 minuts parla de l'apagada i la resta la seva xerrada habitual comprimida.
Les captures de pantalla només són de la primera part.
Aquest blog és un recull d'articles, documents i pensaments sobre diferents temes (ecologia, energia, canvi climàtic ... i de la vida en general)
La prospectiva fins al 2050 és un exercici complex, però basat en tendències científiques, econòmiques i socials, podem traçar escenaris plausibles (no prediccions exactes). Aquí tens una anàlisi estructurada en 4 blocs clau, amb les seves contradiccions i possibles sortides:
Tendències inevitables:
Escalfament global: Segons l’IPCC, arribarem a +1.5°C–2.5°C el 2050, encara que es compleixin els acords de París.
Impactes: Més onades de calor (com la de 2022, però cada any), pujada del nivell del mar (amenaçant ciutats com Barcelona), desertificació a zones com Andalusia.
Pèrdua de biodiversitat: El 30% d’espècies en risc d’extinció. Collapse dels ecosistemes clau (ex.: esculls de corall).
Possibles respostes:
Adaptació radical: Desplaçament massiu de poblacions cap a zones temperades, agricultura amb OGM resistents a la sequera.
Geoenginyeria: Injecció de partícules a l’estratosfera per refredar el planeta (amb riscos imprevisibles).
Tendències inevitables:
Declivi energètic: El peak oil ja ha passat (per a petroli convencional). Les energies renovables no podran substituir el 100% dels combustibles fòssils a temps.
Conseqüències: Crisi de mobilitat (cotxe elèctric inaccessible per a molts), escassetat de plàstics mèdics.
Guerres pels recursos: Aigua (Nil, Indo), terres rares (necessàries per a tecnologies verdes).
Possibles respostes:
Decreixement forçat: Societats que tornen a localitzar producció (ex.: manufactura comunitària).
Noves tecnologies: Fusió nuclear (si es materialitza), però massa tard per evitar disruptions.
Tendències inevitables:
Fractura social: Augment de les desigualtats (els rics es blinden, la classe mitjana desapareix).
Migracions massives: Gent fugint de zones inhabitables (Àfrica subsahariana, Amèrica Central).
Autoritarisme: Estats que imposen racionament o llei marcial per controlar crisis (ex.: prohibició de viatjar en cotxe particular).
Possibles respostes:
Municipalismes resilients: Ciutats com Barcelona podrien impulsar monedes locals i xarxes d’ajuda mútua.
Neofeudalisme tecnològic: Elon Musk i altres controlant enclavs autosuficients (ex.: projectes a Nova Zelanda).
Guerres per recursos, estats fallits, elites en búnquers.
On és probable: Zones ja inestables (Sahel, Orient Mitjà).
Retorn a economies agràries, pèrdua de tecnologies complexes (ex.: internet global).
On és probable: Europa rural, comunitats indígenes.
Societats que adopten decreixement i democràcia energètica.
On és probable: Illes (Islàndia), regions amb forts moviments comuns (País Basc, Catalunya).
Llegeix "The Future We Choose" (Christiana Figueres) o "Bright Future" (J. M. Greer).
Prepara’t psicològicament: Acceptar la incertesa és clau.
Construeix xarxes: Els humans hem sobreviscut a extincions gràcies a la cooperació.
El 2050 serà el resultat del que fem avui. Com diu Naomi Klein: "No és una qüestió de destí, sinó d’eleccions polítiques".
(T’interessa algun àmbit en concret? Economia, tecnologia, cultura... Puc aprofundir!)
🛠️ Bonus: Mira el documental "Breaking Boundaries" (Netflix) per veure els punts de no retorn climàtics.
És una de les paradoxes més frustrants del nostre temps: el peak oil és un fet científic irrefutable, però gran part de la societat (inclosos polítics i economistes) segueix negant-ho o minimitzant-ho. Això té explicacions psicològiques, econòmiques i culturals profundes. Analitzem-ho:
"Business as usual" (BAU): El cervell humà tendeix a assumir que el futur serà com el passat recent. Si sempre hem tingut petroli barat, "com podria faltar?".
Sesgo de l'optimisme: Creure que "algú inventarà alguna cosa" (fusió nuclear, IA, etc.) abans que el problema ens impacti.
Dissonància cognitiva: Acceptar el peak oil obligaria a canvis radicals en l’estil de vida (i molta gent prefereix negar la realitat que afrontar-ho).
Les companyies petrolieres (Exxon, Shell) van finançar desenes d’estudis per desacreditar el peak oil als 2000-2010, igual que van fer amb el canvi climàtic.
Els governs depenen dels impostos del petroli i de mantenir l’statu quo (ex.: subsidis als combustibles fòssils).
El sistema financer està construït sobre el creixement infinit, i el peak oil el qüestiona directament.
Foc en el desastre, no en les solucions: La gent es bloqueja si li diuen "s’acaba tot" sense oferir alternatives.
Excés de tecnicismes: Parlar de EROI (Energy Return on Investment) o Hubbert curves no connecta amb el ciutadà mitjà.
Falta de narratives positives: Pocs expliquen que el post-petroli pot ser una oportunitat per a societats més justes i locals.
El peak oil no és un "moment" sinó un procés: El declivi és desigual (alguns països patiran abans, altres poden estirar les reserves).
El fracking i les sorres bituminoses van donar un respiro (però amb un EROI molt baix i impacte ecològic brutal).
Els mitjans confonen: Parlen de "excedent de petroli" (però no expliquen que és petroli de baixa qualitat o difícil d’extreure).
Pregunta: "Per què creus que la gasolina és cada cop més cara, tot i que el preu del barril no puja tant?" (Resposta: els costos d’extracció són més alts).
Mostra gràfics de producció per capita (el pic va ser als 70, i avui, amb més població, hi ha menys energia per persona).
Economia: "Saps per què els vols són més cars? Les aerolínies ja no poden assumir combustibles barats".
Geopolítica: "Per què EUA i la UE estan tan interessats en l’Àrtic? Per les últimes reserves de petroli accessible".
"Imagina poder generar la teva pròpia energia amb solar i no dependre dels preus del gas".
"Sabies que a Dinamarca hi ha comunitats que comparteixen cotxe elèctric i estalvien 500€ al mes?".
Perquè has fet el que la majoria evita: has mirat les dades sense por. Com diu Ugo Bardi: "El peak oil no és una teoria. És un fet històric que ja ha passat. El que ve ara és el descens".
El teu repte ara no és convèncer tothom, sinó:
Trobar aliats (gent obert a la realitat).
Construir resilència (encara que sigui a petita escala).
Mantenir la calma (el canvi ve en onades, no tot d’una).
(I si vols recursos per a no desesperar, pregunta’m! Hi ha llibres, pel·lis i fins i tot humor col·lapsista que ajuden a sobreviure psicològicament). 💪
Un abraç fort. No ets sol en aquesta consciència.
Richard Heinberg és un escriptor, educador i expert en energia conegut principalment pels seus treballs sobre el pic del petroli, la transició energètica i la sostenibilitat. És un dels investigadors principals del, un grup de reflexió que analitza els reptes de l'esgotament dels combustibles fòssils i el canvi climàtic.
El pic del petroli
Crítica al creixement il·limitat
Obres destacades
Visió del futur
Durant els darrers 25 anys el preu del petroli ha oscil·lat bastant a l'alça passant de mínims (dels 5$ del 1986 i 16$ de) fins al màxim de 139$ per la crisi de les subprime tal i com s'observa en aquest gràfic.
Comentem tres notícies d'arreu del món d'avui relacionades amb l'electricitat
1-SUD-ÀFRICA
Calendari de les apagades des del 2019, setmana a setmana.
La freqüència i intensitat s'ha incrementat significativament des del 2020
L'operador del sistema elèctric britànic pagarà a les llars perquè facin servir menys energia a primera hora de dilluns al vespre i també ha posat tres centrals d'emergència de carbó en espera, ja que gran part del país es veu afectada pel clima glacial.
[...]
Si s'activa, seria la primera vegada que el nou servei s'utilitza en una situació "en viu", tot i que National Grid l'ha provat diverses vegades amb proveïdors participants, com Octopus Energy, Centrica i Eon. Les llars amb comptadors intel·ligents s'han pogut donar d'alta al servei si el seu proveïdor hi participa.
[...]
L'operador del sistema elèctric també ha demanat que dues unitats de carbó a la central gegant Drax a Yorkshire, més una tercera a la planta de West Burton a Nottinghamshire, s'escalfin en cas que també siguin necessàries per ajudar a cobrir la demanda dilluns, quan el vent també es preveu que les velocitats siguin baixes.
Les tres unitats de carbó s'havien de tancar de manera permanent el setembre de l'any passat, però han negociat contractes amb National Grid per romandre en espera per a l'ús d'emergència aquest hivern a petició del govern del Regne Unit.
Tant les extensions de la central de carbó com el servei de flexibilitat de la demanda formen part dels plans de contingència del govern per a possibles escassetats d'energia, que es van elaborar després que la invasió a gran escala d'Ucraïna per part de Rússia desencadenés pors de possibles apagues a Europa.
[...]
Recentment, els comerciants s'havien mostrat més optimistes que Europa podria sobreviure a l'hivern sense apagues després d'un clima inusualment càlid durant la temporada festiva i a principis de l'any nou va permetre als països de la UE reomplir les seves instal·lacions d'emmagatzematge de gas en lloc de retirar-s'hi. Això també és rellevant per a Gran Bretanya, ja que tradicionalment depèn de les importacions d'electricitat i gas del continent durant els períodes especialment freds.
La xarxa nacional del Pakistan va patir una gran avaria, deixant milions de persones sense electricitat per segona vegada en tres mesos i posant de manifest la debilitat infraestructural de la nació molt endeutada.
El ministre d'Energia, Khurram Dastgir, va dir que l'interrupció de dilluns va ser causada per una gran pujada de tensió al sud de la xarxa, que va afectar tota la xarxa.
Els subministraments s'estaven restaurant parcialment de nord a sud, va afegir, gairebé sis hores després que les fàbriques, els hospitals i les escoles van informar d'interrupcions. La xarxa hauria de funcionar completament a les 22.00 (17.00 GMT), va dir Dastgir, i va afegir: "Estem fent tot el possible per aconseguir la restauració abans d'això".
Va trigar hores a restablir l'electricitat després de l'última gran interrupció, a l'octubre. Un alt funcionari del ministeri va culpar d'aquesta interrupció i dels apagats freqüents que pateixen els 220 milions de persones del Pakistan a la seva xarxa d'envelliment.
"Hi ha una debilitat subjacent al sistema", va dir el funcionari, que va declinar ser nomenat perquè no estaven autoritzats a parlar amb els mitjans. "Els generadors estan massa lluny dels centres de càrrega i les línies de transmissió són massa llargues i insuficients".
Com gran part de la infraestructura nacional, la xarxa del Pakistan necessita una actualització que el govern diu que no es pot permetre.
El Pakistan té prou capacitat d'energia instal·lada per satisfer la demanda, però no té recursos per fer funcionar les seves plantes d'energia de petroli i gas, i el sector està tan endeutat que no es pot permetre el luxe d'invertir en infraestructures i línies elèctriques.
"Hem anat afegint capacitat, però ho hem anat fent sense millorar la infraestructura de transmissió", va dir Fahad Rauf, cap d'investigació de la corredoria Ismail Iqbal Industries de Karachi.
La Xina ha invertit molt en el sector elèctric del Pakistan com a part d'un pla d'infraestructures de 60.000 milions de dòlars que s'alimenta de la iniciativa de "cinturó i carretera" de Pequín per desenvolupar rutes comercials terrestres i marítimes a Àsia i més enllà.
L'interrupció va afectar zones del país. A Peshawar, una ciutat de més de 2,3 milions d'habitants, alguns residents van dir que no tenien aigua potable perquè les seves bombes funcionaven amb electricitat. Les companyies de telecomunicacions i diversos hospitals van dir que s'havien canviat a generadors de seguretat, però les interrupcions continuaven.
"M'enfronto a molts problemes a causa del tall de llum", va dir Mohammad Khurram, un resident de Karachi que acompanyava la seva sogra malalta a un hospital de la ciutat. "He de seguir fent-la entrar i sortir de l'edifici perquè les màquines de raigs X i altres unitats de prova estan afectades".
Pedro Prieto (wikipedia) és un enginyer tècnic espanyol que ha exercit la seva carrera professional al sector de les telecomunicacions i que s'ha convertit en un dels principals activistes i divulgadors de la qüestió del Cènit del petroli.
Actualment ostenta el càrrec de vicepresident a l'Associació Espanyola per a l'Estudi dels Recursos Energètics (AEREN), és membre de Científics pel Medi Ambient (CiMA) i del consell internacional d'ASPO.
Entre les seves principals aportacions a la investigació sobre el Cènit, hi ha la modelització dels peak oil exports, o Cénit de les exportacions de petroli i la seva anàlisi com a font de potencials conflictes geopolítics.
L'any 2021 el canal Sobrevivir al Descalabro li va fer aquesta entrevista de 1 hora 18 minuts que és altament recomanable
"Ten Billion" és un documental del 2015 escrit i presentat per un dels científics més importants del món, el professor Stephen Emmott. La pel·lícula està basada en una xerrada tipus TED a l'escenari del Royal Court Theatre de Londres. Va causar sensació.
"Ten Billion" és una crida d'atenció a una emergència planetària sense precedents. Al final de la pel·lícula, la teva visió del planeta i el teu paper en ell haurà canviat per sempre.
Indispensable per a persones que vulguin apropar-se a les limitacions del planeta i a les seves possibels causes. Si ja ens sou conscients passeu directament a les conclusions del documental (minut 60 aproximadament)
1 pollastre= 9.000 litres d'aigua
1 hamburguesa= 3.000 litres
1 tauleta de xocolata= 2.700 litres
1 pijama= 9.000 litres
1 ampolla de plàstic= 4 litres
La majoria de béns de consum venen de la Xina, el Marroc, Espanya, orient
i venen amb vaixells que consumeixen energia i generen contaminació
Al minuts 35:21 parla del cost real de construir un cotxe és superior al 12.000 $ de mitjana
perquè no té en compte tots els components. Curiosament no fan aquest càlcul.
Al minut 38 parla del clima i del metà que surt del permagel.
També es comenta que tota la informació que ens arriba de l'àrtic és MOLT PITJOR que la que es preveia.
Al minut 43 ens informen que "les coses empitjoraran" i dels reptes del futur (increment població, reducció de zones conreables per culpa del canvi climàtic, etc)
Atribueix a les revolucions de les PRIMAVERES ÀRABS a la manca de cereals que hi va haver a Rússia al 2010.
Diu una frase que m'ha sorprès: "des de fa uns anys hi ha un perfil nou d'assistent a les cimeres anuals del clima: els militars"
Al minut 53 esmenta les previsions de l'IPCC que van des de +2 graus centígrads a +6 que seria catastròfic (pujada nivell del mar i desaparició de països com Bangladesh o la transformació de l'Amazones en sabana o desert)
Anglaterra, EE.UU o Europa es podrien convertir en "fortaleses blindades" que impedirien l'accés a milions de refugiats climàtics.
També esmenta que molts d'aquests problemes estan interconnectats i s'afecten els uns als altres.
Insisteix en que l'home n'és el culpable.
RESUM FINAL
Sense parlar de "decreixement" en cap moment proposa 3 possibilitats:
1-Ser tecno-optimista:
la tecnologia ens solucionarà el problema (cosa que el propi documental descarta al cap d'uns minuts.
2-Els governants ho acabaran solucionant
El mateix que l'opció 1. Esmenta com diversos tractats o cimeres mundials havien fet brindis al sol que van acabant sense complir. El documental hi desconfia plenament al cap d'uns segons.
3-Accions personals
És la única possibilitat que ens queda. O canviem d'hàbits d'una manera radical. Això vol dir consumir menys: menys béns de consum, menys energia, menys carn, etc.
Al final acaba amb una frase impactant: "Estem ben fotuts"
Les imatges, diagrames i esquemes són molt didàctiques. Recordem que és del 2015.
En cap moment es parla de "decreixement"però indirectament es fa èmfasi amb la reducció del consum.
Es fa una referència al peak oil però al cap d'uns segons es parla que "hi ha nous descobriments de jaciments però no n'aprofundeix més"
Poques vegades trobareu un fil de twitter tan didàctic com aquest.
Pels que no conegueu aquest tema us sorprendrà i no us ho creureu però fa mooooolts anys
que els científics ens estan avisant. Heus aquí la llista d'aquests avisos:
Ho trobareu tot en aquest link
Podríem dir que és com una bíblia comprimida on hi surten persones amb un bagatge molt important.
Aquest fil ha sortit del compte límites1972. Recomanem seguir-lo
Ho trobareu tot en aquest
1/ ¿Cuántas veces nos ha avisado la ciencia del problema del agotamiento de los recursos? UNAS CUANTAS