Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris política. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris política. Mostrar tots els missatges

diumenge, 3 de novembre del 2024

NetInformació entrevista a Roger Vinton (2024-10-31) 2 de 2

 


El passat dijous 31 d'octubre, el canal NetInformació presentat per Carles Valbuena va entrevistar el misteriós Roger Vinton. L'entrevista va durar 2 hores i 11 minuts.

En aquesta entrada fem un índex de la primera meitat, més o menys.

Però la part més interessant, almenys per a mi, és al minut 68 on parla d'un estat federal que ja està acordat.




1:17 No tinc cap idea brillant de com fer la independència.

Cal seure i pensar com fer que EE.UU i els anglosaxons els interessi que siguem independents.


1:19 EE.UU i els fosfats del Marroc

Pedro Sánchez els ha venut el portavions (Menorca) als EE.UU

1:21 Feina Subterrània: la gent més intel·ligent s'hauria de trobar independentment dels polítics.

1:23 Cercle Català de Negocis. Trobada a Suïssa. Tens una associació i estàs sol.

Una ILP que va fer Albert Pont (CCN) va ser eclipsada a una altra. Van reciclar una ILP del 2011 d'Alfonso López-Tena 


1:27 Tu ets una de les persones de la Teranyina? Conec gent personalment però no hi surto.

Tot i que crec que seria interessant escriure sobre la meva família.

Jo tinc formació financera però no pública.

La gent sap molt poques coses del món financer.

BlackRock o Vanguard.




1:46 Hi ha massa burocràcia al sistema.

1:50 Criptomonedes? Fa anys yahoo s'havia de menjar el món i al final va ser Google.

Tenim massa retallades de llibertat en nom d'una suposada seguretat.

Els governs volen controlar els seus governats.

1:54 La Gran Teranyina. La cimentera de Vallcarca al 2005 la venen als irlandesos.

Els financers també cometen errors i no fan bones inversions.

1:58 Les Koplowitz compren la cimentera just abans que peti tot (mala decisió)

Hi ha gent que pensa que l'excel ho aguanta tot ;)

L'empresa compradora va tenir problemes i va acabar absorbida pel Carlos Slim.

Hi va haver 5 o 6 famílies van decidir invertir al Banc Sabadell i va acabar petant.

300 milions d'euros i va acabar al 50%.

Tot això va en contra de la idea que hi ha una "mà negra conspirant"

2:02 En determinats espais hi ha una planificació.

Hi ha gent que vol generar caos. Tu saps com 

Si jo deixo entrar gent de tot el món, hi haurà caos.

Descatalanitzar-la, desestructurar-la, etc.

Això ve de Madrid.

2:05 S'havia d'apagar l'incendi independentista. I Pedro Sánchez sembla que ho ha fet bé.

Una de les eines és descatalanitzar el país. 

Els polítics no tenen cap pla nou i són els mateixos.

Hi ha lluites internet a ERC, Junts, etc.

Han deixat un cràter i algú l'haurà d'omplir. Potser un populista.

Hi ha molta gent que li costa retrocedir un centímetre pel país.


A les entrevistes no aporten res de nou. Estan programats per això.

Només entenen el bipartidisme, etc.

NetInformació entrevista a Roger Vinton (2024-10-31) 1 de 2

 

El passat dijous 31 d'octubre, el canal NetInformació presentat per Carles Valbuena va entrevistar el misteriós Roger Vinton. L'entrevista va durar 2 hores i 11 minuts.
En aquesta entrada fem un índex de la primera meitat, més o menys.
Però la part més interessant, almenys per a mi, és al minut 68 on parla d'un estat federal que ja està acordat.





0:10:13 Els culers. Fals mite?
0:14:41 El Barça es pot convertir en SA i perdre l'esperit?
0:20:15 El Barça i les famílies de poder (cotoners, 1946 i 1978)
0:30: Hi ha senyors que mouen palanques al món ? Conspiració
0:32 "L'Ésser humà funciona conspirant" (Diesel Gate)
0:350 TV3 s'està transformant en el club de Hamàs (Joan Roura)
0:36 La Copa Amèrica i la manca de crítica per part dels mitjans de comunicació.
0:38:26 "Tots els senyals semblen indicar que som enmig de l'esfondrament d'Occident"
Els mitjans de comunicació amaguen les coses que passen al nostre voltant.
0:39:40 Trump i Harris. És estrambòtic que una democràcia de més de 150 anys no hagi
trobat uns candidats millors.
0:41:42 Hi nous ha moviments que estan finançats / promoguts
0:44:00 La transició espanyola va estar finançada per evitar els extrems
0:45:00 Oriol Ges, gestor d'Aliança Catalana, cobra 70k/any
Catalunya és un ecosistema. Famílies Sanahuja, Ges, Eduard Llaguno (ex-Aliança Catalana)
0:49 Manuel Valls finançat per la burguesia (reunió família Puig)
Sílvia Orriols i Aliança Catalana. A darrera hi ha fills de famílies importants
que no tenen res a dir. Col·locats pels seus pares.
0:52 Va veure la fundació d'una entitat per part de joves liberals de Barcelona
No eren Primàries. No eren polítics. Repetien mantres i es van desintegrar.
0:53:45 Com veus la resta de partits? A finals de novembre sortirà un article de Roger Vinton
on parla de molts temes en un espai que es diu Via Empresa.
Els partits són gestories que volen aconseguir el gran pastís dels diners públics.
És un cercle viciós. Els partits que tenim ara serveixen de ben poc.
Aquí com a molt hi ha 40 famílies que tenen un poder a la baixa.
Tenen l'Ecuestre. No hi ha grans empreses ni financeres. Són empreses petites.

1:00:00 Què n'opinen del procés? Hi ha moltes servituds. Tenen pànic a l'Agencia Tributaria.
Internament serien independentistes. Podrien ajudar des de fora?
Hi ha gent que hi ha posat calés i no vol que se sàpiga.

1:04:00 El banc andorrà va caure només per a una nota que algú va emetre.
Ell creu que no tenia res a veure amb el procés i que la majoria de bancs andorrans
feien coses al límit de la legalitat.




1:08:05 FEDERALISME 
Niño Becerra ho ha comentat alguna vegada: la UE no veu clar que Espanya amb 17 +2 comunitats autònomes no té gaire sentit. 
Segurament hi haurà pressions d'Europa per a canviar coses
T'explicaré una anècdota personal que no sap ningú:
al febrer del 2024 vaig quedar amb un empresari important però poc conegut
d'aquest país per a parlat de determinats temes.
Quan estàvem allà li va sonar el mòbil. Era una persona determinada que jo també coneixia
"Ara vindrà al despatx i xerrarem."
Vam començar a xerrar de manera relaxada.
He de dir que tant l'empresari com l'altra persona són gent molt ben informada.
Tenen connexions amb el poder en àmbits decisoris tant de l'àmbit de la política com de l'economia.
I d'una manera absolutament desacomplexada, davant meu, van dir que això de l'estat FEDERAL
ja estava decidit, no?
Ho van dir amb una normalitat absoluta.

"No, no. Si això ja està. Europa ja li va bé."
"Això ja està parlat amb Europa i li va bé. "

Això quadra amb el que ve predicant Niño Becerra
del Mid2 i Mid3, que són la tipologia de regions europees.

"I a més a més, el americans han dit OK"

1:09:50 Poc abans el Sr Aznar havia fet unes declaracions dient que ens havíem de posar les piles
perquè sinó les properes eleccions generals seran per decidir si Espanya és una república federal
o continuem com ara.





5 de febrer del 2024
"Aznar: «Las próximas elecciones serán entre un sistema constitucional con monarquía o una confederación de repúblicas independientes»

S'està movent alguna cosa. Penso que ser un estat federal no és una traició a la independència
sinó una part del camí

dissabte, 4 de maig del 2024

Enquestes electorals pel govern de la Generalitat de Catalunya 2024

A una setmana de les eleccions, mirarem què en diuen els principals mitjans de comunicació:


Vilaweb

PSC 42
Junts 33
ERC 25
CUP 5
AC 3
PP 13
Vox 9
Comuns 5





Ara

PSC 39 (37-41)
Junts 32 (30-34)
ERC 24 (22-26)
CUP 6 (5-8)
AC 5 (2-7)
PP 10 (9-12)
Vox 11 (10-12)
Comuns 8 (6-9)

LaVanguardia
No n'hi ha cap

D'aquí a una setmana veurem qui s'hi apropa més

dilluns, 14 d’agost del 2023

Un bon documentari basat en fets reals: "Un día más de vida"

 Wikipedia

Fa poc vaig veure aquesta pel·lícula d'animació amb imatges reals sobre una part de la vida del periodista polonès Kapuściński

Amb una puntuació de 7,7 a FilmAffinity és una d'aquelles pel·lícules que val la pena veure
He après molt sobre el conflicte d'Angola que es va allargar 27 anys de guerra civil i dels interessos implicats i de la vida del protagonista. Apareixen testimonis d'aquells fets.



































diumenge, 4 de juny del 2023

Què és el Club de Bilderberg o govern a l'ombra?

2005

(Aquesta és una entrada de fa anys que havia quedat inacabada i alguns dels seus enllaços ja no funcionen i els he eliminat)

Segons aquest article de l'ABC del 2012 hi han assistit aquests espanyols:

"La idea era que asistieran dos invitados de cada país, uno conservador y el otro progresista,
pero pronto se convirtió en un encuentro que reúne a la elite del poder político y económico.
Entre los asistentes españoles encontramos a
la Reina Doña Sofía,




Ana Patricia Botín,


Dolores de Cospedal,


Joaquín Almunia,



Pedro Solbes,



Loyola de Palacio,



Juan Luis Cebrián



o José Manuel Entrecanales, entre otros.





El actual presidente es el francés Henri de Castries,




consejero delegado del gigante de los seguros Axa Group.
El único español que forma parte del Comité Directivo es el citado Juan Luis Cebrián.

España ha sido anfitriona en dos ediciones de la reunión anual Club Bilderberg,
las de 1989 (Isla de La Toja, Pontevedra)
y 2010 (Sitges, Barcelona).

www.bilderbergmeetings.org

Altres assistents espanyols
José Luis Rodríguez Zapatero, Miguel Sebastián

Esperanza Aguirre Gil de Biedma.
Política madrilenya afiliada al Partit Popular, i ex-presidenta de la Comunitat de Madrid. La qui va ser presidenta del Senat i Ministra de Cultura és una de les espanyoles que més sovint ha participat en les trobades de Bilderberg.
Casada amb el comte de Murillo, té un patrimoni immobiliari molt important.

Assistents catalans
Jordi Pujol i Soley. El que fou 126è president de la Generalitat de Catalunya va assistir l'any 1991 a les reunions del Grup Bilderberg que es van mantenir a Baden-Baden, a Alemanya.
No se'l va tornar a convidar.

César Alierta (Telefónica) y el economista Luis Garicano, asesor de Ciudadanos.
Nadie esperaba, desde luego, un nombre afín a Podemos entre los asistentes pero tampoco hay rastro de populares o socialistas.

Podeu veure la llista de les trobades anuals aquí: wikipedia (cat)


Més informació
Red Crítica (2015)
"Como curiosidad, los invitados a cada reunión han de llevar una indumentaria recogida en la misma invitación, precisando la imposibilidad de llevar calcetines blancos.
Todas las reuniones se realizan en complejos de lujo ubicados en Europa o Norteamérica, donde la prensa no tiene ningún tipo de acceso, y sus oficinas están en la localidad de Leiden (Holanda).
[..]
 las reuniones del Club son las que detallan minuciosamente los planes mundiales a varios años vista, y comprueban cómo se van cumpliendo inexorablemente.

[..]

Por tanto, las estrategias están dirigidas a ir eliminando progresivamente el concepto de Estado-Nación, y migrar el poder local hacia el control de Instituciones internacionales, como la Unión Europea, encargadas de ir eliminando paulatinamente la soberanía nacional de los Estados

[..]

Recojo datos a continuación desde un magnífico artículo de Carlos Santamaría (2015 que ja no es troba disponible), quien comienza afirmando:
«Lo que sí se sabe con certeza es que no se encontraron para servir a la Humanidad. Es decir, no harán que abdiquen las monarquías, no se opondrán al uso de armas prohibidas, no globalizarán salarios dignos a la gente, no se opondrán a más guerras, no detendrán el narcotráfico, no reorganizarán los modelos neoliberales, no estudiarán fórmulas de redistribución equitativa de la riqueza, no se comprometerán a detener el hambre en el mundo, no postergarán los estudios científicos sobre armas químicas y nucleares, no cooperarán en detener el cambio climático inmisericorde, ni siquiera se concentrarán para reconocer que el orbe merece respeto y sus habitantes también«. Más bien al contrario, pensamos que esta mafia internacional tendrá por objetivo controlar e instalar un nuevo orden mundial más despótico e irracional.

[..]

El Club Bilderberg, de esta forma, actúa bajo el rol de organizador controlando el desorden mundial auspiciado por él mismo, para garantizar el desarrollo de sus planes, lo cual es coherente con su propósito fundamentalista

[..]

sus principios están centrados en el desarrollo de los negocios más execrables, tales como el de
la guerra,
el narcotráfico,
las armas,
el comercio,
la explotación
y el dominio territorial del planeta.
"


LaVanguardia (9 de juny del 2016): Club Bilderberg o la conspiración más famosa del mundo

"Pese a que hace tres años (2013) el Club abrió un gabinete de prensa, en sus reuniones no existe un acuerdo final ni se emiten declaraciones políticas y todo lo que allí se habla continúa siendo confidencial en grado sumo.


[..]
Daniel Estulin es el exanalista de contraespionaje ruso que destapó los entresijos de este cónclave. Apenas un puñado de conspiranoicos había oído hablar de ello hasta que Estulin publicó La verdadera historia del Club Bilderberg (Planeta, 2005). Después vinieron dos secuelas y otros títulos como El imperio invisible, El instituto Tavistock o El club de los inmortales. En el último, Fuera de control, también con Planeta, aborda la creación y auge del ISIS.

Estulin hace una excepción en su intensa agenda para atendernos desde Moscú, donde está llevando a cabo la promoción de su película sobre el Club Bilderberg, producida y guionizada por él mismo.

“No te extrañe tan poca presencia española. España es un cero a la izquierda, dejó de existir a ese nivel hace tiempo. Ni siquiera tiene verdadera capacidad decisoria el presidente de EEUU en el nivel en que hablamos; tú no llegas a ser presidente de la mayor potencia si no estás hipotecado con ellos. Se trata de poderes fácticos mucho más poderosos los que mueven los hilos”.

[..]



Luis Garicano (Cs)

Según Estulin, si Ciudadanos encaja perfectamente en el plan diseñado por los bilderbergers,
Podemos no es sino una creación de esos poderes fácticos para evitar la inestabilidad del puzzle.
“Podemos es masonería pura. De los símbolos a sus estatutos constitutivos. Cuando nace, hay dos partidos políticos completamente desacreditados, PP y PSOE, y una masa de ciudadanía enrabiada por todo lo que está ocurriendo en España.
Si esa gente sale a la calle con ánimo de destruir, no habría ejército que pudiera pararla.
¿Cómo vas a parar a ocho millones de personas cuyos hijos pasan hambre?
En el momento en que nace Podemos, existen UPyD, IU y Cs pero representan a muy pocos votantes. Necesitaban una tercera gran fuerza para encauzar esa rabia.

Y España no ha sido el único ejemplo. En otros países se alimentaron las ‘revoluciones de color’: de Yugoslavia a Ucrania pasando por Filipinas, Tiananmén o los claveles en Portugal.
Instituto Tavistock puro y duro.
Te quitas un gobierno del medio controlando una revolución impulsada por el pueblo.
Si la revuelta no nace de forma genuina, se crea artificialmente”.





DOCUMENTAL

L'any 2012 es va iniciar un Verkami per a fer un documental sobre el Club Bilder que només va aconseguir 800 dels 3000€.

PENDENT: https://www.verkami.com/projects/1340-bilderberg-club-documental/blog/1668-sinopsis-completa

VEU LA LLUM AL 2015
Però l'any 2015 Estulin va produir i guionitzar-lo amb el suport d'altres inversors. La direcció és de Joan Cutrina
Es pot veure a Filmin. FilmAffinity li posa un 5,0. 

(En parlarem en una altra entrada d'aquest bloc)

Trailer del documental (Vimeo)


diumenge, 14 de maig del 2023

NewYorker: La IA es convertirà en el nou McKinsey? (2 de 2)








SEGONA PART

...continua

El fet que els ordinadors personals no augmentin els ingressos mitjans és especialment rellevant quan es pensen en els possibles beneficis de la IA. Sovint se suggereix que els investigadors s'haurien de centrar en les maneres en què la IA pot augmentar la productivitat dels treballadors individuals en lloc de substituir-los; això es coneix com el camí d'augment, en oposició al camí d'automatització. Aquest és un objectiu digne, però, per si sol, no millorarà la fortuna econòmica de la gent. El programari de productivitat que funcionava als ordinadors personals era un exemple perfecte d'augment més que d'automatització: els programes de processament de textos van substituir les màquines d'escriure en lloc de les mecanògrafes, i els programes de fulls de càlcul van substituir els fulls de càlcul en paper en lloc dels comptables. Però l'augment de la productivitat personal provocat per l'ordinador personal no es va acompanyar d'un nivell de vida més elevat.

a painting of an artificial intelligence, Boris Vallejo style


L'única manera que la tecnologia pot augmentar el nivell de vida és si hi ha polítiques econòmiques establertes per distribuir els beneficis de la tecnologia de manera adequada. No hem tingut aquestes polítiques durant els darrers quaranta anys i, tret que les aconseguim, no hi ha cap raó per pensar que els propers avenços en IA augmentaran els ingressos mitjans, fins i tot si som capaços d'idear maneres d'augmentar-los. treballadors individuals. Sens dubte, la IA reduirà els costos laborals i augmentarà els beneficis de les corporacions, però això és completament diferent de millorar el nostre nivell de vida.

Seria convenient si poguéssim suposar que un futur utòpic està a la volta de la cantonada i desenvolupar tecnologia per utilitzar-la en aquest futur. Però el fet que una tecnologia determinada sigui útil en una utopia no implica que sigui útil ara. En una utopia on hi ha una màquina que converteix residus tòxics en aliments, generar residus tòxics no seria un problema, però, aquí i ara, ningú podria afirmar que generar residus tòxics és inofensiu. Els acceleracionistes podrien argumentar que generar més residus tòxics motivarà la invenció d'un convertidor de residus en aliments, però fins a quin punt és convincent?
Avaluem l'impacte ambiental de les tecnologies en el context de les mitigacions disponibles actualment, no en el context d'hipotètiques mitigacions futures. De la mateixa manera, no podem avaluar la IA en imaginar com d'ajuda serà en un món amb UBI; l'hem d'avaluar tenint en compte el desequilibri existent entre capital i treball, i, en aquest context, la IA és una amenaça per la forma en què ajuda el capital.

a painting of an artificial intelligence, Boris Vallejo style



Un antic soci de McKinsey va defensar les accions de l'empresa dient: "No fem política. Fem execució". Però aquesta és una excusa bastant fina; És més probable que es prenguin decisions polítiques nocives quan les empreses de consultoria —o les noves tecnologies— ofereixen maneres d'implementar-les. La versió d'IA que s'està desenvolupant fa que sigui més fàcil per a les empreses acomiadar persones. Per tant, hi ha alguna manera de desenvolupar una mena d'IA que ho faci més difícil?

En el seu llibre " Com ser un anticapitalista al segle XXI ", el sociòleg Erik Olin Wright ofereix una taxonomia d'estratègies per respondre als danys del capitalisme. Dues de les estratègies que esmenta són destrossar el capitalisme i desmantellar el capitalisme, que probablement queden fora de l'àmbit d'aquesta discussió. Els que són més rellevants aquí són la domesticació del capitalisme i la resistència al capitalisme. A grans trets, domesticar el capitalisme significa regulació del govern, i resistir el capitalisme significa activisme de base i sindicats. Hi ha maneres perquè la IA enforteixi aquestes coses? Hi ha alguna manera que la IA doni poder als sindicats o a les cooperatives propietat dels treballadors?

El 1976, els treballadors de la Lucas Aerospace Corporation a Birmingham, Anglaterra, s'enfrontaven a acomiadaments a causa de les retallades en la despesa de defensa. Com a resposta, els representants van elaborar un document conegut com el Pla Lucas, que descrivia cent cinquanta "productes socialment útils", que van des de màquines de diàlisi fins a turbines eòliques i motors híbrids per a cotxes, que la força de treball podria construir amb les seves habilitats existents i equip en lloc de ser acomiadat. La direcció de Lucas Aerospace va rebutjar la proposta, però continua sent un exemple modern notable de treballadors que intenten dirigir el capitalisme en una direcció més humana. Segurament alguna cosa semblant ha de ser possible amb la tecnologia informàtica moderna.


a painting of an artificial intelligence, Edward Hopper style


El capitalisme ha de ser tan nociu com ho és actualment? Potser no.
Les tres dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial es coneixen de vegades com l'edat daurada del capitalisme. Aquest període va ser en part el resultat de millors polítiques governamentals, però el govern no va crear l'edat daurada per si sol: la cultura corporativa va ser diferent durant aquesta època. A l'informe anual de General Electric de 1953, l'empresa es va presumir de quant pagava en impostos i de quant gastava en nòmines. Va dir explícitament que "maximitzar la seguretat laboral és un objectiu primordial de l'empresa". El fundador de Johnson & Johnson va dir que la responsabilitat de l'empresa envers els seus empleats era superior a la seva responsabilitat envers els seus accionistes. Les corporacions tenien llavors una concepció radicalment diferent del seu paper en la societat en comparació amb les corporacions actuals.

Hi ha alguna manera de tornar a aquests valors?
Sembla poc probable, però recordeu que l'època daurada del capitalisme va arribar després de l'enorme desigualtat de riquesa de l'Edat Daurada. Ara mateix estem vivint en una segona edat daurada, en la qual la desigualtat de la riquesa és gairebé la mateixa que l'any 1913, de manera que no és impossible que puguem passar d'on som ara a una segona edat daurada. Per descomptat, entre la primera edat daurada i l'edat daurada vam tenir la Gran Depressió i dues guerres mundials. Un acceleracionista podria dir que aquests esdeveniments eren necessaris per provocar l'edat daurada, però crec que la majoria de nosaltres preferim saltarnos per sobre d'aquests passos. La tasca que tenim davant és imaginar maneres perquè la tecnologia ens porti cap a una edat daurada sense provocar primer una altra Gran Depressió.

Tots vivim en un sistema capitalista, així que tots som participants del capitalisme, ens agradi o no. I és raonable preguntar-se si hi ha alguna cosa que vostè com a individu pugui fer. Si treballes com a científic d'alimentació a Frito-Lay i la teva feina és inventar nous sabors de patates fregides, no diré que tinguis l'obligació ètica de deixar-ho perquè estàs ajudant el motor del consum. Estàs utilitzant la teva formació com a científic d'alimentació per oferir als clients una experiència agradable; aquesta és una manera perfectament raonable de guanyar-se la vida.


a painting of an artificial intelligence, stalenhag style 


Però moltes de les persones que treballen en IA ho consideren més important que inventar nous sabors de patates fregides. Diuen que és una tecnologia que canvia el món. Si aquest és el cas, tenen el deure de trobar maneres perquè la IA millori el món sense abans empitjorar-lo. La intel·ligència artificial pot millorar les desigualtats del nostre món que no sigui empènyer-nos a la vora del col·lapse social? Si la IA és una eina tan poderosa com afirmen els seus defensors, haurien de poder trobar-hi altres usos a més d'intensificar la crueltat del capital.

Si hi ha alguna lliçó que hauríem de treure d'històries sobre genis que concedeixen desitjos, és que el desig d'aconseguir alguna cosa sense esforç és el veritable problema. Penseu en la història de "L'aprenent de bruixot", en què l'aprenent fa un encanteri perquè les escombres portin aigua, però no aconsegueix fer-les aturar. La lliçó d'aquesta història no és que la màgia sigui impossible de controlar: al final de la història, el bruixot torna i immediatament arregla l'embolic que va fer l'aprenent. La lliçó és que no pots deixar de fer el treball dur. L'aprenent volia evitar les seves tasques, i buscar una drecera va ser el que li va posar en problemes.

a painting of an artificial intelligence, Boris Vallejo style

Aquest treball dur implicarà coses com abordar la desigualtat de la riquesa i domesticar el capitalisme. Per als tecnòlegs, el treball més dur de tots, la tasca que més volen evitar, serà qüestionar la suposició que més tecnologia sempre és millor i la creença que poden continuar amb el seu negoci com sempre i que tot s'arreglarà. A ningú li agrada pensar en la seva complicitat amb les injustícies del món, però és imprescindible que les persones que estan construint tecnologies que sacsegen el món es dediquin a aquest tipus d'autoexamen crític. És la seva voluntat de mirar amb fermesa el seu propi paper en el sistema el que determinarà si la IA condueix a un món millor o pitjor.


dissabte, 13 de maig del 2023

NewYorker: La IA es convertirà en el nou McKinsey? (1 de 2)


Ens han fet arribar aquest article de The New Yorker traduït al català.
El reproduïm a continuació afegint-hi imatge que nosaltres hem generat mitjançant IA fent servir StableDiffusion i Leonardo.ai


Degut a la seva extensió hem cregut interessant fer-ne dues part
PRIMERA PART

Tal com s'imagina actualment, la tecnologia promet concentrar la riquesa i desempoderar els treballadors. És possible una alternativa?

Ted Chiang
4 de maig de 2023

Quan parlem d'intel·ligència artificial, ens basem en la metàfora, com sempre fem quan tractem amb alguna cosa nova i desconeguda. Les metàfores són, per naturalesa, imperfectes, però encara hem de triar-les amb cura, perquè les dolentes ens poden desviar. Per exemple, s'ha tornat molt comú comparar IA potents amb genis dels contes de fades. La metàfora pretén destacar la dificultat de fer que les entitats poderoses obeeixin les teves ordres; l'informàtic Stuart Russell ha citat la paràbola del rei Mides, que va exigir que tot el que tocava es convertís en or, per il·lustrar els perills d'una IA fent el que li dius que faci en lloc del que vols que faci. Hi ha múltiples problemes amb aquesta metàfora, però un d'ells és que treu les lliçons equivocades del conte al qual fa referència. El punt de la paràbola de Mides és que la cobdícia et destruirà i que la recerca de la riquesa et costarà tot el que és realment important. Si la lectura de la paràbola és que, quan els déus us concedeixen un desig, heu de formular el vostre desig amb molta cura, aleshores us heu perdut.


Per tant, m'agradaria proposar una altra metàfora dels riscos de la intel·ligència artificial. Suggereixo que pensem en la IA com una empresa de consultoria de gestió, seguint la línia de McKinsey & Company. Empreses com McKinsey es contracten per una gran varietat de motius, i els sistemes d'IA també s'utilitzen per molts motius. Però les similituds entre McKinsey —una consultora que treballa amb el noranta per cent de Fortune 100— i la IA també són clares. Les empreses de xarxes socials utilitzen l'aprenentatge automàtic per mantenir els usuaris enganxats als seus canals. De la mateixa manera, Purdue Pharmava utilitzar McKinsey per esbrinar com "turbocarregar" les vendes d'OxyContin durant l'epidèmia d'opioides. De la mateixa manera que la IA promet oferir als directius un reemplaçament barat per als treballadors humans, McKinsey i empreses similars van ajudar a normalitzar la pràctica dels acomiadaments massius com a forma d'augmentar els preus de les accions i la compensació dels executius, contribuint a la destrucció de la classe mitjana a Amèrica.

Un antic empleat de McKinsey ha descrit l'empresa com "els botxins voluntaris del capital ":
si voleu fer alguna cosa però no voleu embrutar-vos les mans, McKinsey ho farà per vosaltres. Aquesta fugida de la responsabilitat és un dels  serveis més valuosos que ofereixen les consultories de gestió. Els caps tenen determinats objectius, però no volen que se'ls culpabilitzi de fer el necessari per aconseguir aquests objectius; En contractar consultors, la direcció pot dir que només seguia l'assessorament d'experts independents. Fins i tot en la seva forma rudimentària actual, la IA s'ha convertit en una manera per a una empresa d'evadir la responsabilitat dient que només està fent el que diu "l'algorisme", tot i que va ser l'empresa que va encarregar l'algorisme en primer lloc.

La pregunta que ens hauríem de fer és: a mesura que la IA es torna més potent i flexible, hi ha alguna manera d'evitar que sigui una altra versió de McKinsey?

Val la pena considerar la pregunta en diferents significats del terme "IA". Si penseu en la IA com un conjunt ampli de tecnologies que es comercialitzen a les empreses per ajudar-les a reduir els seus costos, la pregunta és: com evitem que aquestes tecnologies funcionin com "els botxins voluntaris del capital”?
Alternativament, si imagineu la IA com un programa de programari semi-autònom que resol problemes que els humans li demanen que resolgui, la pregunta és aleshores:
com evitem que aquest programari ajudi les corporacions de manera que empitjori la vida de les persones?

Suposem que heu construït una IA semi-autònoma que és totalment obedient als humans, un que comprova repetidament per assegurar-se que no ha malinterpretat les instruccions que ha rebut. Aquest és el somni de molts investigadors d'IA. Tanmateix, aquest programari podria causar tant de dany com McKinsey.


Tingueu en compte que no podeu dir simplement que creareu una IA que només ofereix solucions prosocials als problemes que li demaneu que solucioni. Això és l'equivalent a dir que podeu desactivar l'amenaça de McKinsey iniciant una empresa de consultoria que només ofereixi aquestes solucions.
La realitat és que les empreses de Fortune 100 contractaran McKinsey en lloc de la vostra empresa pro-social, perquè les solucions de McKinsey augmentaran el valor dels accionistes més que les solucions de la vostra empresa. Sempre serà possible construir una IA que persegueixi el valor dels accionistes per sobre de tot, i la majoria de les empreses preferiran utilitzar aquesta IA en lloc d'una limitada pels vostres principis.

Hi ha alguna manera perquè la IA faci alguna cosa que no sigui esmolar la fulla del ganivet del capitalisme?
Per ser clar, quan em refereixo al capitalisme, no parlo de l'intercanvi de béns o serveis per preus determinats per un mercat, que és propietat de molts sistemes econòmics. Quan em refereixo al capitalisme, parlo d'una relació concreta entre capital i treball, en la qual els particulars que tenen diners poden treure profit de l'esforç dels altres. Per tant, en el context d'aquesta discussió, sempre que critico el capitalisme, no critico la idea de vendre coses; estic criticant la idea que les persones que tenen molts diners poden exercir poder sobre les persones que realment treballen. I, més concretament, critico la concentració cada cop més gran de la riquesa entre un nombre cada cop més reduït de persones.

Tal com s'està desplegant actualment, la IA sovint suposa un esforç per analitzar una tasca que realitzen els éssers humans i trobar una manera de substituir l'ésser humà. Casualment, aquest és exactament el tipus de problema que la direcció vol resoldre. Com a resultat, la IA ajuda el capital a costa de la mà d'obra. Realment no hi ha res com una empresa de consultoria laboral que promogui els interessos dels treballadors. És possible que la IA assumeixi aquest paper?
La IA pot fer alguna cosa per ajudar els treballadors en lloc de la direcció?

Alguns podrien dir que no és feina de l'IA oposar-se al capitalisme. Això pot ser cert, però tampoc és feina de la IA enfortir el capitalisme. Tanmateix, això és el que fa actualment. Si no podem trobar maneres perquè la IA redueixi la concentració de riquesa, aleshores diria que és difícil argumentar que la IA és una tecnologia neutral, i molt menys beneficiosa.

Molta gent pensa que la IA crearà més atur i plantejarà la renda bàsica universal, o UBI (universal basic income en anglès), com a solució a aquest problema. En general, m'agrada la idea de la renda bàsica universal;
no obstant això, amb el temps, m'he tornat escèptic sobre la manera com les persones que treballen en IA suggereixen UBI com a resposta a l'atur impulsat per la IA. Seria diferent si ja tinguéssim ingressos bàsics universals, però no ho tenim, així que expressar el seu suport sembla una manera perquè les persones que desenvolupen IA passin els diners al govern. En efecte, estan intensificant els problemes que crea el capitalisme amb l'expectativa que, quan aquests problemes siguin prou greus, el govern no tindrà més remei que intervenir. Com a estratègia per fer del món un lloc millor, això sembla dubtós.

prompt= a painting of Susan Sarandon, Edward Hopper style



Potser recordeu que, de cara a les eleccions del 2016, l'actriu Susan Sarandon —que era una fervent defensora de Bernie Sanders— va dir que votar per Donald Trump seria millor que votar per Hillary Clinton perquè provocaria la revolució. més ràpid. No sé fins a quin punt Sarandon havia pensat això, però el filòsof eslovè Slavoj Žižek va dir el mateix, i estic bastant segur que hi havia pensat molt.
Va argumentar que l'elecció de Trump seria un xoc per al sistema que comportaria un canvi.

El que defensava Žižek és un exemple d'una idea de la filosofia política coneguda com a acceleracionisme. Hi ha moltes versions diferents de l'acceleració, però el fil conductor que uneix els acceleracionistes d'esquerra és la idea que l'única manera de millorar les coses és empitjorar les coses. L'acceleracionisme diu que és inútil intentar oposar-se o reformar el capitalisme; en canvi, hem d'exacerbar les pitjors tendències del capitalisme fins que tot el sistema es trenca. L'única manera d'anar més enllà del capitalisme és prement el pedal del gas del neoliberalisme fins que el motor exploti.

prompt= a painting of Slavoj Žižek, Edward Hopper style


Suposo que aquesta és una manera d'aconseguir un món millor, però, si és l'enfocament que està adoptant la indústria de l'IA, vull assegurar-me que tothom tingui clar en què està treballant. Mitjançant la creació de la IA per fer feines anteriorment realitzades per persones, els investigadors d'IA augmenten la concentració de la riquesa a nivells tan extrems que l'única manera d'evitar el col·lapse de la societat és que el govern intervingui. Intencionalment o no, això és molt semblant a votar per Trump amb l'objectiu de crear un món millor. I l'ascens de Trump il·lustra els riscos de perseguir l'acceleració com a estratègia: les coses poden anar molt malament, i romandre molt malament durant molt de temps, abans que millorin. De fet, no tens ni idea de quant de temps trigaran a que les coses millorin;

No estic gaire convençut de les afirmacions que la IA suposa un perill per a la humanitat perquè podria desenvolupar objectius propis i impedir que l'apaguem. Tanmateix, crec que la IA és perillosa en la mesura que augmenta el poder del capitalisme. L'escenari del dia del judici final no és una IA de fabricació que transformi tot el planeta en clips de paper, com s'ha imaginat un famós experiment mental. Es tracta de corporacions sobrealimentades amb intel·ligència artificial que destrueixen el medi ambient i la classe treballadora en la seva recerca del valor per als accionistes. El capitalisme és la màquina que farà el que calgui per evitar que l'apaguem, i l'arma més exitosa del seu arsenal ha estat la seva campanya per evitar que ens plantegem cap alternativa.

Les persones que critiquen les noves tecnologies de vegades s'anomenen luddites, però és útil aclarir què volien realment els luddites. El principal que protestaven era el fet que els seus salaris baixaven al mateix temps que els beneficis dels propietaris de les fàbriques augmentaven, juntament amb els preus dels aliments. També protestaven per les condicions laborals insegures, l'ús del treball infantil i la venda de productes de mala qualitat que desprestigia tota la indústria tèxtil. Els luddites no van destruir màquines indiscriminadament; si el propietari d'una màquina pagava bé als seus treballadors, ho deixaven en pau. Els luddites no eren antitecnològics; el que ls propietaris de les fàbriques.
El fet que la paraula "ludita" s'utilitzi ara com un insult, una manera d'anomenar algú irracional i ignorant.


Sempre que algú acusa algú més de ser luddita, val la pena preguntar-se, la persona que està acusada és realment contra la tecnologia?
O estan a favor de la justícia econòmica?
I la persona que fa l'acusació està realment a favor de millorar la vida de les persones?
O només estan intentant augmentar l'acumulació privada de capital?

Avui ens trobem en una situació en què la tecnologia s'ha combinat amb el capitalisme, que al seu torn s'ha combinat amb la mateixa noció de progrés. Si intenteu criticar el capitalisme, se us acusa d'oposar-vos tant a la tecnologia com al progrés.
Però, què significa fins i tot el progrés, si no inclou una vida millor per a les persones que treballen?
Quin sentit té una major eficiència, si els diners que s'estalvien no van a cap lloc excepte als comptes bancaris dels accionistes?

Tots hauríem d'esforçar-nos per ser luddites, perquè tots hauríem d'estar més preocupats per la justícia econòmica que per augmentar l'acumulació privada de capital. Hem de ser capaços de criticar els usos nocius de la tecnologia —i aquests inclouen els usos que beneficien els accionistes per sobre dels treballadors— sense ser descrits com a opositors a la tecnologia.

Imagineu-vos un futur idealitzat, d'aquí a cent anys, en què ningú es vegi obligat a treballar en qualsevol feina que no li agradi, i cadascú pugui dedicar el seu temps a allò que cregui més satisfactori personalment. Evidentment, és difícil veure com arribaríem allà des d'aquí. Però ara considerem dos possibles escenaris per a les properes dècades.

En un, la gestió i les forces del capital són encara més poderoses que ara.

En l'altra, la mà d'obra és més poderosa que ara.


Quina d'elles sembla més probable que ens apropi a aquest futur idealitzat?
I, tal com està desplegat actualment, cap a quin ens està empenyent la IA?
prompt= a paiting of Ronald Reagan as caricatura


Per descomptat, hi ha l'argument que les noves tecnologies milloren el nostre nivell de vida a llarg termini, la qual cosa compensa l'atur que genera a curt termini. Aquest argument va tenir pes durant gran part del període posterior a la Revolució Industrial, però ha perdut força durant l'últim mig segle. Als Estats Units, el PIB per càpita gairebé s'ha duplicat des del 1980, mentre que la renda mitjana de les llars ha quedat molt endarrerida. Aquest període cobreix la revolució de les tecnologies de la informació. Això vol dir que el valor econòmic creat per l'ordinador personal i Internet ha servit principalment per augmentar la riquesa de l'un per cent superior de l'un per cent superior, en lloc d'elevar el nivell de vida dels ciutadans nord-americans en conjunt.

Per descomptat, tots tenim Internet ara, i Internet és increïble. Però els preus immobiliaris, la matrícula universitària i els costos sanitaris han augmentat més ràpidament que la inflació. L'any 1980, era habitual mantenir una família amb una única renda; ara és rar. Aleshores, quants progressos hem fet realment en els últims quaranta anys? Per descomptat, comprar en línia és ràpid i fàcil, i la reproducció de pel·lícules a casa és fantàstica, però crec que molta gent canviaria de bon grat aquestes comoditats per la possibilitat de posseir la seva pròpia llar, enviar els seus fills a la universitat sense tenir deutes per a tota la vida i anar a l'hospital sense caure en fallida. No és culpa de la tecnologia que la renda mitjana no hagi seguit el ritme del PIB per càpita; la culpa és sobretot de Ronald Reagan i Milton Friedman. Però una mica de responsabilitat també recau en les polítiques de gestió de consellers delegats com Jack Welch , que va dirigir General Electric entre 1981 i 2001, així com en empreses de consultoria com McKinsey. No culpo a l'ordinador personal de l'augment de la desigualtat de la riquesa; només dic que l'afirmació que una millor tecnologia necessàriament millorarà el nivell de vida de la gent ja no és creïble.

prompt= a paiting of MIlton Friedman , Boris Vallejo style


[Continua a la segona part]

diumenge, 22 d’agost del 2021

Bernat Deltell i les entrevistes a diferents Senyors, entre ells el Senyor A



En Bernat Deltell opina, fa moltes entrevistes a personatges famosos o coneguts però també a anònims
que tot sovint analitzen i l'encerten. Entre ells destaca el Senyor A (o amic A) i el Senyor de Manresa

Donat que el Blog del Senyor Deltell no disposa de paraules clau que farien més ràpida la cerca, 
en aquesta entrada n'hem ordenat cronològicament les entrevistes esmentades a aquests senyors:

EL SENYOR A

2022
9 de juliol del 2022: Reflexions 

2021
23 de juny 2021: Jo vull guanyar!

2020
29 de maig del 2020: Hi ha milers de persones disposades a jugar-se la pell pel país

2019
3 d'agost del 2019: la cervesa
10 de febrer del 2019: Dinar al 7 portes (V. 2019) primera part
10 de febrer del 20219: Dinar al 7 portes (V. 2019) segona part

2018
18 de novembre del 2018: I què hi fem a Barcelona?
16 de juliol del 2018: el dinar pendent (I)
16 de juliol del 2018: el dinar pendent (II)

2017
17 de desembre del 20217: L'últim dinar abans del 21 (II)
17 de desembre del 2017: L'últim dinar abans del 21 (I)

15 de novembre del 2017: No és un dinar qualsevol (I)
15 de novembre del 2017: No és un dinar qualsevol (II)



EL SENYOR DE MANRESA
6 d'octubre del 2018: Un senyor de Manresa
12 de desembre del 2020: L'Espanya castellana és profundament antieuropea, autoritària, econòmicament arruïnada i sense projecte de futur"

EL SENYOR HO
25 de setembre de 2020: el Senyor Ho i Macau (I)

divendres, 31 de juliol del 2020

El asesinato de Carrero Blanco (2011) tve, etb


L'assassinat de Carrero Blanco, el previsible successor del dictador, desperta moltes incògnites.
En aquesta pel·lícula, basada en els fets ocurreguts, esbossa algunes teories. Oficialment va ser ETA que en aquell moment havia fet algun segrest, però res a veure amb un atemptat d'aquestes característiques.
Es comenta que hi va haver un home elegant que va entregar molta documentació logística dels moviments cíclics de l'almirall. Podria ser la CIA? També es parla del servei secret francès o d'un membre mercenari de l'OAS
Com a molts magnicidis hi havia molta gent que volia eliminar Carrero Blanco: l'esquerra, dirigents falangistes, etc.

SINOPSI
Miniserie de TV (2 episodis).

El membre d'ETA Argala (Unax Ugalde) s'instal·la a Madrid amb l'objectiu d'atemptar contra el règim de Francisco Franco. Al principi es troba sol perquè des del nucli dur d'ETA no volen recolzar les seves accions perquè el consideren un il·lús ... A la fi aconsegueix els suports necessaris perquè l'ajudin a 3 membres més de l'talde. L'objectiu era matar Luis Carrero Blanco (José Ángel Egido), el qual, tot i ser recent nomenat President de Govern no semblava tenir molta seguretat personal. Cada dia sortia amb cotxe des del carrer Germans Bécquer, on residia, per anar a l'Església de Sant Francesc de Borja.2 Argala pretén disparar-per l'esquena a l'Església, però més tard creu que és molt arriscat perquè no tindria escapatòria. 3 A la fin decideixen traçar un pla letal. Lloguen un local a peu de carrer Claudio Coello a l'altura del número 104. Des d'allà excaven un forat cap al carrer per ficar els explosius. Va ser tal el potencial d'explosius que van ficar, que el cotxe es va elevar per sobre de l'edifici del costat.
Puntuació 6,0
(FILMAFFINITY)