Treballant la fusta

En aquest món de vivències "digitals" sovint es troba a faltar el contacte amb la natura, les manualitats o la interacció amb elements físics. La fusta és un element molt accessible i amb moltes possibilitats.
Citem una sèrie d'exemples propers que la treballen des de tallers fins a botigues.



SANT MARTÍ VELL - El Gironès
Slowfusta

Només fa servir eines manuals. En el seu bloc hi trobareu una explicació de la fusta de diferents arbres.
En aquest enllaç hi trobareu els tallers de la primavera del 2025




BAIX EMPORDÀ
Decobruc és un taller i botiga de disseny natural. 

Trobareu les seves creacions espectaculars al seu instagram com aquesta arrel d'olivera que van convertir en una taula

MAÇANET DE LA SELVA
Nahuel Forchini(web) és un escultor que treballa diferents materials: bronze, fusta, resina, ferro i alabastre.

Trobareu més de 300 vídeos explicatius en el seu canal de YouTube

"Font d'inspiració i aprenentatge en l'art de l'escultura. Aquí trobareu transmissions en viu, tutorials detallats, i projectes complets d'escultura. Aprèn tècniques professionals i descobreix consells valuosos per millorar les teves habilitats artístiques. 

Canal de divulgació escultòrica una manera personal de veure l'art."

SARRIÀ DE DALT
Pep Aymerich Burrassó
Sarrià de Dalt (Girona, 1962)
Escultor, performer, vídeo artista i fuster.

 

El negoci de la trufa a Teruel

En aquest interessant article de ElPaís parlen de com zones amb una densitat de població baixíssima (3,4 hab / km2) sobreviuen i donen feina als pocs a habitants.

En aquesta zona, Gúdar Javalambre es recullen 36 tones de trufes.
A tota França entre 40 i 50 tones.

Les trufes es recullen de les arrels de l'alzina, a Terol en diuen, "carrascas".
Triguen entre 5 i 10 anys a donar fruit.
El tipus de trufa d'aquella zona és la Perigod.
La trufa va estar prohibida durant la Inquisició (s. XV)

"El 90% de las trufas españolas se exportan a Francia y desde allí se distribuyen, dado que en España apenas existen empresas de procesado del hongo —lo que quiere decir que muchos productos de trufa francesa tienen su origen en Teruel—. La trufa turolense es la melanosporum, conocida como trufa de Perigord.

El precio se fija en el mercado trufero de la zona, que se celebra los sábados al anochecer.
Esta semana estaba en 450 y 600 euros el kilo —varía según la calidad y la producción global—, con lo que una trufa de tamaño razonable puede costar unos 20 euros (y con entre dos y cuatro gramos se puede hacer un plato)."

Informació general de Teruel