H trobareu documentals i vídeos que relaten els fets de l’1 d’octubre. També n’hi podreu veure d’altres que, per diferents raons, creiem que poden aportar informació sobre la història d’Espanya i Catalunya.
En l'actualitat hi ha més de 60 reportatges classificats en els següents apartats
-Informatius (1 d'octubre) -Declaracions polítiques -Reportatges sobre l'1 d'octubre -30 minuts (abans i després de l'1 d'octubre) -Altres reportatges -Polònia, TV3 (humor) -Dies de Transició -Històrics -Sèrie 300 (Tricentenari del 1714)
Albert Lloreta és un periodista i YouTube que s'ha fet més conegut arran d'un vídeo que ha fet sobre "La violència" i el procés que des del 16 d'octubre fins avui ha tingut 192.000 visualitzacions
(500 visites de mitjana per hora !)
Fins i tot el programa Segon Octubre de TV3 del passat diumenge 27 d'octubre li va dedicar uns minuts.
A continuació en resumirem alguns conceptes que hem trobat interessants:
"Parlaré de 5 o 6 conceptes que crec que cal matisar
"LES PROTESTES SÓN VIOLENTES"Si cremar un contenidor és violència, què n'hem de dir de buidar un ull a una persona per a protestar?
Que hi hagi persones que passaran la propera dècada per pujar sobre un cotxe, això sí que és violència.
Utilitzem la paraula violència quan podríem dir "duresa", "contundència", etc.
Hem de començar a parlar de la violència impune de la extrema dreta.
"AQUESTA ÉS LA IMATGES QUE VOLEN"
Què és tan injust que fa que la gent surti al carrer a jugar-se el cos i la vida?
Els mitjans internacionals ho veuen i després analitzen què hi està passant.
Mostrar-se enfadat quan hi ha una injustícia és normal
La duresa al carrer indica que hi ha una situació injusta
Tenim dret com a catalans a estar enfadats
No cal que siguem els nens "empollons" i que treuen bones notes
Ens solidaritzem amb moltes lluites internacionals però no amb la nostra. Ens sentim acomplexats.
És normal que estiguem "cabrejats" i no cal que ho dissimulem.
És molt més eficient una resposta enfadada davant d'una injustícia que no pas una reacció festiva
"EL MÓN ENS MIRA"
Ens pensàvem que si rèiem molt i ens portàvem bé, el món ens miraria.
La única manera és confrontant la injustícia.
Hem de recordar-li al món que existim.
El món no reaccionarà per nosaltres, no ens donarà allò que no reclamem.
Si ho fem d'una manera més urgent, més intensa, ens mirarà i es preguntarà què carai passa
Acceptem que nosaltres també podem oferir aquesta visió al món i reivindiquem els nostres drets de la forma que altres societats reivindiquen els seus.
"LA CONFRONTACIÓ MAI NO ÉS ÚTIL"
(La finestra d'Overtron)
Una confrontació constant, valent i directa fa que l'opinió pública entengui aquests motius.
Quan el col·lectiu que protesta amplia la base, el que fa és difuminar el seu discurs, el torna el gasós, etc, l'únic que aconsegueix és que la societat no entengui els seus motius ni la necessitat de les coses que reivindica el moviment i acabi interessant-se per a altres coses.
Això històricament ha passat constantment. Tots els moviments socials que han aconseguit drets han tingut una etapa dura de reivindicar la injustícia. (Stonewell, Bangladesh, Bolívia)
Fent això, passes la pilota a la teulada del govern de torn perquè respongui.
Això genera un debat public que d'entrada debilita, però que a mig i llarg termini cristal·litza.
Si només protestes d'una manera simbòlica, que no afecta al dia a dia, el més probable és que la gent acabarà per no fer-te cas.
A curt termini, crees un cert interès i et fan una mica de cas però a la llarga acaben ridiculitzant-te i sense fer-te cas.
L'independentisme té una virtur que és plural.
La virtut serà que aconseguim aglutinar aquests perfils i no ens fem mal.
"HEM D'EVITAR UN ALTRE 155"
L'aplicaran amb o sense les confrontacions al carrer encara que hi hagi o no violència al carrer.
Ells sempre diran que som violentes encara que ens despullem i ballem una conga.
"SOM GENT DE PAU"Hem d'intentar veure que hi ha maneres diferents de respondre
Efectivament som gent de pau. Volem que no ens treguin ulls per protestar, que ens deixin votar, que no ens rebentin la porta a les 6 del matí, etc.
Renfe ha comptabilitzat 15 sabotatges en diferents punts de la xarxa ferroviària catalana
Les dues setmanes de sabotatges a les vies dels trens a Catalunya
després de saber-se la sentència del procés han deixat vies tallades per
arbres, incendis de pneumàtics i palets, destrosses intencionades a
diferents punts de la xarxa viària. Foment ha valorat aquests danys i calcula que freguen els dos milions d'euros.
Segons ha pogut saber TV3, Foment ha dit als responsables d'ADIF a Catalunya que el càlcul de la valoració de danys a la xarxa ferroviària la setmana passada era d'1.8 milions d'euros. Aquesta
setmana s'han produït noves incidències com l'arbre talat a la línia
R11 entre Figueres i Flaçà o la crema de fustes i pneumàtics aquest
dimarts a l'R3 entre Urtx i Puigcerdà.
En total, des que es va fer pública la sentència del procés, Renfe ha comptabilitzat 15 sabotatges en diferents punts de la xarxa ferroviària catalana, gairebé un per dia. Per demarcacions, la majoria, nou, s'han concentrat a Girona; tres a Barcelona, dos a Lleida i un a Tarragona.
RENFE i ADIF
Amb anterioritat, Renfe tenia constància d'un parell de sabotatges, un l'any 2015 i un altre el 2017.
D'altra banda, durant els darrers 16 dies, Renfe ha comptabilitzat 15 ocasions en què manifestants han barrat temporalment el pas als combois sense ocasionar desperfectes, unes protestes que no es consideren sabotatge. Tampoc ho serien els robatoris de cable de coure per revendre'l al mercat negre.
Com a propietari de vies i catenàries, ADIF ha presentat una denúncia unitària al TSJC per tots els sabotatges.
Des de la Generalitat fan el seguiment de les incidències. I el servei s'interromp temporalment per arreglar desperfectes i fer comprovacions, a més d'afectacions a altres línies.
Alerta dels sindicats
Els sectors ferroviaris de CCOO i UGT de Catalunya han fet una crida a
posar fi a sabotatges i a altres actes vandàlics en vies ferroviàries,
perquè "s'estan donant les condicions per a un accident greu que tots
lamentarem", adverteixen.
Tots dos sindicats avisen que els actes de sabotatge d'aquestes setmanes "posen en greu perill la vida dels treballadors ferroviaris i dels usuaris, la majoria treballadors que realitzen aquests viatges per anar a la feina"
La presidenta d'Adif va assegurar que els "sabotatges i danys" en les
infraestructures ferroviàries "són constants" des que es va publicar la
sentència, i se'n registren "entre cinc i sis" al dia.
Avui, primer d’octubre de 2019, VilaWeb comença el projecte de mostrar la cara de la repressió rebuda per milers de catalans, mobilitzats durant el procés cap a la independència. És el Mur de la Repressió, que aplega tots els qui han estat víctimes de la persecució policíaca i judicial durant aquest procés. Dels ferits del Primer d’Octubre als encausats pel jutjat número 13 de Barcelona. Dels membres del govern a activistes –fins ara anònims– de CDR. Cada fotografia del mur portarà associats el nom i la causa de la repressió. Humanitzar les víctimes és una manera de saltar el mur de la repressió imposada.
Aquest projecte comença a caminar amb dues-centes cares, però ha de ser actualitzat, revisat i ampliat. Per això VilaWeb demana als lectors que si tenen informació nova sobre les víctimes o veuen que s’ha d’actualitzar la que oferim, ens la facin arribar a aquest correu electrònic: elmur@vilaweb.cat.
Moltes gràcies per tot.
Primer d’octubre de 2019
Fotografies: Albert Salamé, Lluís Brunet, Víctor Serri, EFE, ACN, Europa Press.
Ahir hi va haver molt de sarau a les xarxes sobre el comunicat de Mossos i el gas pebre. Anonymous va reenviar un missatge amb mesures defensives contra el gas lacrimogen (adaptació de Occupy Wall Street)
Avui el compte d'Anonymous Cat està bloquejat per Twitter per haver difós imatges del WhatsApp d'Albert Rivera.
"L'independentisme català ha celebrat que el govern de Hong Kong hagi retirat definitivament la llei d'extradició gràcies a les contínues protestes dels manifestants, i que el poble hongkonguès hagi aconseguit així el seu primer objectiu. Diferents representants del Govern, de partits independentistes i d'entitats sobiranistes han manifestat a través de les xarxes socials que el fenomen de Hong Kong és tot un referent."
Laura Borràs"Importantíssima notícia. Protestar multitudinàriament funciona en alguns racons de molt. Però, parlant de les negatives dels governs espanyols a concedir un referèndum on la gent pugui decidir el seu futur, per què caldria aplicar la democràcia si es pot aplicar el codi penal? https://twitter.com/publico_es/status/1169193427533258753 …"
"La desobediència civil i la lluita no-violenta en defensa dels drets i les llibertats no només és necessària si no que és, cada cop més, imprescindible. Els manifestants i activistes de Hong Kong són un exemple de dignitat i de compromís "
"Els plans del grup es van precipitar després de l’explosió de la casa d’Alcanar, on la cèl·lula feia setmanes que preparava els explosius. Hi havien acumulat entre 200 i 500 quilos de triperòxid de triacetona (TATP), l’explosiu conegut com a Mare de Satan, suficients per causar una massacre en les dues ciutats. La mort del cervell del grup i d’un altre dels seus integrants i la pèrdua dels explosius va portar la resta de membres a improvisar els dos atacs a la Rambla de Barcelona i al passeig Marítim de Cambrils, en els quals van morir 16 persones. Segons les fonts consultades, la idea del grup era dividir-se entre les tres furgonetes llogades entre el 15 i el 17 d’agost per dirigir-se als objectius. Les incògnites són si el triple atac es preveia a la mateixa hora o amb unes hores de diferència -el 20 d’agost es va jugar un partit entre el Betis i el Barça però a les 20.15 h-, si en els tres casos s’hagués fet servir material explosiu i si, en el cas de l’atac a la Torre Eiffel de París, el grup comptava amb algun tipus de col·laborador."
16 d’agost de 2017. Són les onze de la nit. Abdelbaki Es Satty, Youssef Allaa i Mohamed Houli Chemlal acaben de sopar al jardí d’un xalet ocupat a l’urbanització Montecarlo d’Alcanar. Houli Chemlal es queda al jardí. Els seus companys retiren els plats i entren cap a la cuina. No en tornen a sortir. Un quart d’hora després tot esclata pels aires. Houli Chemlal queda ferit.
A les primeres de canvi, els serveis d’emergència ja veuen coses rares. No és una explosió normal. Està minat de bombones de butà. Els magazins matinals de ràdio s’aboquen a la notícia frenèticament. És ple mes d’agost i l’actualitat ve marcada els atacs contra busos turístics a Barcelona.
A primera hora de la tarda de l'endemà, una retroexcavadora que treballava en el desenrunament del xalet d’Alcanar topa amb més material explosiu. Una nova explosió. Operaris, policies i bombers queden ferits. Les alarmes es disparen per unes explosions en una tranquil·la zona de segona residència. La incògnita s’aclarirà poques hores després.
Les Rambles, el segon sotrac
Falten deu minuts per les cinc de la tarda. Una furgoneta FIAT Talento atropella la zona peatonal de les Rambles, plena de turistes. La Rambla de Canaletes, d’Estudis i Sant Josep esdevè un escenari dantesc i tràgic. La furgoneta s’atura al mosaic de Miró just davant del Pla de la Boqueria. Ha recorregut 800 metres i ha deixat un rastre 14 morts, dos nens entre els cadàvers, i 128 ferits.
El conductor de la furgoneta, Younnes Abauyaaqoub, fuig. La tragèdia, els nervis i el sotrac li donen cobertura. Arriba al nord de la ciutat, a la Zona Universitària gairebé una hora després. Falten deu minuts per a dos quarts de set de la tarda. Pablo Pérez Millán torna cap a casa per la Diagonal. No hi va arribar mai. Younnes l’aborda, li va clavar un ganivet al pit i el mata. L’assassí agafa el volant i continua la fugida. Envesteix un control dels Mossos i prosegueix la macabra carrera fins un aparcament d’un Caprabo de Sant Just Desvern, on abandona el vehicle i la seva darrera víctima. Younnes desapareix. Es converteix en l’enemic públic número u de Catalunya fins que el 21 d’agost és abatut pels Mossos a Subirats, al Penedès, amb un cinturó simulat d’explosius , després d’una localització de pel·lícula amb l’ajuda de la col·laboració ciutadana.
Amb el país estabornit, els aleshores consellers Jordi Turull i Toni Comin es troben a Prada de Conflent, a la Universitat Catalana d’Estiu que inauguren. Marxen cap un gabinet de crisi a Barcelona. No triguen ni dues hores en arribar. La policia i el Govern comencen un operatiu de comunicació efectiu. Cal restablir l’ordre i donar senyals públics de seguretat.
Mentrestant, amics d’en Younnes, i només una hora després de l’atropellament, Mohamed Hichamy, Omar Hichamy, El Houssane Abouyaaqoub, Said Alla i Moussa Aukabir, la majoria de Ripoll i criats junts des de l'infantesa es troben en una benzinera de Montbrió del Camp. Omplem un Audi A3 d’un germà dels nois i marxen cap a Cambrils, on compren, ja de nit, ganivets i una destral. Armats es dirigeixen cap Riudecanyes on celebren la cerimònia del “camí de no retorn”, un ritual amb què els gihadistes s’acomiaden de la seva presència terrenal.
Tots cinc s’enfilen al cotxe, entren a Cambrils, estimben el vehicle contra una patrulla dels Mossos, atropellen mortalment una dona i en fereixen 14. Surten del cotxe, branden els ganivets i porten un cinturó d’explosius simulats. Els Mossos els abaten. La por s’instal·la al relat social. Les xarxes bullen. Els mitjans s’abonen al fil de la tensió. La policia agafa el protagonisme i gaudeix d’un blindatge social inèdit a Catalunya. Els Mossos tanquen el país i comença una investigació rapidíssima.
El triangle del mal
Alcanar, Barcelona i Cambrils s’ha convertit en un triangle del mal. Tot està entortolligat. Enmig de l’astorament de la societat catalana, els Mossos intenten aclarir els fets. Barcelona està col·lapsada i Catalunya en estat de xoc. Poc a poc, les coses es van aclarint. Un dispositiu policial sense precedents comença a descobrir la suposada clau de volta de tot plegat. La clau mestre que ho explicaria tot: l’imam de Ripoll, d’on eren els terroristes, Abdelbaki Es Satty. La persona que hauria articulat una cèl·lula gihadista de manual durant prop de dos anys, esquivant la pressió social i policial i amb moltes zones fosques encara per aclarir.
D’Es Satty és la lletra de la nota trobada entre la runa d’Alcanar “diumenge 27 del mes de Dhu-l-qada de l’any 438 Hg”, que correspondria al 20 d’agost de 2017. El dia que la cèl·lula orquestrada per Es Satty tenia previst atemptar amb centenars de quilos d’explosius comprats, fins i tot, per Wallapop, a llocs claus de Barcelona com la Sagrada Família. El pla s’estronca amb l’explosió d’Alcanar. La cèl·lula va decidir aplicar el Pla B que havien sospesat durant les reunions i les trobades ‘operatives’ a Ripoll, Gombrèn i Alcanar. Un pla menys mortífer, però també sanguinari.
Principis de 2015
Tot comença a principis de 2015. Es Satty ha sortit de la presó de Castelló. Quatre anys de garjola per tràfic de drogues. El CNI i els serveis d’Informació de la Guàrdia Civil, l’entrevisten. Interior i Seguretat de l’Estat al·leguen que és un “protocol habitual”. És la gran zona fosca de la investigació que ha despertat tot tipus de suspicàcies. Una relació opaca i confusa que s’incrementa quan el responsable de la darrera mesquita de Ripoll on va treballar assegura que fins a tres cops el Cos Nacional de Policia va preguntar per ell durant els mesos previs als atemptats.
Es Satty comença a exercir d’imam a la comunitat Al Fath de Ripoll. A la capital ripollesa ni el llogater, ni el seu company de pis en deien gran cosa per no dir res. Només el propietari del Kebab més veterà de Ripoll en va malparlar i el va arribar a titllar de “fanàtic”. A les seves pregàries hi acudien els joves de la cèl·lula. El procés d’adoctrinament havia començat. L’avantatge és que tots es coneixien des de la infantesa. Youssef Allaa, Younes Abauyaaqoub i Mohamed Hichamy es conformen com el nucli dur de la cèl·lula. Incorporen amics i germans. Els investigadors destaquen primers missatges en xarxes socials al gener de 2015 de Moussa Oukabir vantant-se que li agradaria matar infidels.
L’imam aplica el manual. El juliol de 2015 és acomiadat de la mesquita. El 15 d’octubre emigra a Brussel·les on s’hi està fins el 31 de gener de 2016, quan torna a Catalunya. Paral·lelament, Youssef Allaa s’instal·la a Castelló, a petició de l'imam. Es Satty no ronda gaire per Catalunya i torna a marxar a Bèlgica el 3 de febrer. Intenta trobar feina d’imam i no se’n surt. D’aquesta época és quan la policia local de Vilvoorde es posa en contacte oficiós amb els Mossos preguntant pel seu historial. Els Mossos no tenen cap fitxa oberta. Els serveis d’informació de l’Estat sí, havien contactat amb ell a la presó, tal i com consta al sumari. La seva estada coincideix amb l’atemptat de Zavetem, de 23 de març de 2016.
Es Satty torna a Catalunya el 13 d’abril i pocs dies després d’incorpora com el nou imam de l’altre mesquita de Ripoll, Annour, una escissió del seu antic patró, al comunitat Al Fatah. En aquesta fase comença l’ofensiva final. És el Ramadan, entre el 6 de juny i el 5 de juliol de 2016, la cèl·lula celebra una reunió en un parc discret de Ripoll. Expliquen les intencions. A la tardor posen en marxa la maquinària. Es reuneixen tres cops per setmana i en el pla apareix la possibilitat d’atacar amb furgonetes i ganivets si no poden amb els explosius.
El nucli dur de la cèl·lula viatja al Nadal a París i Bèlgica. Es Satty marxa al Marroc a l’abril de 2017. Comença la compra de material. Un escrupulós informe de la URIAX, la Unitat d’Investigació de Radicalisme a la Xarxa, en fa la reconstrucció a través dels mòbils recollits en els escorcolls. Un dossier que consta especificat al sumari del cas de l’Audiència Nacional i que enfila com a valor a través dels testimonis protegits que deslloriguen el cas. Entre maig i juny es reuneixen a Ripoll, al carrer i a la mesquita. Intenten fer d'una casa de Gombrèn el quarter general. Al juliol ja tenen tot el material comprat a través de wallapop i amb compres en efectiu arreu de Catalunya: des de Gurb a Amposta.
Marxen de Ripoll al juliol cap a la casa ocupada d’Alcanar on ultimen els detalls. Volen marxar de la ciutat que els ha vist crèixer per no despertar suspicàcies. S'acomiaden d'alguns. Hi ha gent que sospita coses. Gairebé tot està enllestit. Entre l11 i el 12 d’agost, Younnes Abauyaaqoub i Hichamyvan a Paris. Es miren la Torre Effiel. Però tornen a Alcanar. Abans es venen les seves darreres joies d'or a Vinarós. El 16 i 17 d’agost lloguen les furgonetes. El mateix 17, en Dris Aukabir es fa enrere. El seu germà continua. Va ser el segon detingut i qui va obrir la investigació. Esclata Alcanar. Canvi de plans.
La cèlul·la posa en marxa el pla B. Mohamed Hichamy i Younnes Abauyaaqoub es troben en una àrea de servei. Aquest marxa cap a Barcelona. L’altre cap Alcanar i ordena a la resta del grup anar cap “el riu”. Després marxaran cap a Cambrils. La resta de la història ja se sap. Ripoll i Catalunya encara es pregunten per què i com va poder passar. Més enllà de l’obscurantisme de la figura de l’imam van fallar moltes peces d’una màquina que tothom va considerar més o menys segura. Un fracàs col·lectiu, una història amb zones fosques. Un judici per celebrar. Hi ha dubtes. Dos anys i ningú se'n va adonar. Dos anys, viatges i un imam controlat pels serveis d'informació. Tot plegat, massa garbuix per resoldre enmig de la desgràcia. "
El jutge Fernando Andreu va encarregar una investigació policial per determinar si els atemptats de Barcelona i la cèl·lula terrorista que els va perpetrar tenia connexions internacionals i si estava en contacte amb els grups terroristes de Bèlgica, França i Gran Bretanya, on hi havia hagut els atacs dels últims anys.
Tot i que la fase d'instrucció encara no està acabada, que hi ha 3 peces secretes i que s'han acreditat seguiments de viatges a Bèlgica dels terroristes dels atemptats de Barcelona i Cambrils, fonts de la investigació asseguren que fins ara no s'ha trobat cap connexió internacional amb altres cèl·lules terroristes. També es descarta la connexió a partir del material explosiu trobat. No es van fer servir ni els mateixos materials ni la mateixa metodologia.
La policia reconstrueix en el sumari els diversos viatges que fan els diferents membres de la cèl·lula a Bèlgica i França, però no ha quedat acreditat que tinguessin relacions amb altres terroristes. De fet, en el sumari que es va fer públic ara fa un any, es reprodueix la declaració del terrorista supervivent dels atemptats que assegura haver escoltat una conversa on es parla d'un segon grup terrorista assentat a França que pretenia entrar a Catalunya. Però un any després, tampoc ha quedat acreditada l'existència d'aquesta cèl·lula.
Seguint la pista
Un any abans de l'atemptat apareix una amenaça terrorista contra la Sagrada Família. Els investigadors creuen que coincideix amb el moment de radicalització de la cèl·lula dels joves de l'atemptat a Barcelona. Era el 9 d'agost del 2016. Els Mossos d'Esquadra investigaven la imatge que va difondre Daesh, on es veuen diferents monuments de tot el món. Per primera vegada en una imatge d'aquest tipus apareix un monument de Barcelona: la Sagrada Família. El símbol barceloní compartia missatge amb la Torre de Pisa, l'Estàtua de la Llibertat, el Coliseu de Roma, el Big Ben de Londres i l'Òpera de Sidney. Sobrevolant els monuments, dos avions comercials que recorden els atemptats a les Torres Bessones de Nova York l'11 de setembre del 2001.
Entre la documentació trobada hi ha indicis que la Sagrada Família podia ser un dels objectius i que la cèl·lula podia haver rebut la influència de Daesh. Però no consten proves que ho acreditin.
L'any 2006, l'imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty va estar relacionat amb l'operació Xacal. Es Satty va compartir cel·la amb Belgacem Bellil, que posteriorment es va immolar a l'Iraq i va matar 19 soldats italians.
Anys més tard, Abdelbaki Es Satty va rebre quatre "visites policials" al centre penitenciari Castelló I, on complia condemna per tràfic de drogues. Va ser entre els mesos d'abril i juny del 2012 i la darrera el 17 de març del 2014, un mes abans que abandonés la presó. En concret, consta que Es Satty va ser visitat pels agents de la Guàrdia Civil els dies 5 d'abril, 24 de maig i 26 de juny del 2012. I que hi va haver una visita d'agents del CNI el dia 17 de març de 2014, és a dir, mesos abans que es constituís el grup terrorista que perpetraria els atemptats.
Els viatges
El sumari dels atemptats de Barcelona i Cambrils reflecteix l'interrogatori de Mohamed Houli Chemlal. Houli Chemlal explica que Younes Abouyaaqoub i Omar Hychami van fer un viatge a Marsella i a París. "Aquesta nit vam dormir a casa meva i, l'endemà, vam anar a Alcanar on es trobaven Mohamed Hychami i Youssef Aallaa. Younes i jo ens vam quedar i Omar va marxar", relata. La dada coincideix amb l'informe policial que s'obté de la col·laboració amb la policia francesa que ratifica que Abouyaaqoub i Hychami van estar a França i que van comprar unes targetes de telèfon mòbil.
"Quan era a Alcanar vaig sentir com Younes Abouyaaqoub, Mohamed Hychami i Youssef Aalla, que es trobaven al porxo, parlaven entre ells. El primer que vaig sentir és que parlaven de dos homes que es movien molt amb l'imam i que feien viatges a França i a Bèlgica, que aquests homes eren els que manaven per ell, que eren gent de diners i que ens ajudarien; d'ells no en sé res més", prossegueix Mohamed Houli Chemlal en la seva declaració.
De la conversa Houli Chemlal conclou que hi ha una altra cèl·lula gihadista a França que podria entrar a Catalunya per Andorra i atemptar a Lloret de Mar: "Una altra cosa que els vaig sentir dir, que és pel que tinc por, per la meva família, és que deien que no estàvem sols, que coneixien un altre grup. Que l'imam coneixia un altre imam que tenia un altre grup com nosaltres, de vuit o nou persones. Aquest grup era de França i que tenien pensat passar a Espanya per Andorra, comprar armes i atemptar a Lloret de Mar. Volien atemptar contra l'Ajuntament i la Policia. Jo no sé si ho volien fer de manera coordinada amb nosaltres o no". Però d'aquest viatge i d'aquests individus no apareix enlloc informació nova.
Altres membres de la cèl·lula havien fet altres viatges a Suïssa i Alemanya del 18 al 20 de desembre del 2016, a París i Brussel·les els dies 25 a 28 de desembre del 2016, amb el mateix Audi A-3 que després es faria servir en l'atemptat de Cambrils.
A més, setmanes abans dels atemptats de Barcelona i Cambrils Moussa Oukabir va anar a París. Va explicar al seu germà que hi havia anat amb moto i amb un amic. Entre els amics d'Oukabir, n'hi ha dos que tenien motocicletes de gran cilindrada: Mohamed el Ghazi i Youness Abouyaaqoub.
Les darreres informacions sobre la relació entre l'imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty i el CNI han portat al pare del nen mort a la Rambla, Javier Martínez, que forma part d'una de les acusacions, a demanar una investigació detallada i que s'inclogui en la instrucció del cas.
El judici
El judici dels atemptats de Barcelona i Cambrils no té data i, tot i que la investigació està avançada, la instrucció està encara molt lluny de tancar-se. Falta resoldre les darreres diligències presentades pel pare del nen mort a la Rambla, Javier Martínez, i fer tots els escrits d'acusació i defenses.
Les parts preveuen que no hi haurà judici fins d'aquí un any o fins al 2021.
El govern i l'ajuntament de Barcelona exigeixen explicacions a Madrid per les revelacions sobre els atemptats de La Rambla i Cambrils. Els mitjans espanyols no en parlen
"La revelació del diari Público que el CNI controlava Es–Satti i el grup de Ripoll fins al dia de l’atemptat de la Rambla de Barcelona ha indignat el govern. El president de la Generalitat, Quim Torra, exigeix explicacions a l’executiu espanyol, a més de transparència i depuració de responsabilitats per aquest vincle entre l’imam de Ripoll i el CNI.
Torra ha carregat contra els tres partits que van donar suport al 155 i que es van negar a obrir una comissió d’investigació al Congrés sobre els atemptats. ‘Què els fa por o què no volen que se sàpiga?’, pregunta a PSOE, PP i Ciutadans. El president assevera que les víctimes, les seves famílies i la ciutadania tenen ‘tot el dret’ de saber què va passar i quina informació tenia l’estat de la cèl·lula que va cometre l’atemptat. ‘El silenci no és mai la resposta a res. Volem conèixer tota la veritat.’
La batllessa de Barcelona, Ada Colau, també ha demanat al govern espanyol ‘investigar fins al final’ l’atemptat i si l’imam de Ripoll tenia relació amb el CNI. I que si s’evidencia alguna ‘mala praxi’, s’assumeixin les responsabilitats que corresponguin. També li ha reclamat que estigui a prop de les víctimes. ‘El mínim que mereixen és saber tota la veritat, respectant que actualment la causa judicial està sota secret de sumari.’ Colau ha expressat ‘preocupació’ i demanat ‘prudència’ davant les informacions periodístiques sobre la presumpta connexió d’Es Satty amb el CNI."
Elaboració pròpia A continuació mostrem algunes de les portades de Madrid que no van dir-ne res. Fins i tot un diari progressista com ElDiario.es no va informar-ne
Només ho han esmentats alguns com Vilaweb, elNacional, Ara o elPuntAvui
o LaVanguardia en un article molt petit
Si no s'informa d'una notícia és com si no existís. Aquest és el primer manament de la infotoxicació
A Catalunya som l'excepció i en la nostra història recent s'han utilitzat els incendis contra el poble català i la seva lluita per la llibertat.
L'organització espanyolista d'ultradreta Milícia Catalana va reclamar l'autoria de diferents focs el 1986 que van assolar Montserrat.
ElPaís: 19 d'agost del 1986
"Un violento incendio forestal que comenzó por la mañana en tres puntos diferentes cerca de la población de Maians, en el término municipal de Castellfollit del Boix (Barcelona), alcanzó ayer el monasterio benedictino de Montserrat, después de arrasar buena parte de la montaña. Las llamas afectaron parcialmente al huerto de los monjes y llegaron a unos 15 metros del complejo hotelero. Durante varias horas el monasterio estuvo incomunicado, incluso telefónicamente, y hacia las siete de la tarde unas 1.000 personas que habían quedado aislados en sus alrededores empezaron a ser evacuadas.
Los alcaldes de Collbató y El Bruc convocarán para el próximo día 31 una marcha a Montserrat, ya que consideran que los incendios registrados este mes en la zona, han sido intencionados. Un bombero del parque de Sabadell comentaba con indignación: "Está clarísimo que el incendio ha sido intencionado porque se han encontrado conejos que llevaban atados trapos y algodones impregnados de alcohol y gasolina."
[..]
"los incendios de estos últimos días en Montserrat han quemado 2.000 hectáreas, lo que supone un 75% del total de la superficie de la montaña."
El de ayer es el cuarto incendio que afecta la montaña de Montserrat este verano. El pasado 13 de agosto, durante una visita a la zona siniestrada, el conseller de Agricultura, Ganadería y Pesca de la Generalitat, Josep Miró Ardèvol, subrayó que en los últimos años la mayoría de los incendios forestales se producen en días próximos al 18 de julio. No obstante, el conseller agregó: "Puede ser que ello no guarde relación con el significado de la fecha". Ayer, aprovechando este nuevo incendio, la organización ultraderechista autodenominada Milicia Catalana reivindicó su autoría en una llamada al rotativo catalán Avui.
"Es el tercer incendio en una semana y la gente empieza a estar un poco desesperada y a preguntarse si acaso se trata de mentes criminales y qué es lo que quieren quienes, si son intencionados, provocan estos fuegos
Un grup d'extrema dreta alemanya va recopilar una "llista de morts" d'objectius pro-refugiats accedint als registres policials, després va emmagatzemar armes i va ordenar que les bosses i la calç es matessin i eliminessin les seves víctimes.
El fiscal general d'Alemanya havia investigat Nordkreuz (Creu del Nord) des de l'agost de 2017 per la sospita que el grup estava preparant un atac terrorista.
Segons informes, els membres de 30 membres del grup tenien vincles estrets amb la policia i els militars, i almenys un membre estava encara ocupat a la unitat de comandaments especials de l’oficina estatal d’investigacions penals.
En el passat, es va informar que Nordkreuz era part del moviment de supervivència "prepper", els seguidors de la qual es preparen per a escenaris del judici final, com ara el col·lapse de l'ordre social imperant.
No obstant això, un informe de RedaktionsNetzwerk Deutschland, una agència de recerca amb seu a Hannover amb enllaços a diaris regionals més petits, va suggerir que el grup estava preparant activament el terreny per a un atac massiu contra enemics polítics.
Els membres es van comunicar a través del servei de missatgeria xifrat Telegram i van accedir a ordinadors policials per recollir gairebé 25.000 noms i adreces de polítics locals que havien participat activament en els esforços cívics durant la crisi dels refugiats el 2015, segons l'informe.
Sembla que membres del partit del SPD, els Verds, Die Linke i la CDU d’Angela Merkel es van centrar en la política local als est de Mecklenburg-Vorpommern i Brandenburg.
El grup també havia demanat 200 bosses de cos i calç, que es poden utilitzar per accelerar la descomposició d'un cadàver i cobrir la seva olor.
Tres membres de Nordkreuz van ser investigats per separat per un fiscal de Schwerin per la possessió il·legal de més de 10.000 bales, així com armes de llarg i curt abast.
Es diu que el grup nega haver planificat l’assassinat de la gent de les llistes.
L'informe va arribar unes poques setmanes després de l'assassinat d'un polític pro-refugiat per un extremista de dreta , i enmig d'un creixent debat sobre si l'agència alemanya d'intel·ligència interna, el BfV, ha subestimat l'amenaça que representa el militant fins ara.
L'informe anual de BfV de dijous va assenyalar una lleugera caiguda del nombre de delictes per part dels grups d'extrema dreta registrats el 2018, però també un augment del nombre de delictes violents comesos per aquests grups.
El nombre total de simpatitzants per a posicions extremistes a l'extrem dret, l'extrem esquerre i l'islamisme van augmentar lleugerament durant l'any passat, segons l'informe.
No va fer cap esment de Nordkreuz, fomentant la crítica que l'agència havia deixat de banda els ulls a l'amenaça del terrorisme neonazi.
Dos homes més van ser arrestats durant el cas el dijous, un per vendre l’arma presumptament usat en l’assassinat, l’altre per sospita d’iniciar el contacte entre el venedor d’armes i Ernst.
Segons informes, Ernst va reconèixer que es va indignar pels comentaris de Lübcke en una reunió de l’ajuntament a la qual va assistir a l’octubre de 2015. A la reunió, que es va celebrar per discutir un nou refugi de sol·licitants d’asil, Lübcke va dir: “Cal valorar aquí. I els que no ho facin poden deixar aquest país en qualsevol moment si no els agrada. Aquesta és la llibertat de tots els alemanys. "
