Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ecologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ecologia. Mostrar tots els missatges

diumenge, 20 d’abril del 2025

Treballant la fusta

En aquest món de vivències "digitals" sovint es troba a faltar el contacte amb la natura, les manualitats o la interacció amb elements físics. La fusta és un element molt accessible i amb moltes possibilitats.
Citem una sèrie d'exemples propers que la treballen des de tallers fins a botigues.



SANT MARTÍ VELL - El Gironès
Slowfusta


Només fa servir eines manuals. En el seu bloc hi trobareu una explicació de la fusta de diferents arbres.
En aquest enllaç hi trobareu els tallers de la primavera del 2025




BAIX EMPORDÀ

Decobruc és un taller i botiga de disseny natural. 





Trobareu les seves creacions espectaculars al seu instagram com aquesta arrel d'olivera que van convertir en una taula




MAÇANET DE LA SELVA
Nahuel Forchini(web) és un escultor que treballa diferents materials: bronze, fusta, resina, ferro i alabastre.

Trobareu més de 300 vídeos explicatius en el seu canal de YouTube



"Font d'inspiració i aprenentatge en l'art de l'escultura. Aquí trobareu transmissions en viu, tutorials detallats, i projectes complets d'escultura. Aprèn tècniques professionals i descobreix consells valuosos per millorar les teves habilitats artístiques. 

Canal de divulgació escultòrica una manera personal de veure l'art."



SARRIÀ DE DALT
Pep Aymerich Burrassó
Sarrià de Dalt (Girona, 1962)
Escultor, performer, vídeo artista i fuster.




 




dimarts, 25 d’abril del 2023

Jeremy Rifkin presenta el llibre "La Era de la Resiliencia" al programa d'en Xavier Grasset

FONT ORIGINAL

Resum ràpid i sense polit

Jeremy Rifkin, economista, sociòleg, activista


Assessor de presidents de la UE

Assessora a Biden i a líders de la Xina

20 best-sellers


La Era de la Resiliencia


Primer congrés Català del treball.

L'any 1995 a "La fi del treball" deia que estàvem entrant en una nova fase humana

Tot s'ha anant complint.


Ens trobem amb la crisi més important de la història: el canvi climàtic.

6a gran extinció. Podem perdre la meitat de les espècies durant la vida

d'una persona.


2m 49 segons

El problema és la hidrosfera, la capa de l'aigua

que determina la litosfera i l'atmosfera.

Com més calor, més evaporació.


Tot el que tenim són "actius obsolets" i tenim 20 anys per a fer-ho.


UN MÓN SENSE TREBALL?

4:48


Hi ha 4 coses fonamentals:


1-Noves regulacions de la comunicació

2-Nous sistemes energètics

3-Noves vies de mobilitat i de logística

4-Noves maneres de gestionar l'aigua


La segona revolució industrial que hem viscut fins ara

ara començarem la 3a revolució industrial.


INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL I  TREBALL


La 3a rev. industrial són 4.5 persones connectades a través del mòbil

Hi ha una segona internet que seria compartir l'energia, una "energia distribuïda"

Tots tindrem vehicles elèctrics d'aquí 15 anys.


Ve la 4a revolució que seria la de l'aigua,


Tindrem edificis que seran "nodes oberts", que seran autònoms.


La IA està basada en "dades antigues" en un món "imprevisible" és curiós.




La nova infrastructura necessitarà moltes mans humanes.


10:18

No em consiero un visionari. Era un estudiant "normalet" en una escola pública.

A l'any 73 jo era activista a la primera crisi petroliera.

Tot el que explico és sentit comú.

La gent més jove té por, els seus pares i avis, també.


No tenim un manual d'instruccions.

Aquesta crisi no només és per la energia sinó per a altres coses: el treball, la relació amb la Terra, ...

El projecte del microbioma humà. Tots som un ecosistema, literalment.



SOM UN ECOSISTEMA

Canvien a cada moment. El fetge es substitueix cada any, l'esquelet cada 10 anys.

No estem sols dins dels nostres cossos (fongs, bacteris, virus)

La meitat de les nostres cèl·lules no són nostres.


ERA DE L'ECOSISTEMA

Els joves surten cada divendres a 140 països a protestar.(generació Z o mil·lenial)

Es consideren una espècie. Un gran canvi de consciència.


15min 15


Al 1908 quan va néixer el meu pare, el 85% d'on vivia era natura

i ara només el 24% i d'aquí 20-30 anys potser baixarà al 0%.

Explicaré una història impactant.


L'institut Smithsonian va investigar que va 10 mil anys

al final de  la darrera glaciació, l'home va deixar de ser nòmada.

Van analitzar les restes geològics. Fa 800 mil anys va haver-hi grans canvis climàtics,

els més perillosos de la nostra història. Per què?

Deguts a la inclinació de l'eix la Terra ( cicles de Milankovitch)


https://www.meteorologiaenred.com/ca/ciclos-de-milankovitch.html


Els investigadors de l'Smithsonian es van preguntar que com podia ser que ens adaptéssim a aquests canvis?

Som petites criatures amb dues potes.


La resposta és potser és que som l'espècie de mamífers més adaptativa

i potser, llevat dels virus, dels que millor ens adaptem perquè tenim un cervell gran i tenim llenguatge

Quan aprenem coses podem compartir-les amb la següent generació i a més tenim empatia

 i majoritàriament cooperem. No sempre, ho sé.

És un gran missatge esperançador. Podm dir-los al joves: podem ensortir-nos-en


18:07

Al llarg de la història el que ha afectat més és l'ADAPTABILITAT.

L'EFICIÈNCIA és un concepte industrial i el resultat quin ha estat: doncs que només ha servit per a una èspècia, nosaltres.


A la natura no existeix "el creixement", el que hi ha és "prosperitat". No hi ha "eficiència", hi ha "adaptabilitat"

Tampoc existeix "la productivitat" sinó la capacitat de "regenerar-nos". No hi ha res que sigui "reduït"

sinó el contrari, "duplicat". Així som més àgils.


19.35 Diu també en el llibre que ja estem passant del "capital financer" a l'ecològic.

De la productivitat a la "regenerabilitat", dels drets de propietat intel·lectual al "codi obert"

i de la "globalització" a la "glocalització"


Hi havia un grapat de grans empreses van dissenyar les infrastructures perquè fossin centralitzades.

Ara amb internet tot és "distribuït".

La primera d'empreses d'internet són grans gegants, Microsoft, Google, Dell. D'aquí 40 anys, no hi seran

perquè tenen "massa dades". Els centres de dades seran perifèrics. 


Un exemple: la impressió en 3D. Potser fer un edifici en un dia a partir de l'argila.

Posem per cas que tens un software que jo fa i en un minut pots vendre la llicència a un constructor de l'altra punta del món.


ENERGIA

22:48

En 20 anys l'energia serà com internet i viatjarà pel món. Això ja està passant. Fa 20 anys que col·laboro amb la Unió Europea. Xina Internet +.

L'energia solar i eòlica són més barates que la resta. Hi ha molts diners que estan sortint de les energies fòssils i van cap a les renovables.

Els diners hi són però han d'anar ampliant

Governs bioregionals. Gestionar ecosistemes compartits. Als EE.UU ja ho estem fent: al Nord-Oest, compartit amb Canadà

i també als grans llacs. Fa 30 anys que funcionen. Això ho haurem de fer a Europa. Globals i Locals alhora.

Aquesta infrastructura està generant un nou enfocament.

dilluns, 1 de novembre del 2021

Previsió del nombre de dies amb més de 30 graus pel 2030 - 2050

 En aquests dies que se celebra a Glasgow (Escòcia) la cimera del clima COP26,
el portal de TV3 ha creat un apartat anomenat https://324.cat/crisiclimatica on es poden consultar el nombre de dies amb temperatures superiors a 30º C.

Com més vermell, més dies.

Si n'analitzem les 4 capitals del Principat veurem que els valors oscil·len bastant. La lògica ens diu que com més al sud, més calor i també que com més altura, més fresca. La proximitat amb el mar fa que les temperatures siguin més moderades.
Per exemple, a Barcelona pel 2030 s'espera que hi hagi 17 dies que superin els 30 graus. Pel 2050, 4 més: 21.

La ciutat de Tarragona, que també és marítima, manté uns valors similars a Barcelona però a l'estar més al sud, es mou entre 23 dies (2030) i 27 al 2050.
En el cas de Girona, ciutat d'interior, els valors van des 82 dies (2030) a 93 (2050)

Pel que fa la Lleida i rodalies, els valors es disparen de 116 dies (2030) a 121 (2050)

Si no ens hem equivocat, les dues poblacions que surten més malparades són: Flix i Xerta amb 
121 i 133 i 124 i 128, respectivament.







COMARQUES DE GIRONA

El valor més alt se l'emporta Amer amb 92 i 104


I pel que fa a valors baixos, ens quedem amb Setcases amb 3 i 5 dies


Riudellots de la Selva es mantindrien a la part alta, amb 82  i 94 dies






dissabte, 22 d’agost del 2015

Una illa d'energia autosuficient a Llagostera. ELPUNT AVUI

ELPUNT AVUI

Des del 1975, el metge Francesc Sureda impulsa un projecte que s'ha materialitzant amb els anys al Centre d'Interpretació i la Sostenibilitat

 Vol demostrar la compatibilitat entre la natura i els espais humanitzats



JOAN TRILLAS
El mas Roig II de Llagostera, que acull el Centre d'Interpretació i la Sostenibilitat, és, ara mateix, una de les poques illes autosuficients energèticament de la demarcació de Girona. Un far, i mai millor dit, pel que fa a nodrir-se i alimentar-se de llum del sol, per demostrar que un altre món més ben gestionat és possible.

El mas Roig II és el treball, de fet l'eina, d'un home emprenedor, inconformista i inclassificable, el metge de Cassà de la Selva, ara jubilat, Francesc Sureda, conegut com El doctor, que va partir d'un supòsit vital: voler un món millor arran del naixement dels seus dos fills, en Marc i l'Alba, allà pels anys setanta. Estem davant d'una personalitat fornida a pagès, que va decidir sense tenir el batxillerat estudiar medicina quan havia bufat 25 espelmes, o, com diu ell, “completat 25 rotacions al votant del sol”. Aquest projecte, que va anar compaginant amb la seva professió de metge, el va portar a fer una construcció amb materials de recuperació i que defineix com a “evolutiva i adaptativa”, que integra aspectes tecnològics, com ara la generació d'energia sense connexió a la xarxa, el naturalisme, amb la recuperació de bosc mediterrani o la producció ecològica, i la granja per a autoabastament. El projecte, que es pot visitar, vol mostrar didàcticament i pedagògicament com la natura pot ser perfectament compatible amb els espais humanitzats. I tot això partint de la llum del sol per demostrar que la Terra és un “sistema tancat per la matèria, però obert per l'energia” i on la seva font autònoma d'energia –a la imatge– en pot ser un molt bon exemple.




ALTRES NOTÍCIES RELACIONADES

1 de maig 2015
Alumnes de l’escola Lacustària visiten el Centre d’Interpretació de la Sostenibilitat del Mas Roig II



dimarts, 5 de maig del 2015

"I know a place", el documental sobre Matavenero (El Bierzo)

L'any 1989 un grup de persones del moviment internacional Rainbow rehabilitaren un poblo deshabitat de la comarca del Bierzo (Espanya). Des de la creació de la ecoaldea han nascut més de 40 nens
Actualment són pioners en el desenvolupament del que denominen "Escola lliure".

https://www.youtube.com/watch?t=62&v=7CGSuYa0_D8

















dilluns, 20 d’abril del 2015

Retrats de C33: Cal Cases, un projecte de vida col·lectiu

Un cop més en Jaume Barberà ens sorprèn amb un reportatge que fa pensar.
En aquest cas es tracta d'una masia, Cal Cases, del Bages on hi viuen 21 adults i 9 nens.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/retrats/cal-cases-un-projecte-de-vida/video/5499285/

Altament recomenable











dimarts, 17 de març del 2015

2010: plantada d'arbres (en procés)

El 21 de març coincidint amb l‘inici de la primavera, una setantena de persones 
(segons les meves fotos) van participar activament en la plantada de freixes a la zona compresa entre els rius Onyar i Riudevilla  prop de les instal·lacions de la Fundació Mona.

La meva família i jo érem allà.
(en procés)