Som fans d'en Quark i darrerament és molt prolífic, quasi publica post per dia, i quasi no tenim temps de llegir-lo. De fet els esdeveniments s'estan accelerant i cada dia passen moltes coses.
En Gaby Machancoses de Red Colapso n'ha fet un resum al grup de Telegram que traduïm a continuació:
"Aquest vídeo de David Hunter (més de 50 anys d'experiència a Wall Street).
Ens aporta una cronologia completa abans del col·lapse sistèmic (també ho esmenta al final).
Passos importants.
1º) Pujada de l'SP 500 fins a 8.700 punts. Pot ser cap a finals del 2025 o principis del 2026.
Or a 4.500, plata a 75$
2º) Enfonsament de l'SP 500 fins a 1.800 punts (és a dir, caiguda del 80%). Descens entre 2026-2027.
Caiguda d'un 30% a l'or i la plata arriba als 25-30$. Petroli a 30$. Coure a 1 dòlar la lliura (actualment està fregant els 5$) .
Deflació.
El bo a 10 anys baixa primer al 2% i posteriorment al 0%.
Finalment, la FED es llença amb noves QE´s. Primer un bilió de dòlars, però el mercat continua baixant i ha d'augmentar a 4-5 bilions. Els mercats estan en pànic i obliguen la FED a injectar 15-20-25 bilions de dòlars (mitjana 20 bilions de dòlars), juntament amb la resta dels BC (assoleixen un total de 50 bilions de dòlars).
4t). Aquesta injecció de diners promou una recuperació de les borses. Des del 2027-2028 al 2032, pujada del SP 500 fins a 7.000-7.500 punts.
L'Or puja a 20.000 $ l'unça i la plata a 300-500 $ l'unça.
Petroli a 500$ el barril.
Coure a 20$ la lliura (des d'1$)
Bo a 10 anys al 20%.
5è). A partir del 2033-2035, col·lapse sistèmic, hiperinflació i fi de cicle. Ningú sap com acabarem, potser una aturada del 50%."
Una vegada més Quark o Antonio Garcia Asenjo ens il·lustra amb la seva visió del món amb aquesta entrada de fa uns dies (11 d'octubre del 2025)
Aquest cop no en farem cap resum sinó que us mostrem les gràfiques que per sí soles ja diuen més que mil paraules i us recomanem llegir la font original.
"Una supernova és una explosió estel·lar que passa durant les darreres etapes d'una estrella massiva. Després d'aquesta explosió fascinant, l'estrella es col·lapsa en una estrella de neutrons o forat negre.
Crida l'atenció perquè durant la fase final, la lluminositat augmenta notablement durant setmanes o mesos i desapareix.
He anomenat “efecte supernova” al procés que estan vivint els mercats, quan estem al punt més alt de la nostra civilització. El "combustible" (recursos) de l'estrella (civilització) està gairebé esgotat, però això no evita una magnífica última ranera, en forma de la bombolla més gran de la història.
Pràcticament tots els actius estan experimentant alces explosives, tot i que les dades apunten cap a una contracció econòmica ja iniciada. I pel seu fora poc, l'“aliment” que mou aquestes vertiginoses alces, és una combinació d'especulació i injecció massiva de deute, factors ambdós que profetitzen un exercici dramàtic al final de la festa.
Les economies occidentals tenen els recursos com a component fonamental, però el reflex dels mercats i el PIB fa temps que es va allunyar d'aquesta base i pràcticament només computen els serveis com a mostra d'una societat excessivament madura que valora les activitats lúdiques, en lloc de la producció industrial o agrícola. Es dóna per suposat que les matèries primeres i la indústria bàsica, pilars de la revolució industrial, sempre seran abundants i en tot cas, el sistema monetari ideat en benefici propi serà suficient per adquirir les necessitats peremptòries de tot tipus de materials."
"Conclusió de Quark.
En definitiva, el petroli-coure (elements fonamentals per al transport fòssil-elèctric respectivament) barat s'ha acabat i el gegantí deute del sistema ha causat un rebuig a acceptar el pagament de moneda occidental per part dels principals productors industrials, cosa que ens conduirà a una guerra sense caserna, mentre la contracció econòmica comença a ser aclaparadora.
Enmig d'una situació tan perillosa que amenaça la supervivència del sistema, no se'ns acudeix altra cosa que inflar fins a rebentar els mercats, en una bombolla letal.
La població no és conscient del problema que ens acuita. Continua vivint el dia a dia com si res no pogués passar, encara que si està notant la pèrdua de poder adquisitiu. Quan la lluita (guerra comercial o militar) s'estengui, ja serà tard i els governs occidentals estan preparant una sèrie de mesures de control
(diners digitals, control facial, control dels comptes digitals, restriccions a la mobilitat, etc.),
quan arribi el moment de l'explosió de la supernova.
Tampoc no és culpa de ningú. Hem crescut tot el que hem pogut, aconseguint a Occident o elevat estat del benestar. Però hauríem d'haver pensat abans, que finançar-ho tot amb diners gratis no pot ser sostenible indefinidament en el temps i abans o després, algú ens passaria una factura que mai no podrem pagar. Està bé confiar en l'enginy humà per intentar sortir de tots els problemes, però la impressora màgica és un miracle, no una cosa real.
Aquest altre exemple, mostra com el 2020 es va trencar la màgia dels tipus zero. La inflació "persistent" no és producte del creixement natural, sinó de l'emissió monetària sense control. I ara toca pagar la factura... de l'enorme deute acumulat."
Imatge creada per ChatGPT (Noel Gallagher amb una supernova al darrera)
Per a treure una mica de ferro a l'assumpte acabarem amb el vídeo de la famosa cançó d'Oasis.
Li he demanat a DeepSeek que la resumeixi i tradueixi. Una cosa que trobo a faltar del bloc és alguna imatge que ho il·lustri.
imatge generada per ChatGPT
Títol original: Colapso universal de un sistema Tema central: La civilització occidental moderna, amb la seva complexitat extrema (cadenes de subministrament globals, sistema financer apalancat i dependència dels combustibles fòssils), s’enfronta a un risc imminent de col·lapse en cascada, similar a l’"efecte Sèneca" (on els sistemes cauen més ràpidament del que van créixer).
Punts clau
1. Fragilitat dels sistemes interconnectats
Metàfora de la "bomba de pals": Una estructura aparentment estable (com les cadenes de subministrament o el sistema financer) pot ensorrar-se ràpidament en treure’n un sol element.
Falla en cascada: Problemes en un subsistema (p. ex., escassetat de xips o crisi de deute) es propaguen als altres per interconnexió.
2. Subsistemes en risc
a) Cadenes de subministrament
Hiperespecialització: Molts productes depenen de components fabricats en pocs llocs (com Xina), cosa que crea colls d’ampolla.
Deslocalització → Dependència: La relocalització de la producció (com les polítiques de Trump) pot trencar cadenes existents i provocar escassetat global.
b) Sistema financer
Apalancament excessiu: Els mercats de crèdit (com els bons basura) són vulnerables a pèrdues de confiança.
Crisi del dòlar: La pujada de l’or i alternatives digitals (com les xineses) minven l’hegemonia del dòlar, augmentant la inestabilitat.
c) Energia i petroli
Pic del petroli: La producció podria declinar cap al 2030, sense substituts a escala global.
Transició energètica insuficient: Les renovables no substitueixen els fòssils, sinó que s’hi sumen, mentre s’esgoten minerals clau (coure, plata).
3. Solucions que empitjoren el problema
Efecte Forrester: Les mesures per evitar el col·lapse (com augmentar impostos o despesa militar) sovint l’acceleren (ex.: Imperi Romà o URSS).
Capitalisme i creixement obligatori: El sistema no permet contraure’s sense provocar fallides en cadena (p. ex., empreses que no poden vendre menys sense quebrar).
4. Risc imminent
Conseqüències: Una petita crisi (com els aranzels de Trump) podria desencadenar:
Aturada del comerç global.
Crash financer per falta de liquiditat.
Escassetat energètica i inflació.
Temps crític: Els propers mesos podrien ser decisius, amb senyals com la caiguda del 64% de les importacions dels EUA des de Xina.
Ugo Bardi
Conclusions
Interconnexió perillosa: La civilització depèn de subsistemes tan enllaçats que el fracàs d’un pot enfonsar-los tots.
Advertència històrica: Les societats complexes (com Roma) sovint cauen per intentar mantenir el statu quo amb solucions insostenibles.
Futur incert: L’article assenyala que el col·lapse no serà gradual, sinó sobtat i catastròfic si no es reconeixen les vulnerabilitats sistèmiques.
Fonts citades:
Ugo Bardi (efecte Sèneca).
Dades econòmiques actuals (comerç, mercats de crèdit, or).
Exemple de la fabricació de xips (alta complexitat).
(Canal para hablar de economía, energía, petróleo pero sobre todo de oro, plata y platino.
Lingotes, monedas modernas, monedas históricas. Minería) entrevista a Antonio Garcia Asenjo, àlies Quark que també té altres pseudònims).
Quark és un referent en el món col·lapsista. Té un bloc Futuro, ciencia ficción y Matrix amb moltíssims seguidors
Es tracta d'un vídeo de 2 hores SUPERINTERESSANT per a les persones que vulguin saber com funciona el petroli, el peak oil, etc. (Com que parlen una mica lent podeu passar-lo a 1,5 de velocitat i us estalviarem 30 minuts) Si us impacta molt, haureu de mirar-lo més d'una vegada. No s'inventa res. Tot són dades científiques, objectives.
(segona part) El canal Dragon Oro Plata (17k subscriptors)
(Canal para hablar de economía, energía, petróleo pero sobre todo de oro, plata y platino.
Lingotes, monedas modernas, monedas históricas. Minería) entrevista a Antonio Garcia Asenjo, àlies Quark que també té altres pseudònims).
Quark és un referent en el món col·lapsista. Té un bloc Futuro, ciencia ficción y Matrix amb moltíssims seguidors.
Mostrem la segona part de tres i les seves captures de pantalla
El canal Dragon Oro Plata (19k subscriptors) (Canal para hablar de economía, energía, petróleo pero sobre todo de oro, plata y platino.
Lingotes, monedas modernas, monedas históricas. Minería) l'11 de juny del 2022 va entrevistar a Antonio Garcia Asenjo, àlies Quark que també té altres pseudònims).
Quark és un referent en el món col·lapsista.
Té un bloc Futuro, ciencia ficción y Matrix amb moltíssims seguidors
Es tracta d'un vídeo de 2 hores SUPERINTERESSANT per a les persones que vulguin saber com funciona el petroli, el peak oil, etc. (Com que parlen una mica lent podeu passar-lo a 1,5 de velocitat i us estalviarem 30 minuts)
Si us impacta molt, haureu de mirar-lo més d'una vegada. No s'inventa res. Tot són dades científiques, objectives.
El vídeo ha tingut 40 mil visualitzacions i 400 comentaris fins avui i es va emetre l'11 de juny del 2022.
En tres entrades mostrarem les captures de pantalla del vídeo anterior
L'any 2021 Mohammed Bin Salman, príncep hereu de l'Aràbia Saudita va fer una previsió pel 2030 que esmentarem aquí i esperarem 6 anys per veure si es compleix.
Podeu veure-ho al minut 1h 25m d'aquest vídeo de Quark (Antonio Garcia Asenjo)
Diu el següent: La producció de petroli de diferents països pel 2030
EE.UU produïa 10 milions de barrils al dia (mbd) i al 2030 serà 1 milió (10 -> 1)
La Xina ara en produeix 4 i no en produirà cap al 2030 (4 -> 0)
Rússia, 11 milions només 1 o 2 (11 -> 2)
Reumint: d'un total de 25 mbd passarien a 2 o 3 milions al 2030!
Recordem que Aràbia Saudita té els millors geòlegs del món que ja han treballat en jaciments de petroli d'altres països i els coneixen molt bé.
