Resum:
El primer intent de la humanitat de desviar un asteroide ha tingut èxit. La petita sonda robòtica que va impactar contra Dimorfo a uns 11 milions de quilòmetres de la Terra ha aconseguit canviar considerablement el seu rumb
"L´equip ha confirmat que l´òrbita de Dimorfo s´ha escurçat en 32 minuts", ha explicat Bill Nelson, administrador de la NASA. "Aquest és un moment decisiu per a la defensa planetària i un moment decisiu per a la humanitat", ha afegit. Giorgio Saccoccia, president de l'Agència Espacial Italiana, que va contribuir amb el satèl·lit LICIACube que va gravar l'abans i el després de la col·lisió, ha explicat: “Això és una cosa de què estar orgullosos com a projecte internacional”. Després d'aquest èxit “podem dir que estem una mica més fora de perill dels asteroides perillosos”, ha afegit.
El 27 de setembre, la sonda DART —de la mida d'una nevera i amb una massa d'uns 600 quilos— va impactar contra Dimorf, un asteroide unes 10 milions de vegades més gran.
Era el primer assaig general amb què l'Oficina de Protecció Planetària de la NASA vol aprendre a desviar futurs asteroides de més de 140 metres de diàmetre, que podrien destruir tota una ciutat si arriben a impactar contra el nostre planeta.
La missió ha tingut un èxit rotund, ja que ha aconseguit frenar considerablement Dimorfo. Aquest cos de 160 metres de diàmetre va ser elegit perquè orbita com una lluna al voltant de Dídimo, un altre asteroide amb un diàmetre de 780 metres.
En condicions normals, Dimorfo completava una òrbita al voltant del seu company cada 11 hores i 55 minuts. Després d'impactar de cara i uns 22.000 quilòmetres per hora contra el seu objectiu, DART va reduir en 32 minuts aquest període. Això suposa que Dimorfo també s'ha acostat al seu germà uns 35 metres. L'any passat, l'equip científic va determinar que si DART reduïa l'òrbita de Dimorfo 73 segons o més, la missió ja seria un èxit, encara que l'esperança era minvar-la uns 10 minuts.
ASTEROIDES PERILLOSOS
Actualment s'han descobert el 95% de tots els asteroides de més d'un quilòmetre de diàmetre; capaços de causar una catàstrofe planetària semblant a la que va provocar l'extinció dels dinosaures fa 66 milions d'anys.
Els cossos de més de 140 metres com Dimorfo són molt més preocupants, perquè només se n'han localitzat el 40%. L'any 2017, la NASA va decidir dedicar uns 325 milions d'euros a fer realitat la missió DART. Amb ella volien perfeccionar els actuals models informàtics perquè en el futur la humanitat pugui fer front a roques perilloses impactant contra elles una sonda fabricada a mida.
MISSIONS FUTURES
El 2026, la sonda Hera de l'Agència Espacial Europea arribarà al sistema Dimorfo-Dídimo per mesurar amb precisió la massa, la composició i l'estructura interna d'aquests dos asteroides i dur a terme una detallada reconstrucció tridimensional del cràter deixat per DART. El següent pas seria tenir ja un model fiable capaç de determinar quin tipus de sonda podria desviar un futur asteroide amenaçador en funció de la mida i la massa i el temps disponible abans que xoc contra la Terra. El 2026 els EUA tenen previst llançar a l'espai el telescopi NEO, que elaborarà un catàleg d'asteroides i estels de més de 140 metres de diàmetre. Aquest instrument tindrà visió infraroja, cosa que permetrà detectar els cossos que s'acosten des de la direcció del Sol, difícils de localitzar per a telescopis convencionals.
