Qui és Manuel Murillo, el franctirador que volia matar Pedro Sánchez?

  

El franctirador que volia matar Sánchez fou condecorat per l’Asociación de Amigos de la Guardia Civil

Font: Vilaweb (14 de novembre)

El franctirador detingut a Terrassa que volia matar Pedro Sánchez, Manuel Murillo, fou condecorat per l’Asociación de Amigos de la Guardia Civil, segons que explica Público, després de les eleccions del 21-D. Al febrer va rebre una medalla per mèrits i li fou lliurada a la caserna de la Travessera de Gràcia, a Barcelona.

El motiu, segons fonts que cita Público, podria tenir relació amb ‘serveis prestats a la Guàrdia Civil en relació amb el conflicte independentista’. Cal recordar que Murillo treballava de vigilant de seguretat al CTTI. La Guàrdia Civil va irrompre i escorcollar el CTTI el 20-S i en altres ocasions per a intentar evitar l’organització del referèndum del primer d’octubre.

Avui, el senador d’EH Bildu Jon Iñarritu ha publicat una fotografia on Murillo apareix amb agents de la Guàrdia Civil, un dels quals és un alt càrrec, el cap de la comandància de Tarragona, Vicente Luengo, que apareix a l’esquerra de la imatge. Iñarritu ha presentat una pregunta al senat espanyol dirigida al govern en què demana si Murillo va ser condecorat per la Guàrdia Civil –atès que a la imatge apareix amb una medalla–, on es va fer la fotografia i qui són els agents que l’acompanyen.

Segons que va destapar el diari Público, Manuel Murillo, veí de Terrassa que volia matar Pedro Sánchez, va ingressar a la presó el 21 de setembre a petició del jutjat de Terrassa que porta el cas. La investigació va començar arran de la denúncia d’una usuària d’un grup de WhatsApp, en què Murillo havia passat d’insultar Sánchez a demanar suport logístic per a cometre un atemptat contra el president espanyol. Deia que estava disposat a ‘sacrificar-se per Espanya’. L’Audiència espanyola no el va voler investigar per terrorisme i es va inhibir del cas.

Una vegada es va descobrir la seva habilitat amb les armes, el jutge va ordenar que li escorcollessin el domicili, on van trobar un gran arsenal d’armes de foc.
L’home va ser detingut i és en presó incondicional al centre de Brians 2.

Llista dels missatges que va enviar per WhatsApp



Confirmen que Manuel Murillo havia fet captures de pantalla de les càmeres de seguretat quan treballava al CTTI de vigilant

Un franctirador "ignorat" per la premsa de Madrid

L'home tenia armes considerades"prohibides", o bé perquè no tenia llicència o bé perquè havien estat modificades.

El govern espanyol va quadruplicar la xifra d’agents ferits l’1-O (Diari Ara)

 Les imatges de violència de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant el referèndum, amb un degoteig constant de votants ferits, van causar inquietud al govern espanyol. El ministeri de l’Interior de seguida va mirar de girar la truita i, uns minuts després que els col·legis electorals tanquessin, va comunicar que 33 agents dels cossos i forces de seguretat de l’Estat van patir contusions, una xifra molt inferior a la que l’endemà, 2 d’octubre, va anunciar: 431. Una xifra d’agents ferits que és quatre vegades superior a la que ha comunicat als tribunals: 111.

Aquesta contradicció la delata el mateix executiu de Mariano Rajoy en una resposta escrita al senador d’EH Bildu Jon Iñarritu del 22 de març -dos mesos després d’haver registrat la pregunta-. Al document, consultat per l’ARA, s’adjunta una quadrícula en la qual s’especifica la ubicació dels membres de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional afectats:

52 a la província de Barcelona,
13 a Tarragona,
33 a Lleida i
13 a Girona.

D’aquests agents només 10 van causar baixa per les seves lesions. De fet, l’1 d’octubre el Servei Català de la Salut de la Generalitat només va atendre onze agents. No obstant això, hi ha policies que van ser tractats pels mateixos serveis del cos, segons fonts del ministeri.

A l’últim paràgraf, l’executiu apunta que el 2 d’octubre va fer un balanç de 431 ferits, unes dades que també va verbalitzar el mateix ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, en la seva polèmica compareixença al Senat del 18 de gener, en què va defensar la repressió.

“El ball de xifres deixa en evidència que no diuen la veritat i que van augmentar exageradament les dades per intentar tapar la brutalitat”,
 assegura Iñarritu a l’ARA, que lamenta que l’executiu no hagi facilitat una llista detallada de les lesions dels policies. Segons el senador basc, l’equip de Rajoy construeix un relat que “no se sosté” i intenta “ridiculitzar” les 1.066 víctimes de la intervenció policial. De fet, Zoido ha insistit en diverses ocasions que les forces de seguretat van actuar amb “proporcionalitat” i ha menystingut els efectes de les càrregues i l’ús de pilotes de goma, com va ser el cas a l’Institut Ramon Llull de Barcelona.

En la rendició de comptes a la cambra alta, Zoido també va explicar que en 54 col·legis es va haver de fer servir la força per apartar els votants de la porta, mentre que en 11 hi havia més “problemes” i els agents van haver d’actuar amb més duresa. Unes dades inferiors a les que ha pogut recollir Iñarritu, que detalla un centenar d’intervencions amb violència dels cossos policials.