La igualtat als parlaments europeus (elNacional)

Font: elNacional 2020-03-09

En la primera legislatura del Parlament, després del restabliment de la democràcia, només hi havia set dones diputades de 135. Un escàs 5,2%. Quaranta anys després d’aquell 10 d’abril de 1980, la cambra catalana ha avançat molt en igualtat, però encara hi ha feina a fer. L’actual hemicicle el componen 59 dones i 75 homes. Un 44,02%. Tot i que l’actual composició és molt més igualitària que en anys anteriors, alguns partits encara tenen molr camí per recórrer. Especialment en els llocs de responsabilitat com els de la Mesa, la igualtat encara és molt lluny d’assolir-se. 

El PP, en percentatge, és el menys igualitari, amb només un 25% de diputades dones, encara que cal tenir en compte que només tenen quatre diputats, tres homes i una dona. En segona posició per la cua hi ha Cs que, malgrat ser el partit més nombrós de la cambra, només té un 38,8% de dones, 14 en total, mentre que el PSC en té 11 que representen un 41,1% i JxCat 14 diputades que suposen un 42,42%. ERC i la CUP són els més paritaris, ja que tenen exactament un 50% d'homes i un 50% de dones. Els comuns, finalment, són els que decanten la balança: 5 dels 8 diputats són dones, el 62,5%.

[..]

El percentatge actual de diputades al Congrés és calcat al del Parlament. La dada, però, representa un retrocés si la comparem amb la de fa menys d'un any, durant la fugaç XIII legislatura espanyola. Després de les eleccions generals del 28 d'abril passat, el Congrés va batre el rècord a Europa, convertint-se en el parlament amb més representació femenina del continent -un 47,4%- per davant de països nòrdics com Suècia, Finlàndia o Noruega. Amb la repetició electoral i el subsegüent auge de VOX, Espanya va patir una reculada. 

Actualment, dels 350 escons que hi ha a l'hemicicle, 154 els ocupen dones, una dotzena menys que fa uns mesos. Representen el 44% del total, una proporció que situa Espanya com el segon país més paritari d'Europa, només per darrere dels suecs, que tenen el 47,3% de dones. VOX és, de llarg, la formació més masculinitzada, gairebé les tres quartes parts del grup són homes, 38 dels 52 diputats. El PNB tampoc passa la prova el cotó, amb només un 33% de dones. 

A l'altre costat de la balança, Unidas Podemos (54%) i Esquerra Republicana (53%) són els dos únics partits que compten amb més diputades que diputats. JxCat, la CUP i Cs tenen exactament la mateixa proporció, 50-50, els socialistes gairebé, un 49%, el PP té el 44,3% de dones i Bildu un 40%. 

El parlament reclama la retirada de la Guàrdia Civil a Catalunya (Vilaweb)

FONT: Vilaweb

Denuncia que és una policia política i demana que s’aturi l’ús arbitrari del terrorisme com a tipus penal

El parlament ha demanat la retirada a Catalunya dels efectius de la Guàrdia Civil perquè han actuat obertament com una policia ‘de caire polític’ centrada a perseguir determinats col·lectius. En una de les resolucions que clouen el debat de política general, la cambra també ha exigit la dimissió immediata de Teresa Cunillera, delegada del govern espanyol a Catalunya, per haver estat ‘manifestament incapaç’ de garantir els drets fonamentals dels ciutadans. JxCat, ERC i la CUP han exigit igualment que s’aturin les operacions de les forces policials espanyoles que consideren prospectives i que utilitzen de manera especulativa i arbitrària els tipus penals associats al terrorisme per a reprimir l’activisme. A més, la iniciativa compromet els partits a impulsar una modificació al congrés espanyol de la reforma del 2015 del codi penal que va permetre aquest ús arbitrari i abusiu en la qualificació del tipus penal de terrorisme.

Els socis del govern, amb l’aval de la CUP, també han fet un propòsit d’esmena amb les càrregues dels Mossos d’Esquadra contra manifestants o el fet que la Generalitat es personi en casos contra activistes independentistes. Per exemple, fent d’acusació en el cas dels nou dels Lledoners. A cavall de les contradiccions que genera a JxCat i ERC la gestió autonòmica, la cambra ha instat el govern a revisar la participació de la Generalitat com a acusació en processos jurídics que afectin els drets civils i polítics i a dur a terme un examen exhaustiu de les actuacions dels Mossos d’Esquadra ‘d’acord amb els mecanismes de transparència i control intern’.



A més, el parlament ha denunciat que el judici del Tribunal Suprem contra l’1-O ha estat un procés arbitrari on s’han vulnerats diversos drets, com el dret a un jutge imparcial i predeterminat, el dret a la tutela judicial efectiva, a la defensa, a la presumpció d’innocència, al sufragi actiu i passiu i a la representació política de la ciutadania. La resolució aprovada també obliga la Generalitat a emplaçar el govern espanyol a complir les resolucions del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU, que reclamava l’alliberament dels presos polítics i l’arxivament de les causes obertes per l’1-O.

Roldán, reprovada per construir un fals relat de violència

El parlament també ha reprovat la líder catalana de C’s, Lorena Roldán, per manipular paraules de Torra amb l’objectiu de ‘construir un fals relat de violència del moviment independentista’, i ha explicitat la trajectòria cívica, pacífica i democràtica de l’independentisme arreu dels Països Catalans, en un intent de desmuntar els intents de criminalització del moviment. En la mateixa iniciativa, presentada conjuntament per JxCat i ERC i aprovada amb el suport de la CUP i l’abstenció dels comuns, la cambra ha expressat el suport al president de la Generalitat per la defensa a la llibertat d’expressió i les llibertats col·lectives davant del procés judicial obert pel manteniment de la pancarta dels presos i exiliats al Palau. La cambra ha denunciat que la Junta Electoral Central i el poder judicial atempten contra la separació de poders, contra l’autonomia i la inviolabilitat parlamentària. Una altra resolució conjunta de JxCat i ERC considera que l’acusació a Torra de desobediència i la petició de la pena d’inhabilitació demostren la deriva autoritària de la justícia espanyola per a atacar el president de la Generalitat.

Acabar amb la vigilància especial dels edificis judicials

A partir d’una altra proposta de resolució de JxCat i ERC igualment aprovada, el parlament ha instat la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a suprimir l’anomenada operació Toga, que obliga centenars d’agents dels Mossos d’Esquadra a vigilar nit i dia equipaments judicials, quan els efectius policials haurien de dedicar el seu temps a afrontar necessitats de seguretat ciutadana molt més rellevants i urgents.

Els Mossos van prendre mesures especials per a protegir el govern, arran de les amenaces de violència de l’estat (vilaweb)

Una vegada més Vilaweb informa sobre temes que altres mitjans no tracten o tracten poc
Avui fa exactament una setmana Marta Rovira informava sobre



Font: Vilaweb
2017-nov-24

Diversos polítics independentistes han assegurat que el govern va rebre amenaces directes d’ús de la força per part de l’estat espanyol, amenaces que el van fer desistir de fer efectiva la declaració d’independència aprovada el 27 d’octubre al parlament. El debat sobre si aquestes amenaces hi van ser o no té un punt de contrast clar amb el desplegament extraordinari de seguretat que aquells dies van efectuar els Mossos d’Esquadra, un desplegament que es va justificar precisament per la credibilitat de les amenaces rebudes.

Segons que ha pogut confirmar VilaWeb, tant la seguretat del president Puigdemont com la del vice-president Junqueras i la d’alguns consellers es van intensificar molt. En el cas del president, fins i tot, la seva seguretat es va confiar directament al Grup Especial d’Intervenció, un cos d’elit dins els Mossos que va doblar el nombre d’efectius i va incorporar mesures electròniques i fins i tot franctiradors. A més, es van canviar totes les rutes i  horaris habituals i es va blindar l’entorn del Palau de la Generalitat i la Casa dels Canonges.

En el cas del vice-president Junqueras es va doblar la seguretat que tenia assignada i es van reforçar les mesures de control sobre les altres possibles policies, mantenint els anomenats ‘miralls’, la contravigilància i el control de vehicles. També es van modificar substancialment els horaris i les rutes del vice-president. Les mesures es van aplicar també a alguns consellers amb tasques especialment sensibles, sobretot després de saber-se que la policia espanyola havia desplegat a Barcelona dos escamots d’especialistes dels GEO i també membres del GAR de la Guàrdia Civil, que van ocupar i controlar l’aeroport del Prat.

Incidents amb membres del govern
A l’hora de justificar aquestes mesures no únicament es van tenir en compte les amenaces rebudes, sinó també un seguit d’incidents que havien començat abans de l’estiu. Alguns membres del govern i de la majoria parlamentària han denunciat públicament incidents de què foren objecte, fins i tot a casa seva. La consellera Ponsatí ha explicat que uns papers que havia deixat a un amic li van ser robats de casa. Hi hagué, així mateix, robatoris d’ordinadors i portàtils en les cases d’alguns directors generals; es van assaltar despatxos d’ajuntaments, on van robar ordinadors i material personal, no tan sols dels partits de govern sinó també de la CUP (per exemple, a Tiana); i Marta Rovira va arribar a denunciar en un tens debat parlamentari que els seus fills havien estat seguits.


La consellera Clara Ponsatí

Tot i que la gran majoria d’aquests incidents encara no s’han aclarit, resten sota investigació i, per tant, no es poden atribuir a ningú en concret. Tanmateix, tant pel material que es va sostreure com per la coordinació de les accions, el govern va deduir que tenien a veure amb tasques d’informació de la policia espanyola.

Els GEI, l’elit dels Mossos
Els Grups Especials d’Intervenció, que aquells dies es van encarregar de la protecció del president de la Generalitat, van ser fundats l’any 1984. Són un total de quaranta agents, als quals la Generalitat va voler afegir-ne vint-i-quatre més per mitjà d’un concurs que es va anunciar el mes de gener però que finalment no es va dur a terme.

Els GEI són especialitzats en situacions de violència extrema i s’entrenen també en operacions de rescat i protecció de persones. Tenen accés al material més potent de tot el que fan servir els Mossos i disposen d’una flota de vehicles camuflats.

"Fou creat el 1984 en col·laboració del SEK alemany i posteriorment amb el Grup Especial d'Operacions G.E.O del Cuerpo Nacional de Policia, que el va assessorà en diverses matèries."

NOTÍCIES RELACIONADES

EL ESPAÑOL (29 setembre 2017) Los GAR en Barcelona: 300 espartanos de la Guardia Civil por si el 1-O se pone feo
"El grupo entero está conformado por 505 personas, pero a Cataluña han desplazado a 300 efectivos desde su base en Logroño."


Los comparan con los Navy Seals de Estados Unidos.
[..]
"Especialistas en control de masas

Uno de los motivos por los que el Ministerio de Defensa ha movilizado a esta unidad de élite hasta Cataluña es porque dentro de su abanico de especialidades se encuentra el control de masas.
Consideran desde el gobierno que puede ser una habilidad muy útil para situaciones multitudinarias como las que se pueden dar el fin de semana en Barcelona.

Interviu: article sobre un suposat pla de presa del Parlament (13 novembre del 2017)

http://www.interviu.es/reportajes/articulos/el-plan-de-asalto-al-parlament

El plan de asalto al Parlament

Era un plan “de contingencia” o el “plan C”, según otras fuentes. El escenario era que Carles Puigdemont y sus consejeros se atrincheraban en el Parlament tras declarar la independencia. En ese caso, casi trescientos agentes de seis unidades de élite de la Policía Nacional y la Guardia Civil entrarían por el parque de la Ciutadella, por las alcantarillas y descenderían en escala desde helicópteros para tomar el edificio y detener al presidente.

Era el plan C. Una de las tres opciones posibles. La menos deseada. Y también la más secreta si Carles Puigdemont declaraba la independencia de Cataluña. Informaciones llegadas a la Policía Nacional y la Guardia Civil apuntaban a que ciudadanos independentistas montarían una acampada en el parque de la Ciutadella (a las puertas del Parlamento) y que dentro se enrocarían Puigdemont y los otros miembros de su gobierno.Tres fuentes diferentes de la Seguridad del Estado confirmaron a esta revista que, si eso sucedía, el plan era asaltar el Parlamento de Cataluña con casi trescientos efectivos de unidades de élite.

Una de las fuentes conocedoras de ese plan lo explica así: “Se iba a entrar por tierra, aire y subsuelo”. Por tierra se ocuparían “cinco grupos de la Unidad de Intervención Policial” (cada grupo lo forman cincuenta efectivos) que dejarían limpio de posibles manifestantes el parque y facilitarían la entrada al Parlament de efectivos de los GAR (Grupos de Acción Rápida) de la Guardia Civil. Trescientos de esos hombres-comando, que han sido comparados con los marines estadounidenses, están en Cataluña a la espera de recibir órdenes.

Otra fuente de las fuerzas de seguridad en Cataluña confirma el plan, lo sitúa en el 10 de octubre (cuando Puigdemont declaró la independencia, aunque la suspendió ocho segundos después) y asegura que desconoce el nombre de ese plan. Se refiere a él como “la operación de intervención en la Ciutadella”. Y apunta un detalle: los mossos d’Esquadra de la Brigada Mòbil (BRIMO) y de Recursos Operativos (ARRO) que en ese momento rodeaban a la multitud congregada ante las pantallas colocadas a las puertas del Parlament y que llegaba hasta el Arco del Triunfo, recibieron “advertencias muy claras” de que tendrían que dejar pasar a las Fuerzas de Seguridad del Estado en caso de necesidad.

Simultáneamente a ese asalto por tierra, según las fuentes consultadas, otras unidades de élite policiales entrarían al Parlament por las alcantarillas. “Ya tenían los planos del subsuelo de esa zona de Barcelona, que es una ciudad muy complicada para eso. Esa intervención, si fuera necesaria, la harían unos 15 agentes del Grupo de Operaciones Especiales (GOE) que contaban con la asesoría de técnicos especialistas de la Unidad de Subsuelo”. Los GOES, como son conocidos, son “el hermano pequeño de los GEO,” comenta una fuente policial, y tienen una base en la zona franca de Barcelona.

La tercera vía de entrada al Parlament iba a ser por aire. “Bajando en escala y desde helicópteros”, explica una de las fuentes conocedoras del plan, integrantes de los GEO y la Unidad Especial de Intervención (UEI) entrarían por la azotea.

Otra fuente de los servicios de seguridad matiza que “ese plan no ha pasado nunca del papel, o sea, no ha pasado del nivel teórico”. Y añade que “no llegó a materializarse, ni a sugerirse o dar en avance a los jefes de grupo y coordinadores”, aunque explica que se planteó el asalto al Parlament: “En casos de grave alteración del orden público, siempre se considera la posibilidad de enrocamiento”