Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris feixisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris feixisme. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 d’octubre del 2023

15 distopies literàries recomenades per Francisco Martorell Campos

 Francisco Martorell Campos Profile picture

🧵 Hilo sobre 15 DISTOPÍAS literarias que describen futuros gobernados por la EXTREMA DERECHA.
Futuros totalitarios, racistas, militaristas y homófobos; rendidos a la segregación social, la misoginia y la eliminación de las minorías.
Un descenso al infierno 🔥👇.Image
1. “El talón de hierro” (Jack London, 1908).
Un clásico del género. Profética. Vital para examinar y denunciar la complicidad de capitalismo y fascismo. A nivel formal, absolutamente innovadora.Image
2. “Meccania. The Super-State” (Owen Gregory, 1918).
Distopía sobre un futuro 1970 donde un gobierno militar controla cada acto de los individuos y envía a los disidentes a campos de concentración. Novela muy lúcida a la hora de retratar los usos totalitarios de la eugenesia.Image
3. “City of Endless Night” (Milo Hastings, 1919).
Prefigura el Tercer Reich. Estado racista y eugenésico que ha sustituido los nombres por números. Clases sociales científicamente diseñadas y segregadas. Y monitorizadas. La acción transcurre en el Berlín subterráneo del año 2150.Image
4. “The Sun Shall Rise” (Richard Heron, 1935).
Novela sobre una Gran Bretaña futura gobernada por el fascismo. Aún no he podido hacerme con una copia de esto.Image
5. “La noche de la esvástica” (Katherine Burdekin, 1937).
Imprescindible. Y punto.Image
6. “Kallocaína” (Karin Boye, 1940).
Otro clásico. Un gobierno ultra-totalitario del porvenir crea un suero que impide mentir de por vida. Su intención: inocularlo a todos los habitantes del planeta y sabotear la opacidad del pensamiento. Impedir la disidencia a todos los niveles.Image
7. “Criptozoico” (Brian Aldiss, 1967).
Novela juguetona, muy new wave, sobre viajes temporales practicados en el 2093, en concreto en una sociedad administrada por una dictadura militar fascista.Image
8. “En alas de la canción” (Thomas Disch, 1979).
Los USA están gobernados por cristianos fundamentalistas que encierran a los gays en campos de concentración. El relato deriva hacia un misticismo extraño y empalagoso que le resta contundencia.Image
9. “V de Vendetta” (Alan Moore y David Lloyd, 1980-2000).
La excepción en la lista. Un cómic, no una novela: llevado después a la pantalla. Huelga decir nada. En “Contra la distopía” le dedico varias páginas a propósito de Mark Fisher.Image
10. “Eclipse” (John Shirley, 1985).
Trilogia que retrata una Europa futura bajo el dominio del fascismo ultra-católico (la “Segunda Alianza”). No está nada mal.Image
11. “El cuento de la criada” (Margaret Atwood, 1985).
Celebérrima e influyente. Y con merecimiento.Image
12. “La parábola del sembrador” (Octavia Butler, 1993).
Si no la has leído, ya tardas. Más actual e idónea que cuando se publicó. Una de las distopías más potentes y complejas de los últimos cinvuenta años, desplegada sobre el telón de fondo del cambio climático y el colapso.Image
13. “Bienvenidos a Metro-Centre” (J. G. Ballard, 2006).
Mi favorita del listado. El maestro Ballard disecciona los vasos comunicantes que enlazan capitalismo, consumismo y fascismo alrededor de las grandes superficies. Un must!Image
14. “Red Rising” (Pierce Brown, 2014-2016).
Pentalogía aventurera sobre un porvenir de clases sociales producidas mediante ingeniería genética por élites fascistas. Imágenes sobre la revolución y la lucha de clases interesantes (y discutibles). Me quedan tres por leer.Image
15. CrossHairs (Catherine Hernández, 2020).
En la Canadá del futuro gobierna un régimen fascista y puritano (“The Boots”) que encierra a las minorías (homosexuales, trans, negros) en campos de concentración. El prota es una persona trans que se une a la resistencia.Image
Y hasta aquí! Nótese que el listado que terminas de leer es de distopías, no de ucronías. Por eso no constan novelas sobre “¿qué hubiera pasado si los nazis hubieran ganado la guerra?”, un subgénero en sí mismo.
Image
Image
Todo esto y muchísimo más en “Contra la distopía”. La segunda edición está al caer.
Si usas datos del hilo, genial: pero cita! Yo cito a todo Dios. No cuesta nada.Image

• • •

dimarts, 15 d’agost del 2023

Miquel de Palol parla de Simone Weil i de la seva visió del món

FONT 




"Simone Weil considera que la humanitat es comporta de manera salvatge i injusta, però creu que hi ha alguna cosa a esperar", diu l'escriptor Miquel de Palol, que recomana llegir L'arrelament, de Weil (Edicions 1984). Palol, en canvi, creu que la humanitat està perduda. "L'home és un mico assassí i el millor que pot fer és desaparèixer perquè és el pitjor que li ha passat a aquest planeta. Per això Weil fa un sacrifici crístic i es deixa morir", diu el poeta i narrador, que afegeix: "Això s’ha acabat. Catalunya, i Espanya per extensió, no existeix, és un territori salvatge sense llei, sense ètica, sense drets humans. Només cal veure com està repartida la riquesa. El planeta ha de quedar en mans de les formigues, els bacteris, les orenetes i les balenes, que són gent molt més raonable, sana i sensata que els imbècils estructurals que som els humans".

El to apocalíptic potser té a veure amb el fet que Palol –que aquest any ha triomfat a mitjans internacionals com el New York Times, que ha elogiat la traducció a l'anglès d'El Jardí dels Set Crespuscles– atén l'ARA des de Platja d'Aro, que a les nits d'estiu ell assimila a l'Infern perquè "t'has de tancar a casa i posar-te taps". Palol recomana ("a l'estiu o a l'hivern, les lectures són lectures") aquest assaig de la filòsofa i escriptora francesa, la seva obra més elaborada i que va "des del misticisme rigorós fins a la revolució extrema". També aconsella les lectures paral·leles de Virginia Woolf i la poesia de Catherine Pozzi.

Weil (1909-1943), "una de les grans figures intel·lectuals i morals del segle XX", és una pacifista radical a favor de la justícia social que va als barris obrers per veure com viu la gent, però que s'apunta a les milícies antifranquistes, concretament a la columna Durruti.
"Està en un lloc clau per explicar les contradiccions d'Occident, de la modernitat a la postmodernitat, de la poca evolució. És molt il·luminador perquè és d'una gran actualitat", diu l'escriptor, que troba "irresistible" la barreja entre "desprotecció extrema" i "un gran poder". "Em produeix ganes d'estimar-la, en tots els sentits".

dimecres, 24 de juliol del 2019

8 anys de la matança d'Utoya on van ser assassinades 69 persones per un membre de l'ultra dreta

FONT: laMarea

Utoya, la cacería de adolescentes perpetrada por el ultraderechista noruego Anders Breivik que se cobró la vida de 69 jóvenes en un campamento de verano del partido laborista noruego. El terrorista había asesinado horas antes a ocho personas en un atentado con explosivos en Oslo, y mientras las fuerzas de seguridad se centraban en este hecho, aprovechó para cometer la masacre en la isla, disfrazado de policía y fuertemente armado. El pasado viernes se estrenó el segundo filme sobre ello, Utoya 22 de julio, de Erik Poppe, que relata lo sucedido a través de los ojos de una de las supervivientes. Dos años atrás, Paul Greengrass lo retrató en otro a través de la mirada del asesino.


Desde entonces, las acciones armadas de los grupos de extrema derecha se han incrementado notablemente, y plantean una amenaza considerada por diversos analistas ya superior para la seguridad de Europa y Estados Unidos mayor que la del terrorismo yihadista.
Casos recientes de ataques terroristas ultraderechistas como el atentado de Christchurch (Nueva Zelanda), que acabó con la vida de 51 personas en una mezquita, en Pittsburgh (Estados Unidos) –11 muertos en un ataque a una sinagoga– o el de Charlestone (Estados Unidos) contra una iglesia afroamericana, que dejó 9 muertos, invitan al debate sobre la idea de terrorismo que existe en Occidente. La Liga Antidifamación (ADL) y el FBI coinciden en apuntar a la creciente amenaza del terrorismo ultraderechista en los Estados Unidos basándose en los datos: el 70% de las víctimas de ataques terroristas en EEUU han sido por los atentados de la extrema derecha. Y reconocen que han menospreciado esta amenaza durante años.
«Cuando las medidas para prevenir y contrarrestar el extremismo violento y la radicalización que conducen al terrorismo se basan en perfiles vagos y se centran en los supuestos de que ciertos grupos étnicos o religiosos son particularmente propensos a la radicalización terrorista, se refuerzan los estereotipos y pueden conducir a la discriminación contra varios colectivos, pero bien puede no abordar la fuente más urgente de amenazas terroristas», explica a La Marea Katya Andrusz, portavoz de la Organización para la Seguridad y Cooperación en Europa (OSCE). «Entonces, si las estrategias para prevenir el extremismo violento solo se centran en el terrorismo en nombre de la religión, por ejemplo, es posible que no aborden los riesgos reales a los que nos enfrentamos actualmente desde otras direcciones, como el extremismo violento de extrema derecha”, añade.
Hace una semana, la Policía italiana detuvo en Turín a tres activistas neonazis que poseían un arsenal de armas, incluido un misil del Ejército de Qatar. Fue la segunda operación policial contra grupos neonazis en pocos días en el norte de Italia, tras la incautación de otro arsenal al líder de Legio Subalpina, relacionado con ultras de la Juventus.
Ambos casos recientes no son ninguna anécdota. Este mismo año, la Policía alemana desarticulaba Revolution Chemnitz, que ya tenía una lista de objetivos para abatir y que preparaba varios atentados, algunos de los cuales pretendían disfrazarlos como obra de la izquierda radical. Al mismo tiempo, el asesinato del político conservador Walter Lübcke, favorable a la acogida de personas refugiadas, volvía a poner sobre la mesa la amenaza del terrorismo neonazi en un país que todavía tiene muchas preguntas sobre el recién juzgado NSU, el grupo terrorista neonazi que asesinó a una decena de personas y que, a pesar de estar investigado por los servicios secretos durante 14 años, no se les tuvo en cuenta nunca en relación con estos ataques.

Una concentración de neonazis por las calles de Berlín.
Mientras la extrema derecha obtiene cada vez mejores resultados electorales en Europa y más allá y sus discursos de odio están cada vez más presentes en la vida política, en las redes sociales y en la mayoría de medios de comunicación, la proliferación de acciones violentas con el sello neofascista se ha incrementado. Muchos analistas llevan años advirtiendo sobre la creciente amenaza del terrorismo de extrema derecha en Occidente, aunque en pocas ocasiones son considerados ni como terroristas ni como una amenaza real. De hecho, a menudo se les atribuyen problemas de adaptación o enfermedades mentales, algo que no se esgrime cuando el terrorista es un yihadista.
Uno de los argumentos habituales de la extrema derecha contra las personas migrantes y refugiadas es la sospecha de que entre este colectivo puede haber terroristas. La relación entre inmigración y terrorismo existe, pero no de la manera en la que la presenta la ultraderecha. El doctor en Ciencias Políticas de la Universidad de Columbia, Richard J. McAlexander, publicó el pasado mayo un estudio donde explicaba esta relación: a más inmigración, más terrorismo. Pero de ultraderecha: “De 2008 a 2015, según la Global Terrorism Database (base de datos mundial sobre terrorismo), hubo 86 ataques terroristas en Alemania. Al profundizar en cada uno de estos ataques, encuentro que 60 de ellos podrían describirse razonablemente como terrorismo de derecha. Es más probable que estos ataques estén presentes en áreas donde una mayor proporción de la población es nacida en el extranjero. Muchos de estos ataques fueron dirigidos contra inmigrantes o contra viviendas públicas dedicadas a solicitantes de asilo. El asesinato de Lübcke está en consonancia con este amplio patrón”.
El asesinato de la diputada laborista británica destacada por su defensa de las personas migrantes, Jo Cox, en 2016 a manos de un ultraderechista llevó a las autoridades a ilegalizar con la ley antiterrorista al neonazi National Action, que celebró el crimen en sus redes sociales. Un año antes, un miembro de este grupo atacó con un machete a un ciudadano de piel oscura y de religión sij en un supermercado, siendo condenado por intento de asesinato. Meses después, otro miembro sería arrestado por fabricar explosivos. Después de la ilegalización de National Action, las autoridades detectaron e ilegalizaron también otras dos organizaciones neonazis que seguían los mismos pasos: Scotish Dawn y NS131. Tanto en el Reino Unido como en Alemania, no hay ninguna duda a la hora de juzgar con la ley antiterrorista a estos grupos. 

El terrorismo neonazi en España desde la Transición

En España, sin embargo, pese a haberse detenido a diversos activistas de extrema derecha fuertemente armados o haberse desarticulado varios grupos que poseían armas, nunca se les ha aplicado la ley antiterrorista. Este mismo año, la Guardia Civil detuvo a un hombre de 44 años en la localidad valenciana de Alfarrasí por llamar en sus redes sociales a atacar a personas musulmanas y migrantes. Los agentes descubrieron en su casa más de 100 armas y abundante munición. Pocos meses antes, los Mossos d’Esquadra detenían en Terrassa a un ultraderechista de 63 años tras descubrir que pretendía asesinar al presidente del Gobierno, Pedro Sánchez. Este “lobo solitario” poseía un fusil de asalto Cetmecuatro rifles de alta precisión, un subfusil de asalto tipo Skorpion, y otras 16 armas de fuego. La fiscalía de la Audiencia Nacional rechazó reclamar ambas investigaciones y tratar estos casos como terrorismo.

No era la primera vez que en España se arrestaba a uno o varios militantes ultraderechistas con armas. Ni tampoco la única que se libra de la etiqueta de terrorista. El caso más sonado fue la Operación Panzer, dirigida por la Guardia Civil en 2005, que permitió desarticular el Frente Antisistema (FAS) en València, y que se saldó con la detención de más de una veintena de activistas neonazis, entre los que se encontraban tres militares, un concejal de España2000, un aspirante a Guardia Civil y el asesino confeso de Guillem Agulló, un joven antifascista de 18 años asesinado en 1993. Tras meses de escuchas y monitorización de sus actividades y páginas web, la Guardia Civil detectó que el grupo se dedicaba a la venta de armas y a organizar cacerías contra migrantes y antifascistas, según publicaron en su nota de prensa.


Las detenciones se precipitaron tras percatarse de que había filtraciones por parte de agentes de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado que alertaron a los neonazis de que estaban siendo vigilados, y por el temor a que perpetraran alguna acción violenta.



El juicio tardó diez años en celebrarse, y empezó ya con mal pie. La Guardia Civil había destruido “por error” parte del arsenal incautado, que era prueba en el proceso. Finalmente, la Sección Cuarta de la Audiencia Provincial de Valencia decidió absolver a los neonazis al considerar que las escuchas telefónicas no estaban suficientemente motivadas, a pesar de haber sido avaladas por la jueza instructora del caso, declarando «la nulidad de todos los elementos de prueba derivados directa o indirectamente de ellas, viciadas de inconstitucionalidad». Desestimó también las pruebas que demostraban la venta de armas prohibidas en Internet: «Son muchas las páginas webs que venden armas prohibidas, que en Internet se ofrezcan puños americanos, porras, porras eléctricas, navajas automáticas, navajas de mariposa, espray de defensa personal y grilletes, es algo sabido. No se puede afirmar la existencia de delito en lo que es práctica o realidad absoluta en la red». El mismo juez ya había absuelto a los supuestos miembros de otra banda neonazi en Valencia en 2005, la Hermandad Nacional Socialista Armagedón, acusados del incendio de varias sedes de partidos políticos.

La absolución fue ratificada por el Tribunal Supremo tras el recurso de la Fiscalía y de la acusación popular, formada por organizaciones y partidos de izquierdas, a las que se les impuso la condena en costas, que sumaba más de 40.000€. Además, el Estado tuvo que indemnizar a uno de los neonazis por haber destruido sus armas.
En 2015, la Audiencia Nacional condenaría a los miembros del grupo fascista Falange Y Tradición a entre un año y medio y dos años de prisión por destruir varios símbolos antifranquistas y amenazar de muerte a varios cargos públicos, pero los absolvió de asociación ilícita y de terrorismo, a pesar de los numerosos indicios de las intenciones de armarse, reflejados en la investigación. Entre los acusados había un militar. El ponente de la sentencia fue el actual ministro de Interior, Fernando Grande-Marlaska. El principal acusado, José Ignacio Irusta, sería detenido de nuevo en 2018 por varios delitos de odio en las redes y por tenencia ilícita de armas, encontrándose en posesión de varios fusiles y una pistola.
Los grupos de extrema derecha no han cometido ningún gran atentado recientemente en España que haya sacudido la opinión pública. Sí que han asesinado a diversas personas por su ideología, por su color de piel, por su confesión religiosa o por su orientación sexual, como se registra y documenta en la web crimenesdeodio.info, y sí que han realizado atentados con explosivos en numerosas ocasiones, pero nunca se ha hablado de terrorismo neonazi o ultraderechista desde la Transición. La amenaza, no obstante, existe, más allá de agresiones a colectivos de migrantes, LGTBI o a militantes antifascistas.



Cronologia dels fets (Zona Técnicos Emergencias Sanitarias)

divendres, 5 de juliol del 2019

Incendis del Montserrat 1986 provocat per Milícia Catalana

Arran d'una piulada de Carles Heredia,

A Catalunya som l'excepció i en la nostra història recent s'han utilitzat els incendis contra el poble català i la seva lluita per la llibertat. L'organització espanyolista d'ultradreta Milícia Catalana va reclamar l'autoria de diferents focs el 1986 que van assolar Montserrat.
ElPaís: 19 d'agost del 1986

"Un violento incendio forestal que comenzó por la mañana en tres puntos diferentes cerca de la población de Maians, en el término municipal de Castellfollit del Boix (Barcelona), alcanzó ayer el monasterio benedictino de Montserrat, después de arrasar buena parte de la montaña. Las llamas afectaron parcialmente al huerto de los monjes y llegaron a unos 15 metros del complejo hotelero. Durante varias horas el monasterio estuvo incomunicado, incluso telefónicamente, y hacia las siete de la tarde unas 1.000 personas que habían quedado aislados en sus alrededores empezaron a ser evacuadas.
Los alcaldes de Collbató y El Bruc convocarán para el próximo día 31 una marcha a Montserrat, ya que consideran que los incendios registrados este mes en la zona, han sido intencionados. Un bombero del parque de Sabadell comentaba con indignación: "Está clarísimo que el incendio ha sido intencionado porque se han encontrado conejos que llevaban atados trapos y algodones impregnados de alcohol y gasolina."

[..]

"los incendios de estos últimos días en Montserrat han quemado 2.000 hectáreas, lo
que supone un 75% del total de la superficie de la montaña.
"


El de ayer es el cuarto incendio que afecta la montaña de Montserrat este verano. El pasado 13 de agosto, durante una visita a la zona siniestrada, el conseller de Agricultura, Ganadería y Pesca de la Generalitat, Josep Miró Ardèvol, subrayó que en los últimos años la mayoría de los incendios forestales se producen en días próximos al 18 de julio. No obstante, el conseller agregó: "Puede ser que ello no guarde relación con el significado de la fecha". Ayer, aprovechando este nuevo incendio, la organización ultraderechista autodenominada Milicia Catalana reivindicó su autoría en una llamada al rotativo catalán Avui.

"Es el tercer incendio en una semana y la gente empieza a estar un poco desesperada y a preguntarse si acaso se trata de mentes criminales y qué es lo que quieren quienes, si son intencionados, provocan estos fuegos



Lliçó apresa a Montserrat (diari Ara)



https://totmontserrat.files.wordpress.com/2011/08/cronica-incendis-maur-boix-bs-n-17.pdf
Crònica dels incendis de l'agost de 1986


Es compleixen 30 anys dels incendis de Montserrat

dissabte, 29 de juny del 2019

Un grup d'extrema dreta alemanya "va utilitzar les dades policials per compilar la llista de morts (The Guardian)

Font: The Guardian (28 de juny del 2019)

Un grup d'extrema dreta alemanya va recopilar una "llista de morts" d'objectius pro-refugiats accedint als registres policials, després va emmagatzemar armes i va ordenar que les bosses i la calç es matessin i eliminessin les seves víctimes.
El fiscal general d'Alemanya havia investigat Nordkreuz (Creu del Nord) des de l'agost de 2017 per la sospita que el grup estava preparant un atac terrorista.
Segons informes, els membres de 30 membres del grup tenien vincles estrets amb la policia i els militars, i almenys un membre estava encara ocupat a la unitat de comandaments especials de l’oficina estatal d’investigacions penals.



En el passat, es va informar que Nordkreuz era part del moviment de supervivència "prepper", els seguidors de la qual es preparen per a escenaris del judici final, com ara el col·lapse de l'ordre social imperant.
No obstant això, un informe de RedaktionsNetzwerk Deutschland, una agència de recerca amb seu a Hannover amb enllaços a diaris regionals més petits, va suggerir que el grup estava preparant activament el terreny per a un atac massiu contra enemics polítics.
Els membres es van comunicar a través del servei de missatgeria xifrat Telegram i van accedir a ordinadors policials per recollir gairebé 25.000 noms i adreces de polítics locals que havien participat activament en els esforços cívics durant la crisi dels refugiats el 2015, segons l'informe.
Sembla que membres del partit del SPD, els Verds, Die Linke i la CDU d’Angela Merkel es van centrar en la política local als est de Mecklenburg-Vorpommern i Brandenburg.
El grup també havia demanat 200 bosses de cos i calç, que es poden utilitzar per accelerar la descomposició d'un cadàver i cobrir la seva olor.
Tres membres de Nordkreuz van ser investigats per separat per un fiscal de Schwerin per la possessió il·legal de més de 10.000 bales, així com armes de llarg i curt abast.
Es diu que el grup nega haver planificat l’assassinat de la gent de les llistes.
L'informe va arribar unes poques setmanes després de l'assassinat d'un polític pro-refugiat per un extremista de dreta , i enmig d'un creixent debat sobre si l'agència alemanya d'intel·ligència interna, el BfV, ha subestimat l'amenaça que representa el militant fins ara.
L'informe anual de BfV de dijous va assenyalar una lleugera caiguda del nombre de delictes per part dels grups d'extrema dreta registrats el 2018, però també un augment del nombre de delictes violents comesos per aquests grups.
El nombre total de simpatitzants per a posicions extremistes a l'extrem dret, l'extrem esquerre i l'islamisme van augmentar lleugerament durant l'any passat, segons l'informe.
No va fer cap esment de Nordkreuz, fomentant la crítica que l'agència havia deixat de banda els ulls a l'amenaça del terrorisme neonazi.



A principis d’aquesta setmana, l’extremista extrema dreta detingut Stephan Ernst va 
confessar haver assassinat al polític de la CDU Walter Lübcke . El 2 de juny, el cap del govern regional de Kassel va ser trobat mort fora de casa seva.
Dos homes més van ser arrestats durant el cas el dijous, un per vendre l’arma presumptament usat en l’assassinat, l’altre per sospita d’iniciar el contacte entre el venedor d’armes i Ernst.
Segons informes, Ernst va reconèixer que es va indignar pels comentaris de Lübcke en una reunió de l’ajuntament a la qual va assistir a l’octubre de 2015. A la reunió, que es va celebrar per discutir un nou refugi de sol·licitants d’asil, Lübcke va dir: “Cal valorar aquí. I els que no ho facin poden deixar aquest país en qualsevol moment si no els agrada. Aquesta és la llibertat de tots els alemanys. "

dissabte, 27 d’abril del 2019

Coripe, un poble on el PSOE governa amb majoria absoluta i és nucli de polèmiques



FONT: ElNacional

Coripe
 és una localitat del sud de la província de Sevilla governada per majoria pel PSOE. Hi viuen 1.290 persones i ha anat perdent població els últims anys. El maig de 2015, a les últimes eleccions municipals, Coripe tenia 1.361 habitants. Aquest diumenge ha estat l'epicentre d'un escandalósxou canatanofòbic contra el president a l'exili, Carles Puigdemont. No és la primera vegada. L'any passat, per aquesta mateixa tradició, l'alcalde va ser imputat per un delicte d'odi per causes racistes.

Els habitants de Coripe, seguint la tradició de la "Crema de Judes" han passejat un ninot de mida real de Puigdemont pel poble, penjant-lo finalment d'un arbre. La figura duia una estalada penjada del coll i un llaç groc. Tot seguit li han disparat diversos trets, un dels quals al rostre, i l'han cremat.
El ninot que s'afusella durant la festa, que se celebra anualment el Diumenge de Resurrecció i és Festa d'Interès Turístic Nacional , representa alguna persona reconeguda que es consideri que durant l'any hagi fet alguna mala acció. Qui decideix qui es cremarà cada edició són els alumnes de segon d'ESO de l'institut del poble i les seves famílies els responsables de la tria del personatge.



Foto del polèmic alcalde de la població

Informació relacionada

LV: Puigdemont lamenta la quema de un muñeco

dimecres, 3 d’abril del 2019

Concentració de 3.399 persones de VOX a Barcelona

La revista LaDirecta té una etiqueta específica on informa de VOX


Diumenge passat vam comptar les persones assistents i van comptar 3.399 persones

L'organització en va xifrar 15.000 i la Guàrdia Urbana, 5.000.




Més notícies relacionades:
El jutge que ha empresonat una antifeixista de l'Hospitalet és un espanyolista amb carrera juridicomilitar

dilluns, 28 de gener del 2019

50 anys de la destrucció del mural de l'església de Palau-sator a mans d'un grup ultra-dretà

FONTS:

Diari de Girona (2019): 50 anys de la destrucció
Diari de Girona (2016) La destrucció del mural de l'església de Palau-sator
TV3: (2014) 45 anys de la destrucció de les pintures modernes per un grup ultra-dretà

Versió de la pàgina oficial de l'Ajuntament (text de Nicolau Monconill de 1994)








Notícia del 47 anys

Dedicat al pintor mexicà Diego Rivera i als escriptors empordanesos Xevi Sala i Joan Gasull
A través de dos vells amics jubilats, subscriptors de la revista Sapiens de Barcelona, ens comenten que han llegit un petit reportatge titular «El mural de la discòrdia». Reflexions d´una visita a l´església de Palau-sator de part del periodista Enric Calpena sobre els continguts i personatges de la nostra pintura de cap a 500 m2, que seria destruïda per un escamot de guerrilleros de Cristo Rey un capvespre del 4 de febrer de 1969, per tant aquest 2017 farà 47 anys de l´atemptat i estovament de l´exrector capellà, Nicolau Moncunill i de l´artista que signa aquest article.
Amb motiu del proper 47 aniversari, escriurem sobre una sèrie d´escrits, cites, projectes sobre el mural de Palau-sator. I del ressò que ha tingut en múltiples reportatges que els darrers anys s´han publicat des del darrer a la revista Sapiens, a la novel·la Ens vam menjar el món de Xevi Sala, Premi Bertrana 2016. On hi ha un extens comentari sobre la visita del senyor Fraga Iribarne, que va anar a contemplar el mural, dirigent del misteriós complot dels serveis secrets i els paramilitars de l´extrema dreta franquista a les ordres del general Pérez Viñeta. Complot que formava part de la campanya de desprestigi del futur cardenal Jubany, alhora bisbe de Girona. Que l´acusaven de permetre que els comunistes profanessin les esglésies catòliques santificant a revolucionaris com Fidel Castro, el Che Guevara, i el pare Camilo Torres. Denunciaven que aquests feien conxorxa amb les teories llatinoamericanes de la teologia de l´alliberament, una església al servei dels pobres i no dels poderosos i rics.
Un altre llibre recent publicat és la novel·la titulada El pacifista que pretenia volar una discoteca de Joan Gasull, hi ha una llarga crònica d´uns joves antifranquistes, per lluitar contra la dictadura.
Tornant a parlar de l´excapellà Nicolau Moncunill, aquest fou un dels primers capellans progres que van obrir les esglésies i sagristies perquè es reunissin els obrers sindicalistes de les futures Comissions Obreres i activistes socials de tota mena, i artistes progressistes, com servidor.
L´altra notícia que volem destacar és la que quasi ja enllestida una filmació, reportatge televisiu realitzat per un grup de periodistes barcelonins. Cineastes que anaren a estudiar cinematografia a Nova York, visitant la fundació dels germans Rockefeller, van descobrir un llibre que parlava del gran mural del pintor mexicà Diego Rivera, junt amb els Orozco i Siqueiros, els nostres mestres en el muralisme, socialista i revolucionari. Els Rockefeller, un cop Rivera tenia enllestit el mural, el van trobar primer que tenia un to general massa roig, i que a part de les masses obreres amb to èpic hi havia retratats els principals líders comunistes mundials: Marx, Engels,... I com era d´esperar en Rivera es negà a modificar els colors i la temàtica revolucionària del mural. I els germans Rockefellers, enfadats, decideixen pagar al pintor i ordenen destruir el mural. I segons ens explica la noia dels documentalistes barcelonins va recordar que la seva mare tenia una casa a Palau-sator i que des de sempre li havia parlat de la història de la destrucció del nostre mural de l´església de Palau-sator i ens comentava que era una història paral·lela i al tornar a Barcelona anaren a veure a Valls a l´excapellà Nicolau Moncunill, que els regalà el seu llibre reportatge titulat Un crit a Palau-sator, que ja anem per la tercera edició. Setmanes després anem a Palau-sator amb la possibilitat de fer un documental.

S´ha filmat gairebé tot. Però que per manca de finançament i suports televisius, tot i tenint els avals del poeta Salvador Espriu i del dramaturg Buero Vallejo, no sabem si els directius televisius es van espantar que un servidor acusi obertament l´exministre Fraga Iribarne i l´exgeneral Pérez Viñeta, tesis reforçada per les investigacions de l´historiador gironí Josep Clara, en un excel·lent llibre del mateix títol. En el llibre es deixa clar que els principals inductors de la destrucció del mural de Palau-sator, foren el senyor Fraga Iribarne i el Sr. Pérez Viñeta...

Notícia del 2014 (45 anys)
Aquests dies se celebra el 45 aniversari dels fets de Palau-sator. Uns fets que envolten la història de l'absis de l'església romànica de Sant Pere d'aquesta localitat de l'Empordanet. La història narra les agressions que van rebre l'obra i el seu artista, Lluís Bosch Martí, per part de membres de la ultradreta, i també el rector de l'església, Nicolau Moncunill, l'impulsor de les pintures.
El mural només es va poder contemplar molt pocs dies. Les pintures van ser inaugurades la vigília de Nadal de l'any 1968. Els atacs van passar exactament el 4 de febrer del 1969.
Un grup de Guerrillers de Cristo Rei van llançar pintura i van posar fi a un mural que mostrava els aires de llibertat i obertura que reclamaven tant el rector com l'artista. El mural, molt peculiar, arriscat i incòmode per al règim, havia de reflectir la nova Església que va sortir del Concili Vaticà II, la bondat divina, la justícia terrenal i l'Església dels pobres. Al costat de Jesús crucificat hi havia personatges com Fidel Castro, el Che Guevara, Salvador Espriu o una sardana ballada pel poble. També hi apareixien personatges d'aquella època com Kennedy o Martin Luther King.
Els membres del grup atacant no només van destruir l'obra pictòrica sinó que, a més, van lligar de mans i peus el pintor de l'obra i el rector i els van colpejar. Després van desaparèixer amb els seus cotxes. Mai no es va saber qui van ser els autors i qui els va manar la feina. Però, anys més tard, un guàrdia civil, penedit i plorant, va explicar que l'havien obligat a fer-ho.
Actualment l'absis es pot veure blanc, enguixat, com estava abans que Lluís Bosch Martí hi hagués deixat la seva empremta.