Carlemany: quatre dades (elNacional.cat)

FONT: ElNacional




Va bé de tant en tant repassar la història
A continuació passem quatre dades:
[..]

3-
L’any 812, Carlemany va decretar l’obligació d’impartir els oficis religiosos en les llengües vernacles de cada territori dels seus dominis. En aquell decret es feia un esment especial a la llengua vernacla de la meitat meridional de la Marca de Gòtia ―l’actual Catalunya Vella―


4-Carlemany va ser l’impulsor de la recuperació del territori de la Catalunya Vella
(meitat nord del país). Entre el 783 i el 801 va incorporar als seus dominis el territori entre els deltes del Tet i del Llobregat; i el va articular en comtats, la divisió administrativa i militar tradicional del món franc

5-Els pares de Carlemany eren els reis francs Pipí (714-768) ―anomenat el Breu, per la seva baixa estatura― i Berta (720-783) ―anomenada del Peu Gran, a causa d’una malformació congènita―. Els seus avis paterns eren el rei Carles Martell ―que havia aturat els àrabs a Poitiers (735)― i la reina Rotruda de Tréveris.


Guifré el Pilós (840-897), de la nissaga Bel·lònida, es va casar amb Guinidilda, filla de Judit de Flandes i besneta de Carlemany. Des del seu fill Guifré II (874-911) fins a Martí I (1356-1410), comtes dependents i independents, serien una branca menor de la família imperial carolíngia.

Aquisgrà (actualment situada al land alemany de Rin del Nord-Westfàlia, a tocar de la frontera amb Bèlgica) va ser la capital del regne dels francs, de forma exclusiva des dels inicis de la centúria del 700 fins a mitjans de la del 900; i compartida amb París fins a finals de la centúria del 1100

L’empresa expansiva carolíngia havia previst incorporar tots els dominis situats entre els Pirineus orientals i la vall baixa de l’Ebre, però va quedar aturada a la ratlla del Llobregat. L’any 801, Carlemany fundava el comtat de Barcelona, que seria el darrer de la seva empresa expansiva

Carlemany (742-814) va ser rei dels francs (768-814) i dels llombards (774-814), i l’any 800 va ser coronat emperador de l’Imperi Romanogermànic. La regió més meridional del regne dels francs era la Marca de Gòtia, situada sobre els territoris de les actuals Llenguadoc i Catalunya.

Poc després de la incorporació de Barcelona als dominis francs, Carlemany la va nomenar capital de la Marca de Gòtia, la regió més meridional del regne franc, que abastava l’arc mediterrani des del delta del Roina (al nord) fins al delta del Llobregat (al sud)

Per què l’endemà de Nadal celebrem Sant Esteve? (vilaweb 2018)

Tot i que és un article de l'any passat de Vilaweb (26 de desembre del 2018)
és important tenir-la present:

Per Nadal cada ovella al seu corral. Per Sant Esteve, cadascú a casa seva.’Segur que heu sentit moltes vegades aquest refrany tan popular, que amaga una història molt interessant sobre els orígens de la festa de Sant Esteve. Es veu que el costum de fer festa l’endemà del dia de Nadal ens entronca directament amb el nostre passat carolingi i amb la idea de família que se’n desprenia. Així ho explica Amadeu Carbó al llibret Celebrem el Nadal, una obra pensada per fer entendre què hi ha en l’origen de molts costums i tradicions nadalencs.

Carbó diu que, el segle IX, la Catalunya Vella pertanyia a l’imperi fundat per Carlemany i depenia del bisbat de Narbona, a diferència de la resta de la península Ibèrica cristiana, dominada pels gots i vinculada amb el bisbat de Toledo. Això va determinar dos conceptes de família diferents. El carolingi era molt extens, com un clan, i quan hi havia alguna festivitat important calia desplaçar-se a la casa pairal.

És el cas de Nadal, la festa més grossa del calendari religiós, que aplegava tota la família al voltant de la llar. I com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs, la foscor intensa i els mitjans precaris, la gent necessitava tot l’endemà per a tornar a casa. Per tant, a la primeria, el dia de Sant Esteve era una jornada en què no es treballava, que no és exactament igual que fer festa.

Per la mateixa raó que Sant Esteve, es justifica la festa del dilluns de Pasqua Florida i la del dilluns de Pasqua Granada: Nadal i les dues pasqües són les festivitats principals del calendari religiós. A més, aquest costum ens lliga amb la resta d’Europa, perquè també ha perdurat en més indrets que van restar sota influència carolíngia i que amb el pas dels segles s’han acabat convertint en els principals estats europeus.

Actualment, Sant Esteve és una festa molt arrelada al Principat i en aquest dia se solen menjar canelons de primer i pollastre farcit o tall rodó de segon. I de postres, sempre cauen neules i torrons. Al País Valencià, la festa de Sant Esteve es coneix com a segon dia de Nadal i va deixar de ser festiu la dècada del 1990. A les Illes, Sant Esteve també s’anomena ‘la mitjana festa’ i ja fa molt temps que no és festiu.



Aquest any 2019, TV3 n'han fet una versió audiovisual (1 minut i mig)