Wikipedia“Vivim en una època en què les emocions i els sentiments expliquen més que la veritat,
i hi ha una gran ignorància sobre la ciència.”
James Lovelock (26.7.1919 - 26.7.2022)
Va morir el dia que feia 103 anys
James Ephraim Lovelock, CH CBE, FRS (Letchworth, Hertfordshire, Anglaterra, 26 de juliol de 1919 - Abbotsbury, Dorset, Anglaterra, 26 de juliol de 2022) va ser un científic, escriptor, investigador, ambientalista i futurista anglès. És conegut per la seua proposta de la teoria de Gaia, que postula que la Terra funciona com una mena de superorganisme.
Biografia
El 1948 Lovelock va rebre el Doctorat en Medicina a la London School of Hygiene and Tropical Medicine. Als Estats Units ha portat a terme tasques d'investigació a la Universitat Yale, al Baylor College of Medicine i a la Universitat Harvard.
Contrari a l'armamentisme nuclear, va promoure un ús pacífic de l'energia nuclear com a únic recurs per a disminuir l'abús dels combustibles fòssils i així evitar que el sistema atmosfèric arribi a un punt sense retorn que el desestabilitzi. D'aquesta forma dona suport a l'associació Ambientalistes per l'Energia Nuclear (EFN en anglès).
James Lovelock va morir a casa seva, a Dorset, el 26 de juliol de 2022, el mateix dia que feia cent-tres anys.[2]
Treballs
El 1957 Lovelock inventà el detector de captura d'electrons que va ajudar els descobriments sobre la persistència dels CFCs i el seu paper en el deteriorament de la capa d'ozó.
El 1961 Lovelock va començar a treballar a la NASA, va crear i desenvolupar nombrosos instruments científics utilitzats per a l'anàlisi de les atmosferes i superfícies de planetes extraterrestres. Va ser mentre treballava per a la NASA que va desenvolupar la teoria Gaia, gràcies a la qual és mundialment conegut.
Mentre treballava en el Programa Viking es va interessar per la composició de l'atmosfera de Mart, va raonar que el contrast entre l'equilibri estàtic de l'atmosfera de Mart (molt de diòxid de carboni i molt poc oxigen, metà i hidrogen) i la barreja dinàmica de l'atmosfera de la Terra devia ser un clar indici de l'absència de vida a Mart.
