NetInformació diu que ens estan preparant per una Catalunya confederada dins d'Espanya

 Fa una setmana, el dia de les eleccions a la presidència de la Generalitat, Carles Valbuena des de Netinformació, el seu canal de Youtube, va llençar aquesta exclusiva: 

EXCLUSIVA - Puigdemont i Junqueras estan negociant una Confederació Espanyola

En el vídeo de 16 minuts i amb 75.000 visualitzacions en una setmana, comenta el següent:

"Avui hem sabut que una persona de molta rellevància dins de Junts per Catalunya ha confirmat una negociació a instàncies de la Unió Europea per a enganyar els catalans i oferir-los un referèndum acordat  amb l'opció d'una Confederació Espanyola.

A canvi, Catalunya es quedaria una part important del deute espanyol i s'evitaria així una fallida econòmica d'Espanya, però els catalans continuaríem "gaudint" de la monarquia, la judicatura, el gobierno i el glorioso ejército espanyol.

El tres grans partits, PSC, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya han de donar explicacions immediatament i aclarir si han estat negociant una Espanya confederada a l'esquena del poble català, en un engany, un atac a la democràcia i un cop d'estat sense precedents contra el poble de Catalunya."

RESUM

2019- Albert Rivera deia que "Inés ha acabado su trabajo. Ya hay un pacto".

L'operació Ciudadanos, una operació d'estat començava a esvair-se. Inés Arrimadas va plegar el 2022.

L'existència d'un pacte entre independentisme i l'Estat era un rumor en converses privades per part de membres d'ERC i 

del PSC.

L'any 2013, l'institut alemany per assumptes de seguretat va elaborar un informe

dirigit al govern alemany i recomanava una federalització d'Espanya. (2m14 segons)

La Comissió Europea va acabar prenent l'informe com a una possible solució per als problemes.

Pels alemanys una "federació" és una "confederació".

Des del 2008 ESP cada cop s'estava endeutant cada vegada més.

ERC acceptava una federació com a possible solució.

És en aquest moment que ERC comença el comportament erràtic i zombi.

ERC i JUNTS intenten abaixar el màxim la intensitat del moviment independentista.

Al 2019 s'havia de comunicar-ho i va arribar el COVID.

Ara al 2024, Europa es troba amb una Espanya amb un deute impagable.

BBC:Francisco Galindo Vélez, el diplomático salvadoreño que verificará las negociaciones del polémico acuerdo en España entre Pedro Sánchez y los independentistas

4m:24s

El "merder espanyol" s'ha d'arreglar abans que l'economia esclati.

MEDIADORS A SUÏSSA

Francisco Galindo és un dels mediadors que estan negociant entre ESP i JUNTS.

Hi ha més mediadors però no són "mediadors" sinó que són membres de la UE

Les negociacions estan negociant una "confederació espanyola",

Si ets una confederació pots prendre decisions econòmiques

i JUNTS creu que li seria fàcil de vendre als seus electors

Pedro Sánchez té un encàrrec: transformar España 

Ell vendrà "la pacificació de Catalunya"

JUNTS vol proposar-nos un referèndum on hi hagi 3 opcions:

1-Formar part d'Espanya

2-Formar confederació dins d'Espanya

3-La independència

Què és una confederació segons Valbuena?

11m:24s pagar per la independència?

425.000 - 550.000 milions (el doble del PIB de Catalunya)

EU no vol que ESP faci un default de pagaments com va passar amb Grècia (país molt més petit que ESP)

CAT hauria de contribuir amb uns 10.000 milions d'euros anuals a pagar per CAT durant 30 anys.

Ser un estat confedera a ESP faria que CAT, a més li hauríem de sumar els "serveis" (monarquia, el prado, l'exèrcit, etc)

13:30 JUNTS està negociant i ERC ja ho va fer

Jordi Mas Font ja va dir-ho primer al 2019 tal i com indica en aquest tuit del 2022 aquí en els punts 11, 13, 20 i 21

Catmemoria.cat (documentals)

Aquesta pàgina és l'apartat documentals de Catmemòria.cat, el web dedicat a tot allò relacionat amb l'1 d'octubre.

H trobareu documentals i vídeos que relaten els fets de l’1 d’octubre. També n’hi podreu veure d’altres que, per diferents raons, creiem que poden aportar informació sobre la història d’Espanya i Catalunya.



En l'actualitat hi ha més de 60 reportatges classificats en els següents apartats

-Informatius (1 d'octubre)
-Declaracions polítiques
-Reportatges sobre l'1 d'octubre
-30 minuts (abans i després de l'1 d'octubre)
-Altres reportatges
-Polònia, TV3 (humor)
-Dies de Transició
-Històrics
-Sèrie 300 (Tricentenari del 1714)

Adolfo Suárez va descartar un referèndum sobre la monarquia perquè sabia que el perdria

El 4 de desembre del 2018 al programa Tot es Mou de TV3, la periodista Cristina Fallarás fa aquestes declaracions sobre el que pensa de l'entrevista de Victoria Prego a l'ex-president del govern espanyol, Adolfo Suárez sobre un possible referèndum sobre la monarquia just abans de redactar la constitució espanyola.
Suárez reconeix que a les enquestes sortira república i no monarquia i que van manipular-ho perquè entrés directament a la Constitució

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tot-es-mou/que-en-pensa-cristina-fallaras-de-les-declaracions-dadolfo-suarez-sobre-la-monarquia/video/5803469/






El vídeo original ve d'un reportatge de laSexta del 2016

Dos anys més tard, 2018, la coneguda tuitaire, Superwoman Roja, en fa aquest comentari



eldiario.es, també se'n va fer ressó, el 18 de novembre del 2016


"Cuando la mayor parte de los jefes de Gobierno extranjeros me pedían un referéndum sobre monarquía o república..., hacíamos encuestas y perdíamos", admite el expresidente fallecido en marzo de 2014.

La solución para que esta consulta no se realizara fue meter "la palabra rey y la palabra monarquía en la ley" de la Reforma Política de 1977.

De esta manera, "dije que había sido sometido a referéndum ya", explica. Poniendo monarquía en la ley, se aseguró la permanencia de la institución. "

República o Monarquia: primeres 12 consultes celebrades a Mallorca

FONT: llibertat.cat

Èxit de participació en la primera onada de consultes populars sobre monarquia o república a Mallorca

Entre el 31 de març i 7 d'abril, s'han organitzat 12 consultes populars sobre monarquia o república als municipis mallorquins d'Alaró, Artà, Esporles, Llubí, Palma, Pollença, Porreres, Santa Margalida, Sencelles, Sóller, Sineu i Valldemossa.



RESULTATS
En total, han votat 3.368 persones (1.698 dones i 1.670 homes), de les quals 3.191 s’han decantat per la república i 152 per la monarquia. Hi ha hagut també 18 vots en blanc i 7 vots nuls. (veure el resultats)



Els organitzadors han fet una valoració en general molt positiva, ja que la participació la població ha estat molt destacable, tenint en compte que s’han organitzat des de la societat civil per persones voluntàries; s’han dut a terme sense cap tipus d’incident, en un ambient cívic i festiu; les persones que s’han acostat a votar ho han fet amb gran satisfacció i il·lusió perquè han pogut expressar la seva opinió sobre una qüestió que consideren important i sobre la qual mai havien estat consultades; les consultes han aconseguit rompre el silenci generalitzat sobre el model d’estat, obligant als partits polítics de les Illes Balears a posicionar-se sobre aquesta qüestió central; han tengut una repercussió mediàtica molt notable, que ha afavorit el debat i l’intercanvi d’idees entre la població sobre una qüestió que el règim del 1978 s’esforça en tapar; Han enfortit la cultura democràtica de la població i la llibertat d’expressió, normalitzant el dret de la ciutadania a votar quin model d’estat prefereixi l’organització de les consultes per part dels diferents col·lectius ha enfortit també el teixit comunitari i associatiu mallorquí. Una societat civil forta i organitzada és un ingredient imprescindible per a assolir una societat plenament democràtica.



També han manifestat, que tenint en compte l’èxit d’aquest tipus de consultes populars, tant a Mallorca com a altres municipis i universitats de l’Estat espanyol, ens sobta constatar com el partits polítics d’àmbit estatal segueixen considerant que l’organització d’un referèndum vinculant sobre el model d’estat no és prioritari. Consideram que aquesta posició respon només als interessos electoralistes dels partits i no reflecteix la voluntat popular i les ànsies de més democràcia que hem pogut constatar als carrers dels nostres municipis".

Els agradaria que aquesta fos només "una primera onada de consultes populars sobre monarquia o república i que molts més municipis de Mallorca i de les Illes Balears s’hi afegissin en un futur pròxim. Oferim tota la nostra col·laboració als municipis interessats en organitzar-les".



Les entitats que han fet possible aquesta primera onada de consultes a Mallorca: Alternativa per Artà, Aplec per Alaró, Assemblea Popular de Porreres, Ateneu Popular d’Esporles, CDR, Sineu, Col·lectiu Es Fibló, L’Ateneu de Pollença, La Valldemossa que Volem, Obra Cultural Balear, Plataforma Pro-Consulta Popular, S’Ateneu de Santa Margalida, Unió d’Independents d’Artà i Volem Sencelles



INFORMACIONS RELACIONADES

Ara Balers: La primera jornada de les consultes sobre el model d'Estat dona com a resultat el suport a la república

Vilaweb: Consultes republicanes a Mallorca: resultats globals dels dotze municipis que han fet el referèndum

Ara Balears: 'The New York Times' es fa ressò de les consultes sobre monarquia i república de Mallorca

Diario de Mallorca: El 98% de los participantes elige república frente a monarquía en la consulta de Palma (7 d'abril del 2019)

DBalears: Consultau el calendari de totes les consultes populars sobre monarquia o república

Els embolics de l'Iceta

Iceta: "Si el 65% quiere la independencia, la democracia la tiene que permitir"

FONT: elnacional.cat

El primer secretario del PSC, Miquel Iceta, considera que si el 65% de los catalanes quiere la independencia, la democracia tiene que encontrar un mecanismo para habilitarla" pero no con el 47% ni el 51%. En una entrevista en el diario Berria, Iceta ha defendido que en un escenario del 65%, primero se necesitaría un acuerdo en el Parlament y después se tendría que pedir el voto de los ciudadanos.

Iceta ha pedido a los partidos independentistas que aplacen el referéndum unos 10 o 15 años con el argumento que no hay en España "una mayoría que proteja el derecho a la autodeterminación en la Constitución".

Y también ha apostado para que los partidos estatales hagan una nueva oferta a Catalunya de mayor autogobierno y mejora de la financiación. Iceta ha añadido que el partido socialista está en este escenario de hacer una oferta, pero ha lamentado que PP y Cs no están en esta línea.

En referencia al referéndum del 1-O, Iceta considera que el Estado cometió un "grave error" porque además de las lesiones físicas, causó un gran dolor social. Asimismo, también ha criticado a los independentistas por hacer un "cálculo incorrecto". Iceta ve el juicio al procés como un "fracaso de la política" y ha concluido que si la política funcionara bien, no habría juicio.

Dies més tard, rectifica: no habrá referendum



Fins i tot l'Arrimadas exigeix a Sánchez que cessi a Iceta per les primeres paraules


Vinyeta de Ferreras (ara.cat)

Sufragistes (2015). La història del sufragi femení

FilmAffinity

Fa un temps vaig veure aquesta pel·lícula, tota una classe magistral d'història
Sovint no sabem com hem arribat aquí, quines lluites hi ha hagut fins a aconseguir drets com el sufragi universal, l'igualtat de classes, els drets civils, laborals, etc.


El moviment sufragista va néixer a Anglaterra en vigílies de la Primera Guerra Mundial. La majoria de les sufragistes no procedien de les classes altes, sinó que eren obreres que veien impotents com els seus pacífiques protestes no servien per a res. Llavors es van radicalitzar i, si incansable lluita per aconseguir la igualtat, es van arriscar a perdre-ho tot: la feina, la casa, els seus fills i la seva vida.

La protagonista és Maud (Carey Mulligan), una dona que va reivindicar intrèpidament la dignitat de les dones. (FILMAFFINITY).

Drama | Històric. Política. Any 1910-1919. Feminisme

Repartiment
Carey Mulligan,  Helena Bonham Carter,  Anne-Marie Duff,  Brendan Gleeson, Ben Whishaw,  Meryl Streep,  entre d'altres


Al final de la pel·lícula apareix una llista dels països i els anys que es va permetre el vot femení

1893 Nova Zelanda
1902 Austràlia
1906 Finlàndia (Primer país d'Europa)
1913 Noruega
1915 Dinamarca (des de 1908 podien votar les dones de més de 25 anys i que paguessin impostos)
1917 Rússia
1918 Alemanya, Àustria, Polònia, Irlanda
1919 Islàndia, Bèlgica, Luxemburg, Suècia,
1920 Dinamarca 1920 EE.UU 1965 (des de 1920 podien votar només les dones de color blanc)
1928 Regne Unit (des de 1918 podien votar les dones majors de 30 anys)
1929 Equador
1931 Estat Espanyol
1932 Brasil
1934 Turquia
1937 Filipines (guanyat el 1935 amb un referèndum, 95% a favor)
1944 França
1945 Itàlia
1946 Japó
1949 Xina, Xile
1953 Mèxic
1955 Egipte
1971 Suïssa
1974 Portugal (però des del 1931 si tenien amb estudis de secundària)
1974 Jordània
1976 Nigèria
1994 Sud-Àfrica (des de 1930 podien votar només les dones de color blanc)
1994 Liechtenstein
2003 Qatar
2006 Kuwait
2015 Aràbia Saudita

Wikipedia també en té una llista i en alguns casos varien

2019-04-22: elNacional: quan les dones lliutaven per votar

Què és la Causa Justa?

Darrerament se'n comença a parlar. Però qui darrerament ho explica més bé és Ramir De Porrata, en aquest fil (emprenedor català i tuitaire amb 57.000 seguidors)

1) El passat 4 de setembre, el President Torra va donar una conferència titulada "El nostre moment".

En aquesta conferència, el President Torra va citar 6 cops "la causa justa".

I aquesta apel·lació a "la causa justa" és especialment important.
Per què?

2) El dret a la independència, segons els experts internacionals, es justifica de tres maneres diferents:

3)
- Nació: ser una nació dóna dret a tenir un Estat
- Democràcia: tenir una majoria a favor d'esdevenir un Estat, legitima esdevenir-ho
- Causa justa: patir determinades injustícies justifica esdevenir un Estat

4) La primera justificació per a esdevenir un Estat, el fet de ser una nació, ha estat un clam permanent de Catalunya, a través del Parlament.

I l'Estat sempre ho ha rebutjat perquè sap que això donaria automàticament dret a la secessió.

5) Recordem que el preàmbul de l'Estatut de Catalunya especifica que el Parlament de Catalunya reconeix a Catalunya com a nació. 

Però el TC va deixar clar en la seva sentència que el terme "nació" recollit a l'Estatut no tenia eficàcia jurídica.

6) És per aquest motiu que el Ministre Borrell, que va declarar recentment que Catalunya és una nació a una entrevista amb la BBC, va haver de desmentir-ho a corre-cuita argumentant que es referia a "nació cultural".
7) El motiu: reconèixer Catalunya com a nació, dóna a Catalunya el dret a tenir el seu propi Estat.

Els poders de l'Estat van tocar el crostó al senyor Borrell, i aquest va haver de desmentir les seves pròpies paraules.

8) La segona justificació és tenir una majoria a favor d'esdevenir un Estat.

Si Catalunya demostra que la majoria dels votants estan a favor de la independència, això justifica assolir-la.

9) És per aquest motiu que l'Estat va utilitzar la força l'1-O. 

No podien permetre que es constatés que hi ha aquesta majoria, perquè això donaria automàticament dret a fer efectiva la República Catalana.


10) Aconseguir aquesta majoria en un referèndum pactat i vinculant és el camí idoni per fer efectiva la República, perquè és un camí pactat i sense repressió, presons ni exili.


11) Aquest camí, el d'un nou referèndum, és el pla "A" de JxC i d'ERC. 

És per això que el reclamen constantment al govern del PSOE.

Però no és l'únic camí. 
N'hi ha un altre.

12) La tercera justificació per ser un Estat independent és la de "la causa justa".

Davant d'una situació d'injustícia, davant d'una vulneració de drets fonamentals, un poble té legitimitat per esdevenir un Estat.

13) Segons Allen Buchanan, la causa justa es pot produir quan hi ha:

- Vulneracions dels drets humans
- Annexió injusta
- Redistribució injusta
- Vulneració d'acords intraestatals


14) I és evident que en el cas català s'estan produint tres d'aquestes condicions:
- Vulneracions dels drets humans: presos polítics, prevaricació judicial, ...
- Redistribució injusta: dèficit fiscal de CAT
- Vulneració d'acords intraestatals: Estatut i invasió de competències

15) Però també s'està produint una vulneració de drets fonamentals quan s'impedeix al poble català votar el seu futur polític.

Impedint el referèndum de l'1-O amb la força, l'Estat va ampliar la capacitat de Catalunya per apel·lar a la causa justa.

16) Apel·lar a la causa justa és precisament el camí UNILATERAL cap a la República Catalana.
És a dir, el pla "B".

I aquest aspecte és fonamental, i no ha tingut la transcendència que es mereix després de la conferència del President Torra.

17) Textualment, el President va dir:

"Vivim sotmesos en un règim de discriminació i vulneració de drets que no ens deixa cap més sortida."

"Des del mes d’octubre passat no han fet res més sinó reforçar la legitimitat de la causa de la independència i de la República."

18) Fixem-nos també en la carta del Vicepresident Junqueras que ha estat publicada avui:
(16 de setembre del 2018)

"Si el govern espanyol manté el rebuig frontal no ja a pactar un referèndum,
sinó a parlar sobre aquesta opció, emprèn un camí que no té sortida".


19) "La negativa de l'Estat només podria acabar generant les condicions per a un nou 1 d'octubre".


20) És a dir, tant el President Torra com el Vicepresident Junqueras estan enviant aquest missatge a l'Estat espanyol:
"O us obriu a parlar d'un referèndum, el referèndum inevitable, o ampliareu la causa justa de CAT i tindrem la legitimitat internacional per tirar pel dret".

21) Com va explicar molt bé en @josepcosta:

"Si es boicoteja l'exercici del dret a decidir, es constitueix la causa justa per invocar el dret d'autodeterminació a nivell internacional".

22) Només cal que llegim la resolució 2625 de l'Assemblea General de les Nacions Unides:

23) "Todo Estado tiene el deber de abstenerse de recurrir a cualquier medida de fuerza que prive a los pueblos antes aludidos en la formulación de presente principio de su derecho a la libre determinación y a la libertad y a la independencia."

24) "En los actos que realicen y en la resistencia que opongan contra esas medidas de fuerza con el fin de ejercer su derecho a la libre determinación, tales pueblos podrán pedir y recibir apoyo de conformidad con los propósitos y principios de la Carta de las Naciones Unidas."

25) En definitiva, si l'Estat segueix bloquejant un referèndum sobre la independència de Catalunya, estarà tirant-se pedres sobre la seva teulada: només farà créixer la causa justa i la legitimitat internacional de Catalunya per fer efectiva la República Catalana.

26) Crec que aquesta estratègia és encertada: intentar la via pactada, i si l'Estat no s'hi avé i la Comunitat Internacional no força a l'Estat a fer un referèndum, seguir la via unilateral de forma pacífica i democràtica.

És a dir, un nou 1 d'octubre.


27) El passat Octubre els nostres dirigents van decidir no culminar la República.

La diferència és que ara, si arriba un nou "Octubre", ja tindrem prou "causa justa", prou legitimitat internacional i prou mentalitat col·lectiva com per culminar la República.

Preparem-nos.

ARTICLES RELACIONATS

Entrevista a Allen Buchanan (Vilaweb 3 d'octubre del 2018) Molt recomanable

L'Unilateral: Hi ha una causa justa per a la independència (4 octubre 2018)
e-notícies: Torra dice que hay una causa justa para la independencia (28 jul 2018)

Article a ElPuntAvui (2016) de Josep Costa

Arenys de Munt. Avui fa 9 anys del 13 de setembre de 2009

https://twitter.com/jaumeclotet/status/1040176001148506112 El 13 de setembre de 2009, avui fa nou anys, es va celebrar la primera consulta sobre la independència a Arenys de Munt. Gràcies Arenys, contigo empezó todo.
WIKIPEDIA

Ramir De Porrata-D.: un fil de twitter que diu moltes coses

A vegades trobes fils interessants a dins de l'olla de Twitter.



https://twitter.com/ramirp/status/1020051640114712576



N'adjunto tot el contingut:

1) Amb la sentència del tribunal de Shleswig-Holstein, crec que convé fer una anàlisi en retrospectiva de l'evident implicació d'Alemanya en el conflicte Catalunya-Espanya.

2) És evident que l'actuació de l'Estat i de la policia l'1 d'octubre va fer saltar totes les alarmes a Alemanya, i en concret a la cancellera Merkel.

3) Ara ja se sap que la cancellera va trucar en Rajoy aquella mateixa tarda per aturar la violència.

I és lògic: aquella actuació policial va tacar per sempre la imatge de l'Europa dels valors democràtics i la llibertat.
https://www.elnacional.cat/ca/politica/ribo-revela-trucada-merkel-rajoy-1-o-brutalitat_278724_102.html

4) Pocs dies després, el dissabte 7 d'octubre, la cancellera Merkel va tornar a parlar amb en Rajoy per telèfon.
I també va parlar amb en Juncker.
http://www.ccma.cat/324/merkel-va-parlar-amb-rajoy-per-traslladar-li-el-seu-suport-a-la-unitat-despanya/noticia/2813848/

5) Per quin motiu va tornar a parlar amb en Rajoy només 6 dies després de l'1 d'octubre?

Molt probablement estava deixant-li clar al Rajoy que no acceptaria cap mena de violència policial si es proclamava la DUI.
https://www.ara.cat/politica/Merkel-Juncker-Catalunya-conversa-telefonica_0_1883211903.html

6) Durant el sopar de líders europeus del 20 d'octubre, la senyora Merkel va proposar parlar de Catalunya, i el senyor Rajoy s'hi va negar.

Això era, de fet, una forma de posar en qüestió l'actuació d'en Rajoy davant tota la resta de líders europeus.
https://www.elnacional.cat/ca/politica/merkel-demana-rajoy-catalunya-nega_204060_102.html

7) A més, segons diverses fonts, sí que se'n va parlar de Catalunya en el sopar, i durant bona part del sopar.
De fet, va ser un dels temes principals.

8) El que va sortir a la premsa és que els líders europeus van donar suport en públic a en Rajoy.
https://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2017/10/19/tusk-catalunya-hi-marge-per/439750.html

8) Però en realitat, van imposar al Rajoy un 155 "light" i unes eleccions immediates.

Unes condicions humiliants per un Rajoy que volia esclafar la Generalitat i TV3

I és força evident que aquestes condicions les va imposar la cancellera Merkel.

9) S'inicia el 155 i la repressió desfermada de l'Estat contra polítics, mecànics, batlles, pallassos, bombers, Mossos, professors, ciutadans membres de CDR, ...

I és evident que això no agrada a Europa.

10) Es produeix l'empresonament i l'exili de polítics catalans i la persecució judicial del jutge Llarena.

11) Però el 21D l'independentisme guanya les eleccions de forma demolidora, demostrant que res pot doblegar la voluntat de milions de catalans.

Potser algun dia ens adonarem de la trascendental importància d'aquesta victòria Ho va canviar tot.

12) Va demostrar que l'Estat no pot guanyar-nos.
Només pot colpejar-nos fort tot esperant que renunciem a la República.
Només pot esperar que renunciem a guanyar.
I no ho farem.
I el dia 21D ho vam demostrar

13) Empresaris alemanys van demanar aleshores a en Rajoy que respectés els resultats i que hi hagués diàleg.
https://www.ara.cat/politica/Empresaris-Rajoy-investidura-Puigdemont-distancia_0_1943805810.html

14) I és evident que aquest missatge tenia el vist-i-plau d'altes esferes alemanyes.

Els empresaris alemanys no demanen a un President de Govern quelcom, sense abans saber que compten amb el vist-i-plau del Ministeri Alemany d'afers exteriors.

15) Però en Rajoy no fa cas i no accepta el resultat.
Impedeix amb la via judicial que el President Puigdemont pugui ser investit, i això irrita a la senyora Merkel.

16) Encara més. La repressió segueix, i l'assetjament judicial als polítics exiliats afecta Bèlgica, Suïssa i Escòcia.

17) Fins aquell moment, la cancellera Merkel encara no havia aconseguit formar Govern a Alemanya.

Però això ho aconsegueix el 7 de febrer.
https://www.elnacional.cat/ca/societat/merkel-schulz-acord-govern-alemanya_236628_102.html

18) Poques setmanes més tard, el 25 de març, el President Puigdemont viatja a Finlàndia.

El jutge Llarena emet l'ordre d'extradició.

19) Finlàndia ajuda al President Puigdemont a marxar del país, indicant-li com sortir sense ser detingut.
Suècia i Dinamarca deixen passar el cotxe del President.
Però pocs quilòmetres després de passar la frontera amb Alemanya, és detingut.
https://www.naciodigital.cat/noticia/151272/puigdemont/detingut/alemanya/quan/entrava/al/pais/des/dinamarca

20) És evident que la detenció va comptar amb el vist-i-plau de la cancelleria alemanya.

És una qüestió massa rellevant com per no ser consultada.

21) La cancellera Merkel, ara ja sí amb govern, va voler intervenir.
Va voler aturar els peus a l'Estat espanyol i la seva repressió.
Ja n'estava tipa.

22) I no només això.
Va esperar que s'aprovessin els pressupostos de l'Estat, i després va orquestrar la defenestració del Rajoy amb la moció de censura.

23) En Rajoy s'havia convertit en una amenaça per l'estabilitat d'Europa.
No va resoldre el conflicte català. Tot el contrari.
Cada dia s'estava complicant més.
I Alemanya va actuar

24) Fixem-nos que, en un temps rècord, la cancellera es reuneix amb el Pedro Sánchez.
https://www.naciodigital.cat/noticia/158037/sanchez/merkel/es/reuneixen/avui/amb/proc/catala/sobre/taula

25) I és evident que parlen de Catalunya.

La meva impressió és que la Merkel dóna un vot de confiança al Pedro Sánchez per a que resolgui el conflicte amb Catalunya.

I li deixa clar que els catalans ho han de votar.

26) No li imposa una solució.
Deixa via lliure al Pedro Sánchez per a que la formuli.

Però li reclama que sigui votada pels catalans.

Per què?
Perquè la Merkel sap que si els catalans no la voten, mai l'acceptaran, i el conflicte augmentarà.

27) Per aquest motiu, el Pedro Sánchez proposa ràpidament votar un nou Estatut.

Perquè sap que té un problema colossal sobre la taula:
què pot oferir als catalans, que aquests puguin acceptar votant, sense que se li tirin al damunt els barons del PSOE, i tot el PP i C's?

28) Fixem-nos també en la queixa del Ministre Borrell, queixant-se de que els Republicans no estan responent als "gestos" de l'Estat.

Estan molt preocupats per trobar un desllorigador acceptable per tothom.

🔊🔊29) Què hem de fer nosaltres?
Seguir endavant i tensionar, tensionar i tensionar.

Demostrar a la senyora Merkel que no hi ha més acord possible que la República Catalana.

30) Reclamar contínuament el dret a l'autodeterminació, reconegut internacionalment, també per Alemanya, com l'única solució possible al conflicte.

Aquesta serà la principal feina del Consell de la República i del President Puigdemont.

31) Quan Alemanya i tota Europa vegin que l'única solució és o bé un referèndum d'autodeterminació o el reconeixement directe de la República catalana,
acabaran intervenint i forçant.

Igual com van intervenir i forçar a Grècia i Itàlia.

32) Només cal que ens mantinguem ferms i units, i seguim tensionant.
No hem d'acceptar cap quincalla, cap Estatutet, cap contrapartida menor.

O referèndum o reconeixement de la República.
Res més.

Anem bé. Molt bé.

El procés provoca una fugida de policies nacionals de Catalunya

FONT: ElPais (9 de maig del 2018)

L'últim concurs per cobrir vacants se salda amb 471 places desertes i només una vintena de cobertes. 260 agents han demanat el trasllat a altres comunitats

Els policies nacionals no volen estar destinats a Catalunya. L'últim concurs convocat pel Ministeri de l'Interior per cobrir centenars de vacants de la Policia Nacional a tot Espanya ha provocat en aquesta comunitat el fenomen contrari al que es buscava. Del mig miler de places que s'han oferit, només se n'han cobert una vintena. Alhora, prop de 260 agents —gairebé el 10% dels policies destinats— han demanat el trasllat a altres comunitats. Interior assegura que ho compensarà amb l'enviament de bona part dels 1.300 agents que s'incorporen al juny.

El dèficit de policies i guàrdies civils és un problema crònic a tot Espanya, que es va agreujar durant els anys de la crisi, en els quals l'oferta d'ocupació per incorporar-se a les Forces de Seguretat es va reduir dràsticament. A l'octubre, faltaven 20.800 agents per cobrir les plantilles de tots dos cossos. La Policia Nacional era la responsable de bona part d'aquest dèficit: només hi havia cobertes 64.763 places de les 78.137 existents. Faltaven més de 13.000 agents, un 17%. Aquest percentatge és més elevat a Catalunya. Segons una resposta parlamentària recent, el passat 31 de desembre hi havia d'haver en aquesta comunitat 3.946 policies. No obstant això, només n'hi havia 2.859 “disponibles”, incloent els que estan en l'anomenada segona activitat (prejubilats que segueixen exercint funcions policials) i alumnes en pràctica.

És un dèficit de 1.087 agents (el 28% de la plantilla), que, en bona part, es volia compensar amb l'últim concurs de mèrits per cobrir places de les escales bàsiques i de subinspecció, les que engloben la majoria de la plantilla. No obstant això, la publicació dimarts passat del resultat del concurs ha revelat que les 500 places ofertes no només no s'han cobert, sinó que el nombre de vacants s'ha incrementat. D'una banda, només una vintena d'agents destinats a altres comunitats han demanat el trasllat a Catalunya. D'aquesta manera, 471 places per a aquesta comunitat han quedat desertes —el 37% de les vacants de tot Espanya—. Es tracta d'un nombre sensiblement superior al d'altres convocatòries. El 2015, en van ser 378. L'any següent, 361. I el 2017, 375.

Destinats forçosos

Fonts policials afegeixen una dada: “El 2017, de les 27 comissaries de Catalunya només van quedar places desertes per a policies de base en 18. Ara, en són 25”. A la Prefectura Superior, a Barcelona, queden sense cobrir 178 llocs. A l'aeroport del Prat, 41. A la frontera de la Jonquera, 31.

A aquesta xifra s'hi suma l'elevat nombre d'agents destinats a Catalunya que han demanat, i aconseguit, el trasllat d'aquí a poc temps a altres punts d'Espanya —prop de 260—, cosa que incrementarà el dèficit de policies. Un portaveu d'Interior assegura a EL PAÍS que aquest descens d'agents destinats a Catalunya es compensarà aviat, “abans fins i tot que marxin els agents que han demanat el trasllat”, amb l'enviament a aquesta comunitat de bona part dels 1.300 agents que juraran el càrrec al juny. “No hi haurà cap buit”, recalquen. Fonts sindicals apunten que els agents nous que es destinin “rondaran els 500”, xifra que Interior no desmenteix. A aquests agents s'hi sumaran 87 dels alumnes que aquest estiu sortiran de l'acadèmia per fer l'any de pràctiques: la majoria aniran destinats a Barcelona i a l'aeroport del Prat.

Ramón Cosío, portaveu del Sindicat Unificat de Policia (SUP, el majoritari), parla d'“èxode” i bona part l'atribueix “a la nova situació social que ha provocat el procés; és cert que Catalunya no ha estat mai una destinació atractiva per als agents, per l'alt cost de la vida, però la pressió social dels últims mesos ha disparat el fenomen”. La solució que planteja Interior no convenç Cosío, que destaca que Catalunya s'ha convertit en “una destinació de pas en la qual no hi ha arrelament”.

Adolfo Medina, del Sindicat Professional de Policia (SPP, el majoritari entre els comandaments), apunta en la mateixa direcció. Per a Medina la solució és complicada. “A curt termini, es pot donar un incentiu econòmic, com al País Basc i Navarra, però el problema de fons persistirà. Cal aconseguir que a Catalunya es vegi la Policia d'una manera molt diferent, sobretot després del procés”. Medina destaca que en aquest “èxode” han marxat agents amb més de 10 anys a Catalunya. “Per cada un que ha demanat anar a la província de Barcelona, 10 han demanat marxar”, subratlla després d'analitzar les dades

1 octubre 2018: balanç gràfic

No cal dir res més

Els 'secrets d'Estat' de l'1 d'octubre (LaDirecta)

Un cop més LaDirecta ens ofereix una sèrie de reportatges sobre el desplegament i actuacions policials de  l'1-O

Els "secrets d'Estat" de l'1-O


Un comissari acusat de tortures fou l'encarregat del segrest de les urnes


El "lobo" del referèndum

TV3 estrena dimarts «1-O», la crònica del referèndum des de cinc col·legis electorals

FONT: naciódigital

 El programa "Sense Ficció" emetrà a les 21.55 aquest documental dirigit per Lluís Arcarazo que relata una jornada "terrible però inoblidable" en què més de dos milions de persones van lluitar per exercir el seu dret a decidir






El dia 1 d’octubre va deixar més de 1.000 persones ferides a mans de policies espanyols. Milers de persones van sortir de casa un diumenge plujós per anar a protegir els col·legis electorals i aconseguir exercir el seu dret a decidir. Durant la nit, centenars de voluntaris havien organitzat activitats i s’havien quedat a dormirs als col·legis per evitar que la policia els precintés. El resultat: "un dia terrible però inoblidable" amb més de dos milions de vots i una clara victòria de l’independentisme.

Aquell dia, Catalunya va tornar a exercir la seva sobirania a través del vot en un referèndum prohibit per l’estat espanyol. Es va votar contra tota la maquinària d’un Estat que va intentar per totes les vies possibles impedir que la voluntat d’una majoria de catalans d’exercir el seu dret a vot. Sobre aquella jornada històrica i els dies posteriors, el programa Sense Ficció de TV3 estrenarà dimarts vinent a les 21.55 el documental "1-O".


Escrit i dirigit per Lluís Arcarazo i produït per Mediapro, "1-O" és la crònica del que va passar en cinc col·legis electorals de Catalunya durant el dia del referèndum. Relata com més de dos milions de persones van anar a votar i van lluitar pacíficament per exercir el seu dret a decidir en un ambient d'extrema hostilitat, amb milers d’agents de la policia espanyola desplegats arreu del país per impedir una cosa tan senzilla com votar.

LaDirecta: El documental del primer dia d'octubre (37 minuts)

FONT: https://directa.cat/primer-dia-doctubre

El documental El primer dia d’octubre, produït per l’equip de la Directa - Agència UO, narra la jornada del referèndum per l’autodeterminació des de la perspectiva de la societat civil i concretament del que va succeir a la ciutat de Barcelona. Testimonis a peu del carrer, persones matineres que protegeixen de nit el seu centre de votació, votants que han patit directament la violència policial i observadors internacionals que expressen la seva indignació per la vulneració de drets que han viscut en pròpia pell. És un retrat de moments diferents que es van viure al carrer: tant d’alegria i celebració, com d’indignació. Més enllà de les imatges de repressió que van inundar les xarxes, el documental tracta d'apropar-se a les motivacions de la gent que va decidir defensar el referèndum amb resistència no-violenta.





YOUTUBE

S'ha vist quasi 400.000 vegades i té 6 mil "likes" (2018-01-06)

El relat comença a les quatre de la matinada a l’escola Concepció, a l’Eixample, on veïns acampen per evitar l’entrada de la policia, i relaten com van ser les preparacions durant les setmanes anteriors. Al moment de l’obertura de la seu electoral ja s’ha omplert la plaça del davant, on s'hi respira una clara expectació. Serà un dia llarg, amb nervis però també festiu, sota la pluja.

El relat comença a les quatre de la matinada a l’escola Concepció, a l’Eixample, on veïns acampen per evitar l’entrada de la policia
Poc després hi ha un gir en l’ambient: som testimoni de l’assalt a l’escola Ramon Llull per part de la policia nacional espanyola. Les imatges són dures i molt violentes. Membres de la mesa electoral expliquen com han viscut l’entrada de la policia a la cacera d'urnes i paperetes. També intervenen testimonis agredits per la policia nacional quan va disparar bales de goma als manifestants i observadors internacionals que no amaguen el seu rebuig.

Les càmeres també passen per l’Hospital de Mar a sentir les persones que han estat ingressades per les seves ferides de cops de porra a l’escola Mediterrània. Amb molta dignitat i encara en estat de xoc, descriuen les escenes de violència viscudes.

Al llarg del dia, ens aturem per diferents punts de votació als districtes de l’Eixample i Sant Martí, on recollim opinions i anècdotes al carrer. Són petites històries amb gent diversa que han participat en un procés defensat des de baix.

La incorporació de fragments d’àudio amb declaracions de les autoritats, s'evidencia l’escletxa entre la realitat viscuda al carrer i la versió “oficial” dels fets
Amb la incorporació de fragments d’àudio amb declaracions de les autoritats, s'evidencia l’escletxa entre la realitat viscuda al carrer i la versió “oficial” dels fets. El primer dia d’Octubre vol apropar la celebració d'una jornada històrica amb testimonis directes.

El vídeo incorpora imatges de l'Agència UO, que es va crear per cobrir el referèndum arreu del territori. Hi van participar més de 80 persones de col·lectius, associacions, cooperatives i entitats, o a títol individual.


El primer dia d’Octubre acaba on va començar: a l’escola Concepció de l’Eixample.

VILAWEB: entrevista Mireia Boya de la CUP

https://www.vilaweb.cat/noticies/mireia-boya-si-anem-a-protegir-els-collegis-una-hora-abans-dobrir-los-ja-haurem-fet-tard/

Recull de la interessant entrevista de Vilaweb feta per Pere Cardús a Mireia Boya

"Aquí ens hem de plantejar seriosament la resposta que cal donar si la guàrdia civil i la policia espanyola es planta davant dels col·legis tres dies abans. Si hi anem una hora abans d’obrir-los, potser ja haurem fet tard."

"Pot ser que hi hagin posat vigilància i que, quan s’hi acosti algú, instal·lin un cordó policíac. Només hi ha dues solucions:

O es comencen a protegir els col·legis de manera organitzada molt abans,

o anem cap a un cara a cara entre la gent i la policia que es planti davant els col·legis.

O fins i tot, un canvi de locals de votació a última hora. En qualsevol cas, si la policia actua d’aquesta manera, és molt difícil de controlar la gent per molts missatges de revolució cívica i pacífica que es facin. La gent té moltes ganes de votar i no està disposada a recular enfront d’un estat repressor i autoritari."

INFILTRATS
Entre la gentada que hi havia aquí, hi havia molts infiltrats. Els coneixem d’uns altres moments. I estaven cantant i aplaudint entre nosaltres. Ells cerquen la confrontació. I nosaltres tenim clar que no els donarem aquesta imatge que cerquen de cap de les maneres. Aquí, estil Xirinacs. Resistència pacífica. Al nostre espai polític hi ha gent de molts sectors i ideologies que potser no acaba de compartir aquesta decisió. Però no passa res. Ens trobarem en uns altres espais. Ara demanem que no es respongui a la provocació per no donar-los el que busquen.

MOSSOS
Si els Mossos no desobeeixen, tindrem un problema l’1 d’octubre. Els únics que poden garantir que es voti de manera pacífica i sense violència són ells. Encara no ho han fet. S’han posat de perfil. Van ajudar la Guàrdia Civil a sortir del Departament d’Economia. Però aquests dies vinents la policia catalana s’ha de posar al costat del poble de Catalunya. No sé si serà avui, demà o demà passat.
Però si no ho fan, difícilment podrem fer el referèndum.
Ningú no veurà que són la policia d’un país que vol ser independent.
El senyor Forn i el senyor Trapero han de complir el compromís que tenen amb els catalans.
Que ho facin quan vulguin, però que ho facin. Si no, tindrem un problema molt gros.És un comportament clarament feixista. Volen que els Mossos obeeixin un personatge amb un passat feixista i amb casos investigats de tortures al País Basc.
Un personatge amb un passat molt fosc. Un anticatalanista declarat.
Ja poden intentar-ho. La resposta del conseller Forn dissabte va ser la que tocava. Com ja he dit, la gent espera que els Mossos es posin al costat del poble, dels drets i llibertats i de la democràcia. Si ho fan, entre tots garantirem el referèndum. Serem a la porta dels col·legis i recordarem als policies que enviïn des de Madrid que no passaran. Rajoy és un il·lús si es pensa que servirà de res posar un comandament militaritzat en aquesta operació antidemocràtica.
S’equivoca.
Els pobles es comanden sols.
Hem posat la cinquena marxa cap a la república.
Esperem que els Mossos aguantin i facin costat a la gent i la democràcia.


INTERVENIR MITJANS DE COMUNICACIÓ
És una possibilitat no gens llunyana.
Diria que no actuaran contra TV3 i Catalunya Ràdio fins que no actuïn també contra el govern. Tot anirà encadenat.