Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris resistència civil. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris resistència civil. Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 d’abril del 2018

Manifestacions: uns quants exemples europeus

El Timbaler del Bruc ens parla d'altres manifestacions d'arreu del continent
 (cliqueu aquí per veure tweet i ampliar fotos)


Ya que algunos ven terrorismo y extrema violencia en unos cortes pacíficos de carretera y el levantamiento de peajes, vamos a ver unos cuantos ejemplos mundiales haber que pasa no? HILO













Un cop vistes, ara compareu-les amb els talls de carreteres
que van fer els CDRs per setmana Santa del 2018.

Són igual de violentes ?

Tall de l'Autopista a Figueres


Només es van cremar pneumàtics a la tarda a l'Ampolla al final de tall


La punyent carta d'Arnau Móra, un dels membres dels CDR detinguts

FONT: elNacionat.cat

Un dels detinguts per l'encerclament del Parlamentel passat 30 de gener, Arnau Móra, ha difós aquest dimarts una carta on explica com ha estat la seva detenció i el seu pas per la comissaria de Mossos on ha declarat. El jove, acusat dels delictes de desordres públics i atemptat a l'autoritat, és fill de Carles Móra, exalcalde d'Arenys de Munt i organitzador de la primera consulta per la independència.
A continuació, reproduïm íntegra la seva carta:


Són tres quarts de set i sona el despertador. Ja fa més de dues hores que el pare ha anat a buscar el pa. Em desperto valent, com sempre, per afrontar el dia amb molt d’entusiasme. Són aproximadament dos quarts de 8 i em trobo a l’estació, esperant el tren per anar al cole. 
De sobte, miro el mòbil i veig que el pare em truca. Despenjo i, de bon començament, el seu to no és el de sempre. El noto preocupat. Mentrestant, em diu que hi ha dos agents dels mossos a casa i que ara et vindran a buscar i, sobretot, no et moguis. Abans de penjar, el pare em diu “endavant, Arnau; molta força i estigues tranquil”. 
Em presento: Em dic Arnau i tinc 21 anys. Sóc fill de l’exalcalde perseguit per la justícia per voler fer la primera consulta per la independència. Sóc besnét de l’Eloi, un jove republicà que va estar tancat a la Modelo pel sol fet de pensar lliurement i diferent. Sóc nét de la Maria, una senyora forta i valenta, que des del dia en què va néixer, 18 de juliol del 1936, fins avui, no ha mostrat tenir por i estic segur que no la manifestà mai de mai. 
En definitiva, no vull que la por formi part dels meus gens. Totes aquestes coses em vénen al cap un cop penjo al telèfon. Són tres quarts de 8 i arriben dos agents dels mossos. Pujo al cotxe. Són les vuit aproximadament i ja sóc a comissaria, detingut i emmanillat. Em llegeixen els meus drets i m’escorcollen.
Són les vuit i vint i entro a la garjola. Miro al meu voltant i veig parets altes i fredes, amb olor a humitat i a injustícia. Em sento sol i començo a pensar, avui més que mai amb l’Oriol Junqueras, en Jordi Cuixart, en Jordi Sánchez, la Carme Forcadell, en Joaquim Forn, en Jordi Turull, en Josep Rull, en Raül Romeva, la Dolors Bassa, els alcaldes imputats, els músics empresonats, amb les persones com jo...i penso que la justícia és arbitrària en aquest país.
Són un quart de nou aproximadament, i em criden per agafar-me les empremtes digitals i fer-me fotos. En aquest moment, només puc pensar que això és una pel.lícula i que jo sóc el protagonista. En acabat, torno a la cel.la i allí m’esperen uns minuts molt llargs, abans no arriba l’advocat.
Són tres quarts de nou i em desplacen a una habitació molt senzilla; tres cadires i un ordinador. Aquí, amb el meu advocat, molt trempat per cert, trec el primer somriure del dia. Noto escalfor i esperança; ja no estic sol. És ¼ de 10 i decideixo no declarar i fer-ho davant d’un jutge. Em fan quatre preguntes més i... llest. 
Surto de la habitació i signo uns documents i em tornen les meves pertinences. En acabar, surto amb el meu advocat i l’agent d’aquesta comissaria, he viscut enreixat també emocionalment, i ens dirigim cap a recepció on m’esperen els meus pares, la meva parella i els meus sogres. Ens fem una abraçada molt forta, sincera i llarga. Són tres quarts de deu aproximadament i surto de comissaria. A fora hi ha els mitjans de comunicació, però el nostre objectiu és senzill: anar cap a casa.
Pujo al cotxe i abraço el pare i penso un altre cop amb tots els moments difícils que va tenir ell no fa gaire anys i amb què, sobretot, mai va tenir por.
Ara em dic a mi mateix i a tots vosaltres: NO HEM DE TENIR POR!
Arnau Móra
Arenys de Munt, 10 d’Abril de 2018

Viladecans impactat: tota la classe política en xoc després de la detenció de la jove del CDR (directe!)


Tamara Carrasco Garcia ha estat detinguda avui per la Guardia Civil acusada de terrorisme i rebel·lió per pertànyer a un CDR. A més, la jove catalana ha estat traslladada a Madrid directament per a declarar davant l'Audiència Nacional, que ha coordinat la detenció amb la policia espanyola. La detenció ha consternat i impactat a parts iguals a tota la classe política de Viladecans, ja que la Tamara era estimada i apreciada per tot el ventall d'ideologies de la ciutat pel seu activisme actiu dedicat a la vila i per la seva honestedat, simpatia i integritat.
VIDEO DETENCIÓ









diumenge, 21 de gener del 2018

Erica Chewoneth: TED sobre resistència civil no violenta

https://www.youtube.com/watch?v=St6pLRZTupo&feature=youtu.be




Resistencia Civil No Violenta narrada en español Erica Chewoneth

Sembla mentida que una xerrada tan interessant com aquesta només hagi captat l'atenció de 4.500 persones. Altament recomenable.

L'any 2013 a Boulder, Colorado, EEUU l'Erica Chewoneth va fer aquesta xerrad TED sobre la Resistència Civil.

Explica la seva història: l'any 2006 era estudiant del Doctorat de Ciències Polítiques.
El seu estudi era Com i Per què la gent utilitzat la violència per a fer canvis polítics al seu país.

Es va sorprendre quan va descobrir que els moviment de resistència no violenta tenien un èxit superior a les accions violentes. Concretament del doble.







Va analitzar les revolucions des del 1900 fins al 2016
El resultat va ser aquest que veieu: les revolucions no-violentes tenien el doble d'èxit que les violentes.
També tenien el doble d'èxit en cas d'èxit parcial

En el tercer gràfic, fracàs (failure), les violentes fallaren un 60% mentre que les no violentes només en un 20% ( 1 de cada 3)



Però a partir dels anys 1980, tot s'ha accelerat


També va analitzar-ne la participació de la població en els alçaments o protestes.

A partir d'un 3,5%, l'èxit està assegurat.
En el cas de Catalunya, 7.500.000 habitants, només mobilitzant-ne 262.500, seria suficient


Altres protestes serien no usar l'electricitat en uns moments concrets




Acaba la xerrada proposant que caldria fer pedagogia a les escoles sobre aquests èxits