La plaça de l'església era més petita i encara hi havia Ca la Plana
Fotos: Àngel Vilà 1994
dijous, 3 d’abril del 2014
Fa 20 anys de la representació de la Consueta de Sant Jordi
El temps vola. Sembla que va ser ahir i ja n'han passat 20!
dimarts, 25 de març del 2014
Xerrada d'Antonio Turiel i Antonio Cerrillo organitzada per No a la MAT La Selva
El passat dissabte 15 de març del 2014 va tenir lloc una interessantíssima xerrada a la Biblioteca de Santa Coloma de Farners organitzada per No a la MAT la Selva.
Destaco algunes de les coses que s'hi van dir:
TURIEL
La motivació inicial de la MAT era transportar electricitat de França a Marroc.
-És molt més que una "simple interconnexió" entre països
-No resolt el problema de l'escàs mallat d'algunes zones. Recordem el problema de la nevada del 2010
-Té un impacte visual i de salut sobre les persones
França té 59 centrals nuclears comercials. El peak de l'urani arribarà aproximadament al 2015.
Fins fa uns mesos hi havia un programa "Megatons to Megawatts" que consistia a reciclar els nombrosos caps nuclears russos per combustible per a les nuclears americanes. Això va acabar el 13 de desembre del 2013 i Rússia no va voler ampliar-ho.
WIKPEDIA "Durant els 20 anys del programa, el 10 per cent de l'electricitat produïda als Estats Units s'ha generat pel combustible fabricat utilitzant aquest urani altament enriquit de Rússia."
La recent intervenció de França a Mali també té a veure amb la recerca d'urani.
Antonio Turiel va viure 3 anys a França. En aquell moment hi havia excedent elèctric, ara ja no.
Per tant, no exportarà a Espanya.
A Espanya hi ha 108 Gw instal·lats
Se'n consumeixen pics de 45, 32 de mitjana
Es recomana tenir-ne 70 ( un 70% més seguretat)
Per tant, tot i això en sobrarien 40 !
A més a més, la demanda d'energia cau un 2% anual.
El ministre Soria vol reduir la producció elèctrica.
Fonts d'energia: petroli (47 %), gas 19%, carbó 10%, renovables 8 %, ...altres
PEAK OIL / EVERYTHING
Al 2005 es va arribar al peak oil (petroli cru)
2015 s'arribarà al peak de la resta de petrolis.
Ara el petroli representa el 33% de l'energia primària (EP)
Abans del 2020, s'arribarà al pic del carbó, que representa el 30 % de l'energia primària mundial (EP)
Al gas li passarà el mateix al 2020 igualment que a l'urani (5% EP)
RENOVABLES
-Hidràulica, representa el 6% EP
-Eòlica, Màxim 1TW
-Fotovoltaica TRE 2 4,5 TW ( va lligada a la dependència de maerials) Hauria de tenir un TRE de 10
-Solar concentració- Bon potencial teòric
-Geotèrmia, biomassa poca producció
Si baixa l'energia, baixa l'economia
Informe Bush fill 2008. GPD ( PIB Mundial) = producció petroli (3 mesos més tard)
Al 2000 es va arribar al pic de l'or
El rendiment de les mines d'or és de 10 tones -> 1 Kg d'or
Pic del coure, 2018
El sistema és molt sensible al petroli
CONCLUSIÓ
França no podrà comprar electricitat a ESP
Les fonts renovables són el futur però no tenen capacitat. No hi ha un camió elèctric.
MAT és una mala inversió pel futur: Malgasta recursos que necessitarem pel futur.
DEBAT I PREGUNTES ASSISTENTS
Antonio Cerrillo
-Puja la part fixa de la factura de la llum. Per tant, es penalitza l'estalvi.
-Les renovables han arribat al 21% (sobretot eòlic) 4% energia total perquè l'electricitat és el 21% de l'energia consumida.
-Monopoli elèctric, beneficis alts
-Subvencionen plantes de cicle combinat que estan tancades.
-Cal redefinir model econòmic (Turiel)
-Cal canvi filosòfic (Cerrillo)
-Autoproducció
-Disminució energia, potència (Turiel)
-Les energies lliures (imants, etc) són un engany. (Turiel)
-Cal consum local, Km0, austeritat, decreixement (Cerrillo)
-Béns comunals, serveis socials, potenciar l'espiritualitat, la filosofia
-Valors
Les renovables instal·lades al 2008 equivalien a 8 centrals nuclears
-Siemens es va retirar de Desertec (Instal·lació de concentració solar)
-Les pèrdues de la MAT es socialitzaran.
FOTOS
Les següents fotos són extretes del FaceBook de NO a la MAT La Selva
Totes les fotos s'amplien
Destaco algunes de les coses que s'hi van dir:
TURIEL
La motivació inicial de la MAT era transportar electricitat de França a Marroc.
-És molt més que una "simple interconnexió" entre països
-No resolt el problema de l'escàs mallat d'algunes zones. Recordem el problema de la nevada del 2010
-Té un impacte visual i de salut sobre les persones
França té 59 centrals nuclears comercials. El peak de l'urani arribarà aproximadament al 2015.
Fins fa uns mesos hi havia un programa "Megatons to Megawatts" que consistia a reciclar els nombrosos caps nuclears russos per combustible per a les nuclears americanes. Això va acabar el 13 de desembre del 2013 i Rússia no va voler ampliar-ho.
WIKPEDIA "Durant els 20 anys del programa, el 10 per cent de l'electricitat produïda als Estats Units s'ha generat pel combustible fabricat utilitzant aquest urani altament enriquit de Rússia."
La recent intervenció de França a Mali també té a veure amb la recerca d'urani.
Antonio Turiel va viure 3 anys a França. En aquell moment hi havia excedent elèctric, ara ja no.
Per tant, no exportarà a Espanya.
A Espanya hi ha 108 Gw instal·lats
Se'n consumeixen pics de 45, 32 de mitjana
Es recomana tenir-ne 70 ( un 70% més seguretat)
Per tant, tot i això en sobrarien 40 !
A més a més, la demanda d'energia cau un 2% anual.
El ministre Soria vol reduir la producció elèctrica.
Fonts d'energia: petroli (47 %), gas 19%, carbó 10%, renovables 8 %, ...altres
PEAK OIL / EVERYTHING
Al 2005 es va arribar al peak oil (petroli cru)
2015 s'arribarà al peak de la resta de petrolis.
Ara el petroli representa el 33% de l'energia primària (EP)
Abans del 2020, s'arribarà al pic del carbó, que representa el 30 % de l'energia primària mundial (EP)
Al gas li passarà el mateix al 2020 igualment que a l'urani (5% EP)
RENOVABLES
-Hidràulica, representa el 6% EP
-Eòlica, Màxim 1TW
-Fotovoltaica TRE 2 4,5 TW ( va lligada a la dependència de maerials) Hauria de tenir un TRE de 10
-Solar concentració- Bon potencial teòric
-Geotèrmia, biomassa poca producció
Si baixa l'energia, baixa l'economia
Informe Bush fill 2008. GPD ( PIB Mundial) = producció petroli (3 mesos més tard)
Al 2000 es va arribar al pic de l'or
El rendiment de les mines d'or és de 10 tones -> 1 Kg d'or
Pic del coure, 2018
El sistema és molt sensible al petroli
CONCLUSIÓ
França no podrà comprar electricitat a ESP
Les fonts renovables són el futur però no tenen capacitat. No hi ha un camió elèctric.
MAT és una mala inversió pel futur: Malgasta recursos que necessitarem pel futur.
DEBAT I PREGUNTES ASSISTENTS
Antonio Cerrillo
-Puja la part fixa de la factura de la llum. Per tant, es penalitza l'estalvi.
-Les renovables han arribat al 21% (sobretot eòlic) 4% energia total perquè l'electricitat és el 21% de l'energia consumida.
-Monopoli elèctric, beneficis alts
-Subvencionen plantes de cicle combinat que estan tancades.
-Cal redefinir model econòmic (Turiel)
-Cal canvi filosòfic (Cerrillo)
-Autoproducció
-Disminució energia, potència (Turiel)
-Les energies lliures (imants, etc) són un engany. (Turiel)
-Cal consum local, Km0, austeritat, decreixement (Cerrillo)
-Béns comunals, serveis socials, potenciar l'espiritualitat, la filosofia
-Valors
Les renovables instal·lades al 2008 equivalien a 8 centrals nuclears
-Siemens es va retirar de Desertec (Instal·lació de concentració solar)
-Les pèrdues de la MAT es socialitzaran.
FOTOS
Les següents fotos són extretes del FaceBook de NO a la MAT La Selva
Sergio Parra, col·leccionista de llocs insòlits
Entrevista a LaContra de LaVanguardia 18 de juliol del 2013
"Hi ha llocs de veritat que semblen de mentida"
Feu la maeta i prepareu-vos per viatjar a més de 300 llocs al·lucinants que semblen de mentida però existeixen de veritat
Veure entrevista sencera
"Nosaltres som petits: tota la població humana cabria al territori d'Espanya!
En casetes unifamiliars amb hortet
I apinyats com en un concert, cabríem tots al Gran Canyó del Colorado!"
Podeu veure el seu bloc aquí
"Hi ha llocs de veritat que semblen de mentida"
Feu la maeta i prepareu-vos per viatjar a més de 300 llocs al·lucinants que semblen de mentida però existeixen de veritat
Veure entrevista sencera
"Nosaltres som petits: tota la població humana cabria al territori d'Espanya!
En casetes unifamiliars amb hortet
I apinyats com en un concert, cabríem tots al Gran Canyó del Colorado!"
Podeu veure el seu bloc aquí
dilluns, 17 de març del 2014
Forn solar
M'estic pensant de fer un forn solar.
Hi ha diverses opcions: des de la més senzilla feta amb caixes de cartró (Fundació Terra) f
fins a un fet de metall (WikiHow)
Fins a arribar aquesta de l'Oriol Balliu amb un acabat impecable
http://solarcooking.org/espanol/Presentacio-forn-solar-cob.pdf
Més enllaços:
-(Fundació Terra) Cómo mejorar la cocina solar
-Més tutorials sobre forns solars
Hi ha diverses opcions: des de la més senzilla feta amb caixes de cartró (Fundació Terra) f
fins a un fet de metall (WikiHow)
Fins a arribar aquesta de l'Oriol Balliu amb un acabat impecable
http://solarcooking.org/espanol/Presentacio-forn-solar-cob.pdf
Més enllaços:
-(Fundació Terra) Cómo mejorar la cocina solar
-Més tutorials sobre forns solars
dimecres, 26 de febrer del 2014
Simon Stålenhag: il·lustrador del retro-futurisme
L'acabo de descobrir al Twitter.
Es tracta de Simon Stålenhag, un il·lustrador suec. No cal dir res més. Visiteu la seva web
http://www.simonstalenhag.se/
Podeu comprar la seva obra en diferents formats aquí
Tumblr
Es tracta de Simon Stålenhag, un il·lustrador suec. No cal dir res més. Visiteu la seva web
http://www.simonstalenhag.se/
Podeu comprar la seva obra en diferents formats aquí
Tumblr
dijous, 20 de febrer del 2014
Jordi Pigem, filòsof
Interessant entrevista de fa quasi un any, el 18-març-2013, a Para Todos la 2
L'anirem seguint.
http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-entrevista-jordi-pigem-filosofo/1724592/
Té un amic psiquiatra, Fernández Líria que diu "La manera de pensar dels economistes s'assembla a la manera de pensar dels pacients que pateixen deliris"
També va aparèixer a SINGULARS 19-gener-2012
"Anem cap a un món que haurà d'escollir entre evolucionar o el col·lapse"
WIKIPEDIA
Jordi Pigem (Barcelona, nascut el 30 d'abril de 1964) és filòsof de la ciència i escriptor. És germà de l'actriu Maria de la Pau Pigem.
Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona el 1998 amb la tesi El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència.[1] Del 1998 al 2003 fou professor i coordinador de l'Àrea de Filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College a Dartington (Universitat de Plymouth, Anglaterra). El 1999 va obtenir el Premi de Filosofia de l'Institut d'Estudis Catalans,[2] i el 2006 el Premi d'Assaig de Resurgence i la Scientifica and Medical Network.[3] Fou coordinador de la revista d'ecologia Integral entre 1989 i 1992. Ha coordinat l'edició catalana dels volums de l'"Opera Omnia" deRaimon Panikkar sortits el 2009 i 2010.[4]
Col·labora amb diversos mitjans de comunicació, com el suplement Cultura/s de La Vanguardia o la revista, degana de l'ecologisme en anglès, Resurgence[5] (des de l'any 2012 Resurgence & Ecologist). Ha escrit textos sobre les principals figures del pensament sistèmic: Leonardo da Vinci,[6] Ernst Friedrich Schumacher,[7] Fritjof Capra[8] o Ivan Illich.[9] És assessor del futur Museu del Paisatge de Catalunya.[10] És convidat com a conferenciant i professor de cursos tant en universitats, institucions públiques, com empreses privades i col·labora habitualment amb organitzacions no governamentals.
Escriu sobre filosofia de la ciència i pensament ecològic. A la obra Bona crisi: Cap a un món postmaterialista,[11] exposa les raons que ens han portat a la crisi sistèmica i global iniciada a finals del 2007. En el llibre Qüestió de valors. Del consumisme a la sostenibilitat aporta la seva acurada visió del consumisme, proposant els valors clau que ens guiaran a una societat més ecològica.[12] L'obra, fruit d'un estudi encarregat pel CADS titulada Revalorar el món. Els valors de la sostenibilitat, reafirma que els valors que ens condueixen a una societat més sostenible, són també els que més contribueixen a la vertadera felicitat personal.[13] I a l'obra La nova realitat. De l'economicisme a la consciència quàntica, l'autor analitza les contradiccions de l'economia contemporània com un cas clínic de tot el que no funciona en el vell paradigma i ens condueix a la nova realitat que ara mateix ens revela la física i la neurociència.[14]
dilluns, 17 de febrer del 2014
Eudald Carbonell al diari Ara (9 febrer 2014)
Fa uns dies el Diari Ara li va fer una interessantíssima entrevista al seu dominical, Ara Tu.
En reproduïm als fragments.
"S'extingirà aquesta espècie?
Com totes, sí, esclar. Tenim una possibilitat: podem transgredir la selecció natural amb la selecció cultural i tècnica. És a dir, que ens podem autotransformar. La revolució científicotècnica posa a les nostres mans uns mitjans que ens poden permetre la transhumanització, és a dir, la modificació directa per la pròpia selecció cultura."
[...]
"Tant de bo amb la crisi arribem al col·lapse i el sistema que vingui sigui més humà, més comunista en el sentit de la capacitat dels humans de repartir la riquesa i generar-la de manera conjunta, i que sigui d'un nivell educactiu més gran. I que no es basi només en el materialisme vulgar
Defineix-me col·lapse. És un terme que no sona gaire bé.
El col·lapse el tenim a sobre. De fet, ja estem col·lapsats. Sempre poso l'analogia amb un forat negre. De cop i volta això ens xucalrà i sortirem per un altre cantó, com si fos un forat de cuc. Sortirem impel·lits. I això, òbviament, portarà les conseqüències d'una restricció, una caiguda demogràfica, unes guerres terribles. No hi ha cap més manera de fer-ho. Probablement, com que el món està interconnectat, això ens tocarà a tots. I després en sortirem. Molt probablement, com que hi ha molta gent pensant, com que hi ha moltes actituds, com que hi ha molts canvis energètics, en sortirem amb molta informació abans d'acabar d'entrar. Però termodinàmicament jo penso que serà molt ràpid. I que de fet, si parlem en termes biològics, que perdrem un 20% de l'espècie no és cap problema.
Això vol dir que serà el col·lapse més anunciat de la història, del qual tindrem més informació, i tot i això no el podrem impedir?
Ho veurem per televisió. Per entendre-ho, és com un cos quan el metabolisme basal va fallant. Primer tens una diabetis, després tens una complicació al fetge i als ronyons, després la tens a l'aparell respiratori...Fins que finalment hi ha un xoc, el sistema per ell maeix no té capacitat de tornar-se a resituar i canvi de fase. L'únic intent que hi ha hagut de canviar un sistema social, polític, filosòfic i tal va ser la Revolució d'Octubre. I no va funcionar per moltes raons, perquè encara som mones sense cervell. El nostre cervell encara ha d'aprendre molt, però segurament després d'aquest col·lapse els fase de transició pròximes les farem nosaltres. Les dirigirem nosaltres. L'atzar deixarà d'actuar com a força fonamental a l'evolució, això és el que penso. Però això no és científic, això és una convicció".
Blog de l'Eudald Carbonell
diumenge, 16 de febrer del 2014
Mínim de gel a l'àrtic a l'hivern 2014-02-16
Actualitzat: 1 març 2014
S'estableix nou rècord de gel mínim a l'hivern
"A partir del 18 de febrer del 2014 hi ha 14.360.000 km2 de gel a l'Àrtic. L'anterior mínim era de 14.370.000 km2 al 2006"
Aquests dies sol sortir la següent conversa: quina calor que fa! sembla la primavera.
Ahir en Dani Ramírez del temps va dir que s'havia arribat a 24 º a Girona que és la temperatura
que hi ha al juliol després d'una tarda de pluja.
El Periódico: Barcelona llega a 21,2ºC e iguala el récord de temperatura máxima de un febrero
Ja fa temps que alguns experts s'atreveixen a relacionar aquest canvi de clima amb el mínim de gel de l'àrtic del 2012.
Se'm va acudir mirar els registres de gel actuals l'IARC-JAXA (2014-02-16)
M'esperava trobar-hi valor semblants a la mitjana però em va sorprendre trobar-hi el "mínim registrat"
S'haurà de seguir durant més dies per descartar que no sigui un error de medicions abans del màxim hivernal que sol ser a principi de març.
S'estableix nou rècord de gel mínim a l'hivern
"A partir del 18 de febrer del 2014 hi ha 14.360.000 km2 de gel a l'Àrtic. L'anterior mínim era de 14.370.000 km2 al 2006"
Aquests dies sol sortir la següent conversa: quina calor que fa! sembla la primavera.
Ahir en Dani Ramírez del temps va dir que s'havia arribat a 24 º a Girona que és la temperatura
que hi ha al juliol després d'una tarda de pluja.
El Periódico: Barcelona llega a 21,2ºC e iguala el récord de temperatura máxima de un febrero
Ja fa temps que alguns experts s'atreveixen a relacionar aquest canvi de clima amb el mínim de gel de l'àrtic del 2012.
Se'm va acudir mirar els registres de gel actuals l'IARC-JAXA (2014-02-16)
M'esperava trobar-hi valor semblants a la mitjana però em va sorprendre trobar-hi el "mínim registrat"
S'haurà de seguir durant més dies per descartar que no sigui un error de medicions abans del màxim hivernal que sol ser a principi de març.
La línia vermella és la del 2014.
A sobre seu hi ha la blava 2011 (3r mínim), verda 2007 (2n mínim) i carbassa 2012 (1r mínim)dijous, 13 de febrer del 2014
Le Corbuisier al Caixa Fòrum
Aquest arquitecte sempre m'ha despertat interès
"Le Corbusier, una figura clau de l’arquitectura del segle XX, va ser pioner en els estudis de millora dels habitatges de les classes més baixes i va proposar noves formes d’arquitectura eficient en ciutats molt poblades. Le Corbusier va ser, al seu torn, un artista multidisciplinari, amb una obra que s’estén també a la pintura i la fotografia, unint art i arquitectura.
La mostra fa un itinerari complet per totes les fases de l’obra de Le Corbusier a través d’una extensa col·lecció de dibuixos, pintures, projectes arquitectònics i maquetes d’edificis, peces procedents majoritàriament de la Fondation Le Corbusier a París i del MoMA de Nova York. El visitant podrà contemplar des del treball realitzat en els primers anys de l’artista a Suïssa, fins al final dels seus dies a la Mediterrània, passant per Istanbul, Atenes, Roma, París, Ginebra, Moscou, Barcelona, Nova York i l’Índia."
http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumbarcelona/lecorbusier_ca.html
Visita virtual
LAST PROJECT ( Madrid maig-juliol 2013)
L'any passat el fotògraf Dionísio González ( Gijón, 1965) feia reflexionar sobre utopia, supervivència i destrucció a partir de 20 projectes de Le Corbusier que mai van arribar a construir-se. Estava oberta del 30 de maig al 13 de juliol del 2013 a Madrid. Més info
Què passa amb el clima?
Fa uns dies en parlava Antonio Cerrillo a LaVanguardia a "Desfile de borrascas" (registre usuari)
Avui, en un article més sensacionalista de Miguel G. Corral, a ElMundo: el tiempo está loco, loco, loco
En destaquem algunes frases:
"Lo más habitual en estas fechas es que las borrascas que se originan en el Atlántico en
dirección a Europa se formen en latitudes más altas, pues el anticiclón de las Azores suele bloquear
los frentes atlánticos, con lo que la inestabilidad se desvía hacia Gran Bretaña e Irlanda. En cambio,
este año “el anticiclón se ha situado más al sur y las borrascas han bajado de latitud”, explica Ana
Casals, portavoz de la Agencia Estatal de Meteorología. El resultado es que el camino ha quedado
expedito para este desfile de borrascas hacia la Península.
"Lo que está ocurriendo no es una situación rara o anómala. Pero sí parece indicar un cambio de
patrones, especialmente visible en la costa. “Cada año, se suele registrar uno o dos temporales
que provocan olas de 10 o 12 metros, y varios con olas de seis o siete metros. Pero este año, en
mes y medio, ya hemos tenido cuatro o cinco temporales muy intensos”, explica Marta de Alfonso,
responsable de la red exterior de boyas de Puertos del Estado (Ministerio de Fomento). “Los
últimos 30 años, la situación en la mar ha sido más tranquila; por eso, nos ha extrañado”, constata
De Alfonso, que controla una red con 15 boyas costeras con las que se mide el oleaje, así como
otros parámetros meteorológicos. Los datos son enviados vía satélite a Puertos del Estado para
elaborar informaciones que sirven para dar las alertas, hacer predicciones o planificar el posible
cierre de puertos.
Las boyas ofrecen información que permite disponer inmediatamente de la altura significante de
olas (la media del tercio de las olas más altas), mientras que las olas individuales más altas se
conocen una vez que se recoge el disco de la boyas (cada cuatro meses). El 1 de febrero de este
año, la boya de Estaca de Bares (A Coruña) registró 12,8 metros de altura significante (el quinto
récord medido desde en el 2007), pero se estima que las olas más altas rondaron los 20 metros."
ElMundo
California está atravesando el periodo más seco desde que se comenzaron a tomar registros en California en el año 1840. Pero algunos expertos van más allá.
«Este podría ser el año hidrológico más seco desde hace 500 años», asegura Lynn Ingram, paleclimatóloga de la Universidad de California en Berkeley.
http://geography.berkeley.edu/people/person_detail.php?person=25
De acuerdo con el análisis de los anillos de crecimiento de los árboles -gracias a los cuales se pueden diferenciar los años de carencia y los de abundancia de agua- California no había estado tan seca desde 1580. Según relata el profesor de Historia de la Universidad del Estado de California Ethan J. Kytle en The New York Times, el final de enero «ha sido este año como abril, con los árboles en plena explosión primaveral».
Avui, en un article més sensacionalista de Miguel G. Corral, a ElMundo: el tiempo está loco, loco, loco
En destaquem algunes frases:
"Lo más habitual en estas fechas es que las borrascas que se originan en el Atlántico en
dirección a Europa se formen en latitudes más altas, pues el anticiclón de las Azores suele bloquear
los frentes atlánticos, con lo que la inestabilidad se desvía hacia Gran Bretaña e Irlanda. En cambio,
este año “el anticiclón se ha situado más al sur y las borrascas han bajado de latitud”, explica Ana
Casals, portavoz de la Agencia Estatal de Meteorología. El resultado es que el camino ha quedado
expedito para este desfile de borrascas hacia la Península.
"Lo que está ocurriendo no es una situación rara o anómala. Pero sí parece indicar un cambio de
patrones, especialmente visible en la costa. “Cada año, se suele registrar uno o dos temporales
que provocan olas de 10 o 12 metros, y varios con olas de seis o siete metros. Pero este año, en
mes y medio, ya hemos tenido cuatro o cinco temporales muy intensos”, explica Marta de Alfonso,
responsable de la red exterior de boyas de Puertos del Estado (Ministerio de Fomento). “Los
últimos 30 años, la situación en la mar ha sido más tranquila; por eso, nos ha extrañado”, constata
De Alfonso, que controla una red con 15 boyas costeras con las que se mide el oleaje, así como
otros parámetros meteorológicos. Los datos son enviados vía satélite a Puertos del Estado para
elaborar informaciones que sirven para dar las alertas, hacer predicciones o planificar el posible
cierre de puertos.
Las boyas ofrecen información que permite disponer inmediatamente de la altura significante de
olas (la media del tercio de las olas más altas), mientras que las olas individuales más altas se
conocen una vez que se recoge el disco de la boyas (cada cuatro meses). El 1 de febrero de este
año, la boya de Estaca de Bares (A Coruña) registró 12,8 metros de altura significante (el quinto
récord medido desde en el 2007), pero se estima que las olas más altas rondaron los 20 metros."
ElMundo
El sur de Reino Unido se inunda como nunca lo ha hecho, ciudades del norte de EEUU se congelan a menos de 40ºC bajo cero, los países nórdicos aún no han visto llegar las nieves y las bajas temperaturas propias de la época y el resto de Europa despacha el invierno como una suerte de primavera temprana. Y todo es culpa de un gran cambio en el Pacífico que ha potenciado la corriente atmosférica dominate sobre este océano, a miles o decenas de miles de kilómetros de todos los lugares afectados.
Un informe, realizado por el Met Office -la agencia meteorológica- y por el Centro para la Ecología y la Hidrología de Reino Unido con gran celeridad debido la presión generada por las inundaciones, sitúa las causas iniciales de todos estos cambios en una intensificación de la corriente en chorro del Pacífico. No es sencillo alterar este enorme corredor de aire que cruza esta gran masa de agua y normalmente sólo sucede cuando ocurren fenómenos globales como La Niña, un fenómeno climático que cambia la temperatura del océano.
California está atravesando el periodo más seco desde que se comenzaron a tomar registros en California en el año 1840. Pero algunos expertos van más allá.
«Este podría ser el año hidrológico más seco desde hace 500 años», asegura Lynn Ingram, paleclimatóloga de la Universidad de California en Berkeley.
http://geography.berkeley.edu/people/person_detail.php?person=25
De acuerdo con el análisis de los anillos de crecimiento de los árboles -gracias a los cuales se pueden diferenciar los años de carencia y los de abundancia de agua- California no había estado tan seca desde 1580. Según relata el profesor de Historia de la Universidad del Estado de California Ethan J. Kytle en The New York Times, el final de enero «ha sido este año como abril, con los árboles en plena explosión primaveral».
Subscriure's a:
Missatges (Atom)