Palamós
Terres de Ponent. N-II. 470 m2
Igualada
dimecres, 25 de juliol del 2018
Crònica visual de les darreres setmanes: en positiu (2018-07-25)
Palamós
Terres de Ponent. N-II. 470 m2
Igualada
Crònica visual de les darreres setmanes (vinyetes)
Tot sovint són els ninotaires, il·lustradors que sintetitzen més bé l'actualitat informativa.
Aquí en veureu alguns exemples.
Aquí en veureu alguns exemples.
L'Hospitalet de Llobregat sembla que només tenen ordres d'esborrar llaços grocs
Tuit original
A trav. Collblanc (davant número 21), l'equip de neteja de @LHAjuntament i @nuriamarinlh @PSCLH, esborrant llaços grocs de les parets, però deixant d'altres...ens hem perdut alguna cosa d'amagatotis alcaldesa? Només tenen l'ordre d'eliminar llaços? @esquerraLH @cuppobleactiulh
Un altre exempe de que una imatge val més que mil paraules
Què esborren els membres de la brigada de neteja de l'Hospitalet de Llobregat?
A trav. Collblanc (davant número 21), l'equip de neteja de @LHAjuntament i @nuriamarinlh @PSCLH, esborrant llaços grocs de les parets, però deixant d'altres...ens hem perdut alguna cosa d'amagatotis alcaldesa? Només tenen l'ordre d'eliminar llaços? @esquerraLH @cuppobleactiulh
Un altre exempe de que una imatge val més que mil paraules
Què esborren els membres de la brigada de neteja de l'Hospitalet de Llobregat?
Benet Salellas: ‘Probablement, el país demanava aquesta desacceleració’ (Vilaweb)
2018-07-25: Font Vilaweb
Entrevista a l'advocat de Tamara Carrasco i militant de la CUP
L’advocat Benet Salellas ja no és als òrgans de direcció nacional de la CUP ni a primera línia com a diputat al parlament, però continua actiu políticament. Això sí, de manera més discreta. Dins la CUP, és al grup de treball de migracions i al de corrupció, ajudant en l’estratègia antirepressiva, és l’advocat d’Anna Gabriel i de Tamara Carrasco.
—En quin punt es troba el cas de Tamara Carrasco? No us deu ni poder visitar. I en sou advocat.
—Es dóna aquesta circumstància, molt excepcional. La del confinament al seu municipi. Evidentment, és una situació millor que la de presó provisional que avui viuen altres represaliats polítics. El cas de la Tamara serveix per a explicar la inseguretat jurídica que vivim.
—En tots aquests anys de carrera, us hi havíeu trobat mai, amb un confinament?
—No. Ens havíem trobat amb una figura que crec que té més lògica: la prohibició de visitar un municipi. Prohibit d’anar a un lloc concret. A Barcelona. A Olot. Perquè hi has tingut una participació delictiva o s’investiga en aquell lloc. Aquí, es fa a la inversa: no et moguis de casa. És una limitació de llibertat molt gran.
—Deu ser una llei del segle… XIX?
—La llei de procediment penal és una llei del segle XIX. S’ha de dir que en el seu moment va ser una llei molt innovadora. Va fer molts passos per a abandonar el sistema de l’antic règim. Però en l’actualitat està molt desfasada. I en les mesures cautelars tenim un catàleg obert. És a dir, la llei diu que el jutge adoptarà les mesures que cregui convenients. I això porta que alguns jutges inventin, com han fet en aquest cas els de l’Audiència Nacional. I no podem agafar-nos a cap llei per discutir-los aquests invents.
—Parleu-me dels tempos del cas.
—La Tamara va sortir en llibertat. El fiscal va recórrer-hi en contra. Se’n va anar a una sala de l’Audiència Nacional que revisa les decisions del jutge. Allà nosaltres vam fer un primer intent perquè anés als tribunals ordinaris, tenint en compte que no és terrorisme. La sala va confirmar la llibertat de la Tamara, però es va quedar el cas. Això ho fa dues vegades. Ara la Guàrdia Civil practica investigacions complementàries sobre la Tamara, els CDR, els escorcolls al seu domicili. I som a l’espera d’un informe definitiu de la Guàrdia Civil.
—Lectura política. Què cercaven, amb això? Que els CDR tinguessin por?
—Crec que, en el marc català, l’actuació anava dirigida a intimidar i coaccionar els CDR. I, en el marc espanyol, a reforçar aquesta falsa idea que els CDR són violents. El discurs que PSC, PP i Ciutadans, el trio del 155, ha anat repetint i reiterant. En aquest marc d’intentar comparar Catalunya amb un País Basc. Juguen amb aquestes dues direccions. No podem perdre de vista que la partida també es juga en un marc comunicatiu espanyol on els termes i universos són diferents i on la imatge de Catalunya està molt distorsionada.
—I Tamara Carrasco, personalment, com està?
—La Tamara viu en una angoixa permanent. Viu una situació personal anòmala. No pot fer la seva vida normal. No pot fer una cosa tan bàsica com anar a visitar la seva mare, que està convalescent a casa. I en canvi, ha d’estar a l’espera de quin ha de ser el seu pas. Una mica el procés de Kafka, sense voler caricaturitzar res. Però és evident que la Tamara no sap de quant temps parlem ni a què ha de fer front, perquè no ho tenim definit, i tot això passa en un context d’innovació jurídica i de destrucció dels límits del dret penal com no l’havíem conegut. Això fa créixer la sensació d’inseguretat.
—Passem al moment polític. Com el veu Benet Salellas?
—Nosaltres sempre hem dit que el procés polític era a mitjà termini. Sempre hem volgut allunyar-nos de la idea d’immediatesa. En tots els sentits. Som en un cicle nou. Malauradament, ja no som al cicle del primer d’octubre. El cicle de l’1-O es tanca amb les eleccions del 21-D, en què Esquerra Republicana i una part de Junts per Catalunya opten per una estratègia més d’alentir el procés. Treure-li l’acceleració de la tardor. Penso, i com a CUP hem de fer aquesta anàlisi, que els nostres resultats també volen dir que, probablement, el país demanava aquesta desacceleració. Això és així. I per tant, hem entrat en una etapa més lenta, en què hem de definir quin és el nostre objectiu. Dels moltíssims que ens haurem de marcar els anys que vinguin. Som en aquest punt. I això genera una certa incertesa, preocupació, perquè no hi ha un objectiu definit i clar. Però penso que la pulsió independentista continua existint. Que la situació d’excepcionalitat no fa sinó legitimar i reafirmar la validesa del projecte independentista. I per tant, tot i que hem tingut altres moments que hem estat millors, tampoc no estic excessivament preocupat. No hi ha ningú que s’hagi baixat del carro.
—Crida Nacional. En el vostre cas, no hi ha ni debat sobre entrar-hi o no. Ni es preveu.
—És clar. Perquè nosaltres fem una lectura inversa. La nostra aposta, malgrat que siguem conscients del context, és perseguir una estratègia de confrontació democràtica amb l’estat espanyol. No violenta, democràtica i pacifica. Però confrontació. I de fer avançar el dret d’autodeterminació. I a vegades, els aparells dels partits polítics són els que menys han avançat en aquesta direcció. Hem avançat quan s’ha construït des del carrer. I optem per això. I volem centrar els nostres esforços a construir això. No volem construir aparells de partit, estructures de partit. Estructures que d’alguna manera donen sortida a tots els debats institucionals. A col·locar càrrecs. Debats que no ens interessen. Junts Per Catalunya, Esquerra, la Crida, ens han demostrat que continua havent-hi un interès molt gran a gestionar el poder autonòmic.
—Ara l’ANC té un debat intern. Optar per les primàries independentistes o no. Com ho veu Benet Salellas?
—Em sembla una barbaritat. El moviment popular l’hem construït des de la pluralitat i heterogeneïtat pròpia del país. I és un gran error intentar construir un únic perfil independentista. Perquè aquest país és molt ric en matisos i pluralitat. El moviment es reforça anant en llistes on cadascú pugui optar per un model de país o de ciutat. Provar de castrar el debat de model de ciutat en sembla pervers. En un lloc com Girona, per exemple, nosaltres som els antagonistes al projecte del PDECat. Som qui ha estat aquests anys plantant cara en tots els temes i aconseguint algunes victòries importants, com la municipalització de l’aigua o les denúncies de corrupció contra el PDECat i el PSC? I ara anem a la mateixa llista que el PDECat? Home. Seria una cosa antinatural, que no entendria ningú. I que no serviria per a res.
—Paper prominent dels d’advocats, darrerament. Com el veieu?
—Això que em demaneu és molt complex. I ara algú podria interpretar la meva resposta en termes de rivalitat professional contra col·legues i no d’anàlisi política. Dit això, una de les principals autocrítiques que hauríem de fer de la tardor és que no es va construir una estratègia antirepressiva. No es va imaginar com faríem front a la repressió. Ni es van preveure els advocats, ni les eines jurídiques. Gran error, perquè durant molt de temps van ser els advocats els qui prenien les decisions. I penso que mai, mai, no s’ha de permetre que en casos polítics qui prengui les decisions siguin els advocats. Els advocats són instruments al servei dels interessos de la gent i la causa política. I aquí hi ha hagut perfils de tot. Però sí que penso que ha costat molt, si és que ho hem aconseguit, de supeditar l’actuació jurídica a l’estratègia política. I això és una derrota.
—Trobo a faltar l’acció política d’Anna Gabriel i Marta Rovira.
—Les trobem a faltar tots. Tot i que l’Anna ha intervingut en alguns actes per vídeo i Skype. Passa que entenc que ella ha volgut sortir del focus per facilitar la seva nova vida a Ginebra. A efectes laborals i de dia, li era més senzill si no era en el centre polític. Penso que ella és conscient que des d’allà les coses es viuen de manera diferent que des d’aquí. Allà està acompanyada de molta gent. Continua essent referent polític. I em consta que va escrivint.
—En quin punt es troba el cas de Tamara Carrasco? No us deu ni poder visitar. I en sou advocat.
—Es dóna aquesta circumstància, molt excepcional. La del confinament al seu municipi. Evidentment, és una situació millor que la de presó provisional que avui viuen altres represaliats polítics. El cas de la Tamara serveix per a explicar la inseguretat jurídica que vivim.
—No. Ens havíem trobat amb una figura que crec que té més lògica: la prohibició de visitar un municipi. Prohibit d’anar a un lloc concret. A Barcelona. A Olot. Perquè hi has tingut una participació delictiva o s’investiga en aquell lloc. Aquí, es fa a la inversa: no et moguis de casa. És una limitació de llibertat molt gran.
—La llei de procediment penal és una llei del segle XIX. S’ha de dir que en el seu moment va ser una llei molt innovadora. Va fer molts passos per a abandonar el sistema de l’antic règim. Però en l’actualitat està molt desfasada. I en les mesures cautelars tenim un catàleg obert. És a dir, la llei diu que el jutge adoptarà les mesures que cregui convenients. I això porta que alguns jutges inventin, com han fet en aquest cas els de l’Audiència Nacional. I no podem agafar-nos a cap llei per discutir-los aquests invents.
—La Tamara va sortir en llibertat. El fiscal va recórrer-hi en contra. Se’n va anar a una sala de l’Audiència Nacional que revisa les decisions del jutge. Allà nosaltres vam fer un primer intent perquè anés als tribunals ordinaris, tenint en compte que no és terrorisme. La sala va confirmar la llibertat de la Tamara, però es va quedar el cas. Això ho fa dues vegades. Ara la Guàrdia Civil practica investigacions complementàries sobre la Tamara, els CDR, els escorcolls al seu domicili. I som a l’espera d’un informe definitiu de la Guàrdia Civil.
—Crec que, en el marc català, l’actuació anava dirigida a intimidar i coaccionar els CDR. I, en el marc espanyol, a reforçar aquesta falsa idea que els CDR són violents. El discurs que PSC, PP i Ciutadans, el trio del 155, ha anat repetint i reiterant. En aquest marc d’intentar comparar Catalunya amb un País Basc. Juguen amb aquestes dues direccions. No podem perdre de vista que la partida també es juga en un marc comunicatiu espanyol on els termes i universos són diferents i on la imatge de Catalunya està molt distorsionada.
—La Tamara viu en una angoixa permanent. Viu una situació personal anòmala. No pot fer la seva vida normal. No pot fer una cosa tan bàsica com anar a visitar la seva mare, que està convalescent a casa. I en canvi, ha d’estar a l’espera de quin ha de ser el seu pas. Una mica el procés de Kafka, sense voler caricaturitzar res. Però és evident que la Tamara no sap de quant temps parlem ni a què ha de fer front, perquè no ho tenim definit, i tot això passa en un context d’innovació jurídica i de destrucció dels límits del dret penal com no l’havíem conegut. Això fa créixer la sensació d’inseguretat.
—Nosaltres sempre hem dit que el procés polític era a mitjà termini. Sempre hem volgut allunyar-nos de la idea d’immediatesa. En tots els sentits. Som en un cicle nou. Malauradament, ja no som al cicle del primer d’octubre. El cicle de l’1-O es tanca amb les eleccions del 21-D, en què Esquerra Republicana i una part de Junts per Catalunya opten per una estratègia més d’alentir el procés. Treure-li l’acceleració de la tardor. Penso, i com a CUP hem de fer aquesta anàlisi, que els nostres resultats també volen dir que, probablement, el país demanava aquesta desacceleració. Això és així. I per tant, hem entrat en una etapa més lenta, en què hem de definir quin és el nostre objectiu. Dels moltíssims que ens haurem de marcar els anys que vinguin. Som en aquest punt. I això genera una certa incertesa, preocupació, perquè no hi ha un objectiu definit i clar. Però penso que la pulsió independentista continua existint. Que la situació d’excepcionalitat no fa sinó legitimar i reafirmar la validesa del projecte independentista. I per tant, tot i que hem tingut altres moments que hem estat millors, tampoc no estic excessivament preocupat. No hi ha ningú que s’hagi baixat del carro.
—És clar. Perquè nosaltres fem una lectura inversa. La nostra aposta, malgrat que siguem conscients del context, és perseguir una estratègia de confrontació democràtica amb l’estat espanyol. No violenta, democràtica i pacifica. Però confrontació. I de fer avançar el dret d’autodeterminació. I a vegades, els aparells dels partits polítics són els que menys han avançat en aquesta direcció. Hem avançat quan s’ha construït des del carrer. I optem per això. I volem centrar els nostres esforços a construir això. No volem construir aparells de partit, estructures de partit. Estructures que d’alguna manera donen sortida a tots els debats institucionals. A col·locar càrrecs. Debats que no ens interessen. Junts Per Catalunya, Esquerra, la Crida, ens han demostrat que continua havent-hi un interès molt gran a gestionar el poder autonòmic.
—Em sembla una barbaritat. El moviment popular l’hem construït des de la pluralitat i heterogeneïtat pròpia del país. I és un gran error intentar construir un únic perfil independentista. Perquè aquest país és molt ric en matisos i pluralitat. El moviment es reforça anant en llistes on cadascú pugui optar per un model de país o de ciutat. Provar de castrar el debat de model de ciutat en sembla pervers. En un lloc com Girona, per exemple, nosaltres som els antagonistes al projecte del PDECat. Som qui ha estat aquests anys plantant cara en tots els temes i aconseguint algunes victòries importants, com la municipalització de l’aigua o les denúncies de corrupció contra el PDECat i el PSC? I ara anem a la mateixa llista que el PDECat? Home. Seria una cosa antinatural, que no entendria ningú. I que no serviria per a res.
—Això que em demaneu és molt complex. I ara algú podria interpretar la meva resposta en termes de rivalitat professional contra col·legues i no d’anàlisi política. Dit això, una de les principals autocrítiques que hauríem de fer de la tardor és que no es va construir una estratègia antirepressiva. No es va imaginar com faríem front a la repressió. Ni es van preveure els advocats, ni les eines jurídiques. Gran error, perquè durant molt de temps van ser els advocats els qui prenien les decisions. I penso que mai, mai, no s’ha de permetre que en casos polítics qui prengui les decisions siguin els advocats. Els advocats són instruments al servei dels interessos de la gent i la causa política. I aquí hi ha hagut perfils de tot. Però sí que penso que ha costat molt, si és que ho hem aconseguit, de supeditar l’actuació jurídica a l’estratègia política. I això és una derrota.
—Les trobem a faltar tots. Tot i que l’Anna ha intervingut en alguns actes per vídeo i Skype. Passa que entenc que ella ha volgut sortir del focus per facilitar la seva nova vida a Ginebra. A efectes laborals i de dia, li era més senzill si no era en el centre polític. Penso que ella és conscient que des d’allà les coses es viuen de manera diferent que des d’aquí. Allà està acompanyada de molta gent. Continua essent referent polític. I em consta que va escrivint.
dilluns, 23 de juliol del 2018
Ramir De Porrata-D.: un fil de twitter que diu moltes coses
https://twitter.com/ramirp/status/1020051640114712576
N'adjunto tot el contingut:
1) Amb la sentència del tribunal de Shleswig-Holstein, crec que convé fer una anàlisi en retrospectiva de l'evident implicació d'Alemanya en el conflicte Catalunya-Espanya.
2) És evident que l'actuació de l'Estat i de la policia l'1 d'octubre va fer saltar totes les alarmes a Alemanya, i en concret a la cancellera Merkel.
3) Ara ja se sap que la cancellera va trucar en Rajoy aquella mateixa tarda per aturar la violència.
I és lògic: aquella actuació policial va tacar per sempre la imatge de l'Europa dels valors democràtics i la llibertat.
https://www.elnacional.cat/ca/politica/ribo-revela-trucada-merkel-rajoy-1-o-brutalitat_278724_102.html
4) Pocs dies després, el dissabte 7 d'octubre, la cancellera Merkel va tornar a parlar amb en Rajoy per telèfon.
I també va parlar amb en Juncker.
http://www.ccma.cat/324/merkel-va-parlar-amb-rajoy-per-traslladar-li-el-seu-suport-a-la-unitat-despanya/noticia/2813848/
5) Per quin motiu va tornar a parlar amb en Rajoy només 6 dies després de l'1 d'octubre?
Molt probablement estava deixant-li clar al Rajoy que no acceptaria cap mena de violència policial si es proclamava la DUI.
https://www.ara.cat/politica/Merkel-Juncker-Catalunya-conversa-telefonica_0_1883211903.html
6) Durant el sopar de líders europeus del 20 d'octubre, la senyora Merkel va proposar parlar de Catalunya, i el senyor Rajoy s'hi va negar.
Això era, de fet, una forma de posar en qüestió l'actuació d'en Rajoy davant tota la resta de líders europeus.
https://www.elnacional.cat/ca/politica/merkel-demana-rajoy-catalunya-nega_204060_102.html
7) A més, segons diverses fonts, sí que se'n va parlar de Catalunya en el sopar, i durant bona part del sopar.
De fet, va ser un dels temes principals.
8) El que va sortir a la premsa és que els líders europeus van donar suport en públic a en Rajoy.
https://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2017/10/19/tusk-catalunya-hi-marge-per/439750.html
8) Però en realitat, van imposar al Rajoy un 155 "light" i unes eleccions immediates.
Unes condicions humiliants per un Rajoy que volia esclafar la Generalitat i TV3
I és força evident que aquestes condicions les va imposar la cancellera Merkel.
9) S'inicia el 155 i la repressió desfermada de l'Estat contra polítics, mecànics, batlles, pallassos, bombers, Mossos, professors, ciutadans membres de CDR, ...
I és evident que això no agrada a Europa.
10) Es produeix l'empresonament i l'exili de polítics catalans i la persecució judicial del jutge Llarena.
11) Però el 21D l'independentisme guanya les eleccions de forma demolidora, demostrant que res pot doblegar la voluntat de milions de catalans.
Potser algun dia ens adonarem de la trascendental importància d'aquesta victòria Ho va canviar tot.
12) Va demostrar que l'Estat no pot guanyar-nos.
Només pot colpejar-nos fort tot esperant que renunciem a la República.
Només pot esperar que renunciem a guanyar.
I no ho farem.
I el dia 21D ho vam demostrar
13) Empresaris alemanys van demanar aleshores a en Rajoy que respectés els resultats i que hi hagués diàleg.
https://www.ara.cat/politica/Empresaris-Rajoy-investidura-Puigdemont-distancia_0_1943805810.html
14) I és evident que aquest missatge tenia el vist-i-plau d'altes esferes alemanyes.
Els empresaris alemanys no demanen a un President de Govern quelcom, sense abans saber que compten amb el vist-i-plau del Ministeri Alemany d'afers exteriors.
15) Però en Rajoy no fa cas i no accepta el resultat.
Impedeix amb la via judicial que el President Puigdemont pugui ser investit, i això irrita a la senyora Merkel.
16) Encara més. La repressió segueix, i l'assetjament judicial als polítics exiliats afecta Bèlgica, Suïssa i Escòcia.
17) Fins aquell moment, la cancellera Merkel encara no havia aconseguit formar Govern a Alemanya.
Però això ho aconsegueix el 7 de febrer.
https://www.elnacional.cat/ca/societat/merkel-schulz-acord-govern-alemanya_236628_102.html
18) Poques setmanes més tard, el 25 de març, el President Puigdemont viatja a Finlàndia.
El jutge Llarena emet l'ordre d'extradició.
19) Finlàndia ajuda al President Puigdemont a marxar del país, indicant-li com sortir sense ser detingut.
Suècia i Dinamarca deixen passar el cotxe del President.
Però pocs quilòmetres després de passar la frontera amb Alemanya, és detingut.
https://www.naciodigital.cat/noticia/151272/puigdemont/detingut/alemanya/quan/entrava/al/pais/des/dinamarca
20) És evident que la detenció va comptar amb el vist-i-plau de la cancelleria alemanya.
És una qüestió massa rellevant com per no ser consultada.
21) La cancellera Merkel, ara ja sí amb govern, va voler intervenir.
Va voler aturar els peus a l'Estat espanyol i la seva repressió.
Ja n'estava tipa.
22) I no només això.
Va esperar que s'aprovessin els pressupostos de l'Estat, i després va orquestrar la defenestració del Rajoy amb la moció de censura.
23) En Rajoy s'havia convertit en una amenaça per l'estabilitat d'Europa.
No va resoldre el conflicte català. Tot el contrari.
Cada dia s'estava complicant més.
I Alemanya va actuar
24) Fixem-nos que, en un temps rècord, la cancellera es reuneix amb el Pedro Sánchez.
https://www.naciodigital.cat/noticia/158037/sanchez/merkel/es/reuneixen/avui/amb/proc/catala/sobre/taula
25) I és evident que parlen de Catalunya.
La meva impressió és que la Merkel dóna un vot de confiança al Pedro Sánchez per a que resolgui el conflicte amb Catalunya.
I li deixa clar que els catalans ho han de votar.
26) No li imposa una solució.
Deixa via lliure al Pedro Sánchez per a que la formuli.
Però li reclama que sigui votada pels catalans.
Per què?
Perquè la Merkel sap que si els catalans no la voten, mai l'acceptaran, i el conflicte augmentarà.
27) Per aquest motiu, el Pedro Sánchez proposa ràpidament votar un nou Estatut.
Perquè sap que té un problema colossal sobre la taula:
què pot oferir als catalans, que aquests puguin acceptar votant, sense que se li tirin al damunt els barons del PSOE, i tot el PP i C's?
28) Fixem-nos també en la queixa del Ministre Borrell, queixant-se de que els Republicans no estan responent als "gestos" de l'Estat.
Estan molt preocupats per trobar un desllorigador acceptable per tothom.
🔊🔊29) Què hem de fer nosaltres?
Seguir endavant i tensionar, tensionar i tensionar.
Demostrar a la senyora Merkel que no hi ha més acord possible que la República Catalana.
30) Reclamar contínuament el dret a l'autodeterminació, reconegut internacionalment, també per Alemanya, com l'única solució possible al conflicte.
Aquesta serà la principal feina del Consell de la República i del President Puigdemont.
31) Quan Alemanya i tota Europa vegin que l'única solució és o bé un referèndum d'autodeterminació o el reconeixement directe de la República catalana,
acabaran intervenint i forçant.
Igual com van intervenir i forçar a Grècia i Itàlia.
32) Només cal que ens mantinguem ferms i units, i seguim tensionant.
No hem d'acceptar cap quincalla, cap Estatutet, cap contrapartida menor.
O referèndum o reconeixement de la República.
Res més.
Anem bé. Molt bé.
dilluns, 2 de juliol del 2018
Enquestes: la intenció de vot a Ciutadans cau un 5% en un sol mes (Vilaweb)
FONT: Vilaweb
La mitjana de totes les enquestes publicades a l’estat espanyol el darrer mes dibuixa una caiguda de quasi quatre punts en la intenció de vot a Ciutadans.
Aquest partit, de fet, sembla pagar la moció de censura contra Rajoy. Tant el PP com Podem només canvien en unes dècimes la intenció de vot, lleugerament a l’alça en el cas del PP i a la baixa en el cas de Podem. El PSOE, per la seva banda, guanya quatre punts i Ciutadans cau uns 3.7 punts de mitjana, encara que alguna de les enquestes arriba a situar-los fins a cinc punts per sota d’on eren fa un mes.
[cliqueu a la imatge per ampliar]
Segons el treball elaborat per ElElectoral l’últim mes, la caiguda a l’estat espanyol de la intenció de vot a Ciutadans és tan pronunciada que situa el partit d’Albert Rivera en un 21,9 % del vot, quan ara fa tres anys voltava el 18.3 i fa poques setmanes superava el 26%.
Segons aquesta enquesta hi ha un 5% de vots que surten de Cs cap al PSOE
La resta de formacions polítiques tenen canvis mínims
[cliqueu a la imatge per ampliar]
Segons el treball elaborat per ElElectoral l’últim mes, la caiguda a l’estat espanyol de la intenció de vot a Ciutadans és tan pronunciada que situa el partit d’Albert Rivera en un 21,9 % del vot, quan ara fa tres anys voltava el 18.3 i fa poques setmanes superava el 26%.
Segons aquesta enquesta hi ha un 5% de vots que surten de Cs cap al PSOE
La resta de formacions polítiques tenen canvis mínims
dilluns, 11 de juny del 2018
Una mica d'història...1.000 anys d'evolució dels grups lingüístics a la península ibèrica
Un mapa animat mostra els grups lingüístics durant 1.000 anys a través de la península ibèrica
Font: https://buff.ly/2n4CNBt
sss
Font: https://buff.ly/2n4CNBt
sss
Les creus grogues arriben a les platges de Pals i l’Estartit
FONT: Ràdio Capital
Tal i com ja ha anat passant en altres platges del litoral català, la Platja de Pals s’ha despertat plena de creus grogues. L’acció, que s’ha dut a terme durant la matinada al tram de platja proper als restaurants Solimar i Mar Blau, no ha estat reivindicat per cap CDR, però segons ha pogut confirmar Ràdio Capital, s’hauria dut a terme de manera conjunta entre els CDR de Pals i de Begur.
Tal i com ja ha anat passant en altres platges del litoral català, la Platja de Pals s’ha despertat plena de creus grogues. L’acció, que s’ha dut a terme durant la matinada al tram de platja proper als restaurants Solimar i Mar Blau, no ha estat reivindicat per cap CDR, però segons ha pogut confirmar Ràdio Capital, s’hauria dut a terme de manera conjunta entre els CDR de Pals i de Begur.
A més del ja reconeixible color groc que reivindica l’alliberament dels presos polítics catalans, a les creus s’hi poden llegir inscripcions que reivindiquen la democràcia, justícia, respecte, escola catalana i d’altres valors.
Tot i que a hores d’ara no hi ha hagut cap aldarull, a la zona hi han diverses persones dels CDR vigilant la instal·lació, per si es presenten les conegudes com a “brigades anti CDR” que ja han actuat en alguna altra ocasió.
També a l’Estartit
A l’Estartit també s’hi han plantat creus a la Platja i s’ha guarnit un dels giratoris de la població amb llaços grocs i pancartes en favor de la independència de Catalunya.
Una imatge impactant
L’impacte que genera la imatge d’una platja plena de creus no és menor i en aquest cas, la imatge de les creus amb les Illes Medes al fons es veu amplificat. Però hi han hagut d’altres accions dutes a terme a les platges o en d’altres espais, que per la singularitat del lloc han contribuït a visibilitzar l’acció reivindicativa. A finals del mes de maig, la coneguda els famosos xais que viuen instal·lats en una rotonda de Platja d’Aro es van despertar acompanyats de creus. També l’interior del castell del Montgrí va generar una imatge aèria espectacular quan centenars de persones van ser fotografiades a vista de dron amb una pancarta groga o quan la carretera C-31 va aparèixer coberta amb 18.000 llaços grocs entre Llagostera i Palamós.
dimarts, 5 de juny del 2018
Niño Becerra: "D'aquí cinc mesos Catalunya tindrà un pla d'independència econòmica" (novembre 2018)
FONT: el nacional (3 de juny del 2018)
L'economista Santiago Niño Becerra ha afirmat avui que d'aquí a cinc mesos "Catalunya tindrà un pla d'independència econòmica". En una entrevista al programa Revolució 4.0 de Catalunya Ràdio, l'economista s'ha reafirmat en la predicció que ja va fer fa uns mesos: Catalunya esdevindrà "independent o similar" abans que acabi l'any.
Niño Becerra diu que "a Catalunya hi haurà una mena de pla Ibarretxe, el pas anterior a la independència" , ja que considera que una proposta similar a la que es va fer al País Basc seria acceptada per la població catalana. "Això convertiria Catalunya en un estat lliure", ha assegurat.
D'altra banda, l'economista ha destacat la bona situació en què es troba l'economia catalana i no ha dubtat a afirmar que és millor que l'espanyola i l'europea. Tot i que veu el futur econòmic espanyol "molt lleig", Niño Becerra ha ressaltat que moltes dades confirmen el creixement a Catalunya.
Niño Becerra diu que "a Catalunya hi haurà una mena de pla Ibarretxe, el pas anterior a la independència" , ja que considera que una proposta similar a la que es va fer al País Basc seria acceptada per la població catalana. "Això convertiria Catalunya en un estat lliure", ha assegurat.
D'altra banda, l'economista ha destacat la bona situació en què es troba l'economia catalana i no ha dubtat a afirmar que és millor que l'espanyola i l'europea. Tot i que veu el futur econòmic espanyol "molt lleig", Niño Becerra ha ressaltat que moltes dades confirmen el creixement a Catalunya.
Gene Sharp. Teoria de la resistència no-violenta
WIKIPEDIA
Gene Sharp
21 de gener de 1928 – Boston, 28 de gener de 2018)
Va ser un professor de ciències polítiques a la Universitat de Massachusetts Dartmouth, nominat al Premi Nobel de la Pau.
Exprofessor de la Universitat Harvard, l'any 1983 va fundar l'Albert Einstein Institution, finançada per Peter Ackerman, un inversor que havia estat deixeble seu.En l'actualitat viu a Boston on té la seu aquesta institució.
Gene Sharp
21 de gener de 1928 – Boston, 28 de gener de 2018)
Va ser un professor de ciències polítiques a la Universitat de Massachusetts Dartmouth, nominat al Premi Nobel de la Pau.
Exprofessor de la Universitat Harvard, l'any 1983 va fundar l'Albert Einstein Institution, finançada per Peter Ackerman, un inversor que havia estat deixeble seu.En l'actualitat viu a Boston on té la seu aquesta institució.
Era conegut pels seus extensos escrits sobre la lluita no-violenta, que van influir en nombrosos moviments de resistència contra governs en tot el món.
La teoria de la resistència no-violenta
El llibre més conegut de Gene Sharp (1973), La política de l'acció noviolenta, proveeix una anàlisi política pragmàtica de l'acció noviolenta com un mètode d'utilitzar el poder en un conflicte. Va encunyar el terme political jiu-jitsu que consisteix a fer caure l'oponent, que té més poder i més recursos, mitjançant un desequilibri amb una tàctica política estratègica o maniobra.
L'argument clau de Sharp és que el poder no és monolític; això vol dir que no deriva d'una qualitat intrínseca d'aquells individus que estan en el poder. Per a Sharp, el poder polític, el poder de qualsevol estat —independentment de la seva organització estructural interna— deriva dels individus de l'estat.
La seva creença fonamental és que tota estructura de poder es basa en l'obediència dels subjectes a les ordres dels dirigents.
D'aquesta manera, si el subjecte no obeeix, els líders no tenen poder.
La seva creença fonamental és que tota estructura de poder es basa en l'obediència dels subjectes a les ordres dels dirigents.
D'aquesta manera, si el subjecte no obeeix, els líders no tenen poder.
Segons l'opinió de Sharp, totes les estructures efectives de poder tenen sistemes mitjançant els quals animen o extreuen l'obediència dels individus. Els estats tenen sistemes particularment complexos per a mantenir els subjectes obedients.
Aquests sistemes inclouen institucions específiques (policia, jutjats, entitats reguladores), però també poden involucrar la dimensió cultural que inspira obediència pretenent fer implícita la idea que el poder és monolític (el culte diví als faraons egipcis, la dignitat de la residència presidencial, normes ètiques i morals, i tabús). En aquests sistemes, els individus s'enfronten a sistemes de sancions (presó, multes, ostracisme) i recompenses (títols, riquesa, fama), que influeixen en el nivell de la seva obediència.
Aquests sistemes inclouen institucions específiques (policia, jutjats, entitats reguladores), però també poden involucrar la dimensió cultural que inspira obediència pretenent fer implícita la idea que el poder és monolític (el culte diví als faraons egipcis, la dignitat de la residència presidencial, normes ètiques i morals, i tabús). En aquests sistemes, els individus s'enfronten a sistemes de sancions (presó, multes, ostracisme) i recompenses (títols, riquesa, fama), que influeixen en el nivell de la seva obediència.
Comprendre bé tot l'anterior proporciona els mitjans per a la resistència no-violenta i dóna l'oportunitat per a efectuar el canvi dins de l'estat.
Sharp cita la visió d'Étienne de La Boétie, que sostenia que si els individus d'un estat particular reconeixen que ells són la font del poder de l'estat podrien rebutjar la seva obediència i els seus líders es quedaran sense aquest poder.
Sharp cita la visió d'Étienne de La Boétie, que sostenia que si els individus d'un estat particular reconeixen que ells són la font del poder de l'estat podrien rebutjar la seva obediència i els seus líders es quedaran sense aquest poder.
David Hume, filòsof del segle XVIII, va escriure sobre el mateix concepte en el seu Essay 4: Of the First Principles of Government. Noam Chomsky es refereix a aquest punt de vista com La paradoxa de Hume.
EBRI KNIGHT Suspenen el concert d'un grup català després de les pressions d'un partit ultra (Público)
FONT: Público (20 de maig 2018)
La cancelación el sábado del concierto de los grupos Ebri Knight y Herba Negra en la sala Amstel Art - Heineken de València tuvo motivaciones ideológicas, después de que un partido de anticatalanista lo pidiera por escrito al organizador.
VALENCIA
20/05/2018
JOAN CANTARERO @joancantarero
La suspensión del concierto programado por Amstel Arts para este pasado sábado, motivado por el perfil ideológico de los grupos contratados va a traer cola. El comunicado elaborado por los representantes de los grupos afectados y difundido el viernes, horas después de ser censurados, denunciaba que el concierto había sido suspendido unilateralmente por Amstel Arts-Heineken por "motivos políticos e ideológicos", atribuido al perfil combativo de las letras de los grupos actuantes, en especial de los catalanes de Ebri Knight.
Este grupo, nacido en 2003 en el Maresme, que canta indistintamente en catalán y castellano, había cerrado su cita el 11 de abril con Heineken, en el emblemático edificio “Veles i Vents”, en la Marina de Valencia, para presentar su último disco, Guerrilla, reforzando su compromiso político y exitoso estilo folk tradicional, que le ha llevado de gira a las mejores salas del Estado español y Europa, donde destaca además por su fuerza canciones como Vientos del Pueblo.
La cancelación el sábado del concierto de los grupos Ebri Knight y Herba Negra en la sala Amstel Art - Heineken de València tuvo motivaciones ideológicas, después de que un partido de anticatalanista lo pidiera por escrito al organizador.
VALENCIA
20/05/2018
JOAN CANTARERO @joancantarero
La suspensión del concierto programado por Amstel Arts para este pasado sábado, motivado por el perfil ideológico de los grupos contratados va a traer cola. El comunicado elaborado por los representantes de los grupos afectados y difundido el viernes, horas después de ser censurados, denunciaba que el concierto había sido suspendido unilateralmente por Amstel Arts-Heineken por "motivos políticos e ideológicos", atribuido al perfil combativo de las letras de los grupos actuantes, en especial de los catalanes de Ebri Knight.
Este grupo, nacido en 2003 en el Maresme, que canta indistintamente en catalán y castellano, había cerrado su cita el 11 de abril con Heineken, en el emblemático edificio “Veles i Vents”, en la Marina de Valencia, para presentar su último disco, Guerrilla, reforzando su compromiso político y exitoso estilo folk tradicional, que le ha llevado de gira a las mejores salas del Estado español y Europa, donde destaca además por su fuerza canciones como Vientos del Pueblo.
Xerrada de Jordi Borràs a Hostalric: espanyolisme,extrema dreta i violència. (27 d'abril del 2018)
Conferència de'n Jordi borràs a Hostalric el 27 d'abril del 2018.
L'altra cara del procés: espanyolisme,extrema dreta i violència.
Jordi Borràs és un conegut fotoperiodista especialitzat en moviments d'ultres. Ha estat amenaçat de mort diverses vegades.
YouTube
L'altra cara del procés: espanyolisme,extrema dreta i violència.
Jordi Borràs és un conegut fotoperiodista especialitzat en moviments d'ultres. Ha estat amenaçat de mort diverses vegades.
YouTube
divendres, 1 de juny del 2018
25 de maig. Los Planetas: "Lo de Catalunya es un proceso irreversible"
25 de maig. En Blau. El Nacional.Cat
Los Planetas són una banda musical de Granada de les més inclassificables d'Espanya. Se la pot definir de moltes maneres però la millor és dir que són molt bons. Fins i tot la reina d'Espanya ha confessat que va als seus concerts. Ara Letícia s'hi repensarà perquè en l'última entrevista concedida pels músics a El Mundo passen per l'adreçador de tota entrevista a El Mundo: Catalunya.
Alguns pararan atenció en les seves pintes però el que parla per ells són els seus concerts. I l'entrevista acaba amb una resposta que ha fet quedar afònics de cop Sabina, Serrat i Loquillo. Los Planetas: "Veo que el procés de Cataluña va creciendo cada vez más y que es prácticamente irreversible. Es de agradecer que la evolución humana, las costumbres e, incluso, la tecnología permitan que esos conflictos se desarrollen con menos violencia que nunca. Porque tenemos un conflicto enorme en Europa. Y es en el centro del continente donde se va a dilucidar todo este problema. Cataluña está justamente en la posición para poder empezar algo importante que se contagie a otros sitios. Hay que pelear por nuestros derechos, por cosas tan básicas como tu capacidad para decidir tu futuro, tu propio gobierno o tu forma de organizarte".
Als grandins no els "importa un pepino" el que passa amb Valtonyc i també s'han pronunciat a favor del raper fugat de la presó: "Siempre que un sistema está tambaleándose, éste ejerce una censura brutal, desmesurada y sin sentido". Serrat, Sabina i Loquillo encara estan llegint la frase a veure quina part no entenen. No són del planeta de la llibertat d'expressió.
Los Planetas són una banda musical de Granada de les més inclassificables d'Espanya. Se la pot definir de moltes maneres però la millor és dir que són molt bons. Fins i tot la reina d'Espanya ha confessat que va als seus concerts. Ara Letícia s'hi repensarà perquè en l'última entrevista concedida pels músics a El Mundo passen per l'adreçador de tota entrevista a El Mundo: Catalunya.
Alguns pararan atenció en les seves pintes però el que parla per ells són els seus concerts. I l'entrevista acaba amb una resposta que ha fet quedar afònics de cop Sabina, Serrat i Loquillo. Los Planetas: "Veo que el procés de Cataluña va creciendo cada vez más y que es prácticamente irreversible. Es de agradecer que la evolución humana, las costumbres e, incluso, la tecnología permitan que esos conflictos se desarrollen con menos violencia que nunca. Porque tenemos un conflicto enorme en Europa. Y es en el centro del continente donde se va a dilucidar todo este problema. Cataluña está justamente en la posición para poder empezar algo importante que se contagie a otros sitios. Hay que pelear por nuestros derechos, por cosas tan básicas como tu capacidad para decidir tu futuro, tu propio gobierno o tu forma de organizarte".
Als grandins no els "importa un pepino" el que passa amb Valtonyc i també s'han pronunciat a favor del raper fugat de la presó: "Siempre que un sistema está tambaleándose, éste ejerce una censura brutal, desmesurada y sin sentido". Serrat, Sabina i Loquillo encara estan llegint la frase a veure quina part no entenen. No són del planeta de la llibertat d'expressió.
1 de juny del 2018: 8 mesos de l'1 d'octubre. Bye bye Rajoy
Avui fa 8 mesos de l'1 d'octubre.
La moció de censura proposada fa una setmana per Pedro Sánchez aconsegueix el suport necessari per a fer fora Rajoy.
Comencem una nova etapa: maquillatge o algun canvi?
Durant els darrers dies han passat diverses coses:
12 d'octubre del 2017: Melcior Comes, el profètic
Aquell dia va pronosticar el següent:
He marcat de color verd les coses que SÍ s'han esdevingut amb claredat
4: Mobilitzacions i vagues. 3-O, 8-N, CDR tallen autopistes i N-II
7: forçar eleccions catalanes (21-D 2017)
8: Cau el govern del PP ( 1 de juny del 2018)
Més comentaris del mateix fil de Twitter
Melcior Comes: No hi ha passos, és una llista de coses que poden passar, no sé com.
1 de juny del 2018
Natàlia Barés Medina: El 10 el veig difícil. El 9, impossible. Què diu la bola, ara? Melcior Comes: Que si arrassem a les municipals i a les properes eleccions al Parlament som més del 50% en vot independentista, i Puigdemont entra al Parlament Europeu, doncs el 9 el tocarem amb els dits.
31 de maig: guàrdies civils arrenquen llaços i pinten murals a les nits
Ayer por la noche en Santa Maria d'Oló se presentaron un grupo de entre 8 y 12 individuos con con palos y tijeras. Arrancaraon de todo y pintaron en un mural independentista "Esto es España". Varios individuos han sido identificados como Guardia Civil de Olesa de Montserrat.
A la Costa Brava s'han atrapat in fraganti més d'una vegada, guÀrdia civils i militars de Sant Climent
CDR SABADELL Escola Nostra Llar L'1 d'octubre NO VAN PASSAR
Salt, convocatòria anti tabàrnia
Detingut per tallar les vies (érem 10.000)
Suport al detingut
Mural a sota les vies del tren a Girona
Suport al tuitaire Joan Mangues
Mataró: estesa de tovalloles en forma de creu i policia local registrant maleters buscant creus
Adéu Rajoy
1.000 persones donant suport als presos al castell de Torroella de Montgrí
La moció de censura proposada fa una setmana per Pedro Sánchez aconsegueix el suport necessari per a fer fora Rajoy.
Comencem una nova etapa: maquillatge o algun canvi?
Durant els darrers dies han passat diverses coses:
12 d'octubre del 2017: Melcior Comes, el profètic
Aquell dia va pronosticar el següent:
He marcat de color verd les coses que SÍ s'han esdevingut amb claredat
4: Mobilitzacions i vagues. 3-O, 8-N, CDR tallen autopistes i N-II
7: forçar eleccions catalanes (21-D 2017)
8: Cau el govern del PP ( 1 de juny del 2018)
Més comentaris del mateix fil de Twitter
Melcior Comes: No hi ha passos, és una llista de coses que poden passar, no sé com.
1 de juny del 2018
Natàlia Barés Medina: El 10 el veig difícil. El 9, impossible. Què diu la bola, ara? Melcior Comes: Que si arrassem a les municipals i a les properes eleccions al Parlament som més del 50% en vot independentista, i Puigdemont entra al Parlament Europeu, doncs el 9 el tocarem amb els dits.
31 de maig: guàrdies civils arrenquen llaços i pinten murals a les nits
Ayer por la noche en Santa Maria d'Oló se presentaron un grupo de entre 8 y 12 individuos con con palos y tijeras. Arrancaraon de todo y pintaron en un mural independentista "Esto es España". Varios individuos han sido identificados como Guardia Civil de Olesa de Montserrat.
A la Costa Brava s'han atrapat in fraganti més d'una vegada, guÀrdia civils i militars de Sant Climent
CDR SABADELL Escola Nostra Llar L'1 d'octubre NO VAN PASSAR
Cadaqués
Salt, convocatòria anti tabàrnia
Detingut per tallar les vies (érem 10.000)
Suport al detingut
Mural a sota les vies del tren a Girona
Suport al tuitaire Joan Mangues
Mataró: estesa de tovalloles en forma de creu i policia local registrant maleters buscant creus
Adéu Rajoy
1.000 persones donant suport als presos al castell de Torroella de Montgrí
Subscriure's a:
Missatges (Atom)