dissabte, 1 de març del 2025

Què és l'acceleracionisme? Ens ho explica aquest vídeo

 



Resum dels 23 minuts

El vídeo explora la possibilitat de la fi del capitalisme, analitzant diferents perspectives.
Es debat si el sistema col·lapsarà per les seves pròpies contradiccions internes (explotació, desigualtat, automatització), si es transformarà en una cosa irreconeixible, o si fins i tot la seva acceleració el portarà a un punt de ruptura.
S'esmenten diferents pensadors com Marx, Nietzsche, Fisher, Land, i d'altres que aporten diferents enfocaments al tema. La discussió se centra en la possibilitat de l'acceleracionisme, tant en la versió utòpica com en la distòpica, i la necessitat d'imaginar alternatives al capitalisme abans del seu eventual col·lapse. El vídeo conclou emfatitzant la importància de reflexionar sobre quin tipus de món volem construir després del capitalisme, si és que aquest arriba al final.




Highlights

El capitalisme com a màquina autodestructiva
El vídeo argumenta que el capitalisme, a través de la seva pròpia lògica de creixement infinit, podria estar cavant la seva pròpia tomba.
L'automatització i la tecnologia, inicialment vistes com a motors d'expansió, en podrien provocar l'obsolescència.

Realisme capitalista vs. acceleracionisme
Es contraposen dues visions: el realisme capitalista, que considera el capitalisme com un sistema inamovible, i l'acceleracionisme, que proposa accelerar la lògica capitalista fins al punt de ruptura. Aquest últim es divideix en dues vessants: una utòpica i una altra distòpica.



El rol de la tecnologia
La tecnologia es presenta com una arma de doble tall. Pot ser la força que acceleri el col·lapse del capitalisme en fer obsolet el treball humà, o pot ser l'eina que permeti la creació d'un nou sistema postcapitalista.

Més enllà del capitalisme: Utopia o distòpia?
S'exploren dos possibles futurs postcapitalistes: un futur utòpic on la tecnologia allibera la humanitat del treball i la desigualtat, i un futur distòpic dominat per la intel·ligència artificial i les corporacions, on els humans són irrellevants.

La necessitat d'imaginar alternatives
El vídeo emfatitza la importància d'imaginar i de construir alternatives al capitalisme.
S'argumenta que la simple acceleració del sistema sense una visió de futur podria resultar en un col·lapse catastròfic.



L'explicació de ChatGPT

L'acceleracionisme és una teoria filosòfica i política que defensa que els processos de canvi tecnològic, econòmic i social haurien de ser accelerats en lloc de frenats. La idea bàsica és que només portant els sistemes actuals als seus límits es poden generar transformacions radicals.

Tipus principals d'acceleracionisme

🔴 Acceleracionisme d'esquerres (Left Accelerationism)

  • Proposa aprofitar la tecnologia i la innovació per superar el capitalisme i construir una societat postcapitalista.
  • Defensat per autors com Nick Srnicek i Alex Williams, que en el seu manifest Inventing the Future (2015) proposen automatització i renda bàsica universal per alliberar la humanitat del treball explotador.

🔵 Acceleracionisme de dretes (Right Accelerationism)

  • Aposta per accelerar el capitalisme i la tecnologia sense restriccions, assumint que això generarà una evolució inevitable de la societat.
  • Relacionat amb pensadors com Nick Land, que vincula l’acceleració amb un futur dominat per la intel·ligència artificial i la fusió entre humans i màquines.

Neoreaccionarisme (NRx)

  • Una versió extrema de l’acceleracionisme de dretes que vol desmantellar la democràcia i tornar a sistemes més autoritaris.
  • Inspirat en teories de Curtis Yarvin (Mencius Moldbug) i altres autors que critiquen el liberalisme i defensen el govern de tecnòcrates o empreses.

Influència i Debat

L'acceleracionisme ha estat molt debatut perquè pot ser vist tant com una estratègia radical per millorar el món com una justificació per deixar que el caos s'apoderi de tot. Alguns el consideren una resposta a la crisi del capitalisme i el canvi tecnològic, mentre que d'altres ho veuen com una ideologia perillosa.

Recordem qui és en Chris Martenson i el seu Crash Course





Qui és Chris Martenson?

Chris Martenson és un analista econòmic, bioquímic i futurista conegut pels seus estudis sobre economia, energia i medi ambient. Va obtenir un doctorat en neurotoxicolgia i un MBA en finances, i amb el temps va deixar el món corporatiu per dedicar-se a analitzar els grans desafiaments econòmics i energètics del futur.

Què és The Crash Course?

The Crash Course és un conjunt de vídeos i un llibre on Martenson explica com les economies modernes són insostenibles a causa de tres grans factors interconnectats:

  1. Economia 

    • La societat està basada en un sistema de deute creixent que depèn d’un creixement econòmic infinit.
    • La impressió de diners (money printing) i la creació de crèdit artificial per part dels bancs centrals estan generant bombolles financeres.
  2. Energia 

    • L’economia global es basa en el petroli barat, però l’extracció està arribant als seus límits (peakoil o pic del petroli).
    • La transició a fonts d’energia alternatives no serà suficient per mantenir el mateix nivell de creixement i consum.
  3. Medi ambient 

    • L’esgotament dels recursos naturals (aigua, terres cultivables, boscos) i el canvi climàtic posen en risc l’estabilitat de la civilització moderna.

Conclusió de The Crash Course

Martenson argumenta que la societat moderna està en una trajectòria insostenible i que ens dirigim cap a un punt de col·lapse o transformació. La seva proposta és preparar-se per a una societat més resilient i autosuficient, promovent:
0
✔ Menys dependència del sistema financer tradicional
✔ Inversions en recursos físics (com terra i or)
✔ Comunitats més autosuficients
✔ Una mentalitat d’adaptació als canvis

Per què és important?

Molts consideren The Crash Course una guia essencial per entendre els riscos sistèmics del món modern. Tot i això, també ha estat criticat per tenir un to massa catastròfic o apocalíptic.

Si t’interessen aquests temes, pots trobar la sèrie de vídeos gratuïta al seu web Peak Prosperity i el seu llibre The Crash Course: The Unsustainable Future of Our Economy, Energy, and Environment

Qui és Richard Heinberg ? Peak everything



Wikipedia

Richard Heinberg és un escriptor, educador i expert en energia conegut principalment pels seus treballs sobre el pic del petroli, la transició energètica i la sostenibilitat. És un dels investigadors principals del, un grup de reflexió que analitza els reptes de l'esgotament dels combustibles fòssils i el canvi climàtic.

Principals idees i contribucions

  1. El pic del petroli

    • Heinberg ha estat una de les veus més destacades en la divulgació del concepte del peak oil (el punt màxim d'extracció de petroli abans que comenci a disminuir de manera irreversible).
    • Argumenta que la nostra societat depèn massa dels combustibles fòssils i que hauríem de preparar-nos per a una transició energètica urgent.
  2. Crítica al creixement il·limitat

    • Sosté que l'economia global està basada en el supòsit erroni que el creixement pot ser infinit en un planeta amb recursos finits.
    • Promou models econòmics alternatius basats en la resiliència, la descentralització i el decreixement.
  3. Obres destacades

    • The Party’s Over (2003) → Un dels seus llibres més coneguts sobre el pic del petroli.
    • Power: Limits and Prospects for Human Survival (2021) → Explora com el poder (tant físic com polític) ha modelat la història humana i com la transició energètica determinarà el nostre futur.
    • Our Renewable Future (2016, amb David Fridley) → Analitza les possibilitats i limitacions d’una societat 100% basada en energies renovables.
  4. Visió del futur

    • Defensa una transició cap a societats més petites, sostenibles i autosuficients, amb menys dependència de recursos externs.
    • Insisteix en la necessitat d’un canvi de mentalitat per adaptar-nos a un món amb menys energia disponible.



Kurt Vonnegut i la seva interpretació de les arts



Dedica't a les arts. No és cap broma.
Les arts no són una manera de guanyar-se la vida.
Són una manera molt humana de fer la vida més suportable.
Practicar un art, per molt bé o malament que ho facis,
és una manera de fer créixer la teva ànima.

Per l'amor de Déu, canta a la dutxa.
Balla amb la ràdio. Explica històries.
Escriu un poema per a un amic, encara que sigui dolent.
Fes-ho tan bé com puguis.

Rebràs una recompensa enorme.
Hauràs creat alguna cosa.

Kurt Vonnegut

Sí! Kurt Vonnegut (1922-2007) va ser un escriptor i assagista nord-americà, conegut sobretot per les seves novel·les de ciència-ficció satírica i humor negre. La seva obra solia combinar elements d'ironia, crítica social i reflexió filosòfica sobre la condició humana.

Alguns punts destacats sobre Vonnegut:

  • Obra més famosa: Slaughterhouse-Five (Escorxador-5, 1969), una novel·la basada en la seva pròpia experiència com a presoner de guerra durant la Segona Guerra Mundial, quan va sobreviure al bombardeig de Dresden.
  • Estil únic: Barrejant ciència-ficció, absurd i crítica política, Vonnegut escrivia amb un estil desenfadat però profund.
  • Temes recurrents: La guerra, la tecnologia, el lliure albir, l’absurd de la vida moderna i la naturalesa humana.
  • Frases icòniques: Sovint feia servir la frase "So it goes" ("Així va la cosa") quan parlava de la mort o de la fatalitat.

Era un autor provocador i humanista, i les seves obres encara avui són molt llegides i estudiades.

 

dimecres, 19 de febrer del 2025

Les 50 millors pelis del 2023 segons Sensacine


 
50. Beau tiene miedo. 49. Asedio. Prime 95 min 48. Sisu. Movistar + 47. Mi nombre es Alfred Hitchcock. M+ 46. Nimona. Netflix 45. La espera. Filmin. 5,8. 100 min 44. Maestro. 43. Godzilla minus one. 42. Dungeons and Dragons. 41. Creatura. Filmin 6,5. 112 min 40. Llaman a la puerta. 39. The first slam dunk. 38. Napoleón. 37. Robot dreams. Filmin 36. Skinamarink. Filmin. 4,4 100 min 35. Un amor. 34. MI:Sentencia mortal. 33. Saint Omer. Filmin 6,5 122 min 32. No tengas miedo. Prime 5,6 88 min 31. Air. Prime 6,7 122 min 30. Las estrellas al mediodia. 29. El asesino. 28. La sociedad de la nieve. 27. Los Fabelman. 26. Asteroid City. M+ 25. Anatomía de una caida. Filmin 7,1 150 min 24. El conde. 6,2 Netflix 23. La belleza y el dolor. Filmin 7,0 113 min 22. Almas en pena de Inisherin. 21. El sol del futuro. Filmin + 6,4 91 min 20. Piscina infinita. 19. Spiderman : Cruzando el multiverso. 18. El club de las luchadoras. 17. The quiet girl. 16. Suzume. Netflix 7,1 15. Babylon. Prime 14. Tár. 13. Godland. 12. Los delincuentes. 11. Barbie. 10. Oppenheimer. 09. Vidas pasadas. 08. Falcon Lake. Filmin. 6,6 100 min 07. Decision to leave. 06. El chico y la garza. 05. Trenque Lauquen. 04. John Wick 4. 03. Los asesinos de la luna. 02. Cerrar los ojos. Filmin + 6,7 169 min 01. Fallen leaves.
N'he vist 13 Disponible a alguna de les plataformes que tinc (10) Hauré de pagar per a veure-les (4)

diumenge, 16 de febrer del 2025

Vídeos vistos i que trobo interessants (2025-02-09)

 És el primer cop que veig un vídeo de la famosa Gata de Shroedinger,


Ens estem tornant estúpids?




Vaig veure la peli i necessitava saber-ne més coses




Les sèries volen modificar-nos el nostre pensament? Doncs, sí.



Si us agrada el cinema, segur que heu vist alguna peli produïda per A24.
Chinaski, amb pocs subscriptors però molta passió ens en fa cinc cèntims.



És nostàlgia? segurament, però els 80s i 90s van ser uns anys intensos pels qui els vam viure.



Preguntes que ens hem de fer sovint: la mort cultural és per culpa de l'addicció a l'entreteniment?








És un súpertema de Pink Martini i surt a la segona part de The White Lotus






Una societat pot col·lapsar abruptament?



Cinema i música: les 30 millors bandes sonores


Vídeos que he vist aquesta setmana i trobo interessants (2025-02-16)

No sé si ho faré cada setmana però començaré avui, diumenge 16 de febrer del 2025 ianiré fins a principis de febrer.
I precisament el darrer que he vist és aquest de Café Kyoto (414K) sobre un concepte que no coneixia: la Hiperstició i amb 22k visualitzacions en 16 hores


 
Andrés Caramés és un eu a tenir en compte per entendre com funciona el món. Amb només una vintena de programes setmanals d'una hora aproximada de durada i una 18k subscriptors, està creixent molt ràpid. Molt crític amb els polítics i les elits governants. Però no us preocupeu que no es tracta de cap personatge que es prepari per fer un salt a la política com ja van fer Ada Colau, Pablo Iglesias, etc.
Parla sense embuts i clar i català (bé, de fet parla en castellà perquè és mig gallec i anglès)


Sensacine és un referent dins del món del cinema. Van directes i diuen les coses sense complexos. En aquest vídeo repassen les 50 millors pelis del 2024.



De les 200 peces, potser en descartaria 3 o 4 però totes són dignes de ser en aquesta llista.




Carlos Santana o DotCSV és un referent en la difusió de l'IA en l'entorn hispanoparlant. Parla clar i és molt didàctic.



Colectivo Burbuja són molt crítics amb les esquerres i sobretot, les dretes. En aquest cas, parlen de la guerra de minerals i el paper de les antigues colònies a l'Àfrica. Sempre hi aprenc alguna cosa.



Una de les cançons més importants del pop: Billie Jean. La seva història i creació.



Joel Joan, l'enfant terrible del teatre català parla sense embuts de com veu TV3, els Gaudí, etc.



Un viatge als darrers 25 anys del cinema




USAID, l'entitat nordamericana que ajudava a fer caure els règims no afins a EE.UU.




dissabte, 15 de febrer del 2025

Les 50 millors pelis del 2024 segons SensaCine





03:30 50. EL ÚLTIMO LATE NIGHT de Cameron Cairnes y Colin Cairnes (Late Night with the Devil, 2023) 04:10 49. LOS DESTELLOS de Pilar Palomero (2024) 04:54 48. BLITZ de Steve McQueen (2024) 5,7 AppleTV 05:35 47. MONKEY MAN de Dev Patel (2024) 6,1 06:23 46. STOPMOTION de Robert Morgan (2023) 07:13 45. HORIZON: AN AMERICAN SAGA - CAPÍTULO 1 de Kevin Costner (Horizon: An American Saga - Chapter 1, 2024) 08:04 44. ROBOT SALVAJE de Chris Sanders (The Wild Robot, 2024) 7,6 08:53 43. BIKERIDERS. LA LEY DEL ASFALTO de Jeff Nichols (The Bikeriders, 2023) 6,3 116 min 09:50 42. EL CLAN DE HIERRO de Sean Durkin (The Iron Claw, 2023) 10:45 41. CLOUD de Kiyoshi Kurosawa (Kuraudo, 2024) 11:50 40. ALIEN: ROMULUS de Fede Alvarez (2024) 12:47 39. VOLVERÉIS de Jonás Trueba (2024) 13:34 38. FURIOSA: DE LA SAGA MAD MAX de George Miller (Furiosa: A Mad Max Saga, 2024) 14:33 37. EL BRILLO DE LA TELEVISIÓN de Jane Schoenbrun (I Saw the TV Glow, 2024) 15:29 36. LOS INDESEABLES de Ladj Ly (Bâtiment 5, 2023) Filmin 101 minuts 16:24 35. KILL de Nikhil Nagesh Bhat (2023) 17:19 34. TRANSFORMERS ONE de Josh Cooley (2024) 18:17 33. EL CONDE DE MONTECRISTO de Alexandre de La Patèlliere y Matthieu Delaporte (Le comte de Monte-Cristo, 2024) 19:14 32. HASTA EL FIN DEL MUNDO de Viggo Mortensen (The Dead Don’t Hurt, 2023) 20:10 31. MADE IN ENGLAND: THE FILMS OF POWELL AND PRESSBURGER de David Hinton (2024) 7,6 Filmin 131 min 21:21 30. SATURDAY NIGHT de Jason Reitman (2024) 22:20 29. PERFECT DAYS de Wim Wenders (2023) 23:26 28. DE NATURALEZA VIOLENTA de Chris Nash (In a Violent Nature, 2024) 24:37 27. THE SWEET EAST de Sean Price Williams (2023) 6,2 Filmin 104 min 25:34 26. LA ESTRELLA AZUL de Javier Macipe (2024) 26:42 25. JOKER: FOLIE À DEUX de Todd Phillips (2024) 27:59 24. SANGRE EN LOS LABIOS de Rose Glass (Love Lies Bleeding, 2024) 29:05 23. NOSFERATU de Robert Eggers (2024) 30:12 22. DUNE: PARTE DOS de Denis Villeneuve (Dune: Part Two, 2024) 31:28 21. CIVIL WAR de Alex Garland (2024) 32:35 20. EL CIELO ROJO de Christian Petzold (Roter Himmel, 2023) 34:01 19. LA PRIMERA PROFECÍA de Arkasha Stevenson (The First Omen, 2024) 35:13 18. EL MAL NO EXISTE de Ryusuke Hamaguchi (Aku wa sonzai shinai, 2023) 36:16 17. JURADO Nº2 de Clint Eastwood (Juror #2, 2024) 37:32 16. CÓNCLAVE de Edward Berger (Conclave, 2024) 38:29 15. EMILIA PÉREZ de Jacques Audiard (2024) 39:29 14. LA ZONA DE INTERÉS de Jonathan Glazer (The Zone of Interest, 2023) 40:47 13. LONGLEGS de Osgood Perkins (2024) 42:06 12. DREAM SCENARIO de Kristoffer Borgli (2023) 43:13 11. CUANDO ACECHA LA MALDAD de Demián Rugna (2023) 44:21 10. LA BESTIA de Bertrand Bonello (La bête, 2023) 45:34 9. HERE de Robert Zemeckis (2024) 46:53 8. LOS QUE SE QUEDAN de Alexander Payne (The Holdovers, 2023) 48:07 7. BIRD de Andrea Arnold (2024) 49:50 6. SEGUNDO PREMIO de Isaki Lacuesta y Pol Rodríguez (2024) 51:29 5. RIVALES de Luca Guadagnino (Challengers, 2024) 6,3 Prime 131 min 52:59 4. POBRES CRIATURAS de Yorgos Lanthimos (Poor Things, 2023) 54:37 3. LA SUSTANCIA de Coralie Fargeat (The Substance, 2024) 56:17 2. LA QUIMERA de Alice Rohrwacher (La chimera, 2023) 6,9 Filmin 130 min 57:48 1. ANORA de Sean Baker (2024) Filmin

N'he vist 18 (3 al cinema i 15 a les plataformes, principalment Filmin) Disponible a alguna de les plataformes que tinc (7) Hauré de pagar per a veure-les (8) De les 15 que he vist, la meva llista seria:
1-Los que se quedan 2-Civil War 3-Cónclave 4-El mal no existe 5-Pobres criaturas
6-La Sustancia 7-El cielo rojo 8-La estrella azul 9-El último late show 10-Cuando acecha la maldad 11-Zona de interés Prescindibles (per a mi) Alien Romulus Volveréis Joker 2 Hasta el fin del mundo Horizon

Les millors pel·lícules del 2024 segons Cahiers du cinema

 

Llista de les millors pel·lícules del 2024 segons Cahiers du cinema

Cahiers du cinema és una prestigiosa revista especialitzada en Cinema.
Cada any fa una llista de les que considera millors pel·lícules. FilmAffinity les ha llistat aquí





D'aquestes 10 només n'he vist 3: 

4-La zona de interés
7-El mal no existe
10-Volveréis

La 7 és la que em va agradar més, pel ritme, la història, els personatges i la música. Té un final que no t'esperes.
la 10, Volveréis no em va agradar gens. De fet, li posen un 5. No sé què li veuen. 
La 4, La zona de interés es un film inquietant, la vida quotidiana d'una família que viu a tocar el camp de concentració. De fet, el pare és el màxim responsable del camp.




Josep Maria Carreras i Dexeus, el pilot català que va transportar Churchill

En un excel·lent article de Martí Crespo a Vilaweb he descobert la figura de Josep Maria Carreras i Dexeus (1906-1982), pioner de l’aviació catalana a la dècada de 1920 i del seu paper destacat a la segona guerra mundial.



Al Regne Unit, la participació de les forces armades britàniques en la Segona Guerra Mundial ha estat molt estudiada, però el llibre Churchill’s Spaniards de Séan F. Scullion, publicat al setembre de 2024, va generar interès en tractar un tema poc conegut: la incorporació de republicans exiliats de la repressió franquista a l’exèrcit britànic per combatre el nazisme. L’obra s’inspira en Els catalans de Churchill (1989) del periodista Daniel Arasa i Favà.

Entre els protagonistes destacats, sobresurt Josep Maria Carreras i Dexeus (1906-1982), pioner de l’aviació catalana. Exiliat a Anglaterra amb la seva dona, l’aviadora Mari Pepa Colomer, va esdevenir un dels pilots de confiança de Winston Churchill durant la guerra.

Carreras, fill de Rosa Dexeus Font i de Ricard Carreras Valls, es va formar al Col·legi Alemany de Barcelona, on va aprendre idiomes i va començar la seva passió per l’aviació.
Amb només setze anys ja era soci de la Penya de l’Aire,
i el 1927 va obtenir el títol de pilot civil.
El 1933 va esdevenir pilot comercial i, amb la República, va viure una carrera brillant: va traslladar puntualment el president Francesc Macià i,
el 1935, com a director de la Cooperativa de Treball Aeri, va completar la primera volta aèria de la península ibèrica en 15 hores i 19 minuts.

El gener de 1936 va protagonitzar un destacat vol fins a Guinea Equatorial, conegut com el gran vol de l’aviació catalana, acompanyat pel mecànic Llorenç Fornés i el matrimoni Joan Jové i Teresa Ràfols. Després de recórrer 5.800 quilòmetres amb diverses escales, va aterrar a Bata, on va ser rebut amb gran expectació.

Amb l’esclat de la Guerra Civil, va ser mobilitzat per l’exèrcit republicà, participant com a instructor de pilots i en missions de bombardament i vols secrets, transportant líders polítics i militars.
El novembre de 1938, va traslladar la delegació republicana als funerals de Kemal Atatürk a Turquia, malgrat l’amenaça de l’aviació feixista. També va pilotar missions per evacuar republicans cap a França.

Exiliat a Tolosa el febrer de 1939, Carreras i la seva esposa, Mari Pepa Colomer, van optar per establir-se al Regne Unit. Allà, gràcies a una connexió prèvia amb Lord Beaverbrook, va ser contractat com a pilot personal d’aquest magnat, que després seria ministre d’Aviació de Churchill.

Amb l’inici de la Segona Guerra Mundial, Carreras es va unir a l’Air Transport Auxiliary (ATA) de la RAF, transportant centenars d’avions militars i formant pilots britànics.
Va destacar en el pont aeri entre els EUA i Anglaterra, pilotant personalment 82 hidroavions Catalina i 97 Sunderland, el 20% del total.

La seva experiència el va convertir en un dels pilots de confiança de Winston Churchill. Tot i el secretisme, se’l relaciona amb vols clau, com els de les conferències del Caire i Teheran (1943) i el viatge a Ialta (1945). També va pilotar el retorn de la delegació britànica de Potsdam a Anglaterra el 6 d’agost de 1945.

Conferència de Ialta (1945)


Després de la clausura de l’ATA el 1945 va treballar com a pilot comercial a l’Argentina i l’Uruguai fins al 1948. Aquell any, l’aviació britànica el va reincorporar per participar en el pont aeri de Berlín i, posteriorment, als RAF Auxiliary Services, on va fer missions a Aden, Alemanya, França i Singapur.

A partir de 1955, desvinculat de l’àmbit militar, va treballar com a pilot per diverses companyies britàniques fins a la seva jubilació el 1975, quan va ser homenatjat pels seus companys. També va rebre, el 1953, la distinció de Membre de l’Orde de l’Imperi Britànic (MBE), el màxim reconeixement per als pilots de l’ATA.



Tot i haver viscut molts anys a Anglaterra, Carreras va morir d’un atac de cor el 20 d’agost de 1982 a Salou i fou enterrat a Reus, ciutat amb la qual mantenia vincles familiars. El 2013, el Centre d’Amics de Reus va demanar, a través de la revista Lo Nunci, que se li dediqués un carrer per la seva contribució a la projecció del Camp d’Aviació de Reus. L’any següent, el 2014, se li va dedicar una plaça al barri de Mas Carpa, esdevenint l’únic pilot de l’ATA amb un espai públic dedicat al món.

dissabte, 18 de gener del 2025

David Lynch: 1946 - 2025


Faltaven 4 perquè perquè fes 79 anys. 

Aquestes són les seves obres principals ordenades cronològicament. Les trobareu quasi totes a Filmin


1977 Cabeza borradora 6,7 Filmin (a partir del 24 de gener del 2025)


1980 L'home elefant 8,1 Filmin - Prime

Basat en un fet real

6 premis i 27 nominacions


1984 Dune 6,3 Movistar+

1 premi i 5 nominacions


1986 Blue Velvet 7,4 Filmin

15 premis i 30 nominacions

https://www.filmaffinity.com/es/film669035.html


1990 Twin Peaks 7,9

2 temporades de 15 episodis


El compositor Angelo Badalamenti explica com va compondre en directe el tema principal

de Twin Peaks mentre en David Lynch li explicava què passava. Tot d'una tirada.

https://twitter.com/ATRightMovies/status/1858495875091185748


1990 Corazón salvaje 6,9 Filmin

2 premis i 6 nominacions


1997 Carretera perdida 7,4 Filmin (a partir del 24 de gener del 2025)


1999 Una historia verdadera 7,8

Basada en un fet real.
        4 premis i 22 nominacions


2001 Mulholland Drive 7,1 Filmin - Prime

14 premis i 38 nominacions

Considerada com una de les millors pel·lícules del segle XXI


2006 Inland Empire 6,3 Filmin - Prime

dissabte, 11 de gener del 2025

Colectivo Burbuja amb Antonio Turiel i Antonio Aretxabala (gener 2025)

 


Colectivo Burbuja és dels pocs canals de YouTube crític amb la política, el canvi climàtic, crisi energètica, etc.
En aquesta episodi hi participen Antonio Turiel, Antonio Aretxabala i el presentador Carlos Barba


Li hem demanat a ChatGPT que ens en faci un resum i ho ha fet molt bé:

Aquest fragment d'una entrevista amb Antonio Turiel discuteix els desafiaments climàtics i energètics, criticant el tecnooptimisme i la manca de planificació democràtica en les solucions proposades. Turiel argumenta que un descens inevitable a l'energia i els materials requereix una planificació radicalment democràtica, prioritzant el benestar humà bàsic sobre el creixement econòmic. Es critica l'ecofeixisme, la manipulació de la informació i les mesures regressives que exacerben les desigualtats. L'autor advoca per solucions complementàries i sostenibles, com ara el transport ferroviari i la navegació a vela, reconeixent la necessitat d'una reconversió industrial i d'un canvi en el model de consum.


RESUM

🌍 El canvi climàtic com a fet físic innegable:
Turiel emfatitza que el canvi climàtic és un fet físic ineludible, igual que la gravetat, i que les mesures per combatre'l són el que ha de ser discutit, no el fenomen en si.

😡 Crítica al tecnooptimisme i la manca de planificació:
Es rebutja la idea d'una solució tecnològica màgica que resolgui tots els problemes, advocant per una planificació democràtica que consideri l'escassetat de recursos i la necessitat d'un repartiment equitatiu.

🏛️ Necessitat d'una democràcia radical:
Turiel defensa un sistema radicalment democràtic per abordar el descens energètic i material, prioritzant el benestar de les persones i la planificació sobre el lliure mercat.

⚠️ L'engany i la crisi social:
Es denuncia la sensació d'engany públic a causa de les mesures injustes i ineficaces implementades sota l'excusa de la transició energètica, cosa que porta al negacionisme i al descrèdit de la ciència.

💡 Propostes de solucions complementàries:
S'esmenten alternatives com la revitalització del ferrocarril, la navegació a vela i l'aprofitament d'energies renovables locals com a solucions complementàries per a un futur de menor consum energètic.