Què és la Causa Justa? (article de Josep Costa 2016)

Josep Costa, actual vicepresident del Parlament, ja en parlava al 2016 en aquest article de ElPuntAvui

OPINIÓ

LLETRAT I PROFESSOR ASSOCIAT DE TEORIA POLÍTICA A LA UPC17 març 2016 

“Al meu parer, la idea de tornar al referèndum només té força
per legitimar la via unilateral si es planteja com un moviment tàctic"

Sense un referèndum oficial pactat, la legitimitat de la ruptura no s'aconsegueix amb debats percentuals amb els mateixos que han vetat aquest referèndum.
Però la negació, bloqueig i/o boicot del referèndum sí que pot ser un argument de legitimitat democràtica que contribueixi al mateix temps a construir la causa justa i a deslegitimar políticament l'unionisme.

Perquè és impossible que un estat pugui sostenir el suport i el consentiment dels governats a l'statu quo sobre la base de negar-los el dret a votar.En definitiva, pareix que l'Estat ha caigut en el parany plebliscitari de pensar que impedint el referèndum deslegitima la causa de la secessió, quan en realitat fa tot el contrari: eixampla el camí de la causa justa.

Què és la Causa Justa?

Darrerament se'n comença a parlar. Però qui darrerament ho explica més bé és Ramir De Porrata, en aquest fil (emprenedor català i tuitaire amb 57.000 seguidors)

1) El passat 4 de setembre, el President Torra va donar una conferència titulada "El nostre moment".

En aquesta conferència, el President Torra va citar 6 cops "la causa justa".

I aquesta apel·lació a "la causa justa" és especialment important.
Per què?

2) El dret a la independència, segons els experts internacionals, es justifica de tres maneres diferents:

3)
- Nació: ser una nació dóna dret a tenir un Estat
- Democràcia: tenir una majoria a favor d'esdevenir un Estat, legitima esdevenir-ho
- Causa justa: patir determinades injustícies justifica esdevenir un Estat

4) La primera justificació per a esdevenir un Estat, el fet de ser una nació, ha estat un clam permanent de Catalunya, a través del Parlament.

I l'Estat sempre ho ha rebutjat perquè sap que això donaria automàticament dret a la secessió.

5) Recordem que el preàmbul de l'Estatut de Catalunya especifica que el Parlament de Catalunya reconeix a Catalunya com a nació. 

Però el TC va deixar clar en la seva sentència que el terme "nació" recollit a l'Estatut no tenia eficàcia jurídica.

6) És per aquest motiu que el Ministre Borrell, que va declarar recentment que Catalunya és una nació a una entrevista amb la BBC, va haver de desmentir-ho a corre-cuita argumentant que es referia a "nació cultural".
7) El motiu: reconèixer Catalunya com a nació, dóna a Catalunya el dret a tenir el seu propi Estat.

Els poders de l'Estat van tocar el crostó al senyor Borrell, i aquest va haver de desmentir les seves pròpies paraules.

8) La segona justificació és tenir una majoria a favor d'esdevenir un Estat.

Si Catalunya demostra que la majoria dels votants estan a favor de la independència, això justifica assolir-la.

9) És per aquest motiu que l'Estat va utilitzar la força l'1-O. 

No podien permetre que es constatés que hi ha aquesta majoria, perquè això donaria automàticament dret a fer efectiva la República Catalana.


10) Aconseguir aquesta majoria en un referèndum pactat i vinculant és el camí idoni per fer efectiva la República, perquè és un camí pactat i sense repressió, presons ni exili.


11) Aquest camí, el d'un nou referèndum, és el pla "A" de JxC i d'ERC. 

És per això que el reclamen constantment al govern del PSOE.

Però no és l'únic camí. 
N'hi ha un altre.

12) La tercera justificació per ser un Estat independent és la de "la causa justa".

Davant d'una situació d'injustícia, davant d'una vulneració de drets fonamentals, un poble té legitimitat per esdevenir un Estat.

13) Segons Allen Buchanan, la causa justa es pot produir quan hi ha:

- Vulneracions dels drets humans
- Annexió injusta
- Redistribució injusta
- Vulneració d'acords intraestatals


14) I és evident que en el cas català s'estan produint tres d'aquestes condicions:
- Vulneracions dels drets humans: presos polítics, prevaricació judicial, ...
- Redistribució injusta: dèficit fiscal de CAT
- Vulneració d'acords intraestatals: Estatut i invasió de competències

15) Però també s'està produint una vulneració de drets fonamentals quan s'impedeix al poble català votar el seu futur polític.

Impedint el referèndum de l'1-O amb la força, l'Estat va ampliar la capacitat de Catalunya per apel·lar a la causa justa.

16) Apel·lar a la causa justa és precisament el camí UNILATERAL cap a la República Catalana.
És a dir, el pla "B".

I aquest aspecte és fonamental, i no ha tingut la transcendència que es mereix després de la conferència del President Torra.

17) Textualment, el President va dir:

"Vivim sotmesos en un règim de discriminació i vulneració de drets que no ens deixa cap més sortida."

"Des del mes d’octubre passat no han fet res més sinó reforçar la legitimitat de la causa de la independència i de la República."

18) Fixem-nos també en la carta del Vicepresident Junqueras que ha estat publicada avui:
(16 de setembre del 2018)

"Si el govern espanyol manté el rebuig frontal no ja a pactar un referèndum,
sinó a parlar sobre aquesta opció, emprèn un camí que no té sortida".


19) "La negativa de l'Estat només podria acabar generant les condicions per a un nou 1 d'octubre".


20) És a dir, tant el President Torra com el Vicepresident Junqueras estan enviant aquest missatge a l'Estat espanyol:
"O us obriu a parlar d'un referèndum, el referèndum inevitable, o ampliareu la causa justa de CAT i tindrem la legitimitat internacional per tirar pel dret".

21) Com va explicar molt bé en @josepcosta:

"Si es boicoteja l'exercici del dret a decidir, es constitueix la causa justa per invocar el dret d'autodeterminació a nivell internacional".

22) Només cal que llegim la resolució 2625 de l'Assemblea General de les Nacions Unides:

23) "Todo Estado tiene el deber de abstenerse de recurrir a cualquier medida de fuerza que prive a los pueblos antes aludidos en la formulación de presente principio de su derecho a la libre determinación y a la libertad y a la independencia."

24) "En los actos que realicen y en la resistencia que opongan contra esas medidas de fuerza con el fin de ejercer su derecho a la libre determinación, tales pueblos podrán pedir y recibir apoyo de conformidad con los propósitos y principios de la Carta de las Naciones Unidas."

25) En definitiva, si l'Estat segueix bloquejant un referèndum sobre la independència de Catalunya, estarà tirant-se pedres sobre la seva teulada: només farà créixer la causa justa i la legitimitat internacional de Catalunya per fer efectiva la República Catalana.

26) Crec que aquesta estratègia és encertada: intentar la via pactada, i si l'Estat no s'hi avé i la Comunitat Internacional no força a l'Estat a fer un referèndum, seguir la via unilateral de forma pacífica i democràtica.

És a dir, un nou 1 d'octubre.


27) El passat Octubre els nostres dirigents van decidir no culminar la República.

La diferència és que ara, si arriba un nou "Octubre", ja tindrem prou "causa justa", prou legitimitat internacional i prou mentalitat col·lectiva com per culminar la República.

Preparem-nos.

ARTICLES RELACIONATS

Entrevista a Allen Buchanan (Vilaweb 3 d'octubre del 2018) Molt recomanable

L'Unilateral: Hi ha una causa justa per a la independència (4 octubre 2018)
e-notícies: Torra dice que hay una causa justa para la independencia (28 jul 2018)

Article a ElPuntAvui (2016) de Josep Costa

Cronologia: 4 imatges dels darrers dies

Vam votar, fem-ne via! (diumenge 7 d'octubre del 2018) cadena humana de Sant Julià de Ramis a Aiguaviva

Segons ElPuntAvui, ahir hi havia 3.600 persones apuntades de 16.000 que se'n necessiten

Apunta't



FONT: ElPuntAvui

GEMMA BUSQUETS - GIRONA

L’organització calcula que es necessiten 16.000 persones

L’ANC Gironès fa una crida a la mobilització per omplir aquest diumenge 7 d’octubre la cadena humana que a partir de les 17.14 h unirà Sant Julià de Ramis amb Aiguaviva. La iniciativa Fem-ne viaconsta de 27 trams de 500 metres cadascun i quan falten quatre dies per dur-la a terme tenen plens els dos trams inicials –comença al pavelló de Sant Julià i continua fins a la rotonda del carrer Major de Sarrià a l’ajuntament– i els dos finals –que s’inicia al quilòmetre 4,5 de la carretera de Santa Coloma fins a la plaça 1 d’Octubre, a Aiguaviva–. S’ha escollit com a punt d’origen de l’itinerari el pavelló de Sant Julià i com a punt d’arribada la plaça d’Aiguaviva perquè van ser llocs referents de les càrregues policials l’1 d’octubre a les comarques gironines. A banda de denunciar, un cop més, la brutal repressió policial de l’Estat espanyol, la iniciativa, una rèplica a escala gironina de la Via Catalana de la Diada del 2013, “vol reclamar que es faci efectiva la República guanyada a les urnes”.

L’organització ha calculat que es necessiten 16.000 persones per poder agermanar els quatre municipis (Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Girona, Vilablareix i Aiguaviva). De moment, hi ha inscrites 3.600 persones. Fonts de l’ANC Gironès confien que passats els actes de commemoració de l’1 d’octubre “els ànims continuïn amunt” i que augmenti el nombre d’inscripcions. Amb tot, fan una crida general, no només als veïns dels municipis gironins sinó també als de la Selva i el Pla de l’Estany, a afegir-se en uns trams determinats, i per extensió, també demanen la implicació de totes les comarques gironines.

Zones per reforçar

Demanen als participants que s’inscriguin per omplir especialment els trams centrals, del 16 –la carretera de Santa Coloma a la benzinera Cepsa– al 19 –a la mateixa carretera de Santa Coloma, des del dipòsit de la policia municipal a la rotonda del restaurant Temporada–. Aquests quatre trams estan pensats per als veïns de Fornells de la Selva, Salt, Quart, Llagostera, Cassà de la Selva, Bescanó i també per als veïns de la Selva i el Pla de l’Estany. A la web s’indiquen les zones d’aparcament i serveis que hi ha disponibles a cada tram per facilitar la mobilitat dels participants. Quant a la ciutat de Girona, si bé el centre està “força cobert”, entre el tram 10 i el 13 –que corresponen al carrers Santa Clara, Pompeu Fabra, Col·legi Verd i parc del Migdia– fa “falta fer un esforç” a l’entrada nord de la ciutat, concretament a partir del tram 3 –de Pont Major a la Riera de Can Camaret continuant per Pedret i fins al Cul de la Lleona–. L’ANC fa una crida als vilatans de Sant Gregori, Celrà, Bordils, Mollet i Flaçà per implicar-se en aquests trams. Per inscriure-s’hi cal entrar a la webgirona.assemblea.cat/cadena-humana-fem-ne-via .

La via gironina també implicarà les ràdios locals. Els participants hauran d’escoltar les diferents emissores municipals de Cassà, Llagostera, Celrà, Vilablareix, Sant Gregori, Sarrià i Salt per seguir les indicacions.

Un mando de la Policía confiesa que las telefónicas le suministraron datos de clientes sin orden judicial

ElDiario.es

El comisario Enrique García Castaño fue hasta febrero del pasado año el responsable de la unidad antiterrorista encargada de los sistemas de escucha y grabación, de captación de fuentes y de cualquier “encargo especial”, asignación ésta última asumida en el seno de la Policía a pesar de no ser oficial. García Castaño declaró el pasado 13 de julio como imputado por integrar la organización criminal del comisario José Manuel Villarejo y durante su comparecencia en la Audiencia Nacional aseguró que conseguía la titularidad de números de teléfono anónimos sin autorización judicial, a través de sus contactos en las compañías telefónicas.

García Castaño, conocido en la Policía como 'El Gordo', alude a investigaciones contra ETA, aunque su comentario no aclara que sean las únicas en las que ha actuado de esa manera. Lo que sí afirma es que actuaba inducido por jueces de la Audiencia Nacional, el tribunal ante el que declaraba por haber vendido presuntamente ese y otro tipo de información confidencial a su colega Villarejo. Por primera vez, y en sede judicial, un mando policial reconoce este tipo de práctica ilegal para el asombro del fiscal Anticorrupción que le interroga. Tras la declaración, el juez De Egea lo dejó en libertad con medidas cautelares.

En un punto del interrogatorio, el fiscal Miguel Serrano pregunta a García Castaño por las peticiones de titularidad de teléfono que el comisario Villarejo hacía al exjefe de la Unidad Central de Apoyo Operativo (UCAO) y que éste obtenía sin orden del juzgado. Lo que sigue es la respuesta del comisario imputado, adelantada por el diario Abc: “No se hacía con mandamiento judicial. La forma de trabajo que hay aquí, en la Comisaría General de Información, en otros muchos lados; y en esta casa, en la Audiencia Nacional... si cada vez que yo pido un titular de un telefóno, hablando de ETA, por ejemplo, que aparece en un listado de 20 teléfonos (…), eso ha pasado… y yo llamo a la compañía, y la compañía a través de el amigo de la compañía te lo da, aquí se acepta. Si vengo aquí, los propios jueces me dicen: “Enrique, ¿tú no tienes capacidad acceso con el trabajo que tú haces para pedirlo y no venir aquí a jodernos?”.

La respuesta provoca que el fiscal Serrano pida una aclaración. “¿Está usted diciendo que la Audiencia Nacional consentía atajos?”. Y el comisario contesta: “Yo no digo que consintiera atajos, si no lo que me decían los jueces”. En ese punto, según señalan a eldiario.es fuentes jurídicas, el magistrado de Egea pide al fiscal que se circunscriba a la investigación y pase a otro punto del interrogatorio. El representante del Ministerio Público lo hace, no sin antes advertir que ha sido el imputado quien ha introducido la cuestión de la relación con las compañías telefónicas y el conocimiento de las irregularidades por parte de los jueces de la Audiencia Nacional.

Comisarios en el Ibex

Los puestos de jefe de seguridad de las grandes compañías del Ibex han estado tradicionalmente copados por comisarios en excedencia, que se pasan a la empresa privada con suculentas ofertas económicas. Pasa en todos los grandes bancos, en las constructoras y también en las compañías de telecomunicaciones. eldiario.es se ha puesto en contacto con las tres grandes operadoras telefónicas del país, que han negado cualquier práctica fuera de la legalidad, también la que describe García Castaño, tanto en el pasado como en la actualidad. La Dirección General de la Policía prefirió guardar silencio por existir una investigación judicial abierta.

Las grabaciones que han provocado la imputación de Enrique García Castaño en una causa separada de la Operación Tándem fueron halladas en el domicilio de Villarejo durante su detención en noviembre pasado. Se remontan a 2005 y en ellas ambos policías parecen negociar la entrega de cantidades económicas. La Fiscalía cree que uno suministraba información confidencial de ciudadanos, a las que tenía acceso en función de su cargo, y que el otro pagaba por utilizarlas en los dosieres que luego vendía a particulares a precios estratosféricos.

‘El Gordo’ fue detenido el 11 de julio pasado. Dos días después pasó a disposición judicial y aseguró ante el juez que, en realidad, él y Villarejo hablaban de las cantidades que éste último prestaba a la Policía para pagar a confidentes. García Castaño asegura que de esa práctica sabían sus superiores en la Comisaría General de Información y los directores adjuntos operativos, el uniformado de mayor poder en la Policía.

La detención del histórico comisario García Castaño cayó como una bomba en el seno de la Policía y provocó otro enfrentamiento entre el juez de refuerzo del Juzgado de Instrucción número 6, Diego de Egea, y los fiscales Anticorrupción. De Egea se opuso al arresto y prefería simplemente citar como imputado a García Castaño. La detención se produjo así por orden de la Fiscalía, que en compañía de agentes de Asuntos Internos registraron su domicilio.

Los fiscales Serrano e Ignacio Stampa solicitaron prisión incondicional, pero De Egea dejó en libertad a García Castaño con medidas cautelares. Además, rechazó que Big, como había bautizado Villarejo al archivo referente a su colega 'El Gordo', fuera una pieza separada de Tándem y ordenó una investigación aparte. 

Un hilo para investigaciones interminables

Fuentes de la lucha antiterrorista explican la utilidad de una práctica como la que describe García Castaño en su declaración. En un registro pueden incautarse agendas de teléfono o anotaciones sin que se conozca quién es el titular de la línea anotada. También ocurre que un investigado, al que se le tiene intervenido el teléfono con autorización judicial, llame a otras personas desconocidas que son relevantes para las pesquisas. En ese punto habría entrado la práctica ilegal de la que habla el comisario.

Las grabaciones realizadas por Villarejo durante décadas mantienen en vilo a destacados miembros de la clase política, empresarial y del estamento jurídico. Desde la detención del policía en noviembre, distintas instituciones del Estado se han visto afectadas por las revelaciones que guardan los archivos del comisario.

Las confesiones que aparecen de la examante del rey Corinna Zu Sayn Wittgenstein motivaron la apertura de una pieza separada que ya ha sido archivada. En esos audios, la comisionista alemana acusa al rey de participar en actividades sospechosas de constituir cohecho y blanqueo de capitales, entre otros posible delitos. La pieza fue archivada por el juez, con acuerdo de Anticorrupción, por la debilidad de los indicios y la inviolabilidad que cubre al rey emérito por los hechos ocurridos antes de su abdicación. La acusación popular, que ejerce Podemos, ha recurrido dicho archivo. 

Arenys de Munt. Avui fa 9 anys del 13 de setembre de 2009

https://twitter.com/jaumeclotet/status/1040176001148506112 El 13 de setembre de 2009, avui fa nou anys, es va celebrar la primera consulta sobre la independència a Arenys de Munt. Gràcies Arenys, contigo empezó todo.
WIKIPEDIA

Neix l'associació Prou Repressió Política (Tamara Carrasco)

L’associació Prou Repressió Política va dirigida a totes aquelles persones que estiguin patint la repressió de l’estat espanyol per la seva ideologia política i per exercir els seus drets de manifestació i/o expressió dintre del marc del procés sobiranista català.



 

Només ens quedarà la veritat (Borja Vilallonga: 3 de setembre del 2018 )

FONT: Blog de Borja Vilallonga
3 de setembre del 2018

Rebo un missatge d’un amic: «Has d’explicar tota la veritat. No et pots quedar només amb aquesta captura de pantalla d’una conversa amb en Quim Torra. Si no ho fas la gent es pensarà que ho has fet per despit d’un unfollow.» 

La publicació d’una captura de pantalla d’una conversa entre en Quim Torra i jo del passat 15 de març de 2018 és una cosa que es covava de lluny. La data de la seva publicació, 31 d’agost de 2018, no és banal. La motivació té a veure amb tot l’escaquer polític de la neoautonomia catalana i la derrota de l’independentisme. Portava setmanes pensant com publicar la conversa i com fer aquest article. El missatge del meu amic m’ha ajudat molt a escriure les línies següents.

Els dos mesos que van del 15 de març—quan em va tocar obrir el joc amb en Quim—fins al 15 de maig—data de la seva investidura—van ser trepidants: missatges constants, trucades, visites al parlament, contactes amb la CUP, un viatge inesperat... Pensàvem que en Quim Torra era l’únic diputat amb capacitat per exercir un lideratge independentista que evités la neoautonomia. A més, era l’únic candidat a qui la CUP estava disposada a votar.


Sergi Sol / David Madí

La realitat, però, ha estat molt diferent. Com diu l’Enric Vila, en Quim s’ha convertit en l’enterramorts ideal, qui, en realitat, ha fet més fàcil de desplegar la neoautonomia.
Ha estat també la victòria d’en David Madí i en Sergi Sol perquè en Quim Torra no s’hi ha enfrontat. Això és la victòria de l’Artur Mas i l’Oriol Junqueras
—els dos responsables principals de frenar la declaració d’independència després del referèndum.

Quinze dies després de la investidura d’en Quim Torra, el meu grup s’hi va reunir. El missatge va ser demolidor: «només em fan signar nomenaments, increments salarials, cotxes oficials i dietes. És l’única cosa que els interessa». Jo vaig aixecar un avís important aquell dia: no anàvem en la direcció correcta. La missió d’en Quim era desestabilitzar-ho tot, no pas signar nomenaments i repartir canongies. Durant el viatge d’en Quim a Washington D.C. i un intercanvi de missatges amb ell, ja vaig veure que tenien raó les veus que em deien que havíem comès un gravíssim error evitant anar a eleccions i posant en Quim Torra.

Molta gent ha tret a relluir la seva superioritat moral per criticar-me que publiqués una conversa «privada». Una conversa amb un polític seria privada si m’estigués parlant de la seva hemorroides o d’un tema familiar. Són converses professionals i es poden filtrar segons l’interès públic. Això és elemental. L’audiència catalana tampoc ha sabut captar la meva ironia. La catalanor moralista i esteta porta massa anys vivint en la bombolla processista. Ha perdut l’esperit crític i de supervivència: només li queda el victimisme ensucrat i mentider que l’Eva Piquer representa tan bé.
Critiquen «les formes» i es refugien en el cinisme mentre miren bocabadats com els desmunten el país. És justament per aquest motiu que ens estan desmuntant el país.

La captura de pantalla amb la conversa ha molestat tant perquè la veritat molesta a la Catalunya de la derrota. En aquella captura de pantalla hi ha moltes capes de veritat amagades.

La primera veritat és la d’un Quim Torra sense filtres criticant els partits i sentenciant que volen autonomia.

La segona veritat és que faig de missatger oferint una presidència a un diputat essent jo anònimament a Nova York. I la tercera veritat, last and least, és que puc estar parlant de tu a tu amb un diputat i avui president de la Generalitat. Això és el que exalta els ànims de la memorable enveja catalana. El rei va despullat i jo en sóc l’escuder.

Si jo podia parlar amb en Quim Torra de tu a tu és per molts motius.
Un, però, és que en Quim Torra sabia que l’Oriol Junqueras havia pactat amb els espanyols de matar qualsevol intent d’independència a l’octubre.



Si el referèndum no hagués sortit bé en Junqueras hauria estat el president dels espanyols.

És per això que en Quim i el seu nucli s’agafaven a en Puigdemont com un clau ardent, tot i que sabien que no el podien rescabalar pels seus grans errors estratègics—no pas pel seu exili i la persecució judicial espanyola. En aquesta història, paradoxalment, el que menys importa és la qüestió judicial i els presos. Els presos són el xantatge emocional que manté els catalans estabornits.

La maquinària del pacte era implacable. Mentre es preparava el referèndum, també es preparava la traïció per impedir-lo o neutralitzar el resultat.
Era un pacte cuinat amb l’omnipresent Mas. Els respectius lloctinents de Mas i Junqueras, Madí i Sol, van fer la resta.
Sol va tenir l’entrebanc que jo li vaig estar a punt d’aixafar la guitarra sense voler en intentar de publicar un llarg reportatge sobre un membre del servei secret espanyol.


Aquest espia fa feines per als serveis legals d’Esquerra i el 2017 feia de pont entre Junqueras i Madrid.
Encara avui tinc por de dir el seu nom. Aquí van començar tots els meus problemes.


Sol va prémer tots els botons perquè jo saltés d’El Temps el juliol de 2017. La pressió era insofrible i vaig preferir de dimitir just a temps. L’endemà de la meva dimissió vaig trucar a en David Madí. Em va dir que feia uns dies s’havia reunit amb l’Eliseu Climent i que tot anava bé. S’hi havia reunit el mateix dia que en Miquel Gamisans em donava l’ordre d’en Sergi Sol: no pots publicar el dossier sobre aquell espia del CNI.


Ja vaig veure que jo estava ferit de mort i que tot era qüestió de pactar bé una sortida honorable. Jo havia dimitit motu proprio, però ells havien de fer maneres perquè jo no pogués aixecar el cap a Catalunya mai més: calia que la meva sortida no fos honorable. Si no hagués estat per una trucada màgica d’en Carles Foguet, el mal hauria estat molt major i mai hauria sabut el perquè de tot plegat. Li estic agraït; a ell li dec de poder escriure això avui.


Carles A. Foguet


També ho estic a l’Antoni Maria Piqué per voler saber la veritat i difondre-la aquell dimecres de juliol, no solament des de les pàgines d’El Nacional. Temps més tard, en Foguet m’enviava un missatge sobre en Sergi Sol que deia: «Si algú va fer coses malament, que n’assumeixi les conseqüències.»


Antoni Maria Piqué Fernández

La meva reacció va ser la d’aferrar-me al reportatge d’investigació i treure’l com fos—i no vaig poder. En les setmanes següents va començar el degoteig de desercions. Vaig rebre un missatge d’un dels periodistes implicats en la preparació de la investigació: «no m’involucris mai públicament amb aquest tema.» Un altre dels periodistes em deia: «no puc posar a la teva disposició la meva part dels documents.» Només vaig rebre el consol d’un dels meus periodistes. Com que a ell l’espia del CNI ja l’havia amenaçat anteriorment, estava curat d’espants. Però tampoc en volia saber gaire res, i d’aleshores ençà que aquest periodista només ha parlat dels núvols i no ha escrit mai més cap reportatge d’investigació.
Vaig haver de recopilar de nou tota la documentació, sol.
La derrota de Catalunya és exactament això.

El cordó sanitari que es va crear al meu voltant va estar a punt de funcionar—és un tema llarg i va incloure un matusser intent de retirar-me el passaport i també una ombra que se’m va enganxar dies abans del referèndum.

Però el 7 d’octubre em vaig escapar. En una sortida molt accidentada, la meva muller i jo vam marxar a Nova York amb dues maletes—la meva dona Ilisa ha estat la gran víctima de tot plegat.
Deixant totes les nostres pertinences a Catalunya, la meva senyora mare es va haver d’encarregar de recollir les desferres.

Ella ha estat sempre ben conscient de la magnitud del que havia passat. Ens havíem quedat sense res, un any després de fer la gran inversió de venir a viure a Catalunya per tenir una vida tranquil·la i tenir fills. Retornats a Nova York, vam haver de començar des del no-res. Amb mentalitat de supervivència i una bona feina sota el braç vam començar a reconstruir. Ara jo era a Nova York amb plena llibertat i molt de temps per fer i explicar coses. La resta ja és història i aquí es clou el cercle.

Som en una nova hora zero dels catalans.
I com en tota hora zero, el que ens salvarà és centrar-nos en nosaltres mateixos més enllà del país.

Haurem de passar uns decennis al mas, com Josep Pla, o a Ginebra sobrevivint, com Mercè Rodoreda. Aleshores només ens quedarà la veritat.

Ramir D-Porrata Dòria: 3 escenaris possibles

https://twitter.com/ramirp/status/1035956467701096454


Esmentos les parts principals d'aquest fil


1) A nivell polític ens trobem en un moment turbulent i d'alta incertesa.

En aquestes condicions, no té sentit fixar un full de ruta rígid, però sí que té sentit dibuixar escenaris polítics i definir estratègies que ens facin avançar cap a la República.


34) Possibles guspires d'aquesta onada popular poden ser: 
- Sentència als presos polítics
- Aplicació de nou del 155
- Nou govern del PP i/o Ciudadanos
- Noves mesures repressives
- Nova crisi econòmica que empobreixi els ciutadans


35) Per arribar a aquest escenari serà necessari fer accions semblants a l'escenari B: 
- Pressionar els nostres polítics per mantenir el pols democràtic amb l'Estat
- Difondre les crisis de l'Estat
- Internacionalitzar
- Votar NO a tot al Congreso


40) I la nostra estratègia ha de ser, de forma molt resumida: 
- Evitar l'escenari A
- Intentar que es produeixi l'escenari B i que es voti sobre la independència
- Preparar-nos mentalment per si anem a l'escenari C

The Guardian Project: programari lliure per a la seguretat

"Projecte Guardià és una projecte de recerca i desenvolupament impulsat per activistes centrats en la tecnologia, usuaris ciutadans interessats, hackers de programari lliure de seguretat.

Construïm eines basades en el món real experiència i comentaris.

El nostre procés és transparent, inclusiu i responsable."


"Els usuaris mòbils en estats de censura poden utilitzar Aplicacions de Guardian per desplaçar-vos per filtres de  contingut, tallafocs i monitors.
Tots els dies els ciutadans utilitzen les aplicacions per veure vídeos en línia, llegir blocs, comunicar-se amb seguretat amb els seus amics, i d'una altra manera accedeixen a qualsevol cosa contingut que els agradaria, encoratjant oberta societat i cultura. "

Diferents perfils de persones ho necessiten: per negocis, periodistes activistes, defensors dels drets humans, validadors d'eleccions, corresponsals de guerra, etc.


https://www.youtube.com/watch?time_continue=216&v=lk2dTeDSHB8


APLICACIONS
https://guardianproject.info/apps/

Firefox Focus: el navegador de privadesa i que bloqueja la publicitat

A vegades tenim la sensació que Google ens espia i ho sap tot de nosaltres.

Res més lluny de la realitat.

Per a començar a posar fi a això, podeu evitar que conegui per on navegueu desintal·lant el Chrome i instal·lant un altre navegador com per exemple el FireFox Focus

Què és i què fa?

Porteu la navegació privada al següent nivell.

Firefox Focus us ofereix un navegador de privacitat dedicat amb la protecció del seguiment i el bloqueig de contingut.

Podeu utilitzar Firefox Focus com a navegador independent o com a bloquejador de contingut de Safari en dispositius iPhone, iPad i iPod touch compatibles.




Article a Xataka (juny 2017)

"Firefox Focus es un navegador ligero en el que el modo incógnito está siempre activado. Sus principales ventajas se centran en torno a proteger tu privacidad, librarte de la publicidad y ofrecerte una alternativa rápida y sencilla para tus consultas en la red."

Un "Firefox Lite" con extra de privacidad
Adiós, rastreadores
Útil como navegador rápido
Navega sin dejar rastro
La preocupación por la privacidad va tan allá que Focus viene de fábrica con el modo invisible activado, que evita que se puedan hacer capturas de pantalla o que se muestren las páginas que estás visitando en las aplicaciones recientes.
La idea no es tanto que tú mismo no puedas hacer capturas, sino que otra aplicación las haga sin tu permiso.

Intenta mantenerte fuera de la burbuja de absorción de datos personales que se ha convertido Internet.

Dependerá de tu posición en el debate entre publicidad y comodidad que te interese este navegador más o menos.
Si valoras tu privacidad más de la media, este navegador sin lugar a dudas te interesará."

On es podeu trobar?

Accions a la platja. Blanes

"VÍDEO DE L'ACCIÓ DELS CDR DE LA SELVA A LA PLATJA DE BLANES

Avui amb @CDRLloretdeMar i la resta de CDR de La Selva hem anat a la platja a reclamar llibertat i democràcia, aquí podeu veure el vídeo de la jornada."

Enllaç directe al tuit

Antena3: la manipulació de la informació associant una imatge de llaços grocs amb l'atac a una comissaria dels Mossos de Cornellà

No cal dir res més

Enllaç directe al tuit

Presó del Puig de les Basses (Figueres) on es troba reclosa Dolors Bassa

Evolució de l'assistència als sopars de cada dimarts a Puig de les Basses (segons Joan Mangues)

17 juliol: Unes 150 persones
31 juliol: Centenars de persones
7 d'agost: Unes 700 persones
14 d'agost: Unes 2.000 persones
21 d'agost: Unes 3.000 persones (notícia de elnacional)

Escrit d'agraïment de la Dolors Bassa
Tuit de la Dolors

Fotos de GironaVota

Al matí es va fer aquest llaç al costat de les Illes Medes (CDR Vallespir)

14 d'agost del 1936: La Massacre de Badajoz

VIQUIPÈDIA

La massacre de Badajoz es va produir en els dies posteriors a la Batalla de Badajoz, durant la Guerra Civil espanyola, i fou el resultat de la repressió exercida per l'exèrcit sublevatcontra civils i militars defensors de la II República, després de la presa de la ciutat de Badajoz per les forces revoltades contra la II República espanyola, que es va dur a terme el 14 d'agost de 1936.

Constitueix un dels esdeveniments més controvertits de la guerra, ja que el nombre de víctimes d'aquesta matança varia ostensiblement depenent dels historiadors que l'han investigat. 
A més, en resultar guanyador de la contesa el bàndol sublevat, mai es va produir una investigació oficial sobre el que va succeir a la ciutat extremenya. Hi ha proves abundants, sobretot en mitjans de comunicació portuguesos, de que també hi van haver execucions en massa en altres ciutats, i no només a Badajoz.^[1] 

En qualsevol cas, les estimacions més comunes apunten que entre 2.000 i 4.000 persones van ser executades, en uns fets tipificats per diverses associacions de drets humans com crims contra la humanitat.^[2] També es considera provat que es va cometre genocidi, i des del 2007 existeixen diverses denúncies interposades per tal consideració.^[3][4][5] Al comandament de les tropes que perpetrat la massacre de Badajoz es trobava el general Juan Yagüe Blanco, qui, després de la guerra civil, va ser nomenat Ministre de l'aire per Franco. A partir d'aquests fets, Yagüe va ser popularment conegut com el carnisser de Badajoz.^[6]

Segons el cens, Badajoz tenia 41.122 habitants en 1930, per la qual cosa de ser correcta la xifra de 4.000 executats, el percentatge de represaliats arribaria el 10% de la població.^[7]

L'escriptor Pío Moa (Los mitos de la Guerra Civil. La Esfera de los Libros, Madrid, 2003. ISBN 84-9734-093-0) nega l'existència de les execucions en la plaça de braus, i proposa una xifra d'entre 500 i 1.500 represaliats.^[8]

L'historiador Javier Tusell (Franco en la Guerra Civil. Una biografía política, 1992. Premi Comillas de Biografía, Autobiografía y Memorias), a més de considerar manipulades les dades de Moa, també arriba a la xifra de 4.000assassinats.<sup>[9]




INFORMACIÓ RELACIONADA

ElDiarios.es (2016)</sup>