L'enquesta electoral d'ElPeriódico (GESOP) 2 de novembre 2019

El Periódico va demanar una enquesta al GESOP (que en les eleccions de l'abril van clavar els resultats de l'enquesta)




PSOE baixa un pèl. Esquerra, en baixaria 1 o cap. JxCat en perdria 1 o 2. La CUP entraria amb 4 o 5
Cs tindria una bona patacada baixant de 57 a 13 o 17
PP en pujaria de 66 a 84-87 i VOX passaria de 24 a 49-53





En el següent gràfic es veuen les variacions entre 5 octubre i 2 de novembre (MP baixa de 8-12 a 2-4, UP puja +5, CUP + 1, Cs -9, PP -3, VOX +25

198 mètodes Acció Noviolenta Gene Sharp (traduïts al català)

Text extret del web desobedienciacivil.cat

En futures entrades farem una ampliació o aplicacions d'aquests mètodes

Gene Sharp va ser un politòleg i escriptor nord-americà, conegut per la seva extensa obra en defensa de la no violència com a lluita contra el poder. Proposava que l’acció no-violenta, lluny de ser passiva, podia ser “una tècnica de lluita que implica l’ús del poder psicològic, social, econòmic i polític”. Per a ell el conflicte no-violent implica “lliurar ‘batalles’, requereix una estratègia i unes tàctiques encertades, i exigeix coratge, disciplina i sacrifici dels seus ‘soldats'”.

Una de les coses per les quals Sharp ha passat a la història és per la seva llista de “cent noranta-vuit mètodes d’acció no-violenta” (1973), que suggereix una sèrie de possibles tàctiques de desobediència civil per als moviments.

MÈTODES DE PERSUASIÓ I DE LLUITA NO VIOLENTA
Declaracions formals
1. Locucions públiques
2. Cartes de rebuig o de suport
3. Declaracions per part d’organitzacions i institucions
4. Declaracions públiques signades
5. Declaracions d’acusació i de revelació d’intencions
6. Peticions en grup o en massa

Comunicació dirigida a públics més amplis
7. Eslògans, caricatures i símbols (grup jueu Baum a Berlín, 1941-1942)
8. Banderes, cartells i altres mitjans de comunicació visual
9. Octavetes, fulletons i llibres
10. Diaris i revistes
11. Enregistraments, ràdio i televisió
12. Escriptura aèria i terrestre

Representacions en grup
13. Delegacions
14. Premis satírics
15. Grups de pressió
16. Muntar guàrdies amb piquets
17. Eleccions satíriques

Actes públics simbòlics
18. Exhibició de banderes i de colors simbòlics (bandera republicana a Espanya)
19. Ús de símbols en la vestimenta (ús voluntari d’estrelles mongetes grogues durant la Segona Guerra Mundial en senyal de solidaritat)
20. Oració i ritus
21. Repartiment d’objectes simbòlics (rates, deixalles, etc.)
22. Nus de protesta
23. Destrucció de béns propis (te en la Amèrica del Nord colonial)
24. Llums simbòliques (espelmes, etc.)
25. Exhibició de retrats
26. Pintades de protesta
27. Ús de signes i noms nous (ús de la denominació “Polònia” el 1942)
28. Sons simbòlics
29. Reclamacions simbòliques (plantació de llavors per reclamar territoris)
30. Gestos grollers

Pressions sobre els individus
31. “Perseguir” a les autoritats
32. Burlar-se de les autoritats
33. Confraternització (guanyar-se les persones amb una estratègia amistosa deliberada)
34. Vigílies

Representacions dramàtiques i musicals
35. Bromes i esquetxos satírics
36. Representacions teatrals i musicals
37. Cantar

Processons
38. Marxes (Catalunya 1976, 2019)
39. Desfilades (marxes organitzades en senyal de protesta)
40. Processons religioses
41. Peregrinacions (Gandhi el 1947)
42. Desfilades motoritzades

Homenatges a morts
43. Dol polític
44. Funerals satírics (p. ex., De la “Llibertat”)
45. Manifestacions en funerals
46. Homenatges en el lloc d’enterrament

Assemblees públiques

47. Assemblees de protesta o de suport
48. Reunions de protesta
49. Reunions de protesta camuflades (“banquets” polítics a Rússia, 1904-1905)
50. Seminaris

Retirades i renúncies
51. Abandonar la reunió
52. Guardar silenci
53. Renúncia a honors (rebutjar premi Princesa de Girona)
54. Donar-se la volta (allò que van fer els veïns de Torroella de Montgrí amb la visita provocadora de Cs)

MÈTODES DE DESOBEDIÈNCIA SOCIAL
Exclusió de persones
55. Boicot social
56. Boicot social selectiu
57. Inactivitat l’estil Lisístrata (a “Lisístrata” d’Aristòfanes, les dones van jurar no mantenir relacions sexuals amb els seus marits fins que aquests no posessin fi a la guerra)
58. Excomunió
59. Interdicte religiós (excomunió aplicable a una zona o districte)

No col·laboració en esdeveniments, tradicions i institucions

60. Suspensió d’actes socials i esportius
61. Boicot d’assumptes socials
62. Vaga d’estudiants
63. Desobediència social (confraternització amb els pàries a l’Índia)
64. Retirada d’institucions socials

Retirada del sistema social
65. Quedar-se a casa
66. Desobediència personal total
67. “Fugida” de treballadors
68. Proporcionar asil amb connotacions religioses
69. Desaparició col·lectiva
70. Emigració de protesta (hijrat)

MÈTODES DE DESOBEDIÈNCIA ECONÒMICA: boicots ECONÒMICS
Accions per part dels consumidors
71. Boicot dels consumidors (IBEX-35)
72. Negar-se a consumir productes boicotejats
73. Política d’austeritat
74. Impagament de rendes
75. Negar-se a llogar
76. Boicot nacional de consumidors
77. Boicot internacional de consumidors

Accions per part de treballadors i de productors

78. Boicot de treballadors
79. Boicot de productors

Accions per part d’intermediaris
80. Boicot de proveïdors i de distribuïdors

Accions per part de propietaris i directius
81. Boicot d’intermediaris
82. Negar-se a llogar o a vendre propietats
83. Tancament patronal
84. Rebuig d’ajuda sectorial
85. “Vaga general” de comerciants

Accions per part de propietaris de recursos financers
86. Retirada de dipòsits bancaris
87. Negar-se a pagar tarifes, efectes i pagaments sobre valoracions
88. Negar-se a pagar deutes o interessos
89. Retirada de fons i de crèdits
90. Rebuig d’impostos
91. Rebuig de diners procedents del govern

Accions per part dels governs
92. Embargament dins del país
93. Llistes negres d’intermediaris
94. Embargament dels venedors a altres països
95. Embargament dels compradors a altres països
96. Embargament comercial internacional

MÈTODES DE DESOBEDIÈNCIA ECONÒMICA: VAGA
Vagues simbòliques
97. Vaga de protesta
98. Vaga sense previ avís (vaga llampec)

Vagues agrícoles
99. Vaga de camperols
100. Vaga de treballadors agrícoles

Vagues de grups especials
101. Rebuig de treballs forçosos
102. Vagues de presos
103. Vagues d’oficis (p. ex., De cosidores)
104. Vagues professionals (assalariats o autònoms)

Vagues sectorials normals
105. Vaga al centre de treball
106. Vaga sectorial
107. Vagues de solidaritat (prohibides durant el règim de M. Thatcher)

Vagues restringides
108. Vaga al detall (deixar de treballar o anar-se’n d’un en un)
109. Vaga “para-xocs” (cada vegada en una empresa diferent)
110. Vaga de treball lent
111. Vaga de zel
112. Vaga de baixes per malaltia
113. Vaga per dimissió
114. Vaga limitada (p. ex., Negar-se a treballar fora de les vuit hores diàries)
115. Vaga selectiva

Vagues multisectorials
116. Vaga generalitzada (sense arribar a participar la majoria dels sectors econòmics)
117. Vaga general (3-O-2017, 8N-2017, 19-O-2019)

Combinacions de vaga i de tancament econòmic
118. Hartal (suspensió de l’activitat econòmica en senyal de protesta política, Índia)
119. Paralització econòmica (tothom) 3-O-2019

MÈTODES DE DESOBEDIÈNCIA POLÍTICA
Rebuig de l’autoritat
120. Interrupció o retirada del suport
121. Negar-se a mostrar suport en públic
122. Llibres i locucions a favor de la resistència

Desobediència ciutadana cap al govern
123. Boicot dels òrgans legislatius
124. Boicot d’eleccions
125. Boicot de llocs de treball i càrrecs públics
126. Boicot de departaments, agències i altres organismes governamentals
127. Retirada de les institucions educatives governamentals
128. Boicot a organitzacions recolzades pel govern
129. Negar-se a col·laborar amb els agents de l’autoritat
130. Retirada de cartells i distintius propis
131. Rebuig de nomenaments
132. Negar-se a dissoldre les institucions existents

Alternatives a l’obediència ciutadana
133. Mostrar-se reticent i trigar a complir les normes (p. ex., Pagament d’impostos)
134. Desobediència quan no hi ha supervisió directa
135. Desobediència popular
136. Desobediència camuflada
137. Negar-se a dissoldre una assemblea o reunió
138. Asseguda (Girona 1-N-2019)
139. No col·laborar en reclutaments i deportacions
140. Ocultar-se, fugir i usar identitats falses (Puigdemont 2017)
141. Desobediència civil de les lleis “il·legals” (p. ex., Al pagament de l’impost sobre la sal a l’Índia colonial)

Accions per part dels governs
142. Negar-se selectivament a proporcionar ajudes governamentals
143. Bloqueig de línies de comandament i informació
144. Obstaculització i obstrucció (científics involucrats en la investigació atòmica a l’Alemanya nazi)
145. No col·laboració administrativa en general
146. No cooperació judicial
147. Ineficàcia deliberada i no cooperació selectiva per part dels agents de l’autoritat
148. Aixecament militar

Accions governamentals a escala nacional
149. Evasives i retards quasi legals
150. No col·laboració per part de certs departaments governamentals

Accions governamentals a escala internacional
151. Canvi de representacions diplomàtiques i d’altres tipus
152. Retard i cancel·lació de trobades diplomàtiques
153. Retirada del reconeixement diplomàtic
154. Ruptura de relacions diplomàtiques
155. Retirada d’organismes internacionals
156. Negar-se a pertànyer a organismes internacionals
157. Expulsió d’organitzacions internacionals (la Lliga de Nacions va expulsar a l’URSS després d’atacar Finlàndia el 1939)

MÈTODES D’INTERVENCIÓ NO VIOLENTA

Intervenció psicològica
158. Autoexposició als elements
159. Dejuni:

a) Dejuni de pressió moral (Sant Patrici per a un tracte millor als esclaus)
b) Vaga de fam (fins i tot arribant a la mort)
c) Dejuni Satyagraha (Gandhi, arribar a l’auto consciència a través del sacrifici)

160. Judici invers (els defensors demanen comptes a fiscals i autoritats)
161. Assetjament no violent

Intervenció física
162. Ocupació amb asseguda
163. Ocupació de peu
164. Entrar a mitjans de transport públic
165. Endinsar-se en l’aigua (per exemple, en una platja)
166. Donar voltes en grup
167. Ocupació resant
168. Incursió no violenta
169. Incursions aèries no violentes (p. ex., llançant octavetes)
170. Invasió no violenta
171. Interposició no violenta (amb el cos)
172. Obstrucció no violenta (usant el cos com a barrera física)
173. Ocupació no violenta (aeroport 14-O-2019)

Intervenció social
174. Establiment de noves pautes socials (barreja social saltant-se les barreres)
175. Sobrecàrrega d’instal·lacions
176. Alentiment de negocis legals
177. Entrar en un lloc parlant
178. Representació teatral tipus guerrilla
179. Institucions socials alternatives
180. Sistema de comunicació alternatiu (p. ex., Diaris alternatius)

Intervenció econòmica

181. Vaga inversa (anar a treballar)
182. Tancada en el lloc de treball
183. Apropiació no violenta de terrenys
184. Trencament de bloquejos (Berlín durant la guerra freda)
185. Falsificació amb fins polítics
186. Comprar recursos per impedir que altres accedeixin a ells
187. Confiscar béns
188. Dumping (venda deliberada per sota del preu de cost)
189. Compra selectiva
190. Mercats alternatius
191. Mitjans de transport alternatius
192. Institucions econòmiques alternatives

Intervenció política
193. Sobrecàrrega dels sistemes administratius (excés de compliment de la legalitat per part dels ciutadans en protesta per la intervenció dels EUA al Vietnam)
194. Divulgació de la identitat d’agents secrets
195. Recerca activa d’empresonament
196. Desobediència civil a lleis “neutres”
197. Treball sense col·laboració
198. Doble sobirania i govern paral·lel (Irlanda, 1919) (Consell per la República)

Accions fetes a Girona i Figueres

Avui s'han fet dos actes que les comarques Gironines que cal destacar

300 persones participen en una marxa per la llibertat de Figueres al Puig de les Basses (elNacional)

Unes 300 persones han participat aquest divendres al matí a la marxa per la llibertat organitzada pel CDR que ha anat des del Passeig Nou de Figueres fins al centre penitenciari del Puig de les Basses (Alt Empordà), a 5 km.

L'acte ha servit per denunciar la "repressió" de l'estat espanyol a l'independentisme. En la marxa hi ha participat alguns dels familiars dels independentistes que estan tancats en el centre penitenciari de l'Alt Empordà. Actualment són cinc les persones tancades en aquest centre a causa del procés.

A banda de l'exconsellera Dolors Bassa, a Puig de les Basses també hi ha quatre detinguts en les mobilitzacions contràries a la sentència de l'1-O. La marxa ha sortit a les 10 del matí.












Una seguda a cinc punts de Girona reclama a l'Estat que dialogui (elNacional)

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet una crida al "diàleg" entre Catalunya i l'estat espanyol amb una seguda a cinc punts diferents del Barri Vell de Girona aquest divendres 1 de novembre. El coordinador de l'ANC a Girona, Tavi Casellas, ha detallat que es tractava d'un "acte simbòlic" que es vol que serveixi de "crida" a l'estat espanyol perquè "s'assegui a parlar" amb el president Torra.

La seguda s'ha fet a les 12 del migdia de forma simultània a la plaça de Vi, la de l'Oli, els quatre cantons, el cul de la lleona i la pujada de Sant Fèlix i ha durat deu minuts. L'ANC ha escollit la diada de Tots Sants aprofitant que és un dels dies amb més afluència de visitants de les Fires de Sant Narcís i, d'aquesta manera, "visualitzar" el conflicte.

Sobre la violència i el Tsunami Democràtic (Albert Lloreta) 190 mil visualitzacions

Albert Lloreta és un periodista i YouTube que s'ha fet més conegut arran d'un vídeo que ha fet sobre "La violència" i el procés que des del 16 d'octubre fins avui ha tingut 192.000 visualitzacions
(500 visites de mitjana per hora !)
Fins i tot el programa Segon Octubre de TV3 del passat diumenge 27 d'octubre li va dedicar uns minuts.



A continuació en resumirem alguns conceptes que hem trobat interessants:

"Parlaré de 5 o 6 conceptes que crec que cal matisar

"LES PROTESTES SÓN VIOLENTES"Si cremar un contenidor és violència, què n'hem de dir de buidar un ull a una persona per a protestar?

Que hi hagi persones que passaran la propera dècada per pujar sobre un cotxe, això sí que és violència.

Utilitzem la paraula violència quan podríem dir "duresa", "contundència", etc.

Hem de començar a parlar de la violència impune de la extrema dreta.


"AQUESTA ÉS LA IMATGES QUE VOLEN"
Què és tan injust que fa que la gent surti al carrer a jugar-se el cos i la vida?
Els mitjans internacionals ho veuen i després analitzen què hi està passant.

Mostrar-se enfadat quan hi ha una injustícia és normal
La duresa al carrer indica que hi ha una situació injusta

Tenim dret com a catalans a estar enfadats
No cal que siguem els nens "empollons" i que treuen bones notes
Ens solidaritzem amb moltes lluites internacionals però no amb la nostra. Ens sentim acomplexats.
És normal que estiguem "cabrejats" i no cal que ho dissimulem.
És molt més eficient una resposta enfadada davant d'una injustícia que no pas una reacció festiva

"EL MÓN ENS MIRA"
Ens pensàvem que si rèiem molt i ens portàvem bé, el món ens miraria.
La única manera és confrontant la injustícia.
Hem de recordar-li al món que existim.
El món no reaccionarà per nosaltres, no ens donarà allò que no reclamem.
Si ho fem d'una manera més urgent, més intensa, ens mirarà i es preguntarà què carai passa
Acceptem que nosaltres també podem oferir aquesta visió al món i reivindiquem els nostres drets de la forma que altres societats reivindiquen els seus.

"LA CONFRONTACIÓ MAI NO ÉS ÚTIL" 
(La finestra d'Overtron)

Una confrontació constant, valent i directa fa que l'opinió pública entengui aquests motius.
Quan el col·lectiu que protesta amplia la base, el que fa és difuminar el seu discurs, el torna el gasós, etc, l'únic que aconsegueix és que la societat no entengui els seus motius ni la necessitat de les coses que reivindica el moviment i acabi interessant-se per a altres coses.



Això històricament ha passat constantment. Tots els moviments socials que han aconseguit drets han tingut una etapa dura de reivindicar la injustícia. (Stonewell, Bangladesh, Bolívia)
Fent això, passes la pilota a la teulada del govern de torn perquè respongui.
Això genera un debat public que d'entrada debilita, però que a mig i llarg termini cristal·litza.

Si només protestes d'una manera simbòlica, que no afecta al dia a dia, el més probable és que la gent acabarà per no fer-te cas.
A curt termini, crees un cert interès i et fan una mica de cas però a la llarga acaben ridiculitzant-te i sense fer-te cas.

L'independentisme té una virtur que és plural.
La virtut serà que aconseguim aglutinar aquests perfils i no ens fem mal.

"HEM D'EVITAR UN ALTRE 155"
L'aplicaran amb o sense les confrontacions al carrer encara que hi hagi o no violència al carrer.
Ells sempre diran que som violentes encara que ens despullem i ballem una conga.




"SOM GENT DE PAU"Hem d'intentar veure que hi ha maneres diferents de respondre

Efectivament som gent de pau. Volem que no ens treguin ulls per protestar, que ens deixin votar, que no ens rebentin la porta a les 6 del matí, etc.

Tsunami Democràtic: la imatge

Independentment de si s'està d'acord o no amb les accions que proposa Tsunami Democràtic, direm que objectivament té una imatge potent; amb reminiscències japoneses, concretament al Ukiyo-e o estampa japonesa (gènere de gravats xilogràfics i pintures produïdes entre el segle XVII i XX)





Tsunami de Hokusai (s.XIX)




Imatge de l'App




Logotip amb fons negre de 300 píxels d'amplada



1600 píxels d'amplada



Logotip amb fons clar a 640 píxels





LA TIPOGRAFIA
Sembla una tipografia Capture-it com la que va fer servir EMPAPEREM fa 2 anys (2017); ideal per a fer plantilles perquè les lletres estan tallades





Tot això lliga molt amb el concepte de DIY (Do It Yourself), fest-tho tu mateix (FTTM)

Vilaweb: Tsunami Democràtic: ‘Estem preparats per a mantenir el contacte amb tothom, passi el que passi’

FONT: Vilaweb dimecres 30 d'octubre del 2019




El Tsunami Democràtic ha respost aquesta entrevista de VilaWeb per explicar com veu l’intent de setge de l’estat espanyol per a interceptar les seves comunicacions amb la població. El Tsunami s’explica amb claredat: passi què passi, estan preparats per a comunicar-se amb la població. També revelen que tenen ajut a tot el món i que més de 40.000 persones de les que han descarregat l’aplicació ja l’han validada fent servir el codi QR. Les accions més immediates que han anunciat són les dels dies 9, 11, 12 i 13 de novembre i el 18 de desembre.

—L’estat espanyol està obsedit a frenar totes les vies d’accés al Tsunami Democràtic. Ara mateix qui vulgui estar-hi connectat què ha de fer?
—Bàsicament seguir Tsunami a Telegram, Twitter i Instagram. Funcionen a ple rendiment amb enllaços clars d’on et pots descarregar, per exemple, l’aplicació del Tsunami Democràtic.

—Què ha passat exactament amb Github? Us han donat cap explicació?
—GitHub (propietat de Microsoft) ha decidit de tallar l’accés des de l’estat espanyol al codi que tenien allotjat. L’explicació pública que han donat és que ho fan contínuament, a petició dels governs. Avui, per exemple ho han fet Rússia i la Xina i també Espanya.

—Considereu que Microsoft i Github han aplicat la censura a instàncies de l’estat espanyol?
—És un cas de censura evident de l’estat espanyol. Les preguntes de si és un automatisme o els motius que té Microsoft i Github les han de respondre ells.

—Teniu previst que unes altres companyies, Twitter o Telegram, acceptin també la censura de les autoritats?
—Aquesta pregunta l’han de respondre Twitter i Telegram. Tsunami promou la mobilització no violenta en defensa de drets humans fonamentals. Si l’estat té inconvenients amb aquesta premissa, el problema no és de Tsunami, és de l’estat. Per part nostra, estem preparats per a mantenir el contacte amb tothom, passi el que passi. Hi ha molta gent arreu del món que ens ajuda.

—Les companyies telefòniques espanyoles han acceptat d’exercir la censura a instàncies del govern. Això és un gran impediment?
—Això és un impediment evident per a la llibertat d’expressió i la llibertat ideològica dels ciutadans de l’estat que senten amenaçats els seus drets fonamentals una vegada més. Si amb aquesta tàctica es pretén d’aturar la mobilització en favor de l’autodeterminació, dels drets fonamentals i les llibertats a Catalunya pensant que aquest moviment se centra només en Tsunami, només podem dir que és ridícul: som i serem a tot arreu. La solució no pot ser la censura, la solució és política.

—L’aplicació continua funcionant. Serà imprescindible per a les accions vinents?
—L’app és un complement necessari per a les accions. Permet d’afegir una capa més, molt innovadora, de comunicació i mobilització. També cal tenir present que nosaltres estem preparats per a una mobilització llarga i per tant hi ha coses i mètodes que anirem explicant més endavant.

—Podeu dir quantes descàrregues té ja l’aplicació?
—De descàrregues n’hi ha centenars de milers. Sobretot estem orgullosos que ara mateix hi ha més de 40.000 usuaris amb l’app validada pel QR. Això és realment únic al món.

—Per quina raó l’aplicació no té notificacions?
—L’app que ja es descarrega la gent aquests dies és una nova versió que té notificacions personalitzades per zones i més millores, com ara permetre més fàcilment la validació amb QR.

—Qui no hagi trobat encara el codi, què pot fer?
—Que es connecti al canal de Telegram. Hi trobarà l’enllaç.

—El canal de Telegram supleix la manca de notificacions de l’aplicació?
—El canal de Telegram és per a la comunicació massa. El de l’app ens permet de parlar amb cada usuari si calgués.

—Per quin motiu recomaneu Telegram?
—És una manera bona i segura d’estar al dia de les comunicacions de Tsunami.

—Sumant tots els canals, quanta gent està connectada directament amb Tsunami Democràtic?
—No ho podem dir perquè no sabem quanta gent és a tots cinc canals ara mateix (Telegram, Twitter, Instagram, web, app). Però donem per bona la xifra que deu vorejar el mig milió.

—Quina valoració en feu, d’aquesta xifra?
—Que Tsunami hagi arribat a aquesta xifra en menys de dos mesos simplement fa bo el lema que ‘tots som Tsunami’. Hi ha entre dos i tres milions de persones mobilitzades a favor de l’autodeterminació. La força de la gent és que confia en les bones idees i els ideals que són justos. El dia 14 en va ser la prova. Com ho va ser el Primer d’Octubre: la gent va confiar en qui tenia al costat.

—Quina valoració us mereix el fet que la Guàrdia Civil afirmi directament que sou una ‘organització criminal amb objectius terrorista’?
—La pregunta és per a la Guardia Civil. Com han ‘confirmat’ que una campanya que ha fet pocs actes i tots emmarcats sempre en la no-violència són terrorisme? En un estat de dret qui acusa és qui ha de demostrar la culpabilitat, no l’acusat. A l’estat espanyol sembla que estem acostumats a demanar explicacions a les víctimes i no als agressors. El Tsunami ha explicat a cada comunicat el seu compromís amb la no-violència i ha rebutjat la violència directa moltes vegades. El problema, una vegada més, el tenen els ciutadans espanyols, que cada cop que surtin a protestar i reclamar drets, saben que poden ser acusats de terrorisme.

—Aquesta persecució de l’estat espanyol tan exagerada, us l’esperàveu? El teniu previst, un nivell tan alt de repressió?
—El problema amb la repressió és per a qui l’exerceix sobre una població no violenta i que reclama drets fonamentals a partir del diàleg.

—Com entomeu la reacció del ministre Grande-Marlaska, que diu que s’acabarà sabent qui hi ha darrere el Tsunami Democràtic?
—Ja ho hem dit unes altres vegades. La resposta al ministre és que darrere el Tsunami hi ha les mateixes persones que hi ha al davant. Parlar de ‘al darrere’ ja és un marc mental que implica la criminalització de l’associació de persones i la mobilització social. Una vegada més ens demanem si també investiguen la resta de moviments socials de protesta. Potser el ministre hauria de respondre si també investiguen qui ‘hi ha al darrere’ del moviment feminista que organitza vagues. O qui hi ha darrere de Fridays For Future. O qualsevol moviment que vulgui canviar l’estat de les coses. També és cert que aquesta setmana hem vist com detenien un portaveu de la PAH. Per tant, el moment és molt preocupant per als ciutadans de l’estat espanyol.

—Quina valoració en feu, de l’acció als aeroports de Barcelona i Madrid?
—El Tsunami creu que van ser dues accions absolutament reeixides i que exemplifiquen què pretenem: totes les accions tenen una raó, una conclusió i pretenen un canvi d’escenari i obrir noves possibilitats. Exemples: saturar l’aeroport el dia de la sentència, fer canviar l’agenda de Pedro Sánchez en la seva visita a Barcelona, fer arribar el lema #SpainSitAndTalk a tot el món. La gent sap que quan es proposa una cosa, gràcies a la confiança mútua i a la xarxa creada, l’assoleix. Així s’enforteix el moviment i l’autoestima d’una població que és víctima de la repressió contínuament.

—Per què proposeu les accions tan separades temporalment?
—És simple: a partir del 14 d’octubre l’estat ha perdut el ritme, l’agenda. Ara és reactiu. Això feia dos anys que no passava. El Tsunami conviu amb moltes més iniciatives, propostes i campanyes que, en termes generals i sempre dins la no-violència, són complementàries. La qüestió és fer entendre a l’estat que fins que no compleixi el lema #SpainSitAndTalk per a encarar l’autodeterminació, la llibertat de presos, exiliats i represaliats i el ple exercici dels drets fonamentals, hi haurà mobilització.

—Hi haurà convocatòries sorpresa en el futur o tot s’anunciarà amb molt de temps?
—Cada acció serà anunciada i proposada en el moment adequat perquè acabi com s’ha planificat.

Sabotatges en vies de tren per les protestes de les sentències (CCMA)

FONT: dilluns 29 d'octubre del 2019 (CCMA)

Renfe ha comptabilitzat 15 sabotatges en diferents punts de la xarxa ferroviària catalana




Les dues setmanes de sabotatges a les vies dels trens a Catalunya després de saber-se la sentència del procés han deixat vies tallades per arbres, incendis de pneumàtics i palets, destrosses intencionades a diferents punts de la xarxa viària. Foment ha valorat aquests danys i calcula que freguen els dos milions d'euros. 

Segons ha pogut saber TV3, Foment ha dit als responsables d'ADIF a Catalunya que el càlcul de la valoració de danys a la xarxa ferroviària la setmana passada era d'1.8 milions d'euros. Aquesta setmana s'han produït noves incidències com l'arbre talat a la línia R11 entre Figueres i Flaçà o la crema de fustes i pneumàtics aquest dimarts a l'R3 entre Urtx i Puigcerdà.


En total, des que es va fer pública la sentència del procés, Renfe ha comptabilitzat 15 sabotatges en diferents punts de la xarxa ferroviària catalana, gairebé un per dia.
Per demarcacions, la majoria, nou, s'han concentrat a Girona; tres a Barcelona, dos a Lleida i un a Tarragona.



RENFE i ADIF
Amb anterioritat, Renfe tenia constància d'un parell de sabotatges, un l'any 2015 i un altre el 2017.

D'altra banda, durant els darrers 16 dies, Renfe ha comptabilitzat 15 ocasions en què manifestants han barrat temporalment el pas als combois sense ocasionar desperfectes, unes protestes que no es consideren sabotatge. Tampoc ho serien els robatoris de cable de coure per revendre'l al mercat negre.



Com a propietari de vies i catenàries, ADIF ha presentat una denúncia unitària al TSJC per tots els sabotatges.
Des de la Generalitat fan el seguiment de les incidències. I el servei s'interromp temporalment per arreglar desperfectes i fer comprovacions, a més d'afectacions a altres línies.

Alerta dels sindicats

Els sectors ferroviaris de CCOO i UGT de Catalunya han fet una crida a posar fi a sabotatges i a altres actes vandàlics en vies ferroviàries, perquè "s'estan donant les condicions per a un accident greu que tots lamentarem", adverteixen.


Tots dos sindicats avisen que els actes de sabotatge d'aquestes setmanes "posen en greu perill la vida dels treballadors ferroviaris i dels usuaris, la majoria treballadors que realitzen aquests viatges per anar a la feina"

La presidenta d'Adif va assegurar que els "sabotatges i danys" en les infraestructures ferroviàries "són constants" des que es va publicar la sentència, i se'n registren "entre cinc i sis" al dia.




Notícies relacionades
30-10-2019 Adif porta al TSJC els sabotatges en vies de tren durant les protestes per la sentència
2019-10-22 Un arbre serrat i la crema d'objectes causen retards a Rodalies
2019-10-22 Un comboi xoca amb un arbre serrat

Prostestar fent servir un cos nu

En la manifestació independentista del passat dissabte 26 d'octubre, hi va haver un fet poc habitual:
una persona va protestar fent servir el seu cos nu o semi-nu.




Es tracta de Jil Love, una activista, que segons relata LaVanguardia:

"Se trata de una actriz y activista que se dio a conocer en las protestas del 15-M y que desde entonces suele aparecer en manifestaciones de alrededor del mundo protagonizando llamativas performances que rápidamente captan el interés de los medios. Pese a que su alias e incluso su aspecto podrían decir lo contrario, su nombre real es Jordina Salabert y nació en Tarragona.

Aquí podeu observar altres protestes on ha participat














Això no és una novetat. Ho hem vist recentment amb el col·lectiu FEMEN i VOX

The Guardian analitza aquest tipus d'activisme en aquest article "Protesta nua i el cos revolucionari"

"El poder s’hi oposa no només per la presència de persones, sinó fent èmfasi en la seva fragilitat corporal i contrastant-lo amb la brutalitat mecanitzada de les màquines de guerra, o en juxtaposant la vulnerabilitat de l’individu davant la força d’un exèrcit oposat. Amb aquesta intenció, "la nuesa s'utilitza estratègicament com a mode d'acció social i política".No es tracta només del cos nu, sinó de l’acte de quedar nu. La retirada de roba, no només l’absència de roba, té sentit en aquests contextos. Eliminar-se demostra voluntat i, per tant, vulnerabilitat intencionada."



100 dones es despullen contra la derogació d'una llei energètica de Trump

















Protesta a Mèxic contra la qualitat de l'aire de la ciutat

ALTRES NOTÍCIES RELACIONADESLaVanguardia: quién es Jil Love?
The face and body of the Love Revolution (altres accions de Jil Love)
Huffinston Post: 60 stunning photos of women protesting around the world