FONT: WIKIPEDIA
Operació Gladio (o més comunament Gladio) va ser una xarxa clandestina secreta anticomunista que va operar a Itàlia durant la passada Guerra Freda, vinculada a l'OTAN i que va contribuir al seu finançament l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) nord-americana.
El seu principal objectiu era intentar fer front a una eventual invasió soviètica del país. El seu lema en llatí era Silendo libertatem servo, el qual vol dir "En silenci, preserva la llibertat". Encara que Gladio es refereix específicament a la branca italiana d'aquest entramat clandestí, en general també se sol utilitzar aquest nom per referir-se a les ramificacions de l'OTAN similars que van operar a altres països d'Europa Occidental.
Segons l'autor suís Daniele Ganser, va estar involucrada en actes terroristes durant els anomenats "anys de plom" (anni di Piombo) italians de la dècada de 1970, enmig de l'anomenada "estratègia de tensió". Aquesta última hauria estat concebuda per facilitar l'arribada d'un eventual règim autoritari dretà neofeixista per fer front a un eventual govern del llavors poderós Partit Comunista Italià (Com a indicador de l'important ascens que havia arribat a experimentar aquest últim, en les eleccions parlamentàries de juny de 1976 el PCI va obtenir un 34% del total de sufragis).
El nom de Gladio ha estat generalment aplicat respecte d'una sèrie d'organitzacions paramilitars de diversos països, encara que el més comú és la seva utilització per a referir-se exclusivament als paramilitars italians.
Va ser descoberta i exposada el 24 d'octubre de 1990 - ja sobre la fi de la Guerra Freda- per Giulio Andreotti, llavors President del Consell dels Ministres d'Itàlia; tant aquest país com Bèlgica i Suïssa van desenvolupar investigacions parlamentàries. La trama exposada va ser condemnada pel Parlament Europeu en resolució del 22 de novembre de 1990.
Ningú va resultar condemnat per aquests fets, no es van seguir les investigacions i es desconeix la
seva situació actual.
Les seves activitats consistien bàsicament en atemptats i muntatges contra tots aquells grups ideològics (marxistes, anarquistes, nacionalistes, etc.) que podien tenir suport social, i trencar l'hegemonia dels partits polítics i grups de poder tradicionalment hegemònics dels diferents països que no pertanyien al Pacte de Varsòvia, l'aliança militar formada pels països socialistes de l'antic Bloc de l'Est.
ACCIONS ATRIBUÏDES A GLADIO
A més de preparar-se davant d'una possible invasió, aquestes forces de rereguarda han estat utilitzades per la CIA per influir en la política d'alguns d'aquests països. Un cas singular va ser la implicació de Licio Gelli, cap de la lògia Propaganda Due (P2), Stefano Delle Chiaia també involucrat en l'Operació Còndor (més conegut com "Pla Còndor"), o Vincenzo Vinciguerra a la "estratègia de la tensió" a Itàlia.
També a Itàlia, les massacres de Peteano (1972), de la Piazza Fontana (1969), de l'estació de trens de Bolonya (1980) 80 morts i 200 ferits,
i el cop fallit "Golpe Borghese" (1970) han estat atribuïdes a Gladio. L'assassinat del Primer Ministre Aldo Moro, oficialment atribuït a les Brigades Roges el 1978, també s'ha vinculat a l'oposició de Gladio la seva política de "compromís històric" entre el Partit Comunista Italià d'Enrico Berlinguer i la Democràcia Cristiana. La investigació es va tenyir de sospita per l'estratègia ocultista de l'Estat. De fet, el jutge Felice Casson va manifestar que va descobrir l'existència de Gladio llegint les cartes que Aldo Moro va manar des del seu lloc de detenció. Un informe parlamentari de 2000 fet per la coalició de centreesquerra "L'Olivo" concloïa que: "l'estratègia de la tensió tenia com a objectiu impedir que el PCI, i en menor mesura al Nou PSI, accedir al poder executiu".
A Grècia, les forces de Gladio van estar involucrats en l'anomenat règim dels coronels que va governar el país a partir del cop d'estat de 1967[1] i fins a 1974.
A Turquia, la contraguerrilla, nom de la branca turca de Gladio, es va relacionar amb la massacre de la plaça de Taksim, el 1977 a Istanbul, i també amb el cop militar de 1980.[2]
A Espanya, membres de la branca italiana de l'operació Gladio van
participar en els Fets de Montejurra durant la Transició democràtica espanyola. Van estar profundament infiltrats en els mecanismes de l'Espanya franquista i del conjunt de la Transició.[3]
MÉS INFORMACIÓ DE GLADIO A ESPANYA
[Font wikipedia English]
Diversos esdeveniments anteriors a la pertinença a l'OTAN a Espanya de 1982 també han estat vinculats a Gladio. Al maig de 1976, mig any després de la mort de Franco, dos membres carlins de dretes van ser derrotades per terroristes d'extrema dreta, entre els quals hi havia l'operador de Gladio Stefano Delle Chiaie i els membres de l'Aliança Anticomunista Argentina (Triple A), que mostraven connexions entre Gladio i la "Guerra bruta" sud-americana de l'Operació Cóndor. Aquest incident es va fer conegut com l'incident de Montejurra [46]. Segons un informe del CESIS italià, Carlo Cicuttini (que va participar al bombardeig de Peteano de 1972 a Itàlia, juntament amb Vincenzo Vinciguerra), va participar a la massacre d'Atocha de Madrid a Madrid, que va matar cinc persones ( inclosos diversos advocats), membres de les unions sindicals de les Comissions Obreres estretament relacionades amb el Partit Comunista Espanyol. Cicuttini era un espanyol naturalitzat i exiliat a Espanya des de 1972 (data del bombardeig de Peteano) [47]
Després de les revelacions de Andreotti de 1990, Adolfo Suárez, el primer primer ministre democràticament elegit a Espanya després de la mort de Franco, va negar haver sentit a parlar de Gladio [48]. El president del govern espanyol, entre 1981 i 82, durant la transició democràtica, Calvo Sotelo va declarar que Espanya no havia estat informada de Gladio quan va ingressar a l'OTAN. Preguntat sobre les relacions de Gladio amb l'Espanya franquista, va dir que aquesta xarxa no era necessària sota Franco, ja que "el mateix règim era Gladio" [49].
Segons el general Fausto Fortunato, cap del SISMI italià de 1971 a 1974, França i els Estats Units han recolzat l'entrada d'Espanya a Gladio, però Itàlia s'haurà oposat. Tanmateix, després de les revelacions de Andreotti, Narcís Serra, ministre de Defensa espanyol, va obrir una investigació sobre els enllaços d'Espanya amb Gladio. [50] [51] El diari Canarias 7 va revelar, citant l'antic agent de Gladio Alberto Volo, que va tenir un paper en les revelacions de l'existència de la xarxa el 1990, que s'havia organitzat una reunió de Gladio a Gran Canària l'agost de 1991 [52]. Alberto Vollo també va declarar que, com a operador de Gladio, havia rebut entrenaments a Maspalomas, a Gran Canària als anys seixanta i als anys 70.
[53] El País també va revelar que es va sospitar que l'organització de Gladio havia usat antigues instal·lacions de la NASA a Maspalomas, a Gran Canària, als anys 70. [54]André Moyen, ex agent secret belga, també va declarar que Gladio havia operat a Espanya [55]. Va dir que Gladio tenia bases a Madrid, Barcelona, Sant Sebastià i les illes Canàries.
DOCUMENTS DESCLASSIFICATS
http://www.theblackvault.com/documentarchive/operation-gladio/
MÉS INFORMACIÓ2015-05-27: https://elordenmundial.com/2015/05/27/la-operacion-gladio/
Terrorismo de estado y bandesa falsa
VIDEO DE LA BBC (1992) Durada 2h 25 minuts
300.000 visualitzacions
https://www.youtube.com/watch?v=GGHXjO8wHsA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada