"L'era de l'energia barata s'està acabant"
Entrant en el centre de la qüestió, Turiel ha repassat el passat recent que ha acabat desembocant en la situació actual:
"La gran desinversió de les empreses petrolieres, que havien multiplicat per tres el seu esforç en upstream des de 1998 a 2014, l'han disminuït des de llavors un 60%”. Això va passar, segons el científic, perquè “al juliol del 2014 el Departament d'Energia dels EUA informa de la formació d'una bombolla petrolífera en què aquestes empreses estaven perdent molts diners i amb els preus del barril de Brent en màxims històrics”.
Segons l'estudi de Turiel, l'Associació Internacional de l'Energia (IAE) el 2010 reconeix que el pic de producció de petroli es va produir el 2006 i no tornaria mai a pujar. El 2012, l'ens reconeix que la producció del petroli convencional ja està caient, mentre que el petroli no convencional (biocombustible o fracking) és més car i les empreses deixen d'invertir-hi. El 2018, l'AIE avisa de diversos pics de preu del petroli fins al 2025: en les seves previsions hi ha una descompensació del 34% entre oferta i demanda de petroli. I arribem a 2020, quan avisen que la producció de petroli pot caure de manera precipitada fins al 2025. “L'única manera d'evitar el pitjor escenari és amb una transició renovable abrupta”, diu Turiel i remarca que en aquest moment “per primera vegada, el gas també declina” i afirma que
“Rússia és l'únic país, el món que ha acceptat que la seva producció de gas declinarà i això explica molt per què fa el que fa”, en relació amb la seva invasió a Ucraïna.
En aquest context s'està observant un ràpid descens de la producció de gasoils i una forta caiguda del dièsel, per què falta petroli de qualitat. I això també passa amb el carbó, la producció del qual va pujar fins a 2014, i amb l'urani, que va tocar màxim el 2016 i ja ha caigut un 20%.
“Ens queda la transició renovable. Òbviament, a llarg termini ens haurem de basar 100% solament en les energies renovables, però aquest 100% d'energia no serà la mateixa quantitat que ara”, adverteix l'expert.
Segons Turiel, “les energies renovables tenen moltes limitacions: potencial màxim, dependència de materials escassos…”
“L'IAE sap que és impossible i recomana acaparar uns certs materials crítics per satisfer plans de transició. Per a poder arribar a una transició neta en 2050 fa falta multiplicar per 100% la producció de liti i del 40% d'altres materials.
Els preus d'aquests materials estan pujant críticament per l'escassetat d'energia per a produir-los i tractar-los”, explica Turiel.
A manera de conclusió, Turiel ha fet previsions de tendències a curt i mitjà termini “totes agreujades per la guerra”:
“Hi haurà un agreujament de la crisi alimentària per la falta de fertilitzants; hi haurà escassetat o racionament de dièsel; extensió de les apagades elèctriques per la necessitat de gas per a la xarxa elèctrica; disminució del comerç internacional, per l'encariment del dièsel; escassetat de matèries primeres i elaborades -la crisi dels xips s'allargarà fins a 2025-; major conflictivitat amb el transport i sector primari; major inflació i menor renda; revoltes en països als quals no arribi aliment; autoritarisme creixent i potser ecofeixisme i neofeudalisme”.
Per a tancar la sessió, Turiel ha vaticinat que “una altra transició és possible. El model de transició més eficient i desitjable és molt més local i menys tecnològic, fent les coses molt diferent, aprofitant l'energia de maneres més tradicionals i menys tecnològiques. Això, però, implica renunciar al creixement infinit i és contradictori amb la teoria econòmica dominant”, ha conclòs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada